Els COV en la construcció

Segons l’OMS -Organització Mundial de la Salut- la qualitat de l’aire dels espais interiors es reconeix com un factor de risc important per a la salut humana. [1]

I és que les persones passem al voltant del 90% en espais interiors, ja sigui a casa, a la feina o en espais d’oci o recreació, i aquests espais no només acumulen contaminants provinents de l’exterior, sinó que poden disposar d’un ambient interior inadequat o de fonts d’emissió de contaminants.

Entre els contaminants presents en els nostres ambients interiors destaquen els Compostos Orgànics Volàtils (COV), una definició que agrupa diferents conjunts de partícules químiques emanades per materials de construcció, revestiments, pintures i altres elements com mobiliari, teixits o productes de neteja que queden presents en l’ambient o superfícies i que poden correspondre a diferents classes de químics.

QUALITAT AMBIENTAL DELS ESPAIS INTERIORS

Els estudis calculen que les persones dels països desenvolupats passen al voltant del 58% i 78% del temps en espais domèstics o de treball [2] i és per aquest motiu que la qualitat ambiental d’aquests espais, al qual estan constantment exposats els usuaris, es converteix en un factor summament important en termes de salut i benestar.

La norma UNE 171330:2008 defineix la Qualitat Ambiental en Interiores com les condicions ambientals d’un espai tancat adequades a l’usuari i a l’activitat que realitza, definides pels nivells de contaminació química, microbiològica i pels valors dels factors físics. [3]

La temperatura, la humitat, l’electroclima i la qualitat de l’aire són factors que influeixen en la qualitat ambiental d’un espai, sent aquest últim un dels més importants.

D’acord amb aquestes dades, la norma (UNE 171330:2008) se centra en la mesura de valors dels agents perjudicials que deterioren la qualitat de l’aire. Entre els més habituals trobem el monòxid de carboni (CO), el diòxid de sofre (SO2), les partícules en suspensió, l’amiant, l’ozó, els fongs i bacteris, els productes d’ús domèstic, els òxids de nitrogen (NOx), el radó i els compostos orgànics volàtils (COV).

Els components orgànics volàtils són un grup de components tòxics que contribueixen notablement al deteriorament de la qualitat de l’aire. Les noves normatives de construcció que tendeixen a l’hermeticitat d’espais i la pressió de promotors i constructors per aconseguir la progressiva reducció de costos i temps de construcció que deriven en l’ús de materials sintètics, altament transformats que incorporen una elevada quantitat de substàncies químiques en els seus processos de fabricació. Tot això ha donat lloc a concentracions elevades de COV en els espais interiors.

La procedència més habitual d’aquests contaminants són els productes derivats de la combustió, els materials de construcció i decoració i els productes utilitzats en activitats quotidianes com la neteja. Per tant, aquest tipus de components estan presents de manera contínua en la vida de les persones, afectant negativament la seva salut.

Les concentracions elevades de COV poden repercutir en la salut de les persones a curt i llarg termini, causant des d’irritacions o reaccions al·lèrgiques fins a trastorns i lesions greus com la síndrome de Sensibilitat Química Múltiple. [4]

A més, els COV també tenen efectes adversos a nivell mediambiental, ja que contribueixen a l’alteració de la distribució i els nivells d’ozó ―gas que actua com a depurador de l’aire i filtre dels raigs ultraviolats―, afectant l’atmosfera terrestre, ja que es propicia l’escalfament global.

Per assegurar una construcció sana i lliure de compostos orgànics volàtils, en primer lloc, hem de conèixer què són exactament, les seves famílies i la seva procedència. A més de tenir presents els seus efectes negatius en la vida de les persones i el planeta.

En segon lloc, existeix una legislació vigent entorn els COV, així que hem de tenir constància de les normatives respecte les concentracions de compostos orgànics volàtils, pot ajudar a tenir una noció per a una construcció sense tòxics.

Finalment, comprendre quines són exactament les fonts d’emissió de COV en construcció i com podem distingir-les mitjançant les certificacions ecològiques, pot fomentar una construcció més salubre per a les persones i menys agressiva amb el medi ambient.

QUÈ SÓN ELS COV?

Definició de COV

Els Compostos Orgànics Volàtils són substàncies químiques que, com el seu nom indica, es caracteritzen per tenir una base química de carboni (component constant de les substàncies orgàniques) i per la seva gran volatilitat. És a dir, són substàncies que es presenten en estat gasós en l’ambient, o bé, en cas que es presentin en estat líquid, tendeixen a evaporar-se a temperatura ambient.

– Fusta premsada (els taulers aglomerats i els contraxapats).

– Panells de fusta.

L’aglomerat es fabrica a partir de partícules fines de fusta que es barregen amb resines UF i es premsen en forma de panells de fusta. En el procés de fabricació de la resina queda atrapat com a residu formaldehid.

Composició dels COV

D’aquesta manera, durant els primers mesos de la instal·lació de terres, panells de paret, prestatgeries i peces d’armaris i mobles fets a partir d’aglomerats, es dona una emissió de formaldehid. A mesura que avança el cicle de vida d’aquests productes, les emissions es van reduint.

Famílies de COV

El terme COV agrupa una gran quantitat de tipus de compostos químics, els quals es poden agrupar en famílies segons aquesta composició. [6]

– Hidrocarburs entre els quals destaquen els alcans, alquens i aromàtics.

– Acetats / aldehids com formaldehid, acetaldehid, acroleïna.

– Cetones com l’acetona.

– Àcids lliures com l’àcid fòrmic i l’àcid acètic.

– Alcohols com el metanol.

– Èters i èsters.

– Terpens.

La família dels hidrocarburs, és a dir, els compostos orgànics formats a partir de carboni i hidrogen, és la més abundant. Alguns dels gasos resultants d’aquestes combinacions són metà, toluè, n-butà, i-pentà, età, benzè, n-pentà, propà i etilè.

Entre els gasos esmentats anteriorment cal destacar que alguns es caracteritzen per ser extremadament perillosos per a la salut com el benzè. Mentre que altres com el metà poden causar impactes significatius en el medi ambient, ja que contribueix a la destrucció de la capa d’ozó.

Orígens de COV

Els compostos orgànics volàtils poden tenir un origen biogènic (natural) o bé antropogènic (humà). Els COV d’origen natural serien aquells alliberats per les plantes mentre que els d’origen humà són tots els procedents de les activitats industrials i vehiculars.

A escala global, les emissions de COV originades per la vegetació, com les espècies de fulla caduca que són les principals emissores d’hidrocarburs, representen més del 87% de les emissions totals a l’atmosfera. No obstant això, aquestes emissions biogèniques es dispersen en àrees més grans, a diferència de les emissions antropogèniques que es concentren en àrees industrials i urbanes, motiu pel qual tenen un impacte més gran en la salut. [7]

Les activitats industrials com la crema de combustible (gasolina, fusta, carbó o gas natural) i l’ús de vehicles representen gran part de les emissions antropogèniques de COV a l’aire exterior. No obstant això, la presència de COV a l’aire d’ambients interiors també és elevada. Les noves construccions i els edificis recentment remodelats inclouen productes com resines, vernissos, pintures, dissolvents, productes per al tractament de mobles, moquetes, catifes i altres emprats de manera habitual que a causa de la seva composició emeten compostos orgànics que es volatilitzen en l’aire interior d’habitatges i espais on treballem. [8]

EFECTES DELS COV SOBRE LA SALUT

La presència de compostos orgànics volàtils empitjora tant la qualitat de l’aire exterior com la qualitat de l’aire d’ambients interiors. No obstant això, segons la investigació de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, els nivells d’una dotzena de contaminants orgànics més comuns són entre dues i cinc vegades més alts en ambients interiors que en exteriors, independentment de si les construccions es troben en zones rurals o urbanes.

En aquest sentit, l’exposició constant als COV en ambients interiors representa un risc real i perjudicial per a la salut i el benestar de les persones. És més, segons l’OMS, la mala qualitat de l’aire interior representa un 4,1% del total de les morts mundials. [9]

D’altra banda, també són contaminants de l’aire exterior, ja que són destructors de l’ozó i precursors de l’ozó a nivell de terra, atès que en combinació amb unes determinades circumstàncies climatològiques i uns concrets contaminants donen lloc a una contaminació atmosfèrica coneguda com a «smog» (de smoke: fum i fog: boira) [10]. Per consegüent, es pot dir que no només generen problemàtiques atacant directament la capa d’ozó, sinó que també actuen indirectament com a contaminants secundaris.

Efectes dels COV sobre la salut de les persones

Com bé s’ha dit, el principal efecte de la presència de compostos orgànics volàtils en ambients interiors és la contaminació de l’aire que respiren les persones que ocupen aquest espai. La corrupció de l’aire interior contribueix a la Síndrome de l’Edifici Malalt, el qual, segons l’OMS, afecta entre un 10% i un 30% dels ocupants d’un 30% dels edificis actuals.

Els danys poden variar en funció de la naturalesa de cada compost i del grau i període d’exposició. Així mateix, també poden variar tant a nivell físic com cognitiu.

Una exposició durant un període curt de temps pot tenir les següents conseqüències [10,12,13]:

– Irritació dels ulls i les vies respiratòries

– Mal de cap

– Mareig

– Trastorns visuals

– Fatiga

– Pèrdua de coordinació

– Reaccions al·lèrgiques de la pell

– Nàusees

– Trastorns de la memòria

Mentre que una exposició durant un període llarg de temps pot repercutir molt més greument en l’organisme de les persones, fins al punt de ser la causant de [10,12,13]:

– Lesions del fetge i els ronyons

– Alteracions en el sistema nerviós central

Fins i tot, estudis realitzats pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC), posicionen alguns COV, com ara el formaldehid, com a cancerígens. [14] A més de considerar alguns altres com el benzè i el butadiè com a agents inductors de leucèmia (OMS, 2000).

Efectes dels COV sobre el medi ambient

D’altra banda, l’estudi dels COV resulta d’especial importància a causa que aquests contaminants juguen un paper important en molts dels problemes mediambientals actuals [10].

– Esgotament de l’ozó estratosfèric.

Molts COV alliberen compostos desencadenants de la destrucció de la capa d’ozó de l’estratosfera.

– Formació d’ozó troposfèric.

La reacció de COV amb altres contaminants, òxids de nitrogen i llum solar resulta en ozó a nivell troposfèric, és a dir, a nivell de terra. Això dona lloc al fenomen esmentat prèviament conegut com a smog. Existeixen dos tipus de smog: l’industrial, provocat per la crema de grans quantitats de combustible en indústries i que es presenta com una boira grisa, i el fotoquímic, provocat per les reaccions entre llum solar i òxids de nitrogen i que es presenta com una boira rogenca.

– Potenciació de l’efecte hivernacle global.

El planeta, que s’escalfa per una part de la radiació solar, emet radiació infraroja, és a dir, una radiació d’una gran longitud d’ona que no forma part de l’espectre visible. Aquestes radiacions infraroges es caracteritzen pels seus efectes tèrmics i gràcies als gasos d’efecte hivernacle són reemeses a la superfície, donant lloc a una atmosfera càlida amb una temperatura adequada per a la vida humana.

Ara bé, el problema sorgeix quan per motius antropogènics, existeix una acumulació de gasos d’efecte hivernacle a la superfície, per exemple, els COV, que tenen aquesta capacitat d’absorbir part de la radiació infraroja i, per tant, potencien l’efecte hivernacle i produeixen un sobreescalfament de l’atmosfera.

Existeixen altres compostos orgànics volàtils que no presenten aquesta capacitat d’absorció, encara que de totes maneres sí que poden modificar les distribucions globals d’altres gasos que la tenen.

– Acumulació i persistència en l’ambient.

Alguns compostos que tenen un pes molecular molt elevat acaben convertint-se en persistents, de manera que contribueixen en els tres fenòmens citats com la potenciació de l’efecte hivernacle global, la formació d’ozó troposfèric i la destrucció de l’ozó estratosfèric.

LEGISLACIÓ VIGENT AMB RELACIÓ ALS COV

La legislació associada en termes mediambientals s’ha desenvolupat en la mateixa direcció, però en dos sentits. Per una banda, s’ha establert entorn la Química Verda, i, per altra banda, s’ha basat en l’eliminació de residus una vegada ja produïts.

La Química Verda neix a partir del concepte de Desenvolupament Sostenible, que s’entén com una manera de progressar sense perjudicar la salut del planeta ni les futures generacions. Així, aquesta té com a objectiu principal desenvolupar productes i processos químics nous o millorar els existents per disminuir el perill per a la salut humana i el medi ambient. En altres paraules, busca eliminar el problema d’arrel.

Ara bé, la major part de la reglamentació que existeix entorn la qualitat ambiental està orientada en el segon dels sentits. No obstant això, cal destacar que existeix una certa absència de regulació pel que fa concretament a la qualitat de l’aire interior en edificacions d’ús residencial, educatiu o sanitari. En conseqüència, això suposa una agreujament de la situació i un major risc per a les persones que ocupen aquests espais.

La reglamentació abasta tan sols una part del problema mitjançant la limitació d’emissions d’alguns productes o activitats, ràtios mínimes de ventilació i valors límit d’exposició exclusivament per a algunes d’aquestes substàncies i en àmbits específics. A més, el compliment dels valors límit establerts per les Directives Europees de Qualitat de l’Aire o el CTE no garanteix la salut de les persones, ja que en moltes ocasions són menys exigents que els valors que fixa l’OMS en les seves guies de qualitat de l’aire. [15]

– Normatives relatives a la limitació de les emissions de COV a nivell d’Europa i Espanya

Vista la important influència dels compostos orgànics volàtils en la vida de les persones i del medi ambient, l’11 de març de 1999 el Consell de la Unió Europea va aprovar la primera normativa relativa a la limitació de les emissions de COV degudes a l’ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i instal·lacions.

La Directiva 1999/13/CE [16] es va marcar l’objectiu de prevenir o reduir els efectes directes o indirectes de les emissions de compostos orgànics volàtils al medi ambient, principalment a l’atmosfera, i els riscos potencials per a la salut humana.

A Espanya, aquesta directiva va ser transposada pel Ministeri de Medi Ambient, com el Reial Decret 117/2003 [17], de 31 de gener de 2003. Aquest presenta les obligacions aplicables a les instal·lacions existents i requisits per a les noves.

– Més endavant, el 21 d’abril de 2004 es va aprovar la Directiva 2004/42/CE [18] del Parlament Europeu i del Consell relativa a la limitació de les emissions de COV degudes a l’ús de dissolvents orgànics en determinades pintures i vernissos i en els productes de renovació de l’acabat de vehicles. Aquesta va suposar una modificació de la Directiva del 1999 i la transposició a nivell espanyol mitjançant el Reial Decret 227/2006 [19], del 24 de febrer de 2006. Aquest implanta una sèrie de requisits exigibles per a la comercialització de productes emissors de compostos orgànics. Així com limita el contingut màxim de COV en la seva composició. A més, imposa l’obligació de portar una etiqueta indicant el tipus de producte i el contingut màxim de COV.

Les normatives esmentades són d’una gran complexitat tècnica, encara que, al cap i a la fi, l’objectiu principal és el de regular i tenir un control de les emissions de COV d’aquells productes que generen més emissions i són més utilitzats (exemple: dissolvents) amb la finalitat de millorar la qualitat de l’ambient i de vida de les persones. Per a això, estableixen un compliment de certes obligacions tant en les instal·lacions noves com per a les ja existents. També, estableixen uns valors límit d’emissió i unes pautes de mesura de compostos orgànics volàtils.

D’altra banda, en la mateixa línia contra la contaminació va sorgir a Espanya, dins del Ministeri del Medi Ambient, un grup amb l’objectiu d’elaborar «L’Estratègia Temàtica Espanyola de Qualitat de l’Aire» que consistia a desenvolupar una estratègia integrada a llarg termini que permeti protegir la salut humana i el medi ambient dels efectes de la contaminació atmosfèrica. Entre les prioritats del programa van destacar dos aspectes: les partícules de diàmetre inferior a 2,5 micres i els valors límit dels òxids de nitrogen (NOx) i dels compostos orgànics volàtils (COV). [10]

L’objectiu es va materialitzar amb el Reglament REACH (Reglament per al Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de productes químics). El reglament va proposar que cada indústria química havia de realitzar assajos i avaluacions de riscos per a totes les substàncies produïdes i importades, fet essencial per prevenir riscos i gestionar residus contaminants. [10,20]

Recentment, també s’ha publicat el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient 2022 -2026 [21], el qual tracta d’abordar els factors de risc ambiental més rellevants i aprofundeix en l’impacte que tenen en la salut. Així és com el Pla inclou en les àrees temàtiques de Contaminació Industrial i Qualitat d’ambients interiors, punts dedicats especialment a l’estudi dels COV en contaminants industrials i en productes i dissolvents d’ús domèstic. [21]

Concentracions de COV

En general, als països desenvolupats, lògicament, s’observen concentracions de COV superiors d’acord amb una major presència de la indústria, els vehicles i la construcció.

A Espanya, els principals problemes són similars a altres països europeus i les zones on existeixen els majors nivells de contaminació són àrees industrials concretes i, en especial, les grans ciutats on les emissions del trànsit de vehicles són les principals responsables de les emissions de COV.

Els paràmetres de temperatura, humitat, ventilació i tipus d’activitat desenvolupada també influeixen en les concentracions de COV.

Límits de COV

Els límits que estableixen les normatives, tal com s’ha esmentat, fan referència a situacions o productes molt concrets. A més, depenen de cada compost específic. D’aquesta manera no s’ha establert cap limitació que pugui usar-se generalitzadament.

Un cas concret és el presentat per la Directiva 2004/42/CE, el qual imposa un valor màxim de concentració de COV en pintures i vernissos que varia entre 30 i 750 g/l segons el tipus d’acabat i que exigeix el seu etiquetatge. [15]

CONSTRUCCIÓ LLIURE DE COV

Una construcció sana es tracta d’una construcció lliure de contaminants, en la qual l’aire interior sigui de qualitat i no un factor de risc per als usuaris. Així mateix, la construcció ha de ser lliure de COV.

Per això, hem de tenir en compte, en primer lloc, quines són les principals fonts emissores d’origen antropogènic, ja que són aquestes les més influents en construcció.

En segon lloc i tenint presents aquestes fonts emissores, es pot saber quines són les emissions que genera un producte mitjançant les Fitxes de Dades de Seguretat, les quals són de lliurament obligatori des de la normativa europea establerta el 2006.

No obstant això, aquestes fitxes només han d’incloure la presència d’aquelles substàncies la concentració de les quals supera els límits legals establerts, per la qual cosa cada vegada és més freqüent que els fabricants lliurin la Declaració completa de components als consumidors. Aquestes són conegudes com les Declaracions Ambientals de Producte, DAP (EPD en anglès, sigles d’Environmental Product Declaration) i en el cas que un producte estigués relacionat amb l’emissió de COV, aquestes declaracions haurien d’incloure informació sobre això.

DAP

Una Declaració Ambiental de Producte [22] es tracta d’un tipus de document que no estableix preferències ni requisits mínims, simplement dona informació de manera transparent sobre dades objectives, comparables i verificades per tercers sobre el rendiment ambiental dels productes des d’una perspectiva de cicle de vida (ACV).

Les DAP són considerades etiquetes ecològiques no obligatòries que consten d’una descripció del producte que inclou les dades tècniques i d’una anàlisi amb el seu respectiu resultat de les etapes del cicle de vida; és a dir, des de la fabricació del producte, a la construcció i ús fins a la gestió de residus.

Tota Declaració Ambiental de Producte s’adapta i analitza en cada cas aquells factors més rellevants del producte en qüestió. Encara que totes es desenvolupen seguint una metodologia regulada per la norma EN 15804 i els estàndards ISO (ISO 14025, ISO 21930, ISO 15804). De manera que existeixen uns paràmetres i indicadors entorn els quals es desenvolupen.

Els indicadors d’impacte ambiental que es tenen en compte en l’anàlisi d’una DAP són:

– Potencial d’escalfament global (Global Warming Potential, GWP)

– Potencial d’acidificació (Acidification potential, AP)

– Potencial d’eutrofització (Eutrophication potential, EP)

– Potencial de formació fotoquímica d’ozó (Photochemical ozone creation potential, POCP)

– Potencial d’esgotament de l’ozó (Ozone depletion potential, ODP)

En aquest sentit, es pot veure que un dels factors clau en els quals es basen les DAP, concretament la formació d’ozó fotoquímic, està directament relacionat amb els efectes dels compostos orgànics volàtils en l’aire. De manera que és freqüent trobar informació sobre COV, ja que formen part de la mateixa unitat de mesura utilitzada per a aquest indicador.

A més, en aquells casos en què se sap d’antuvi que els COV juguen un paper important, com seria el d’unes pintures d’interior, a més del mesurador del POCP, també es pot trobar informació específica sobre contingut de COV.

Paral·lelament, existeixen molts altres tipus de certificacions en edificació, com el LEED o el WELL Standard als Estats Units, el BREEM a Anglaterra o el VERDE a Espanya, que consten de punts específics entorn la qualitat de l’aire interior. Encara que tals certificats només abasten de manera general la presència de COV i a nivell general de l’edifici.

Fonts de COV en construcció

En entorns urbans, les emissions de COV són principalment d’origen antropogènic i estan constituïdes per una barreja complexa de residus del trànsit, de la indústria, els dissolvents, la combustió de deixalles i altres fonts, com els materials de construcció. No obstant això, els COV emesos per plantes i arbres també contribueixen a la barreja dels COV urbans. Ara bé, el temps de vida en l’atmosfera d’aquests últims és molt inferior, de manera que l’impacte també és menor. [12]

En les últimes dècades, les emissions de COV pel trànsit eren les que tenien un major impacte a causa de les grans quantitats de compostos que emetien. No obstant això, aquestes han disminuït notòriament en moltes ciutats gràcies a la tecnologia dels convertidors catalítics i a la substitució del combustible dièsel per altres combustibles més nets com el gas de petroli liquat (GPL) o el gas natural comprimit (GNC), o alternatives que no contenen combustibles fòssils com l’energia elèctrica. [23]

Per consegüent, altres fonts de COV estan emergint amb relativa importància. De fet, actualment s’estima que els productes químics, entre els quals es poden trobar vernissos i pintures, componen la meitat de les emissions de COV a Europa i als Estats Units d’Amèrica.

Per aquest motiu, cada vegada és més important tenir en compte els agents emissors de COV aliens als vehicles, i abastar camps com el dels COV en construcció.

Fonts d’emissió de COV en espais exteriors

L’emissió de COV originada per la construcció en espais exteriors es deu, principalment, als processos d’obtenció de matèries primeres i de fabricació (indústries de la construcció), a les activitats que realitzen els treballadors en obra fent ús de diversos productes i a la pavimentació d’asfalt.

En el primer cas, es tracta d’una activitat industrial, de manera que s’utilitzen combustibles la crema dels quals pot donar lloc a emissions de COV. Aquestes es tracten d’emissions puntuals per la qual cosa són fàcilment controlables i mesurables.

D’altra banda, durant una obra en construcció també hi pot haver la presència dels COV. La pulverització de pintura o l’ús de dissolvents durant el procés de construcció, exposa els obrers als compostos orgànics volàtils al mateix temps que es converteix en una font d’emissió a l’aire exterior. [24]

Una altra font que cal destacar són les construccions de carreteres, autopistes, aparcaments o altres reparacions de paviments. La instal·lació del paviment asfàltic emet una gran quantitat de fums que contenen compostos orgànics volàtils, fet que pot causar possibles riscos per a la salut dels treballadors a més de tenir un impacte significatiu en el medi ambient. [25]

Si bé, en termes de construcció, el tipus d’emissions més habituals i que tenen major impacte en la salut de les persones són les que es donen en l’ambient interior.

Fonts d’emissió de COV en ambients interiors

L’emissió de COV en ambients interiors es deu a l’ús d’una àmplia gamma de productes com elements de fusta, materials decoratius, pintures, vernissos, coles, o altres productes de manteniment de materials o de mobiliari. Fins i tot alguns productes per a la neteja poden contenir aquest tipus de compostos. [10]

A continuació, segons el tipus de producte, s’identifiquen els possibles COV que poden emetre.

Materials a base de fusta

Entre els materials que poden ser més perillosos en relació a l’emissió de COV a l’ambient, destaquen:

– Fusta premsada (els taulers aglomerats i els contraxapats).

– Panells de fusta.

L’aglomerat es fabrica a partir de partícules fines de fusta que es barregen amb resines UF i es premsen en forma de panells de fusta. En el procés de fabricació de la resina queda atrapat com a residu formaldehid.

D’aquesta manera, durant els primers mesos de la instal·lació de terres, panells de paret, prestatgeries i peces d’armaris i mobles fets a partir d’aglomerats, es produeix una emissió de formaldehid. A mesura que avança el cicle de vida d’aquests productes, les emissions es van reduint.

Per fer front a aquesta situació, es poden substituir els aglomerats que utilitzen resines que contenen formaldehid per altres que es barregen amb adhesius, ja que mostren potencials d’emissió de formaldehid significativament més baixos. A més, s’han desenvolupat adhesius respectuosos amb el medi ambient que utilitzen taní natural en lloc d’adhesius, reduint així la dependència dels formaldehids.

Materials per a paviments

– Moquetes

– Parquet

– Laminat

– PVC

– Goma

Les moquetes poden ser principals fonts d’hidrocarburs aromàtics i alifàtics. Mentre que els paviments de parquet i laminats causen emissions de formaldehid a causa de la presència d’adhesius i encolats en la seva composició. D’altra banda, l’ús de PVC és desaconsellat a causa de les possibles emissions d’acetats que pot causar.

No obstant això, per a paviments es pot usar linòleum, un material que suposa el reemplaçament natural de la fusta o altres productes emissors de COV, ja que, encara que també s’associa a concentracions de COV, ho fa en molta menor mesura. Si es comparen les concentracions de COV associades al linòleum s’observa que són molt menors (5,19 mg/m³⁾ en comparació de les associades al PVC (54,80 mg/m³).

Materials d’aïllament

Alguns dels aïllaments amb majors emissions de COV són:

– Llana de roca

– Llana de vidre

La llana de roca està composta principalment per un contingut inorgànic de vidre, pedra o escòria, ara bé, el contingut restant es tracta de la unió de resines termoestables. El mateix succeeix amb la llana de vidre, que, encara que el seu component principal sigui un material inorgànic, el percentatge restant es tracta de resines. Aquestes resines contenen formaldehid, fet que produeix emissions d’aquest mateix durant el seu ús.

Si bé és cert que les emissions produïdes per la llana de roca o de vidre són molt menors que les produïdes per escumes compostes per formaldehid, utilitzades anteriorment i que ja no tenen repercussió avui dia.

Recobriments

Pel que fa als recobriments, la varietat de compostos orgànics que poden alliberar és molt extensa.

– Pintures

– Plàstics

– Plaques de guix

– Vinils i papers de paret

– Tèxtils

– Recobriments ceràmics

Les pintures poden ser des de les causants d’emissions d’hidrocarburs aromàtics o clorats, a acetats fins a èters i èsters. No obstant això, cal remarcar les pintures de làtex amb base aquosa, ja que estan associades a elevades emissions de formaldehid.

Els recobriments plàstics afegeixen a la llista les emissions d’alcohols. Així com les plaques de guix sumen les emissions d’hidrocarburs alifàtics.

D’altra banda, els vinils i papers de paret també poden donar lloc a emissions de COV a causa de la seva col·locació, la qual implica l’ús de coles i adhesius.

Així mateix, existeixen alguns tèxtils que estan tractats amb resines de formaldehid, tenint importants emissions d’aquest compost. Per això, en cas que s’utilitzin tèxtils és preferible que siguin naturals.

Mobiliari

– Productes de fusta

– Tapisseries i cortinatges

– Catifes

Majoritàriament, el mobiliari dels nostres habitatges és de fusta, per això cal remarcar que s’ha de tenir en compte que, si es tracta d’un aglomerat o contraxapat, les emissions de COV d’aquesta peça de mobiliari seran significatives.

Pel que fa a altres peces de mobiliari com la tapisseria, els cortinatges o les catifes poden estar compostes per tèxtils que incloguin compostos orgànics, de manera que és recomanable tenir precaució, ja que, si no, podrien donar-se emissions d’hidrocarburs o acetats.

Productes per a la fusta

– Vernissos

– Tintes i tractaments per a fusta

– Ceres

Tots els productes relacionats amb la cura de la fusta com vernissos, ceres, tractaments o tintes inclouen en la seva composició compostos orgànics volàtils que poden causar emissions de COV (com hidrocarburs, clorats, èters i èsters i terpens) durant el seu ús.

Productes de consum domèstic

– Productes de neteja

– Adhesius

– Dissolvents

– Netejadors de metalls

– Antiàcars

– Fungicides

Finalment, existeixen productes de neteja i adhesius o productes antiacarians i fungicides que en la seva composició hi ha la presència de compostos que poden donar lloc a emissions d’hidrocarburs, alcohols, èters i èsters.

Construcció sana

Seguint amb la construcció lliure de COV, en primer lloc, haurem de fer ús d’aquells materials que estiguin associats a emissions més baixes de COV. Mentrestant, també podem utilitzar alguns mètodes de reducció de concentracions de COV.

Materials lliures de compostos orgànics volàtils

Fent referència als documents esmentats anteriorment, coneguts com a DAP, poden ajudar a reconèixer si un material està lliure de COV o no. Ara bé, en cas que no sigui així és possible prevenir emissions de compostos orgànics volàtils evitant els materials explicats en l’apartat anterior.

Per exemple, prioritzar l’ús de paviments de linòleum o altres de baixa emissió en comptes de paviments de PVC o moquetes, pot dotar l’aire interior de l’habitatge de millors qualitats.

També, en el cas dels vernissos és preferible utilitzar aquells que siguin sòlids mitjans i tradicionals ja que són menys emissius. O bé, en el cas dels dissolvents fer ús d’aquells que siguin d’evaporació lenta. [27]

Condicions d’aplicació

Un altre aspecte a considerar en construcció és l’ambient d’aplicació dels productes que contenen COV.

En el moment d’aplicació influeix en gran mesura la temperatura. Es recomana mantenir una temperatura d’aplicació entre 18 i 22 ºC. Temperatures més altes afavoreixen l’evaporació del producte i per consegüent augmenta la quantitat de COV en l’ambient. [27]

Biofiltració

La biofiltració és una tecnologia relativament recent de control de la contaminació de l’aire. Es tracta d’un sistema mitjançant el qual els compostos orgànics volàtils —o altres tòxics de l’ambient— es ventilen a través d’un material biològicament actiu.

Aquesta tecnologia ha aconseguit eficiències de control de molts contaminants de més del 90%, en països com Alemanya o els Països Baixos, on s’ha utilitzat per controlar emissions de COV i substàncies tòxiques a l’aire. [28]

Aplicar el mètode de la biofiltració no només pot suposar beneficis a nivell ambiental, sinó que, a causa dels costos operatius més baixos d’aquesta tecnologia, pot proporcionar avantatges econòmics sobre altres tecnologies.