¿Què és la Biohabitabilitat?

¿Què és la Biohabitabilitat?

La biohabitabilitat es refereix a la capacitat dels entorns construïts per promoure el benestar físic i psicològic dels seus ocupants, integrant principis de sostenibilitat, salut i confort. Es tracta de crear espais que no només respectin el medi ambient, sinó que també millorin la qualitat de vida de qui els habita.

En l’arquitectura, aquest enfocament busca dissenyar edificis que siguin saludables i sostenibles, considerant aspectes com l’eficiència energètica, la qualitat de l’aire, l’ús de materials no tòxics i la relació amb l’entorn natural. La biohabitabilitat adopta una visió holística, abordant la connexió entre les persones, els espais i el medi ambient.

Al llarg d’aquest article, entrarem en detall en els principis clau que defineixen la biohabitabilitat, explorant com es poden aplicar en l’arquitectura per crear espais que responguin tant a les necessitats humanes com als desafiaments ambientals. [1]

Principis de Biohabitabilitat

Confort Ambiental

El confort ambiental es refereix a la creació d’espais que proporcionin condicions òptimes en termes de temperatura, humitat, ventilació, il·luminació i acústica. Es busca garantir el benestar dels ocupants en optimitzar la qualitat de l’ambient interior, parant atenció a elements que influeixen en la seva salut i confort. [2] A continuació, es descriuen els factors clau que contribueixen al confort ambiental:

Confort higrotèrmic. Es refereix al control de la temperatura i la humitat per assegurar el benestar tèrmic. Un entorn amb temperatures adequades i humitat controlada redueix l’estrès tèrmic i millora el confort dels ocupants.

Ventilació. Cal distingir entre ventilació natural, que té l’objectiu principal de millorar la sensació tèrmica en dies càlids i refrescar l’ambient que pot haver acumulat temperatura al llarg del dia, i la renovació d’aire, que està destinada únicament a introduir aire fresc i net a l’estança amb l’objectiu d’assegurar la salut dels ocupants i garantir unes condicions d’aire lliure de CO₂ i altres contaminants.

Il·luminació natural. El disseny amb criteris de biohabitabilitat busca maximitzar l’entrada de llum solar, reduint la dependència d’il·luminació artificial. Això no només millora el confort visual, sinó que també impacta positivament en l’estat d’ànim i l’eficiència energètica.

Acústica. El control del soroll ambiental mitjançant el disseny acústic ajuda a reduir l’estrès, millorar la concentració i crear un entorn més tranquil i propici per al descans i el treball.

Salut i Benestar

La salut ha estat definida per l’OMS com un estat complet de benestar mental, físic i social i, com a espais de refugi, els nostres entorns construïts, l’urbanisme i l’entorn natural tenen un impacte determinant en la nostra salut.

La salut i benestar d’un espai construït inclou la selecció de materials saludables, la neuroarquitectura i altres aspectes que impacten directament en la salut física i psicològica dels ocupants. Aquest enfocament busca crear entorns que no només siguin agradables, sinó que també contribueixin a la salut integral de qui els habita. A continuació, es descriuen els factors clau que influeixen en la salut i el benestar:

Materials saludables: Es refereix a l’ús de materials naturals de procedència local i reduït impacte mediambiental que generin un impacte positiu en la salut de les persones i del medi ambient, contribuint a millorar la salut dels nostres espais de vida. Optarem per materials naturals, transpirables, higroscòpics, preferentment sense necessitat d’acabats com pintures i vernissos i que no emeten substàncies tòxiques, com compostos orgànics volàtils (COVs), entre d’altres. L’elecció d’aquests materials és crucial per evitar contaminants a l’aire interior i garantir un entorn segur.

Neuroarquitectura: Aquest concepte implica el disseny d’espais que influeixin positivament en l’estat psicològic dels ocupants. La distribució de l’espai, la seva relació amb l’exterior, els materials utilitzats, així com les condicions higrotèrmiques, el color i la textura de les superfícies, incideixen en la percepció de l’entorn i configuren les emocions i sensacions experimentades en ocupar-lo.

Qualitat de l’aire interior: S’enfoca a assegurar un aire fresc i net a l’interior d’un espai habitable, garantint el confort i evitant els contaminants. Per a això, serà essencial garantir una temperatura de confort sense reduir la humitat ambiental, assegurar una excel·lent ventilació i renovació d’aire evitant pèrdues energètiques i evitar les emissions contaminants de materials i elements de mobiliari i decoració. [3]

Reducció de l’exposició a camps electromagnètics: L’ús de les noves tecnologies i la hiperconnectivitat dels nostres espais de vida provoca una exposició contínua a camps electromagnètics, la qual cosa pot resultar en problemes de salut a llarg termini. Aquesta exposició pot alterar el son i dificultar la regeneració del cos.

A més, moltes persones poden experimentar fatiga crònica i malestar general per l’exposició a la radiació electromagnètica, així com a ones radioelèctriques provinents de tecnologies comunes com el Wi-Fi i la telefonia mòbil. Aquesta situació pot portar a un augment de l’estrès oxidatiu i a una disminució dels nivells de melatonina, la qual cosa afecta el sistema immunològic i pot elevar el risc de malalties greus, inclòs el càncer.

Sostenibilitat i Eficiència de Recursos

El principi de sostenibilitat i eficiència de recursos se centra en la reducció de l’impacte ambiental a través de l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i l’ús responsable i conscient de materials sostenibles a través d’un disseny que redueixi i optimitzi els metres quadrats útils.

Aquest enfocament busca assegurar que els recursos utilitzats en la construcció i manteniment dels espais siguin optimitzats per minimitzar el dany al medi ambient i promoure un desenvolupament més sostenible. A continuació, es descriuen els factors clau que influeixen en la sostenibilitat i l’eficiència de recursos:

Eficiència energètica: Implica l’ús d’energies renovables, l’aïllament tèrmic adequat, electrodomèstics de baix consum i la implementació d’estratègies de disseny passiu. Aquestes pràctiques no només redueixen el consum energètic, sinó que també contribueixen a crear entorns més sostenibles i econòmics a llarg termini.

Gestió de l’aigua: S’enfoca en la recol·lecció i reutilització de l’aigua, així com en la implementació de tecnologies que minimitzin el seu consum. En habitatges ubicats en entorns naturals on és possible dur a terme una gestió autònoma de l’aigua grisa i negra, és possible utilitzar sistemes com la fitodepuració. Aquestes mesures ajuden a conservar aquest recurs vital i a gestionar de manera responsable l’aigua en els entorns construïts.

Ús de materials sostenibles: Aquest factor es refereix a la selecció de materials amb baix impacte ambiental, que siguin reciclables o que provinguin de fonts renovables, assegurant que els materials puguin ser recuperats o retornats a la terra al final de la seva vida útil formant part d’un cicle tancat que minimitza l’impacte negatiu en el medi ambient.

Relació amb la Natura

Potenciar la relació de l’edifici i dels seus ocupants amb l’espai natural de l’exterior parteix de la premissa de l’arquitectura biofílica que promou la integració dels espais amb el seu entorn natural, generant una connexió profunda entre els habitants i la natura. Aquest enfocament busca enriquir l’experiència de vida de les persones, fomentant el benestar i l’harmonia amb el medi ambient. A continuació, es descriuen els factors clau que influeixen en aquesta relació:

Connexió visual amb la natura: Implica la incorporació d’elements com jardins, patis interns o vistes naturals, que permeten als ocupants interactuar amb l’entorn natural. Aquesta connexió visual no només millora el benestar psicològic, sinó que també ajuda a reduir l’estrès.

Integració de l’edifici en el seu entorn natural: Aquest disseny busca respectar i potenciar l’entorn natural, minimitzant la petjada ambiental de l’edifici. En fer-ho, es promou un desenvolupament sostenible que considera la biodiversitat i els ecosistemes locals.

Ús de vegetació en el disseny: Es refereix a la incorporació de plantes en l’espai construït, com teulades verdes, jardins verticals o pèrgoles bioclimàtiques, així com la ubicació de plantes en espais interiors, patis, terrasses i jardins. Aquestes estratègies no només persegueixen el confort dels espais, sinó que també milloren la qualitat de l’aire, proporcionen aïllament i fomenten una major biodiversitat.

Resiliència i Adaptabilitat

La resiliència i adaptabilitat es refereixen a la capacitat d’un espai per adaptar-se a canvis climàtics, desastres naturals o noves necessitats dels ocupants, mantenint la seva funcionalitat i durabilitat al llarg del temps.

Aquest enfocament és essencial per garantir que els entorns construïts puguin afrontar els desafiaments actuals i futurs, contribuint a comunitats més robustes i sostenibles. [4] A continuació, es descriuen els factors clau que influeixen en aquesta capacitat:

Resiliència davant el canvi climàtic: S’enfoca a dissenyar infraestructures que puguin resistir fenòmens naturals com terratrèmols, inundacions, huracans o increment de temperatures. Això implica la utilització de tècniques constructives i materials que proporcionin una major resistència a les inclemències del temps.

Flexibilitat de l’espai: Aquest aspecte permet que els espais s’adaptin a diferents usos o modifiquin la seva disposició segons les necessitats canviants dels ocupants. La flexibilitat en el disseny promou a més un millor aprofitament dels recursos.

Durabilitat i manteniment: Se centra en l’ús de materials i tecnologies que prolonguin la vida útil de l’edifici, reduint la necessitat de reparacions freqüents. Una bona durabilitat no només minimitza els costos a llarg termini, sinó que també contribueix a la sostenibilitat en disminuir la generació de residus.

Símptomes d’un hàbitat no saludable

Segons l’OMS, passem entre el 80 i el 90% del nostre temps en espais interiors, la qual cosa equival a aproximadament 310 dies a l’any. Això subratlla la crucial relació entre la qualitat de l’aire interior i la nostra salut, i com la manca d’implementació dels principis de la biohabitabilitat en un espai pot afectar la salut de qui els habita.

Paràmetres avaluats en biohabitabilitat

Per identificar i millorar els aspectes d’un espai en termes de biohabitabilitat, és recomanable acudir a un expert en mesuraments de l’Institut Espanyol de Bioconstrucció (IEB), que actua com la branca espanyola de l’Institut de Baubiologie d’Alemanya. [5]

A més, es duu a terme un estudi de tòxics que analitza la qualitat de l’aire interior mitjançant la mesura de variables indicatives en zones de descans, com la temperatura, la humitat, la concentració de CO₂ i la renovació de l’aire.

S’avaluen també camps elèctrics i magnètics, així com la presència de toxines domèstiques, com formaldehid i pesticides, juntament amb la detecció de fongs, bacteris i al·lèrgens. Aquests paràmetres són fonamentals per diagnosticar problemes i establir mesures correctives que promoguin un entorn saludable. [6]