Construir una casa per a persones amb sensibilitat química múltiple

En els últims mesos han arribat al nostre estudi diverses persones afectades per la malaltia d’hipersensibilitat química múltiple.

El fet que el nostre estudi estigui especialitzat en cases ecològiques i sanes és un valor afegit com a arquitectes, ja que els nostres dissenys cobren més sentit que mai quan es tracta de dissenyar una casa per a persones amb aquest tipus d’afectació.

Què tenim en compte quan ens posem en marxa per construir una casa per a persones amb sensibilitat química múltiple?

Ubicació de l’habitatge

El primer que tindrem en compte és la localització; normalment, les persones afectades amb sensibilitat química múltiple prefereixen viure allunyades de les grans ciutats, on s’acumulen toxines i contaminació procedent dels gasos d’escapament dels vehicles i de les indústries.

En aquest sentit, moltes vegades la nostra primera tasca consisteix a donar suport en la recerca i valoració de terrenys per construir una casa.

Les millors ubicacions solen ser als afores d’una petita població, la qual cosa ens permet tenir accés als serveis bàsics i, alhora, viure en un ambient aïllat d’amenaces químiques.

En el cas d’haver de viure en una gran ciutat, tant si ens hem de mudar com si no, la millor opció seria reformar el nostre habitatge per convertir-lo en un habitatge passiu segons els estàndards Passivhaus.

En una casa passiva Passivhaus no cal obrir mai les finestres; és una casa totalment estanca en la qual la ventilació es realitza mitjançant una màquina de recuperació de calor que incorpora filtres d’aire.

Això és efectiu no només per estalviar energia, ja que l’aire interior de l’habitatge es manté a una temperatura estable, sinó que a més ens assegura que la qualitat de l’aire interior és molt millor que l’exterior, cosa que és impossible que succeeixi en un habitatge convencional.

Materials lliures de tòxics

Avui dia, igual que passa amb l’alimentació, molts dels materials amb què es construeixen les nostres cases incorporen components tòxics nocius per a la nostra salut. El cas més sonat és el de l’amiant o asbest, una fibra mineral altament cancerígena, però hi ha molts altres productes que incorporen components cancerígens i que, com que es presenten en dosis mínimes, es consideren segurs per a la seva utilització en la construcció.

No obstant això, quan es tracta de la nostra salut, és difícil fiar-se de dosis mínimes establertes per organismes públics, que difícilment fan estudis fiables, ja que aquests no poden ser provats en humans i que no tenen en compte en la majoria dels casos la bioacumulació de diferents components tòxics al llarg dels anys. A més, és molt difícil demostrar la relació causa-efecte entre un càncer o una afectació per sensibilitat química múltiple al cap de diversos anys o decennis vivint en una casa.

Els tòxics sobretot són emanats per productes plàstics i fibres minerals; també els vernissos i pintures emanen components orgànics volàtils durant diversos anys.

La llista és molt llarga i complexa i caldria valorar cada element de la llar de forma aïllada i en el seu conjunt per determinar la quantitat de tòxics presents en una llar. Des de catifes, moquetes, mobles envernissats o rentats, teixits, pintures, etc., existeixen una multitud de fonts d’emanació de petites partícules que passen desapercebudes per a la majoria dels nostres organismes i que són la principal causa de la sensibilitat química múltiple.

En general, la recomanació és utilitzar materials el més naturals possible. Si hem de construir una casa, és important tenir en compte aquesta recomanació en cadascun dels sistemes constructius i elements d’interior, especialment en aïllaments de murs, paviments i finestres.

És important evitar el PVC per la seva alta toxicitat durant el seu procés de fabricació i destrucció, els aïllaments de fibres com la llana de roca que estan impregnats de formaldehid i pintures plàstiques que no només impedeixen que la paret transpiri de forma natural, sinó que a més solen emanar compostos orgànics volàtils que són absorbits pels nostres pulmons.

Una humitat i temperatura adequades

És ben sabut que una humitat massa baixa o excessiva és una font d’insalubritat a la nostra llar. En el cas que l’ambient sigui massa sec (amb una humitat per sota del 40%), tindrem un excés de pols, i en el cas que l’ambient sigui massa humit (humitat per sobre del 70-80%), tindrem un brou de cultiu de microorganismes i fongs.

En aquest sentit, cobra especial importància la ventilació i el correcte ús de la calefacció de la llar. Hi ha calefaccions que ressequen especialment l’ambient, com les calefaccions mitjançant aire o convecció. És important ventilar cada dia i controlar el nivell d’humitat i temperatura.

En aquest sentit, cal tenir en compte que la qualitat de l’aire interior pot ser com a màxim igual que l’aire exterior; no ventilar només produeix una acumulació d’aire insalubre a l’interior de l’habitatge.

Una il·luminació adequada

És ben sabut que per estar sans necessitem la vitamina D provinent del sol. No només és una font de salut, sinó que a més la il·luminació natural ens ajuda a regular els bioritmes del nostre cos al llarg del dia.

No hi ha res millor que despertar-se plàcidament amb la llum del dia.

La llum del sol també ajuda a millorar la qualitat de l’aire interior, ja que els raigs UVA són un potent esterilitzador natural.

Productes químics de consum

Finalment, la font més evident de químics i tòxics a la nostra llar són els productes de neteja.

Només cal que obriu l’armari de neteja i feu una ullada a les etiquetes de cadascuna de les ampolles; la majoria tenen advertències de toxicitat. Inhalar, respirar, tocar aquests productes és una font de contaminació química directa.

El disseny d’una casa per a persones amb sensibilitat química múltiple ha de tenir en compte també la utilització de productes de neteja ecològics i naturals.