¿Afecta la nostra llar de forma directa el nostre benestar?

Les persones hem evolucionat en una vida a l’exterior amb condicions de llum natural, aire net, temperatura fresca i humitat relativa lleugerament humida, i és en aquestes condicions que es garanteix la nostra salut.

Actualment passem al voltant del 90% del nostre temps en espais interiors i, arran de les creixents dinàmiques de teletreball, aquest temps es concentra encara més a les nostres llars.

¿Quines condicions ha de complir un espai per assegurar la nostra salut?

Disposar de captació solar i il·luminació natural, una bona ventilació, aconseguir una temperatura de confort sense ressecar en excés l’ambient són algunes de les pautes bàsiques que defineixen la qualitat del nostre ambient interior i que afecten directament el nostre benestar no només físic sinó també psicològic o emocional.

El disseny d’espais eficients, sostenibles i sans

És important distingir entre els termes d’eficiència i sostenibilitat i salut d’un espai.

Un espai eficient és aquell que aconsegueix reduir la demanda energètica per mitjans naturals com poden ser estratègies bioclimàtiques:

A l’hivern captem calor del sol, l’emmagatzemem en murs i no permetem que s’escapi gràcies a un bon aïllament i estanquitat.

A l’estiu, evitem l’assolellament mitjançant proteccions naturals com lames, porxos, voladissos o pèrgoles vegetals i generem ventilacions creuades que refresquen l’ambient de forma natural.

Una vegada hem reduït la demanda al mínim, generem la resta mitjançant energies renovables i podrem afirmar que tenim un espai eficient.

No obstant això, si totes aquestes estratègies no es duen a terme amb materials naturals, de reduït impacte i petjada ecològica i amb mínimes emissions de carboni, llavors podem tenir un espai eficient però no serà sostenible perquè tindrà un elevat impacte ecològic.

A més, si volem garantir la salut d’un espai eficient i sostenible, haurem de tenir en compte una sèrie de factors partint de la utilització de materials naturals i sans, però també d’un disseny que asseguri unes condicions d’ambient interior que preservin la nostra salut, confort i benestar.

Què és un espai saludable?

Vegem cadascun dels factors que defineixen la salut i el benestar en un espai.

I és que és important recordar que l’únic objectiu d’un espai construït és albergar vida i per això, garantir la salut i el benestar de les persones que els ocupen hauria de ser un dels principals reptes en tot procés de disseny.

Però, què entenem per salut d’un espai?

La salut està definida per l’OMS com un estat de benestar físic, mental i social.

Nosaltres hem determinat els 10 factors clau del disseny d’un espai sa per a la vida que influeixen en la salut física, mental i social. Aquests són:

10 FACTORS QUE DEFINEIXEN UN ESPAI SA

1. TEMPERATURA

Cercar una temperatura de confort d’entre 17 i 27 graus.

La sensació de confort ve determinada per múltiples factors que inclouen des de l’edat, el sexe (els estudis demostren que, en general, les dones tenen una sensació tèrmica un 30% inferior que els homes) però també de la nostra pròpia fisiologia (capacitat de sudoració i transpiració) o l’activitat que estem realitzant.

La calor excessiva. Redueix la capacitat de concentració i rendiment, incrementa el pols i genera somnolència i malestar.

Per contra, la sensació de fred també redueix la capacitat de concentració en produir nerviosisme i ganes de moure’s.

En general es considera que el marge de temperatures en què es produeix una sensació “agradable” se situa entre 17 i 27 graus.

La temperatura de confort varia segons l’ús de l’espai, no és el mateix un espai d’estudi o treball que una zona d’activitat com la cuina, una zona de neteja o un espai de descans.

Disposar d’una temperatura adequada és especialment important durant la nit quan dormim, que és quan el nostre cos aprofita per regenerar-se. Una temperatura baixa de confort al voltant de 18 graus afavoreix la respiració profunda i permet un bon descans.

El disseny d’espais que permetin captar calor solar, el bon aïllament de murs, l’ús de materials amb capacitat d’acumulació de calor, el control dels corrents d’aire o l’ús de calefaccions saludables mitjançant radiació són aspectes bàsics per assegurar el benestar tèrmic de la nostra llar.

2. HUMITAT

Mantenir la humitat relativa al voltant del 50%.

Els valors d’humitat relativa òptims per a la nostra salut ronden entre el 40-60%.

Quan l’ambient és massa sec, per sota del 30%, les nostres mucoses es ressequen, reduint les nostres defenses i exposant el nostre organisme a l’entrada de virus i bacteris. A més, els ambients secs propicien l’aparició d’electroestàtica i la pols en suspensió, associada a l’aparició d’al·lèrgies.

Per contra, un excés d’humitat dificulta la respiració, causa sensació de fatiga i dificulta l’evaporació natural del nostre cos. A més, una humitat excessiva propicia l’aparició de floridura i bacteris associats a múltiples malalties respiratòries com asma, pneumònia i al·lèrgies.

La realitat és que els nostres ambients tendeixen a estar excessivament secs a causa de l’ús excessiu de calefacció o aire condicionat, especialment els sistemes per aire o convenció (radiadors) redueixen en excés la humitat relativa de l’espai.

Una humitat relativa per sobre del 40% s’ha demostrat que propicia el descans profund ja que redueix l’apnea i millora la qualitat del son.

Per assegurar una humitat adequada és necessari disposar d’una bona ventilació constant ja sigui per mitjans naturals o mecànics.

3. RENOVACIÓ D’AIRE

Disposar d’una bona ventilació que renova l’aire i millora el benestar.

La ventilació també està directament relacionada amb el confort tèrmic i és desitjable especialment a l’estiu, i és que la nostra sensació de confort millora en presència d’un corrent d’aire.

La ventilació també és important per assegurar la renovació de l’aire interior i evitar l’acumulació de CO₂ que emetem les persones en respirar, així com altres contaminants i tòxics presents a la llar.

Les noves normatives de construcció cada vegada tendeixen a exigir espais més estancs i hermètics per assegurar l’eficiència energètica, però l’hermeticitat va lligada als nous requeriments d’assegurar una ventilació constant per mitjans mecànics. És a dir, si ens oblidem d’obrir les finestres, hi ha aparells que activen una ventilació a partir de certs nivells de CO₂.

El Codi Tècnic d’Edificació (CTE), en el seu Document Bàsic de Salubritat (DB-HS), recull els requisits establerts per la legislació vigent vinculats a la qualitat de l’aire interior.

A les cases més antigues està a les nostres mans ventilar prou per assegurar la qualitat de l’aire interior. Una mesura senzilla és disposar d’un detector de CO₂ l’ús del qual s’ha estès arran de la pandèmia del covid-19 i que ens permet detectar fàcilment quan l’aire interior es troba viciat.

Si prenem de referència l’aire exterior que el 2022 ja té una concentració de 413 ppm de CO₂, considerem un aire interior viciat a partir de 800 ppm que seria el màxim per assegurar el nostre confort i salut en espais interiors.

4. QUALITAT DE L’AIRE

Assegurar una adequada qualitat de l’aire lliure de tòxics i contaminants.

Les fonts de contaminació de l’aire d’un ambient poden arribar:

Des de l’interior:

• Acumulació de CO₂ per mala ventilació.
• Humitat i floridura.
• Materials de construcció, acabats i mobiliari o teixits que incorporen tòxics i els emeten a l’ambient (COV’s).
• De productes de neteja.
• Derivats de la combustió (xemeneies, estufes, cuines).

Des de l’exterior:

• Del propi terreny (radó).
• Derivats de la combustió (fum, monòxid de carboni, diòxid de nitrogen, hidrocarburs (HAP), etc.).

És important assegurar la renovació constant de l’aire ja sigui de forma manual, generant ventilacions creuades obrint finestres en façanes oposades del nostre habitatge o mitjançant mitjans mecànics com airejadors, ventilació forçada o, en casos excepcionals en què no hi hagi possibilitat de ventilar, mitjançant purificadors d’aire.

5. QUALITAT DE L’AIGUA

Controlar la qualitat de l’aigua, sense contaminants biològics o químics.

Si vivim al nord global podem estar tranquils que l’aigua que arriba als nostres habitatges ha passat controls de qualitat en relació a paràmetres microbiològics i químics.

No obstant això, l’aigua es pot contaminar a l’interior dels nostres edificis.

• Contaminants biològics (bacteris) – També hi ha risc en instal·lacions d’acumuladors tèrmics d’aigua o pous particulars que ambients on pot proliferar bacteris com la legionel·la i que suposen un risc quan es pot respirar el vapor com en el seu ús en dutxes o reg per aspersió. Les més comunes són Legionella i E-coli.

• Contaminants químics. Durant el pas a través de les instal·lacions, entre molts altres, un dels casos més comuns és quan trobem instal·lacions antigues de plom, que és tòxic per als humans i en especial per als nens.

Finalment, existeixen diferents dureses d’aigua en relació als nivells de calci i magnesi que conté. L’OMS no ha detectat prou evidència per relacionar una elevada duresa amb un major risc per a la salut.

6. NIVELLS DE SOROLL

Mantenir reduïts els nivells de soroll.

El soroll que arriba als nostres habitatges pot venir de fonts externes (trànsit, activitats comercials, veïns, fenòmens meteorològics, etc.) o bé de fonts internes com maquinària i sistemes de ventilació o electrodomèstics.

L’exposició constant al soroll no només genera alteracions en el descans i el son, sinó que està relacionada amb l’increment de risc cardiovascular i l’afebliment del sistema immunològic que està constantment en alerta, especialment rellevant en nens en els quals existeix risc d’alteració de conducta derivada de la contaminació acústica.

El nostre entorn construït pot estar més ben o més mal preparat per esmorteir aquests sorolls, que dividim entre soroll aeri o d’impacte.

• Quan parlem de soroll aeri ens referim al soroll que es transmet a través de l’aire, a causa d’un aïllament acústic insuficient. Es deu a la pertorbació de l’aire de fonts sonores el nivell de so de les quals és superior al de l’habitatge. Un exemple de soroll aeri pot ser escoltar el trànsit, veïns, televisió, aparells electrodomèstics, etc. Per protegir-nos del soroll aeri utilitzem materials que els absorbeixin i redueixin com aïllaments densos o vidres de doble cambra.
• El soroll d’impacte, en canvi, fa referència al soroll causat per un cop en un medi sòlid i que es propaga a través de l’estructura, habitualment el forjat. Els sorolls d’impacte més habituals són les trepitjades provinents de la planta superior. Aquests sorolls s’esmorteixen amb juntes en estructures o bé amb materials flexibles.

Acostumar-se al soroll no significa que no ens afecti negativament la salut. En el disseny d’un espai sa és fonamental plantejar un bon sistema d’aïllament acústic, que tingui en compte els sorolls aeris i d’impacte per ser capaç de silenciar-los o, almenys, atenuar-los.

A Espanya es recomana com a complement reglamentari el Document Bàsic de Protecció front al soroll (DB-HR) del CTE, així com les Normes UNE ISO, UNE EN i UNE.

7. IL·LUMINACIÓ

Disposar d’una il·luminació natural i artificial saludable.

La llum del sol és la font natural de calor, llum i energia, per la qual cosa un bon assolellament suposa un estalvi energètic en il·luminació i en calefacció, però també garanteix la salubritat de l’espai ja que redueix la humitat prevenint l’aparició de fongs i bacteris.

Per aquest motiu, la llum natural inalterada sempre serà preferible a la llum artificial, que ha d’actuar com a complement a la llum natural, tractant d’assemblar-se el màxim possible a aquesta.

Així, l’elecció d’una llum artificial ha d’assegurar unes condicions lumíniques i visuals correctes, capaces de contribuir al benestar físic i mental de les persones segons els següents criteris:

To o temperatura de la llum

La temperatura de la llum afecta l’estat d’ànim i té una relació directa amb l’activació del cos. Depenent de l’ús de l’estada a il·luminar artificialment, s’escull una tonalitat càlida o una altra més freda:

• Les estades vinculades al descans (habitacions o sala d’estar) hauran d’emetre tons càlids, amb una temperatura de color igual o inferior a 3000ºK, de baixa intensitat.
• En les estades en què es desenvolupin activitats que requereixin una major concentració (zones de treball) la millor opció serà decantar-se per llums més blanques i de major intensitat que s’acostin als 4000ºK.

Índex de reproducció cromàtica

L’índex de reproducció cromàtica (IRC) és la mesura utilitzada per indicar la capacitat d’una font lumínica per reproduir els colors en relació a la llum natural del sol l’índex de referència del qual és 100.

Així, el rang d’IRC va del 0 al 100, sent 100 la reproducció de color del sol. Actualment, la tecnologia LED en il·luminació ha progressat molt i és capaç d’oferir els IRC més alts, compresos entre 80-89 i 90-100.

8. CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

Aconseguir nivells reduïts d’incidència de camps electromagnètics.

Un dels factors que generen més incertesa en relació amb la salut de les nostres llars i espais de treball és la contaminació electromagnètica.

L’electromagnetisme és una forma de radiació. Tota radiació transporta energia mitjançant ones electromagnètiques o partícules subatòmiques.

Si l’energia transportada és suficient per alterar els sistemes biològics trencant enllaços entre molècules i produir danys en les cèl·lules, la radiació es considera ionitzant. Si l’energia no és suficient per trencar aquests enllaços, es considera no ionitzant.

La radiació ionitzant pot provenir d’ambdues fonts, ja siguin electromagnètiques, com els raigs gamma o els raigs X, o produïdes per partícules subatòmiques com els raigs alfa o beta.

La radiació ha estat sempre present a la superfície de la terra: la llum solar, el camp magnètic terrestre o la radioactivitat present al subsòl són algunes fonts naturals i necessàries per a la vida.

Tanmateix, al segle passat van començar a aparèixer fonts de radiació a través de camps electromagnètics generats per l’home que cada vegada són més presents i variats arran de la creixent demanda de tecnologies sense fil més potents i ràpides.

Els anomenats EMF (per les seves sigles en anglès, Electromagnétic Fields) són una forma de radiació d’energia no ionitzant (NIR – Non Ionizing Radiation) que combina ones elèctriques i magnètiques i que avui dia són presents al nostre entorn a través de:

• Fonts de baixa freqüència elèctriques o magnètiques com les línies elèctriques o els electrodomèstics.
• Fonts d’alta freqüència o radiofreqüència com els radars, cuines d’inducció, els telèfons mòbils o altres xarxes sense fil.

Així, dins de l’espectre electromagnètic, quan ens referim a EMF, parlem de totes les formes d’electromagnetisme no ionitzants a excepció de la llum infraroja, visible (llum solar) i ultraviolada.

Arran de la constant exposició a radiacions tant a la nostra llar com al nostre entorn existeix una creixent preocupació per conèixer els nivells segurs d’exposició als diferents tipus d’ones electromagnètiques per garantir un espai sa.

Exposició a corrents electromagnètics

El cos humà genera corrents elèctrics com a part de les reaccions bioquímiques de la seva activitat diària. Així, l’exposició a EMF pot interferir en els processos elèctrics del cos humà en funció de la freqüència (oscil·lacions per segon) i magnitud.

A baixes freqüències, les ones electromagnètiques poden travessar els éssers vius, generant acumulació de càrrega elèctrica als teixits o corrents magnètics que flueixen del cos.

Exposats a altes freqüències, els organismes poden absorbir l’energia produint escalfament dels teixits subcutanis.

9. ENTORN NATURAL

Viure en un entorn natural i lliure de contaminants.

L’ésser humà necessita establir una connexió directa amb la natura. Viure en un entorn natural, lliure de contaminació, on es respira aire fresc en presència de vegetació és fonamental per garantir el confort i la salut.

L’ONU assegura que el 55% de la població global viu en entorns urbans, estimant que per al 2050 aquesta xifra augmenti fins al 68%. Davant d’aquesta situació de desvinculació alarmant de la natura, és important aclarir els beneficis de l’entorn natural sobre les persones:

• Millora la salut, la tranquil·litat i la productivitat.
• Accelera la recuperació de malalties.
• Augmenta la concentració, l’atenció i la memòria.
• Disminueix els nivells d’estrès i depressió.
• Millora les relacions interpersonals, millora del comportament.

Assegurar i facilitar l’accés a la natura en els entorns urbans és un aspecte essencial per garantir la salut i el benestar. La biofília fa referència a aquesta tendència innata de l’ésser humà a connectar amb la vida i els entorns naturals.

Així, per generar espais saludables, els habitatges han de reunir aquests aspectes biofílics:

• Integració respectuosa en l’entorn natural – presència de vegetació tant a l’interior com a l’exterior, no alteració de la biodiversitat, integració del cicle natural de l’aigua a l’habitatge.
• Sistemes constructius i materials naturals – escollir materials de baix impacte ecològic, baixa emissió de carboni i gasos d’efecte hivernacle, possibilitat d’integrar materials locals.
• Disseny bioclimàtic – aprofitar les condicions favorables del clima, entrada de llum natural, renovació d’aire no mecanitzada, aportació de frescor natural gràcies a la vegetació, etc.

10. COMUNITAT I INTERACCIÓ HUMANA

Viure en comunitat.

Som éssers interrelacionats entre nosaltres, això significa que establir vincles d’interacció social és necessari per assegurar la salut i el benestar.

El suport social és un component fonamental per al desenvolupament del benestar. Els éssers humans tenim tendència a buscar la companyia d’altres persones, especialment en situacions estressants del dia a dia. Algunes investigacions demostren la capacitat de les relacions personals de minimitzar els efectes adversos de situacions tensionants, assegurant que, en sociabilitzar, les persones es troben en millors condicions psicològiques i físiques.

Les constants transformacions socials de l’actualitat provoquen l’afebliment dels vincles socials, repercutint directament sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones. La manca d’interacció social també afecta la salut mental – l’aïllament disminueix l’oxitocina (coneguda com l’hormona de la felicitat) provocant una sensació de malestar prolongada.

Per tant, la idea de crear comunitats, tal com passa als habitatges cohousing, sembla ser una resposta directa a aquesta manca d’interacció social que caracteritza la nostra societat. El model cohousing, basat en la resiliència social, en la col·laboració i la convivència, és capaç de reconnectar els éssers humans. La idea és crear un equilibri entre l’aspecte privat i el comunitari que permeti potenciar els beneficis de la interacció entre persones. Es tracta d’un estil de vida respectuós amb les persones, però també amb el medi ambient.

TROBAR L’EQUILIBRI

Portar un estil de vida saludable, mantenint-nos actius, amb exercici diari, en contacte directe amb la natura i les persones, portant una alimentació saludable i una vida conscient en què reservem temps a la nostra salut emocional, són clau per aconseguir un benestar ple.

Segons l’OMS, un entorn saludable es defineix com:

• Un estat de complet benestar físic, mental i social, i no la simple absència de la malaltia.
• Aquells espais que donen suport a la salut i ofereixen a les persones protecció davant les amenaces, permetent-los ampliar les seves capacitats i desenvolupar autonomia respecte a la salut.