Disseny de dormitoris saludables

La son és vital per a la nostra supervivència; quan dormim el nostre cos es regenera i recupera l’energia perduda amb l’activitat diürna, però perquè la son sigui efectiva hem d’assegurar unes condicions de benestar en les quals influeixen diversos factors de l’entorn. El disseny de dormitoris saludables que propicien el descans profund és essencial per assegurar una son reparadora que contribueixi a millorar la nostra qualitat de vida.

Si bé els experts no han aconseguit desxifrar el motiu pel qual dormim, sí que sembla clar que existeix una estreta relació entre el procés de la son i la nostra salut física i psicològica. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix que dormir no és un plaer sinó una necessitat, un temps de descans que permet al nostre organisme funcionar de manera òptima.

En aquest sentit, el disseny de dormitoris saludables partirà de diversos factors clau que asseguraran el nostre descans i benestar:

– En primer lloc, serà necessari disposar d’un espai sa amb un ambient interior saludable, sense sorolls, amb possibilitat de control lumínic tant natural com artificial i lliure de tòxics o al·lèrgens, així com lliure de camps electromagnètics que alterin el nostre organisme.

– En segon lloc, haurem d’assegurar que l’estructura i els elements que componen la superfície de descans —el llit— sobre la qual descansem tingui unes condicions específiques d’ergonomia i materials per interferir al mínim en la fisiologia natural del nostre organisme.

– Finalment, tindrem en compte la composició i qualitat dels teixits que componen la roba de llit sobre la qual reposem, així com les mantes o edredons amb què ens abriguem.

El següent article s’ha dividit segons aquests tres capítols que incideixen sobre la qualitat de la son i el benestar de les persones: l’entorn d’un dormitori saludable, l’estructura i els components del llit i els teixits d’aquest:

1 AMBIENT INTERIOR DEL DORMITORI

2 ESTRUCTURA I ELEMENTS QUE CONFORMEN EL LLIT

3 COMPOSICIÓ DEL TEIXIT DE LA ROBA DE LLIT

L’AMBIENT INTERIOR D’UN DORMITORI

Una gran part de la nostra vida succeeix en aquest espai interior que anomenem dormitori. Per això, una son de qualitat està directament relacionada amb les condicions higrotèrmiques, lumíniques, sonores o fins i tot altres factors que poden afectar directament el nostre estat emocional, com les olors o els colors que el componen.

Els factors que defineixen la qualitat d’un dormitori mantenen una estreta relació amb els factors que defineixen la qualitat de l’ambient interior d’un habitatge. No obstant això, hi ha algunes peculiaritats en relació amb la llum, el soroll o la temperatura i humitat idònies que propicien un descans profund i que són especialment importants en l’espai de descans.

Per assegurar una qualitat ambiental d’un dormitori, hem d’optimitzar els factors següents: mantenir una temperatura i humitat adequades, assegurar la qualitat de l’aire, la reducció de soroll, el control total de la il·luminació, l’absència de camps electromagnètics i la utilització de materials naturals lliures de tòxics i contaminants, tant a nivell de construcció i acabats com en el mobiliari ecològic. Vegem cadascun dels factors en detall:

1 Temperatura adequada per AL DISSENY DE DORMITORIS SALUDABLES

Mentre dormim, el nostre cos pateix una lleugera baixada de temperatura. Això succeeix perquè el nostre organisme deixa en segon lloc les funcions termoreguladores que ens permeten el control de la nostra temperatura corporal.

La incapacitat de regulació interna fa que la temperatura del nostre cos sigui més susceptible a la temperatura ambiental, convertint-la en un dels factors més significatius pel que fa a la qualitat de la son.

Tenint en compte que la temperatura corporal baixa durant la nit, la temperatura de confort del nostre dormitori se situa en els 18 graus, generant un ambient fresc que, a més d’afavorir la regulació que el cos no fa per si mateix, també afavoreix la respiració profunda.

Encara que la mitjana estigui en els 18 graus, la temperatura de confort és molt relativa i pot variar en funció d’un individu o un altre. Per això, existeix un rang de confort que s’estén entre els 15,6 i els 19,4 graus. [4]

Quan la temperatura del nostre dormitori no s’ajusta a les condicions de confort, es donarà o bé una sensació de fred o bé un excés de calor que produiran, en certa mesura, una alteració de la son.

En el cas que el nostre dormitori sigui massa calorós, no només afectarà la conciliació de la son a causa de la sensació de malestar, sinó que també reduirà el temps que passem en fase REM, impedint una bona recuperació corporal i afectant negativament el sistema immunitari. A més, és més probable que s’interrompi la son i que tinguem una major sensació de fatiga.

D’altra banda, malgrat que l’exposició al fred no sigui considerada tan perjudicial com l’excés de calor, sí que és cert que també pot causar molèsties, afectar la fase REM i associar-se amb problemes de pressió arterial.

Baixar el termòstat a les nits, tancar les persianes durant el dia per evitar l’acumulació de calor al dormitori a l’estiu i mantenir-les pujades a l’hivern per aprofitar al màxim el sol són petites accions que ens poden ajudar a l’optimització de la temperatura de la nostra habitació.

2 Humitat idònia per dormir

La humitat és el segon dels factors que influeixen en la consecució d’un ambient interior saludable en un dormitori. De fet, per disposar d’un control efectiu de la temperatura i aconseguir un ambient fresc és necessari un control adequat de la humitat.

Els valors establerts per a la humitat relativa mitjana ideal varien entre el 40% i el 60%.

S’ha demostrat que aquells espais en els quals la humitat es troba per sobre d’un 40% milloren la qualitat de la son, propiciant un descans profund i reduint l’apnea.

No obstant això, aquesta humitat tampoc ha de sobrepassar valors per sobre del 60%, ja que es poden produir efectes adversos.

Un excés d’humitat produeix fatiga, la qual cosa dificulta la conciliació de la son, però també afavoreix l’aparició de microorganismes domèstics insalubres que propicien fongs i humitats que afecten directament la nostra salut.

Ara bé, en molts casos, a causa de l’ús inadequat i de forma excessiva de calefacció o sistemes de climatització, els quals propicien la reducció de la humitat relativa ambiental, la humitat de les nostres llars tendeix a ser excessivament seca, amb valors que en molts casos se situen per sota del 20%.

Valors d’humitat excessivament baixos porten a la desprotecció de les nostres mucoses, que perden la seva barrera natural, exposant el nostre organisme a l’entrada de virus i bacteris.

Per evitar problemes de sequedat i assegurar-nos que la humitat de l’estança és l’adequada, és necessari garantir una bona ventilació a través del disseny de dormitoris saludables.

3 Ventilació adequada PER AL DISSENY DE DORMITORIS SALUDABLES

Assegurar una bona ventilació i renovació d’aire constant al dormitori és essencial per aconseguir una qualitat d’aire adequada, així com la regulació natural de la humitat relativa de l’ambient interior.

Els avenços en eficiència energètica i les noves normatives de construcció, cada vegada més exigents respecte a l’hermeticitat dels edificis amb l’objectiu de reduir l’intercanvi de temperatura amb l’exterior i aconseguir reduir el consum energètic, comporten la necessitat d’assegurar una renovació mecànica de l’aire interior.

Si bé en els edificis de nova construcció, la renovació d’aire està assegurada mitjançant mitjans mecànics, en construccions antigues en molts casos la renovació d’aire és insuficient i la seva qualitat pot veure’s minvada tan sols per efecte de l’emissió de CO₂ de les persones que hi habiten.

A més de l’acumulació de CO₂, els contaminants en l’aire poden provenir tant de l’exterior com de l’interior de l’habitatge:

Els agents contaminants de l’ambient interior de les nostres vivendes venen determinats per les acumulacions de CO₂ generades pels mateixos usuaris; per un excés d’humitat que afavoreix l’aparició de fongs o bé pels materials de construcció, acabats i mobiliari que poden incorporar tòxics.

També els productes de neteja o els gasos derivats de la combustió (com el monòxid de carboni) que es produeixen en xemeneies, estufes o cuines poden ser tòxics, per la qual qual cosa és important prendre consciència de l’ús d’aquests tant al dormitori com a la resta de l’habitatge i assegurar sempre una bona ventilació en espais on es produeixi combustió i, per tant, consum d’oxigen.

Paral·lelament, la contaminació de l’aire pot ser originada per agents que provenen de l’exterior, com poden ser emissions nocives del propi terreny com el radó, o bé derivats de la combustió i els processos industrials propers a l’habitatge com el fum, el monòxid de carboni, el diòxid de nitrogen o els hidrocarburs (HAP). [6]

Mesuradors de la qualitat de l’aire

El nivell de concentració de CO₂ es considera un dels principals indicadors de la qualitat de l’aire d’un habitatge, ja que sempre que aquesta es trobi ocupada acumularà CO₂ emès pels propis usuaris. El fet de mesurar si aquest CO₂ és extret i renovat amb aire fresc de l’exterior ens dóna pistes per saber si la resta de contaminants han estat també extrets.

Per aquest motiu, la versió més recent del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), en el seu Document Bàsic HS Salubritat, HS-3 Qualitat de l’aire interior, estableix que els habitatges han de disposar d’un sistema de ventilació que garanteixi uns cabals de ventilació mínims i que afavoreixi una concentració mitjana anual de CO₂ inferior als 800 ppm. [7]

Disposar d’un detector de CO₂, l’ús del qual s’ha estès arran de la pandèmia de la covid-19, ens ajudarà a detectar fàcilment quan l’aire interior es troba viciat. Mentre que l’ús equilibrat entre els sistemes de ventilació natural mitjançant tancaments practicables i sistemes de ventilació mecànica mitjançant sensors automatitzats de CO₂ o pressió ens permetrà garantir una renovació d’aire adequada.

En habitatges antics en els quals no hi ha més remei que ventilar de forma manual i, especialment, en el cas dels dormitoris on passarem diverses hores sense control de la ventilació, és possible deixar una finestra lleugerament oberta, ja sigui la de la pròpia habitació o bé la d’una estança propera al lloc on dormim.

4 Incidència del soroll sobre la qualitat de la son

El disseny de dormitoris saludables disposa uns nivells acústics que garanteixen el descans profund.

Una exposició al soroll massa intensa o continuada ha demostrat alterar la nostra son i, al seu torn, tenir efectes a curt i a llarg termini sobre la nostra salut.

El soroll durant la nit pot donar lloc a una son fragmentada que fomenta la irritabilitat, la somnolència i el malestar psicològic. Així mateix, una exposició prolongada està relacionada amb la pressió arterial alta, el risc cardiovascular i la debilitació del sistema immunològic, el qual roman en alerta constant.

Tenint en compte que al voltant del 55% de la població mundial viu en ciutats, és molt freqüent que quan dormim hàgim de conviure amb el soroll del trànsit, acumulacions de gent, activitats al carrer, veïns o fins i tot dels avions.

En el cas de persones que viuen en poblacions més petites o rurals, també s’ha de tenir en compte el soroll produït pels veïns, els fenòmens meteorològics, animals de companyia, indústries i transports o generats pels electrodomèstics del nostre mateix habitatge.

Si no vivim en una zona tranquil·la i no podem tampoc ubicar l’estança del dormitori allunyada d’emissions acústiques que alterin la nostra son, la solució passa per dur a terme una intervenció d’insonorització completa del dormitori, tenint en compte si les fonts d’emissió de soroll són aèries (com poden ser les provinents del mateix carrer) o d’impacte (com pot ser el soroll generat pel moviment de la cadira d’un veí o la vibració d’una nevera o rentadora).

Per protegir-nos del soroll extern, un factor molt important és disposar d’un bon aïllament de les finestres per evitar els ponts acústics, així com els ponts tèrmics, obtenint un bon aïllament acústic i al mateix temps un major control tèrmic de l’habitació.

Una altra solució és l’ús de superfícies d’amortiment, que són materials gruixuts, tupits o de formes ondulants, com cortines o catifes, que afavoreixin un amortiment del soroll generat pels veïns o altres agressions externes.

Davant el soroll produït pels electrodomèstics o sistemes de climatització del nostre habitatge, hem de procurar escollir aquells que siguin el més silenciosos possibles. Cada vegada existeixen més electrodomèstics amb sistemes de silenci o bé amb programes que permeten posar-los en marxa de forma automàtica en les hores que no interrompen el descans.

A més, per evitar una fragmentació de la son, és recomanable que les alarmes i avisos innecessaris d’aquests electrodomèstics i dels dispositius mòbils estiguin desactivats.

En el suposat cas que aquestes mesures no fossin possibles, podem recórrer als taps per a les orelles o als sons de fons. En realitat, existeixen un parell de sons coneguts com a so blanc o so rosa que ajuden a emmascarar els sorolls que no podem controlar de l’entorn del nostre dormitori i propicien la conciliació de la son. [8]

5 Il·luminació d’un dormitori per aconseguir el benestar

La llum i la qualitat de la son mantenen un vincle molt important. Per aquest motiu, una regulació de la il·luminació en el disseny de dormitoris saludables serà essencial per al nostre benestar.

Les persones disposem d’un rellotge biològic que s’ha adaptat als patrons de llum solar, sincronitzant-se amb la sortida i la posta del sol. De manera que el nostre cos distingeix entre mantenir-se actiu mentre hi hagi llum i descansar quan comenci a fosquejar.

No obstant això, l’electricitat generada per fonts fòssils o nuclears ens permet disposar de llum durant les hores nocturnes, generant una contaminació lumínica molt significativa i perjudicial per a la nostra salut, ja que aquesta exposició constant a la llum té efectes en el funcionament del nostre rellotge biològic, en els cicles de la son i en la producció de melatonina.

El rellotge intern encarregat de coordinar tots els processos del nostre cos és el que es coneix com a ritme circadiari. Una exposició a la llum de manera prolongada durant el vespre altera el nostre ritme circadiari i està relacionat amb un empitjorament del metabolisme i problemes cardiovasculars.

L’elevada exposició a la llum artificial durant les hores prèvies a la conciliació de la son pot interrompre els cicles de la son, donant lloc a una son fragmentada que no permetrà que el nostre cos disposi del temps necessari per passar per totes les etapes de son més profundes i reparadores.

Com més alterat estigui el cicle de la son, més probable és que la producció de melatonina també ho estigui. La melatonina és una hormona produïda pel nostre cos de manera natural que s’inicia en resposta a la foscor i que ens ajuda a agafar el son. Si es dóna una exposició a la llum en hores indegudes, aquesta producció es frena, dificultant la son i alterant el ritme circadiari. [9]

Configurar el nostre dormitori perquè durant la nit sigui el més fosc possible, mitjançant cortines opaques que evitin l’entrada de la llum del carrer, és una mesura que podem prendre per afavorir una son de qualitat. També, utilitzar llums no molt intensos i càlids propiciarà el disseny de dormitoris saludables.

6 Incidència dels camps electromagnètics (CEM) sobre la qualitat de la son

El sistema nerviós i els diferents processos químics que es donen en el nostre organisme produeixen petits corrents elèctrics. Aquesta càrrega del propi cos interactua amb les càrregues elèctriques i magnètiques de l’entorn terrestre, tant naturals com artificials.

Si bé el nostre organisme ha evolucionat gràcies a uns camps electromagnètics naturals, no és així amb els camps electromagnètics artificials que s’han desenvolupat en els últims segles de forma extremadament ràpida, pràcticament sense regulació i sense estudis que n’avalin la innocuïtat.

L’OMS considera els camps electromagnètics (CEM) un «risc emergent» i el Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) els classifica com a possibles carcinògens si s’acumula una gran exposició a aquestes fonts. [11]

I és que avui dia estem exposats a una gran quantitat de radiacions elèctriques i magnètiques.

Aquestes poden provenir d’emissions exteriors a l’habitatge, com seria el cas de les emeses per les antenes de telefonia mòbil, radars, xarxes de telecomunicacions o línies d’alta tensió properes, o de fonts interiors de l’habitatge, com són les procedents de les xarxes sense fils de tot tipus: WIFI, mòbils o telèfons sense fils, de les radiacions directes generades pel microones o les plaques d’inducció o d’alguns electrodomèstics, especialment aquells que comencen a estar connectats segons l’anomenat internet de les coses.

Els dormitoris són espais on el cos descansa i es recupera, regenera cèl·lules i duu a terme processos biològics que el preparen per al nou dia, i qualsevol mínima alteració pot interferir en la regeneració natural del nostre organisme.

Per reduir aquesta exposició tindrem en compte dos factors.

En primer lloc, el disseny de la instal·lació elèctrica del nostre habitatge, que prioritàriament hauria de dur-se a terme en un disseny de distribució en estrella que permet reduir la potència de cadascun dels circuits perquè els camps magnètics generats siguin menors.

A més, pel que fa al cablejat, s’ha d’evitar que se situïn en qualsevol zona de llarga estada com capçals de llit i que, en la mesura del possible, es dugui a terme mitjançant filaments lliures d’halògens.

En cas que no puguem modificar la instal·lació de l’habitatge, sempre podem instal·lar un desconnector elèctric automàtic, són els anomenats bioswitch. Es tracta d’un dispositiu que s’instal·la al quadre general de l’habitatge i que és capaç de detectar quan no hi ha demanda de subministrament elèctric, desconnectant la tensió de 230V i deixant un mínim voltatge de corrent continu que permet detectar quan es necessita de nou subministrament altern, eliminant qualsevol tipus de camp elèctric durant les hores de descans.

Sens dubte, una de les millors recomanacions per a la reducció de camps elèctrics i electromagnètics durant les hores de descans és la consecució d’hàbits saludables de reducció a l’exposició durant la nit, com són la desconnexió de la xarxa WIFI, el canvi a mode ECO dels telèfons sense fils de manera que només emetin ones electromagnètiques quan estan en ús o deixar el mòbil en mode avió carregant fora de l’habitació i lluny de les zones de descans.

Per avaluar l’exposició a camps electromagnètics al nostre habitatge és possible dur a terme un estudi d’incidència de camps amb un expert en biohabitabilitat, en aquest cas sempre és recomanable seguir els valors de referència de la norma de mesurament de Baubiologie per a espais de descans. [12]

7 materials naturals per al DISSENY DE DORMITORIS SALUDABLES

Finalment, el confort ambiental del dormitori també està relacionat amb els materials i els acabats de parets, paviments i fusteries; així com la distribució de l’habitació i els colors utilitzats en aquest espai influiran d’una manera o altra en la percepció visual i la sensació de benestar.

Pel que fa als materials, en el disseny de dormitoris saludables hem d’utilitzar aquells que siguin permeables al vapor d’aigua, naturals i transpirables, lliures de tòxics i inodors. [13]

No és el mateix un dormitori amb parets d’argila (material transpirable) que un altre amb parets de ciment (no permeable). Així mateix, les sensacions també seran diferents segons si el dormitori té un terra de fusta, un terra petri o un de sintètic.

En els acabats de parets, terres i fusteries, a més de tenir en compte les característiques físiques dels materials, també cal prendre precaucions ja que, actualment, la majoria dels que s’utilitzen generen un alliberament de tòxics que poden perjudicar la salut. [14]

A més, els materials de construcció i els acabats també influeixen en la percepció visual segons la seva tonalitat i els colors que els defineixen. Per a la majoria de la gent, els colors càlids i suaus donaran lloc a una sensació de confort més gran. [15]

DISSENY ERGONÒMIC D’UN LLIT

Al llit hi passem al voltant d’un terç de la nostra vida; sens dubte, es tracta d’una de les peces de mobiliari més importants de casa nostra i en la qual hauríem d’invertir amb criteri i estar atents a la vida útil de cadascun dels elements que la componen per poder-los reparar, netejar o substituir en el moment adequat sense comprometre la nostra salut.

Una bona base

Per a un bon descans, la base del llit no ha de ser ni massa tova ni massa dura. Una base excessivament flexible o massa dura pot dificultar l’adopció de la postura corporal correcta, produint arquejos a la columna que poden causar contraccions a la musculatura i lesions cròniques.

La duresa de la base depèn principalment del material i del seu disseny. No és el mateix dormir sobre una base de superfície opaca i densa, com pot ser un tauler d’aglomerat, que dormir en un somier de llistons o làmines.

Els elements elàstics com les làmines de fusta són millors que les bases de superfície completa ja que, a més de ser més transpirables, permeten una certa flexibilitat, afavorint un son saludable.

Pel que fa al material, és recomanable que les làmines siguin de fusta massissa, de fusta laminada encolada, o bé cilindres de bambú, un material summament flexible. A més, és preferible que la base no contingui peces metàl·liques que condueixin camps electromagnètics.

A més, les làmines no s’han d’envernissar, ja que el vernís convencional és un compost químic que emet compostos orgànics volàtils (COV) a l’ambient, que s’acumulen a l’aire que respirem; a més, és un producte que fa una pel·lícula impermeable, impedint la transpiració natural de la fusta i facilitant l’aparició de floridura, que pot traspassar fàcilment al matalàs.

Finalment, el suport d’aquestes làmines sobre la base s’hauria de fer preferiblement mitjançant tires de làtex, coco o perfils de goma. D’aquesta manera, la base assoleix més flexibilitat i beneficia el descans.

– Somiers de làmines multizona

Els somiers de làmines multizona són un exemple d’elements elàstics capaços de propiciar un bon descans. Aquests presenten la possibilitat d’ajustar-se al pes del cos, prevenint molèsties d’esquena. Fins i tot sense matalàs, podríem dormir-hi sense sentir dolor.

– Tatamis

El tatami prové de la cultura japonesa, on el terme fa referència al paviment semitovet de les estances de dormir i d’estar a la casa tradicional nipona.

En importar-se a la cultura occidental, la paraula tatami fa referència al somier que se sol utilitzar com a suport d’un futó, però es basa en la idea d’una superfície plana elevada del terra, composta d’un material transpirable, pensada per poder quedar a la vista quan el futó es plega i fins i tot per ser utilitzada com a espai d’estar durant el dia.

El tatami tradicional està compost exclusivament per materials naturals. Es tracta d’un calaix recobert d’una estoreta de vímet polit, procedent d’una espècie de canya enfiladissa de la família de la palma. L’interior es compon d’un material conegut com a igusa, elaborat a partir d’una planta anomenada Juncus effusus (traduït com a jonc fi o jonc d’estores).

El jonc d’estores és una planta herbàcia molt comuna a l’Àsia, procedent de la família de l’arròs. La fibra d’aquesta planta se sotmet a un procés de compactació i calor molt controlat que permet la transformació de la fibra en igusa.

Aquest material funciona com un bon aïllant tèrmic, a més de permetre la transpiració del matalàs. Per això, resulta favorable a l’hivern, ja que permet mantenir la calor dins del dormitori o l’habitatge. En canvi, a l’estiu, ofereix una frescor més agradable que el tapissat de tela. [16]

La importància del matalàs EN EL DISSENY DE DORMITORIS SALUDABLES

Un bon matalàs treballa juntament amb els elements elàstics per afavorir el descans profund, acollint les parts prominents del cos i mantenint sempre la columna recta. A més, ha de permetre una transpiració del cos i estar lliure de tòxics.

El gruix és una de les característiques principals a tenir en compte en el disseny de dormitoris saludables. Es considera adequat un gruix entre 6 i 10 cm, variable en funció del pes del cos. En cas que un matalàs sigui massa gruixut, s’anul·laran els efectes dels elements elàstics i, per tant, no s’aconseguirà aquest equilibri entre fermesa i elasticitat que tant es busca.

El material és un altre dels factors més rellevants que defineixen la qualitat del matalàs. Es poden utilitzar materials com les molles, les fibres de capoc (un arbre tropical anomenat arbre de llana), llana d’ovella, crin de cavall, fibres de coco, làtex natural sense parts sintètiques o la combinació d’alguns d’ells. L’ús d’aquestes matèries primeres dona lloc a diferents tipus de matalassos: de molles, de materials naturals, de làtex natural, de làtex sintètic i matalassos d’escuma.

– Fibres naturals

Els matalassos fabricats amb materials naturals són aquells que utilitzen fibres com la llana, el lli, el cotó, el cànem o el crin vegetal.

Majoritàriament, per a la fabricació de matalassos de fibres naturals s’utilitza una combinació d’aquestes. L’interior del matalàs pot estar compost per llana, o bé, per capes de llana i cotó intercalades amb làtex.

També existeix la possibilitat de fabricar matalassos exclusivament vegetals, mitjançant un nucli amb extractes d’oli de soja i capes de cotó més cànem, lli i bambú.

Aquestes capes es fixen mitjançant unes vetes de cotó, que poden ser trenades o no, que travessen el matalàs de dalt a baix.

Per la seva banda, el farciment de crin vegetal es fa a partir de la fibra i matèria dels camps que s’utilitzava antigament per farcir els matalassos. És una fibra natural, forta, una mica elàstica i que absorbeix molt bé la humitat. [17]

Les fundes dels matalassos de materials naturals es teixeixen a partir de cotó i lli.

– El làtex natural

Entre aquests tipus de matalàs, destaca el de làtex natural, el qual presenta unes característiques especialment òptimes per a la fabricació de matalassos. Aquest material presenta una excel·lent capacitat d’adaptació al cos. És a dir, cedeix en aquells punts en què s’aplica més pressió, però reprèn la seva posició original si els punts de pressió varien quan la persona canvia de posició en dormir.

No obstant això, el làtex natural no és higroscòpic, és a dir, no absorbeix i cedeix la humitat, sinó que és més aviat semblant a un material impermeable i evita la transpiració natural de la suor. Aquest defecte es pot compensar amb l’ús d’un bon sobrematalàs i una funda, o bé mitjançant cambres d’aire o canals d’aire verticals situats en el mateix matalàs.

Una opció natural són els sobrematalassos de llana d’ovella o de pèl de camell que afavoreixen l’absorció d’humitat sense que se sentin humits al tacte i sense perdre capacitat tèrmica.

L’any 1994, es funda l’Associació de qualitat de matalassos de làtex compatibles amb el medi ambient amb la finalitat d’establir uns criteris per als matalassos naturals com a alternativa a les escumes i làtex sintètic.

L’associació atorga el segell de qualitat QUL que ens indica que el matalàs està compost per làtex 100% natural i compleix amb els requisits de seguretat per a la salut de les persones i de respecte amb el medi ambient. [18]

– Matalassos de molles

Els matalassos de molles solen deteriorar-se de forma irregular generant zones de major i menor pressió que afecten negativament la qualitat del descans i poden provocar lesions a la columna.

A més, de la mateixa manera que els somiers metàl·lics, les molles poden veure’s afectades pels camps electromagnètics, no hem d’oblidar que la molla és un material metàl·lic conductor.

– Futons

Com a alternativa al làtex i en el cas d’optar per l’opció de tatami, trobem els matalassos d’origen japonès molt apreciats en termes de descans.

Es tracta d’un element que està confeccionat artesanalment, usant fibra 100% natural com el cotó, el qual ens permet la regulació tèrmica i una òptima transpiració. Normalment es parteix d’una làmina de cotó pur d’uns 2 cm de gruix resguardada dins d’una funda també de cotó.

En alguns casos, trobem la versió occidentalitzada del futó que inclou una capa de làtex intermèdia d’entre 5 i 10 cm de gruix. [16]

La combinació futó sobre base de tatami és òptima ja que, a més de la seva procedència natural, les característiques del tatami permeten la transpiració del futó. En cas de no utilitzar tatami, es pot utilitzar un somier de llistons de fusta massissa però sempre assegurant la bona transpiració i circulació d’aire que permeti evitar l’acumulació d’humitat assegurant la salubritat del mateix.

El coixí

L’elecció d’un coixí adequat és essencial per assegurar el descans i el disseny de dormitoris saludables, ja que pot afectar la postura adoptada per la columna a la zona del coll, una zona molt sensible a les contraccions.

De fet, els estudis demostren que els coixins tenen més influència sobre la profunditat del son que els tipus de matalàs.

El disseny del coixí ideal s’adapta principalment a la posició de descans i a les dimensions del cos amb la finalitat de mantenir la posició natural del cap i el coll. [19] Per això, els dos paràmetres més rellevants a tenir en compte són el gruix i la pressió de contacte. [20]

Seguint amb aquestes raons ortopèdiques, es recomana especialment la posició sense elevació del cap o un simple corró cervical elàstic, més aviat tou, d’uns 4 a 6 cm de diàmetre.

En el cas que el somier de làmines sigui de bona qualitat, fins i tot es pot prescindir del coixí, ja que aquest s’adapta a les zones més prominents i aconsegueix mantenir la columna recta en tots els seus punts.

TEXTILS ADEQUATS PER AL DESCANS

L’última de les capes que protegeixen el conjunt de base, matalàs i coixí és la dels tèxtils que es troben en contacte amb la pell. Per aquest motiu, caldrà optar per teixits naturals, sense agents químics que puguin entrar en contacte amb la dermis o les mucoses.

A més, la salut no es refereix només a la innocuïtat dels teixits utilitzats sinó també a la sensació de benestar i confort que experimentem quan estem abrigats i en contacte amb un teixit natural.

El confort en relació amb els tèxtils ve determinat pel tacte, la regulació natural d’humitat i la correcta relació entre aïllament tèrmic i dissipació de la calor.

Factors com el tipus de material, el gruix, l’aïllament de la roba, el volum d’aire tancat a les fibres, la resistència a la difusió del vapor d’aigua, les capes de roba, l’ajust del cos i la permeabilitat a l’aire influeixen directament en la qualitat del nostre son. A més, les sensacions tèrmiques difereixen en gran mesura d’un individu a un altre. [21]

Altres aspectes a considerar són les càrregues electrostàtiques que afecten directament la qualitat del descans o les emanacions tòxiques dels teixits no naturals.

Els factors esmentats en relació amb el tipus de tèxtil juntament amb el factor humà, és a dir, la taxa metabòlica determinada pel nivell d’activitat del cos, donaran lloc a un microclima característic del llit que influeix en la profunditat del son. Suar o passar fred pot ser un indicador que aquest microclima no és l’adequat.