Espais sans per a nens

Sens dubte, els nostres espais habitats influeixen en gran mesura en la nostra salut i benestar i, en el cas dels nens, amb organismes i sistemes immunològics en desenvolupament, aquesta influència és major.

És per això que hem de prestar una atenció especial al disseny i als elements dels entorns habitats on es desenvolupen i creixen els nens, perquè la responsabilitat de l’arquitectura i dels elements constructius és extremadament substancial i serà determinant per a un desenvolupament saludable i en harmonia.

Els espais que habiten els nens

Els espais saludables són essencials per al creixement i el benestar infantil. Existeixen vincles estrets entre el món físic en què viuen els més petits, la seva qualitat de vida i el benestar de què gaudeixen.

Les llars on habiten, l’aigua que beuen, l’aire que respiren, el trànsit que circula pels carrers i les condicions dels seus centres de preescolar i veïnats influeixen directament en la seva evolució i desenvolupament físic, emocional i cognitiu.

Reconèixer els efectes de l’ambient en què es troben els nens és crucial per comprendre el seu desenvolupament. L’ambient físic no només representa el context on creixen, sinó que és una condició prèvia per al seu benestar i està profundament lligat al seu procés de creixement, adquisició d’habilitats i identitat.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tots els nens tenen dret a viure, aprendre i jugar en entorns que afavoreixin el seu desenvolupament integral. La qualitat d’aquests ambients, des de les llars fins als centres educatius i recreatius, influeix directament en la seva salut física, emocional i cognitiva, i exerceix un paper crucial en el seu desenvolupament. [1]

L’arquitectura té la capacitat d’influir positivament en el desenvolupament psicomotriu dels nens, en crear espais que no només siguin segurs, sinó que també estimulin el moviment, l’exploració i l’aprenentatge actiu. Elements com la disposició d’àrees per al joc, la incorporació de textures i materials accessibles, així com l’organització de l’espai, són fonamentals per afavorir un creixement saludable.

A més del seu impacte en el desenvolupament físic, l’entorn també afecta la salut emocional i cognitiva dels nens. Aspectes com la qualitat de l’aire, l’accés a aigua neta, la seguretat en el disseny i la connexió amb la natura són determinants per al seu benestar. L’arquitectura s’ha d’adaptar a aquestes necessitats, promovent entorns que ofereixin flexibilitat, estimulació i respecte pel medi ambient.

Aquest article analitza, en primer lloc, com el disseny arquitectònic pot influir en el desenvolupament psicomotriu dels nens i, en segon lloc, com l’entorn físic afecta la seva salut integral, considerant tant els aspectes emocionals com els cognitius.

Des de les llars fins als espais públics, l’arquitectura té el desafiament de crear entorns que acompanyin i potenciïn el desenvolupament infantil en totes les seves dimensions.

Com l’arquitectura pot influir positivament en el desenvolupament psicomotriu

La qualitat de l’entorn en què els nens creixen té un impacte profund en el seu benestar general. Els nens neixen en un món material que inevitablement determina la resta de les seves vides. No és el mateix si un nen creix en una llar confortable, en una ciutat on els serveis funcionen correctament, en un assentament urbà no planificat o en un habitatge que no compleix les condicions mínimes d’habitabilitat.

L’arquitectura pot afavorir un desenvolupament psicomotriu, social, cognitiu i afectiu equilibrat. A través d’elements com una bona ventilació, accés a aigua neta, seguretat en el disseny i espais recreatius adequats, es poden prevenir problemes de salut i promoure un creixement positiu en totes les àrees de desenvolupament. [2]

Àmbit psicomotor

El disseny arquitectònic dels espais infantils juga un paper fonamental en el desenvolupament psicomotor. La disposició d’àrees obertes, segures i estimulants afavoreix el moviment, l’exploració i el control corporal. A través del joc, els nens adquireixen habilitats com l’equilibri, la coordinació i la marxa, essencials en els seus primers anys de vida.

De fet, quan un nen que comença a caminar és lliure d’explorar un entorn estimulant, pot tenir lloc un aprenentatge enriquidor, mentre que els riscos del trànsit de carrer poden restringir la seva possibilitat d’accedir al joc i al contacte amb els seus amics. A més, la incorporació d’elements lúdics que permetin la lliure mobilitat ajuda que els nens descobreixin l’entorn de manera autònoma, enfortint els seus músculs i promovent la maduració motriu.

Àmbit SOCIAL

L’entorn arquitectònic també facilita el desenvolupament social dels nens. En espais on els adults reforcen interaccions i els nens poden observar i participar en jocs col·lectius, es promou la construcció de relacions socials.

A partir dels 2 anys, els nens comencen a ampliar els seus contactes socials. En els primers moments, el seu joc sol ser individual i egocèntric, però, a mesura que creixen, al voltant dels 6 anys, comencen a desenvolupar habilitats socials més madures.

Les característiques físiques de l’entorn també determinen les reaccions dels adults; per exemple, l’estretor dels espais de la llar pot frustrar les activitats dels nens i donar com a resultat l’aplicació d’una disciplina més restrictiva. L’arquitectura pot contribuir creant entorns que afavoreixin el joc grupal i la cooperació, cosa que facilita el desenvolupament d’habilitats d’interacció i comunicació.

Àmbit COGNITIU

El desenvolupament cognitiu està directament influenciat per l’entorn en què els nens interactuen. Les oportunitats per al desenvolupament dels nens augmenten gràcies a les prestacions del seu entorn físic i disminueixen quan aquestes falten. Espais ben dissenyats, que incorporin àrees d’exploració i aprenentatge, ajuden a construir esquemes mentals des d’una edat primerenca.

A través del joc simbòlic i el domini del llenguatge, que comença a desenvolupar-se a partir dels 2 anys, els nens integren conceptes abstractes que formen la base del seu coneixement. L’arquitectura que integra elements visuals i tàctils estimulants permet als nens interactuar amb el seu entorn de forma més rica, fomentant el desenvolupament de les seves habilitats cognitives.

Àmbit AFECTIU

El desenvolupament afectiu és crucial en la infància, ja que influeix en l’equilibri emocional dels nens al llarg de la seva vida. Els espais arquitectònics poden contribuir a un ambient emocionalment segur i estimulant, on els nens estableixin vincles afectius amb el seu entorn i les persones que els envolten.

Les relacions i interaccions socials afectuoses i sensibles són d’importància vital per al desenvolupament de tot nen, però també són importants els llocs.

A través del joc, els nens desenvolupen relacions emocionals i exploren noves experiències que els permeten entendre i gestionar les seves emocions. Un entorn lúdic i acollidor, en el qual els nens se sentin segurs, fomenta el desenvolupament afectiu positiu, contribuint a una personalitat equilibrada. [3]

Importància de l’entorn físic en la salut infantil

L’entorn en què els nens viuen, juguen i aprenen exerceix un impacte profund en la seva salut integral i benestar. Aquests espais per a nens no només influeixen en el seu desenvolupament físic, sinó també en la seva salut. Per tant, un bon disseny ha de garantir que els materials, teixits, pintures, la il·luminació i la resta d’elements que els conformen promoguin un ambient saludable i segur per als més petits.

Però, què passa si aquests espais no compleixen aquestes condicions? Un espai que no tingui en compte aquests aspectes pot exposar els nens a una sèrie de riscos invisibles, com la mala qualitat de l’aire, la presència de tòxics en l’ambient, la contaminació biològica i electromagnètica, i condicions inapropiades de temperatura i humitat.

Aquests factors poden tenir un efecte directe en la salut física, mental i emocional dels nens, l’organisme en desenvolupament dels quals és molt més sensible als estímuls i afectacions de l’entorn. [6]

A continuació, recopilem els aspectes essencials que s’han de considerar en dissenyar espais per a nens, així com la importància de cadascun d’ells:

Humitat

L’excés d’humitat relativa és un dels principals desencadenants ambientals que poden provocar o agreujar l’asma infantil i altres afeccions respiratòries.

Mantenir nivells adequats d’humitat en els espais on els nens passen el seu temps és crucial per prevenir aquests problemes.

El rang òptim d’humitat relativa s’ha de mantenir al voltant del 50%, ja que una humitat més alta afavoreix el creixement de floridura, àcars de la pols i altres al·lèrgens, que són factors de risc per a l’asma i les al·lèrgies.

Una humitat excessiva promou la proliferació de microorganismes que alliberen espores i partícules a l’aire, les quals poden ser inhalades pels nens i desencadenar reaccions asmàtiques.

D’altra banda, una humitat massa baixa resseca les vies respiratòries, augmentant la susceptibilitat a infeccions virals i exacerbant símptomes asmàtics.

Quan posem en marxa la calefacció o l’aire condicionat, els ambients tendeixen a ressecar-se en excés; és per això que mantenir temperatures de confort relativament estables entorn dels 20-26 graus sense climatització i recórrer a sistemes senzills com jerseis i nòrdics a l’hivern o ventiladors i corrents d’aire naturals a l’estiu són opcions molt més saludables que contribueixen a generar una temperatura de confort sense reduir la humitat ambiental, protegint així les defenses dels organismes dels més petits.

L’ús excessiu d’aire condicionat pot reduir significativament la humitat relativa de l’ambient, cosa que comporta la ressequedat de les mucoses dels nens. Això debilita les seves defenses naturals i els fa més vulnerables a infeccions respiratòries, al·lèrgies i problemes de pell.

Per combatre aquests efectes, és important utilitzar materials higroscòpics, que poden absorbir i alliberar humitat, ajudant a mantenir l’equilibri natural de l’ambient. Això no només contribueix a un ambient més còmode, sinó que també protegeix el benestar respiratori dels nens en crear entorns més saludables. [7]

Temperatura

La temperatura en els espais on els nens passen el seu temps juga un paper crucial en el seu benestar i desenvolupament.

Els nens són més sensibles a les variacions de temperatura que els adults, ja que la seva capacitat per regular la temperatura corporal encara està en desenvolupament. Per tant, és essencial mantenir una temperatura ambient adequada, idealment entre 20 i 22 ºC, per afavorir la seva comoditat i salut.

Un ambient massa calent pot provocar deshidratació, fatiga i dificultat per concentrar-se, mentre que un espai massa fred pot afectar el seu sistema immunològic i augmentar el risc de malalties respiratòries.

En aquest sentit, les estratègies passives en el disseny d’espais sans per a nens, com un elevat aïllament i una elevada inèrcia tèrmica, ajuden a mantenir una temperatura estable i eviten canvis bruscos.

A més, els nens solen passar molt de temps a terra, per la qual tant resulta interessant prioritzar aquest contacte amb materials càlids al tacte o tèxtils naturals que milloren la sensació de confort sense emetre tòxics a l’ambient.

Ventilació

La ventilació exerceix un paper crucial en la regulació tèrmica dels espais destinats als nens. La sensació tèrmica en un ambient depèn de tres factors fonamentals: la temperatura, la humitat i la velocitat de l’aire en moviment. Un flux adequat d’aire pot contribuir a mantenir una sensació de confort tèrmic sense necessitat de recórrer a sistemes artificials de climatització que, sovint, resulten perjudicials per a la salut.

En lloc de dependre de sistemes actius, és preferible optar per mètodes de ventilació natural com la ventilació creuada, que ajuden a mantenir un equilibri saludable entre la temperatura i la humitat, afavorint així la salut dels petits i evitant possibles complicacions a llarg termini.

Renovació d’aire

Per assegurar un ambient saludable en els espais on els nens juguen, aprenen i descansen, és fonamental mantenir una qualitat òptima de l’aire interior.

Utilitzar un mesurador de CO2 proporciona una indicació precisa sobre la ventilació de l’espai i la qualitat de l’aire, permetent activar sistemes mecànics amb filtres d’alta qualitat quan els nivells de CO2 superen els límits recomanats o bé ventilant de forma manual mitjançant l’obertura de finestres o portes cada certes hores.

La concentració de partícules de CO2 a l’exterior ronda avui dia els 430 ppm (dades de la NASA actualitzades amb increment anual com a conseqüència del canvi climàtic); així, a l’interior de les nostres llars considerem una renovació d’aire òptima quan el CO2 se situï pròxim als nivells de l’exterior de 430 ppm. Si bé es considera que un ambient és saludable aproximadament fins a 800 ppm, per sobre d’aquesta concentració caldria iniciar una ventilació per renovar l’aire i recuperar l’oxigen necessari per viure en condicions saludables.

Presència de tòxics

Reduir els nivells de diòxid de carboni, compostos orgànics volàtils (COV) i altres substàncies tòxiques és essencial per garantir la salut en els espais on els nens juguen, aprenen i descansen. Els nens són particularment vulnerables a l’exposició a aquests contaminants, ja que el seu organisme en desenvolupament es pot veure afectat de manera més severa que el dels adults.

Aquest aspecte sol estar directament relacionat amb els acabats utilitzats en els espais infantils.

És recomanable optar per pintures o arrebossats ecològics, que són higroscòpics i permeten que les parets respirin adequadament.

Així mateix, és fonamental tenir en compte que molts teixits, com poden ser les catifes, solen incorporar substàncies tòxiques que poden alliberar compostos perjudicials a l’ambient.

Triar materials naturals i no tractats per a mobles, tèxtils i decoració ajudarà a crear un entorn més saludable i segur per als nens. [8]

Ús de materials

Els nens tenen un contacte directe i constant amb els materials del seu entorn, sovint portant-se objectes a la boca i explorant el seu espai a través del tacte.

Per tant, és crucial seleccionar materials que siguin naturals, de baixa empremta ecològica i que evitin l’alliberament de compostos orgànics volàtils (COV) i altres substàncies tòxiques. Per a això, és fonamental prioritzar els biomaterials en la construcció, així com optar per deixar els materials en el seu estat natural sempre que sigui possible, evitant acabats innecessaris.

Això també s’aplica al mobiliari: és preferible utilitzar fusta sense vernissos ni pintures, així com en les joguines. L’elecció de joguines s’ha de centrar a evitar totalment els plàstics, ja que aquests poden contenir additius i substàncies químiques perjudicials que generen exposició a través de la inhalació, la ingestió i el contacte dèrmic.

La salut dels espais on viuen i creixen els nens està íntimament relacionada amb la salut de les persones i el medi ambient, subratllant la importància de crear entorns que promoguin el benestar a tots els nivells.

Mobiliari ergonòmic

El mobiliari en espais infantils ha de ser funcional i inspirador, adaptant-se a les necessitats específiques dels nens. L’ergonomia és crucial, amb mobles dissenyats per a la seva mida i necessitats, garantint comoditat i fomentant el desenvolupament físic i creatiu. Un enfocament notable és el Montessori, que promou la independència a través de llits baixos i mobiliari de joc en forma de caseta, aprofitant la tendència natural dels nens a crear espais acollidors.

A més, la seguretat és primordial: els mobles han d’estar fets de materials no tòxics i estar lliures de vores afilades, amb dimensions adequades per a l’escala infantil. Incorporar mesures de seguretat, com baranes a les escales i protectors d’endolls, és essencial per reduir riscos. L’accessibilitat universal i el disseny funcional asseguren que els espais siguin segurs i estimulants per a tots els nens.

Connexió amb la natura

La incorporació de vegetació en els espais on els nens juguen i aprenen té múltiples beneficis, com la purificació de l’aire, la regulació de la temperatura i la humitat, i la reducció de la contaminació acústica, promovent un entorn físic més saludable. A més, s’ha demostrat que el contacte amb la natura millora la concentració, redueix l’estrès i fomenta un estat d’ànim positiu. La presència d’espais verds és fonamental per al benestar infantil, ja que incentiva el joc a l’aire lliure i l’activitat física, contribuint així al desenvolupament físic i emocional dels nens.

Fomentar la connexió amb la natura també ofereix un refugi davant els sorolls i tensions de l’entorn urbà, cosa que contribueu a una millor qualitat de vida. Aquest concepte s’alinea amb la biofília, la idea que els éssers humans tenim una connexió innata amb la natura i que el contacte amb ella és essencial per al nostre benestar.

Elements emocionals

La neuroarquitectura estudia com els entorns construïts afecten la ment i el comportament humà, ressaltant la importància de dissenyar espais que no només siguin funcionals, sinó que també promoguin el benestar emocional i cognitiu dels nens.

L’elecció de colors i dissenys en els espais infantils exerceix un paper crucial en el seu benestar emocional. Utilitzar tons suaus i naturals pot resultar més relaxant i evitar la sobrecàrrega de l’ambient, creant així un entorn estimulant però equilibrat. A més, és essencial comptar amb àrees on els nens puguin expressar la seva individualitat i sentir-se còmodes, com espais per explorar la seva creativitat i desenvolupar la seva autoexpressió.

La sensació de seguretat i el sentit de pertinença són necessitats humanes bàsiques que es veuen amenaçades per condicions de vida inadequades, i adquireixen una rellevància especial durant la infància. Espais que fomenten la interacció social i redueixen l’estrès psicològic són fonamentals per contribuir a la salut integral dels nens.

Aquests elements no només ajuden a construir un entorn més saludable, sinó que també enforteixen el seu desenvolupament emocional i social al llarg del seu creixement.

El disseny d’espais arquitectònics que promoguin la salut infantil ha de considerar la qualitat de l’aire, l’accés a aigua neta, la seguretat i la promoció d’activitats recreatives. La sensació de seguretat i pertinença, influenciada per l’estabilitat habitacional i la qualitat de l’entorn, és crucial per al benestar dels nens.

Abordar aquests aspectes a través d’opcions efectives i pràctiques de disseny acurat pot crear entorns que no només promoguin la salut física, sinó que també donin suport al desenvolupament emocional i social dels més petits.

La col·laboració entre dissenyadors, polítiques públiques i comunitats és essencial per construir un futur saludable per a tots els nens.