Materials
Guia de teixits naturals
Com protegim la nostra salut i la del planeta dels tòxics presents en roba de llit, cortines i sofàs?
Els materials tèxtils són productes de consum massiu, sobretot a causa de l’augment de l’anomenada “fast fashion” els darrers anys, que ha derivat en un impacte mediambiental sense precedents que ja representa un 10% de les emissions de carboni a escala global.
Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, l’any 2020, el consum tèxtil per habitant mitjà de la UE va requerir 400 m2 de sòl, 9 m3 d’aigua i 391 kg de matèries primeres, i tot això va causar una petjada de carboni de 270 kg de CO2 per persona. [1]
És per aquest motiu que la indústria tèxtil s’ha convertit en un dels sectors més controvertits, tant en la definició de tractats comercials internacionals com pel seu tradicional incompliment de les condicions laborals i salarials mínimes i la seva deslocalització constant.
El cotó i el polièster representen conjuntament més del 80% de les fibres tèxtils que es consumeixen anualment al món i tots dos teixits depenen de processos petroquímics: en el cas del cotó convencional, pels pesticides i herbicides emprats per a la seva collita, i en el cas del polièster perquè és una fibra obtinguda directament del petroli. [2]
Per tot això, apostar per teixits naturals els processos de producció dels quals segueixin els principis de la sostenibilitat és una pràctica imprescindible per desenvolupar una alternativa real a aquesta problemàtica global, que haurà d’anar de la mà de la reducció del consum i del reciclatge de teixits rebutjats.
Però més enllà de la roba que vestim, els teixits s’utilitzen àmpliament en arquitectura i interiorisme: els trobem en catifes, moquetes, entapissats de mobiliari, cortines, roba de llit, tovalloles, etc.
En aquest sentit, i amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica dels espais que habitem d’acord amb els objectius establerts en el marc de l’Acord de París, la utilització de teixits naturals, lliures de tòxics i de procedència local és un requisit essencial per descarbonitzar els espais construïts i els elements que els componen.
Quina és la procedència dels teixits que utilitzem? Com podem substituir els teixits plàstics per teixits naturals d’alta durabilitat? Com podem produir en cicles tancats que recuperin i revaloritzin els materials tèxtils al final de la seva vida útil? Quins són els teixits naturals més apropiats per als nostres espais?
Aquestes preguntes són les que intentem resoldre en aquest article, en què indaguem en els processos de fabricació, la circularitat o les certificacions més destacades, entre altres aspectes com les aplicacions més adequades per a cadascun dels teixits naturals.
Tipus de teixits naturals
Cotó orgànic, cànem, bambú, soja, blat de moro, closques marines, algues… actualment, pràcticament qualsevol material es pot utilitzar per fabricar teixits, però no tots els teixits catalogats com a ecològics tenen les mateixes propietats.
El fet que es tracti de fibres de procedència natural no implica que els processos utilitzats per obtenir-les no puguin causar greus danys mediambientals.
Un exemple n’és la producció de teixits de cotó no orgànic, que avui dia és el cultiu que utilitza més pesticides del món, i el seu ús provoca contaminació de les aigües i pèrdua de biodiversitat. Per això, en aquest article només farem referència a la seva varietat orgànica com a exemple de teixit natural.
D’altra banda, moltes de les fibres vegetals presentades com a alternatives, com el cànem o el bambú, poden incorporar una petjada ecològica elevada, ja que, per la seva naturalesa dura i resistent, han de sotmetre’s a tractaments intensius per convertir-se en fibres tèxtils. Aquests processos no sempre es duen a terme de manera orgànica, sinó que sovint s’opta per l’ús de químics nocius per al medi ambient que agilitzen el procés i n’abaixen els costos. Tot això sense comptar els tints i acabats que s’hi puguin afegir després, dels quals existeixen ben poques alternatives ecològiques.
Com sempre, serà important avaluar el cicle de vida complet de cadascun dels processos productius, la posada al mercat i el final de la vida útil, tenint en compte l’impacte ecològic i de carboni, però també les repercussions dels tòxics utilitzats sobre la salut de les persones o del medi ambient.
Cotó
El cotó no orgànic suposa, segons els darrers estudis de l’OTA, l’Associació de Comerç Orgànic, el 2,4% de la terra cultivable del món, emprant aproximadament el 25% dels plaguicides utilitzats al món (incloent-hi herbicides, insecticides i defoliants). [3]
Com sabem, la salut del planeta i la de les persones estan estretament relacionades, i això és justament el que denuncia Stephen Yafa, autor del llibre Big Cotton, en què afirma que el 91% de les persones que treballen als camps de cotó a l’Índia emmalalteixen sovint a causa de l’exposició a aquesta sèrie de tòxics. [4]
Tenint en compte aquestes dades, no és difícil imaginar l’elevada probabilitat de desenvolupament de malalties derivades de l’exposició del consumidor final a aquests tòxics, en una societat que cada vegada passa més temps en espais interiors. De fet, les grans cadenes de distribució ja han començat a oferir peces de roba de cotó orgànic, el procés de producció de les quals pot resultar més que qüestionable, recomanant-les a persones amb pell sensible.
El cotó orgànic prové de cultius controlats i respectuosos amb el medi ambient, que no utilitzen pesticides ni additius químics en els fertilitzants. Tanmateix, aquest cotó orgànic no és la solució perfecta, ja que requereix grans quantitats d’aigua tant per al cultiu com per al rentat i, en molts casos, es transporta al llarg de diversos continents fins a la seva destinació final. [5]
Tot i que el cotó s’utilitza àmpliament en roba de vestir, també s’utilitza a la llar per a roba de llit, com ara llençols i fundes de coixí, edredons i matalassos. També es pot trobar en persianes enrotllables i cortines de cotó, així com en tovalloles, a causa de la seva elevada capacitat d’absorció.
En construcció, el cotó també s’utilitza àmpliament com a aïllament tèrmic i acústic en forma de panells de premsat i triturat de residus de roba.
Proveïdors
- GIRAFFA
A Catalunya, l’empresa Giraffa distribueix cotó de producció integrada, cultivat a Andalusia i filat a les comarques del Vallès i el Maresme.
Aquest tipus de producció limita l’ús de químics per protegir el medi, la salut i la seguretat dels treballadors. Tot i que no és ecològic, és una opció més sostenible que importar cotó ecològic, que es cultiva principalment a Àsia i Amèrica.
- ORGANIC COTTON COLOURS
L’empresa Organic Cotton Colours, establerta a Girona, està especialitzada en la venda de cotó orgànic. Per evitar el procés de tenyeix —la segona font més gran de químics després dels pesticides— elaboren teixits naturals amb color procedent de la llavor.
Es tracta de varietats de cotó que creixen de forma silvestre des de fa més de 5.000 anys, i que naturalment produeixen fibres de colors des del moment en què broten de la llavor, en diversos tons de cru, verd i marró.
Així, els seus productors poden afirmar que els seus teixits de cotó orgànic sense tenyeix estan totalment lliures de tòxics i químics.
El seu projecte també aposta pel desenvolupament econòmic de diferents comunitats agrícoles arreu del món (al Brasil, Egipte i Turquia) que utilitzen mètodes de cultiu regeneratiu, és a dir, que combinen espècies per fomentar la biodiversitat i els principis de la permacultura.
- LORENA CANALS RUGS
Pel que fa a catifes, la marca Lorena Canals a Sant Just Desvern ha desenvolupat la nova línia Ruggcycled, produïda a base de cotó reciclat.
En emprar matèria primera reciclada, és difícil assegurar que es tracta de cotó al 100%, per la qual cosa en aquest cas comptabilitzen un 97% de cotó i un 3% d’altres fibres. Per limitar la presència de tòxics a causa de la seva migració des de la matèria primera reciclada, s’evita l’ús de tints, de manera que els tons de color entre productes poden variar lleugerament.
- FROCA
L’empresa alacantina FROCA produeix i distribueix teixits de cotó orgànic, amb els quals confecciona la seva línia Prisma de tapisseria. Per a les cortines, empren cotó i lli, així com, en algunes situacions, fibres de polièster reciclat.
- ISOLTEX
L’empresa catalana Isoltex fa recollides de texans per al seu posterior triturat i conformació en forma de panells de cotó reciclat per utilitzar-los com a aïllament. Aquests panells es poden emprar en divisions interiors, envans, elements de separació amb mitgeres, façanes ventilades i sostres.
- FAB.BRICK
Fab.BRICK és una empresa francesa l’objectiu de la qual és revaloritzar els residus tèxtils descartats. Ofereixen productes transformats personalitzats per a les mateixes empreses que els produeixen, en forma de mobles, làmpades o revestiments, analitzant la composició de la matèria primera i posant atenció a la gamma cromàtica. A més, la seva especialitat és la producció de panells d’aïllament a base de cotó reciclat.
- ELEVAA
Elevaa és una empresa granadina que treballa amb artesans que passen per les fàbriques tèxtils i recullen els sobrants o descartes de cotó de la indústria de la moda, que posteriorment transformen en una mena de cabdells, amb els quals teixiran les jarapes (catifes), mantes i coixins.
Llana
La llana d’ovella és una de les poques fibres de teixits naturals d’origen animal, cosa que li confereix una elevada capacitat higroscòpica, que pot esmorteir els canvis d’humitat de l’ambient, motiu pel qual s’utilitza àmpliament com a aïllament. A més, aquesta capacitat d’absorbir la humitat, sumada als components de la proteïna de la fibra, la converteixen en un teixit natural intrínsecament retardant de flama. També és altament resistent a la brutícia, ja que l’estructura de la fibra li dona l’habilitat de repel·lir líquids i manté la brutícia i la pols a prop de la superfície, cosa que n’afavoreix la neteja mitjançant l’aspiració.
Les ovelles sovint es confinen en pastures massa petites, cosa que provoca el sobrepasturatge i danya el terreny. També s’utilitzen plaguicides tant als prats com als mateixos animals, per controlar plagues i paràsits.
Segons un estudi de l’Associació de Comerç Orgànic (OTA), els plaguicides més utilitzats en el bestiar oví —fenvalerat, permetrina i malatió— resulten altament tòxics per als peixos i amfibis. A més, l’ús generalitzat d’antibiòtics agrícoles està contaminant les aigües superficials i subterrànies en moltes àrees rurals, com a resultat de la presència dels purins que generen els animals. [6]
Derivada d’aquesta problemàtica, i de manera similar al cotó orgànic, es presenta la llana orgànica com a solució, que limita la quantitat d’antibiòtics a les ovelles i el nombre d’ovelles per hectàrea.
Tanmateix, igual que passa amb el cotó, s’empren productes químics en la neteja, blanqueig, tenyeix i acabat dels teixits a base de llana. Així, perquè una llana sigui considerada lliure d’agents químics, cal no només que es produeixi orgànicament, sinó també que es processi orgànicament.
Proveïdors
- CASAQUESUMA
L’empresa espanyola Casaquesuma fabrica i distribueix teixits de llana fets de manera artesanal, reduint al màxim la intervenció de processos químics. Per fer-ho, realitzen petites produccions en tallers de la mà d’artesans, no només per recuperar la fabricació de teixits, sinó per preservar un coneixement local que es va perdent en favor de la industrialització.
Per a això, utilitzen només llana nacional rentada amb detergents amb segell Ecolabel, sense àcids ni blanquejants, i respectant al màxim l’estructura de la fibra, fins al punt que han pogut comprovar que les seves peces no tenen electricitat estàtica.
- GIRAFFA
L’empresa gironina ja esmentada Giraffa distribueix teixits naturals de llana reciclada, a base de retalls sobrants de fàbriques tèxtils. Es separen per colors, es trituren i es tornen a filar, evitant així generar residus i el procés de tint.
- ROLS CARPETS
Una altra empresa espanyola que utilitza llana reciclada és Rols Carpets, situada a Crevillent, Alacant. Fabrica catifes i moquetes d’aquest material amb energia procedent de panells fotovoltaics i les distribueix en un radi de 30 km. Per a la distribució més enllà del seu entorn local, disposen de distribuïdors oficials i showrooms a les principals ciutats espanyoles.
- GABRIEL FABRICS
El 1851, l’empresa fabricant de teixits Gabriel neix a Dinamarca, però avui dia s’ha estès per tot Europa, fins a tenir presència a Barcelona i Madrid. La seva especialitat són els teixits de llana per a mobiliari, però els darrers anys han incorporat materials com el polièster reciclat, i tots ells compten amb certificacions com Oeko-Tex, EU-Ecolabel i Cradle to cradle.
La llana prové d’ovelles neozelandeses, ja que es considera una matèria primera de gran qualitat, més blanca, neta i pura per les condicions ambientals de la zona. A més, a Nova Zelanda existeixen una sèrie d’estàndards ètics dins la indústria de la llana per garantir que el cultiu, el processament i la producció de llana siguin autèntics i segurs, així com per oferir garanties sobre integritat, traçabilitat, salut i benestar animal, recursos naturals i bioseguretat.
La fabricació es duu a terme a Lituània i els teixits es dissenyen amb l’objectiu de garantir-ne la durabilitat i la reciclabilitat total al final de la seva vida útil per minimitzar l’impacte en el medi ambient, a més d’apostar per instal·lacions que funcionin 100% amb energia renovable i tints lliures de metalls pesants.
- CLIMATEX
Per la seva banda, l’empresa suïssa Climatex ha redissenyat la llana com a matèria primera en col·laboració amb un polímer reciclat que anomenen Cradura, que prové de la combinació dels termes Cradle to Cradle i durabilitat, per subratllar la reciclabilitat il·limitada de les fibres seguint els principis de l’economia circular. Aquest polímer prové de xarxes de pesca trobades al mar i de peces de catifa reciclades.
L’objectiu és aconseguir un teixit natural el component principal del qual sigui la llana, però que combini les seves qualitats amb les sintètiques, i que pugui resultar alhora transpirable, elàstic i ignífug.
Cànem
El cànem s’ha utilitzat durant mil·lennis com a font de fibres i, més recentment, com el teixit emprat en el primer parell de texans Levi’s, que va donar peu a un mercat global basat en aquesta roba, dissenyada per durar en condicions de treball extremes.
A causa del seu creixement ràpid —assoleix la maduresa en un període de 80 a 120 dies— i la necessitat de poc reg, es tracta d’una de les fibres amb una petjada ecològica més reduïda. [7]
El cànem és quatre vegades més resistent que el cotó, també més resistent a l’abrasió i a la floridura. A més, proporcionalment requereix molts menys plaguicides o altres productes químics.
Malgrat tots els avantatges esmentats, el cànem, igual que el lli i el jute, és una fibra basta, de manera que requereix un procés addicional d’extracció de la fibra anomenat enriament. Tot i que es tracta d’un procés que es pot dur a terme orgànicament amb l’ús de microorganismes, cada vegada més s’elabora mitjançant derivats químics, estovant la fibra amb sosa càustica i rentats d’àcid.
Aquest procés fa que la fibra obtinguda perdi la major part de les seves qualitats, com ara la durabilitat, a més de produir residus perillosos i destructius per al medi ambient. [8] Tanmateix, és un procés que no resulta tan nociu com aquell al qual se sotmet el bambú o la fusta per extreure’n els teixits naturals derivats, ja que la planta es descompon amb més facilitat.
Proveïdors
- CANNABRIC
L’empresa espanyola Cannabric, la fàbrica de la qual es troba a Guadix, és coneguda majoritàriament per la seva producció de blocs de construcció a base de terra, calç i cànem.
A més, produeix tèxtils de cànem, pensats per a tapisseria o cortines, amb filats més o menys gruixuts que prioritzen la durabilitat o tendeixen a una suavitat més gran. També aposten per minimitzar el tenyeix o el processament, oferint una gran quantitat de teixits que preserven el color natural de la fibra crua i uns pocs colors amb tints menys nocius: verds, blaus o negres.
A més, ofereix teixits que barregen el cànem amb una fibra similar com el lli, però també amb cotó orgànic o seda. Hi ha teles reciclades de cànem, el preu de les quals és més baix, però és cert que poden contenir petits percentatges de fibres sintètiques.
- AVDELAURA
L’empresa valenciana Avdelaura fabrica i distribueix teixits per a entapissats i roba de llit a base de teixits naturals, procedents de km 0 o d’origen reciclat. En la seva línia de tèxtils naturals, fabriquen teixits de cànem, tot i que aquest ve barrejat amb un 15% de viscosa, un teixit sintètic malgrat el seu origen a base de cel·lulosa, ja que requereix un processament amb químics altament nocius per al medi ambient i per a les persones que treballen en la seva producció.
- OECOTEXTILE
L’empresa anglesa Oecotextile fabrica i distribueix tèxtils naturals de cànem, però el més interessant és que duu a terme una tasca increïble de divulgació sobre la problemàtica de fabricar cànem mitjançant lògiques industrials que no compleixen els requisits dels certificats existents que regulen l’ús de químics.
Així, han desenvolupat un blog els articles del qual estan classificats per temàtiques tan interessants com les substàncies químiques contingudes en els teixits o les diferents certificacions existents, dos temes que desenvoluparem més endavant.
A la seva pàgina d’inici, comparteixen un article de l’Associació de Comerç Orgànic (OTA) revisat el 2023, que compara les emissions de CO2 per tona de teixit resultant, distingint entre el cultiu i el tractament dels diferents teixits. Així, el cànem sotmès a tractaments químics consumeix 2,15 kg de CO2/tn, mentre que el cotó orgànic només 1,45 kg de CO2/tn i el no orgànic 1,70 kg de CO2/tn. [9]
Bambú i soja
El bambú i la soja s’assemblen pel fet de ser dos tipus de cultius que es renoven fàcilment. Tanmateix, recentment el seu consum elevat ha derivat, en algunes situacions, en el sense sentit de talar boscos per plantar-los en forma de monocultiu, una situació impossible de classificar com a cultiu sostenible, ja que impedeix qualsevol mena de biodiversitat.
Si es fa un cultiu sostenible, el bambú resisteix les plagues de manera natural, de manera que no cal emprar plaguicides en la seva producció, tot i que en els monocultius se solen emprar. A més, requereix molta feina per transformar-se en teixit, ja que és una herba molt rígida.
Hi ha dues maneres de processar el bambú: mecànicament o químicament. El mètode mecànic consisteix a triturar la planta i utilitzar enzims naturals per desfer-la, de manera que les fibres obtingudes es puguin trenar, i així s’obté l’anomenat lli de bambú, ja que es tracta d’un procés similar al del lli. Aquest procés es fa en gran part a mà, de manera que encareix el producte i, en conseqüència, ben pocs fabricants l’utilitzen. [10]
L’alternativa més estesa és un procés químic molt contaminant basat en dissolvents com la sosa càustica i el lleixiu, que creen emissions de sulfur que actuen com a toxines nervioses.
Es tracta d’un procés molt similar al del teixit de soja o la viscosa, en què la matèria primera és renovable, però el procés i l’elevada quantitat de tòxics n’impossibiliten la classificació com a teixit natural o sostenible. [11]
Proveïdors
- MAS VALLS
El fabricant i proveïdor Mas Valls, situat a l’Hospitalet de Llobregat, té més de 130 anys de tradició i avui dia continua important bambú del sud-est asiàtic, havent fabricat objectes clàssics de disseny com la làmpada Manila de Miquel Milà.
Més enllà de l’origen no local de la matèria primera, de la qual hi ha molt poca producció a Europa, el més interessant és que desenvolupen cortines i persianes tant de varetes, canyes o teixit de bambú. Aquests teixits són més gruixuts que un teixit emprat per a la producció de roba, de manera que la seva producció es pot dur a terme mecànicament amb més facilitat.
A més, distribueixen el material en forma de rotlles que es poden fer servir com a estors, separadors, revestiments de paret o de sostre, camins de taula…
- TRAETELA
D’altra banda, el distribuïdor Traetela a Gijón treballa amb diferents teixits, i en el cas del bambú està especialitzat en tovalloles gràcies a la suavitat, transpirabilitat, durabilitat i capacitat antibacteriana del teixit natural de bambú. Els seus productes compten amb el certificat Oeko-Tek Standard 1000.
- POVEDA TEXTIL
L’empresa alacantina Poveda Textil fabrica principalment cotó orgànic, però també distribueix materials alternatius com el bambú. És la primera empresa del sector certificada com a climatològicament neutra per compensació d’emissions a mans del Ministeri per a la Transició Ecològica.
No especifiquen si la seva producció es duu a terme mitjançant un procés mecànic, però fan èmfasi en el baix consum dels cultius de bambú, un 70% menys d’aigua que el del cotó, i en la seva capacitat per generar un 36% més d’oxigen. A més, és biodegradable i es descompon naturalment amb el sol i la terra.
Fibra de coco
La fibra de coco consisteix en la fibra natural extreta de la closca del coco, poc habitual en el sector tèxtil. Els anomenats fragments, fibres o pèl de la fibra solen fer entre 10 i 30 centímetres de llarg i es poden trenar per emprar-los en productes com catifes, estores, cortines, tendals, cordes i aïllament. La fibra de coco té més lignina i menys cel·lulosa que fibres com el lli i el cotó, la qual cosa les fa més fortes i menys flexibles.
PROVEÏDORS
- BARNACORK
A Espanya, l’empresa Barnacork comercialitza productes de la companyia portuguesa Amorim, com plaques i rotlles de fibra de coco per a aïllament, a més de la seva especialitat, que és el suro. La diferència entre tots dos formats, a banda del seu gruix i rigidesa, és la seva composició, ja que les plaques requereixen l’ús de resines naturals com a aglutinant, mentre que els rotlles no, tot i que cap dels dos conté cap substància tòxica ni posa en risc la salut dels usuaris.
- SCOURTINERIE
L’empresa francesa Scourtinerie fabrica teles de fibra de coco 100% natural amb un procés totalment artesanal. Al seu taller disposen d’11 màquines, la més antiga de 1900, connectades per grans eixos i corretges i que funcionen amb la força motriu de l’aigua d’un canal proper. Fabriquen teixits pensats per tensar, com ara tendals que protegeixen del sol o cortines. Hi ha diferents densitats de teixit d’ombra en funció del nivell d’opacitat desitjat, però tots plegats són teixits naturals que tamisen els raigs del sol per oferir una sensació fresca i agradable, a diferència dels materials plàstics.
Cel·lulosa
La cel·lulosa més estesa a escala global és la coneguda com a viscosa, àmpliament produïda a Àsia i font de contaminació d’aquest continent. Es tracta d’una matèria primera que, paradoxalment, no és insostenible en el seu origen, ja que, en ser una fibra vegetal, es pot obtenir de la cel·lulosa d’una gran varietat d’arbres i plantes, i fins i tot pot ser biodegradable al final del seu cicle de vida.
Precisament per aquesta raó hi ha marques que la comercialitzen com a fibra ecològica, tot i que la seva producció utilitzi grans quantitats de productes químics tòxics per convertir aquesta matèria primera en fibra.
A més, com tots els derivats de la fusta, si no es garanteix una gestió sostenible del seu proveïment, pot amenaçar boscos i provocar-ne la desforestació. [12]
Per aquest motiu, recentment s’han desenvolupat teixits naturals derivats de la cel·lulosa però amb sistemes de processament tancat que en limiten les emissions. L’anomenat Lyocell, Tencel n’és el nom comercial patentat, és una fibra de cel·lulosa regenerada i tractada la fabricació de la qual minimitza l’impacte mediambiental. [13]
La font de cel·lulosa és la pasta de fusta, en aquest cas procedent de boscos sostenibles amb certificat FSC, que es descompon utilitzant un solvent no tòxic que, a més, es recicla contínuament, amb una ràtio de recuperació del 99,5%. En aquest cas, els seus productors sí que poden afirmar que el producte final és totalment biodegradable.
