Salut i biohabitabilitat
Viure en una casa sana: 10 contaminants de l’ambient interior
Passem el 90% del nostre temps en espais interiors, ja sigui a casa, a la feina, a l’escola; vivim la major part de la nostra vida en espais tancats, l’ambient dels quals pot estar contaminat per diferents motius.
Sabíeu que la contaminació interior d’una casa pot ser més nociva per a la nostra salut que la contaminació exterior?
Com sempre, quan tractem temes de salut, és important tenir en compte que no és un únic factor el que determina l’aparició d’una malaltia, sinó que solen ser múltiples causes, la incidència prolongada de les quals pot afectar negativament el nostre organisme.
En el cas del nostre habitatge, diversos productes tòxics presents en materials de construcció, aïllaments o teixits, juntament amb productes químics com detergents, insecticides o fins i tot components de xampús o gels de dutxa, acumulen toxines al nostre cos. Si a tot això hi sumem una entrada deficient d’aire fresc i net i unes condicions de temperatura i humitat propícies per al creixement d’àcars, fongs o bacteris, casa nostra es pot convertir en un còctel insalubre per als qui hi vivim.
Vegem en detall els principals contaminants de l’ambient interior de casa nostra i com evitar-los per aconseguir una casa sana
#1 Qualitat de l’aire
Els nivells de temperatura, humitat i aportació d’aire fresc a l’interior d’un habitatge són un dels principals factors a tenir en compte quan parlem d’un ambient interior saludable.
Una persona necessita entre 30 i 60 m3 cúbics d’aire fresc cada hora; per això, cal garantir la renovació d’aquest volum a l’interior de l’habitatge, ja sigui per ventilació natural o forçada.
D’altra banda, es considera una casa saludable quan la humitat se situa entre el 30 i el 50%; una humitat superior afavoreix l’aparició de floridura i una humitat inferior pot causar problemes respiratoris.
Cal tenir en compte que el nivell d’humitat varia al llarg de l’any. A l’hivern, la calefacció resseca l’ambient i necessitarem una aportació d’humitat més gran. De vegades, penjar una tovallola humida d’un radiador o col·locar-hi un got d’aigua a prop ja és suficient per humidificar l’ambient. També és possible optar per l’ús d’humidificadors, tot i que cal anar amb compte, ja que un manteniment deficient pot convertir-los en focus de bacteris que s’expulsen a l’ambient quan estan en funcionament.
Unes condicions inadequades d’humitat i temperatura, així com d’aire fresc, poden derivar en problemes respiratoris, oculars o cutanis.
#2 Materials de construcció
Els aïllants a l’interior de les parets i als sistemes de ventilació es poden descompondre i desprendre partícules que arriben als nostres pulmons. Si el material d’aïllament no és natural, les partícules seran tòxiques per al nostre organisme.
Materials que desprenen partícules de pols nociva són, per exemple, la fibra de vidre o l’asbest o amiant —material cancerigen que actualment s’està retirant—.
Però treballar amb materials naturals no és només perquè estiguin lliures de tòxics, sinó que, a més, els materials naturals transpiren i regulen la humitat de manera natural.
No és el mateix, per exemple, pintar una paret amb pintura plàstica convencional, que conté metalls pesants nocius per al medi ambient i tòxics, que pintar amb una pintura natural o un arrebossat natural a base d’argila i sorra, que regulen de manera natural la humitat i la temperatura, aconseguint un ambient saludable i lliure de tòxics.
#3 Mobles, fusteria i objectes plàstics
Els mobles, les fusteries plàstiques de finestres i altres objectes (com ara joguines infantils o tàpers de menjar) disposen dels anomenats compostos orgànics volàtils, que es desprenen a l’ambient i que inclouen, entre d’altres:
- Formaldehid: un compost químic obtingut a partir de l’alcohol metílic i que s’utilitza per aconseguir teixits sense arrugues i com a protector de la fusta, i que ha estat classificat com a cancerigen confirmat per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer. El trobem en teixits com peces de roba, cortines i teles de sofà, i en mobles de fusta contraxapada o panells aglomerats; com més antics són els mobles, més presència d’agents tòxics.
- Compostos perfluorats: són compostos presents en teixits resistents a l’aigua i que s’han relacionat amb l’aparició de tumors.
- Benzè: és un hidrocarbur que s’utilitza com a base per a la fabricació de plàstics, resines i fibres sintètiques. El benzè és un cancerigen reconegut i també s’ha relacionat amb malalties del sistema immunitari, de la medul·la òssia i amb anèmia. El trobem en lubricants, dissolvents, gomes, tints, detergents i en molts tipus de plàstics.
- Toluè: un altre hidrocarbur tòxic per a les persones que s’utilitza com a dissolvent de pintures, en revestiments, en el cautxú i en adhesius. És un agent nociu que afecta negativament el sistema nerviós humà.
- Ftalats: és un grup de tòxics presents en productes de plàstic (per exemple, joguines infantils) i finestres de PVC. El ftalat és tòxic i un cancerigen demostrat, i pot arribar a suposar el 30% de la composició del material. Es troba habitualment en l’anàlisi d’orina de dones embarassades i se sap que passa al nadó a través de la llet materna.
#4 Tòxics en productes de neteja i productes cosmètics
Els components tòxics dels productes de neteja i els ingredients tòxics dels productes de cosmètica ens afecten, ja sigui per inhalació de gasos o per contacte directe amb la pell.
Per inhalació absorbim els gasos que desprenen els productes de neteja i els materials de la llar; per contacte directe amb la pell absorbim els tòxics de la majoria de xampús, sabons de bany i cremes corporals que trobem als supermercats. Aquests contenen compostos nocius derivats del petroli com el benzè, els parabens i la parafina líquida, que són absorbits per la nostra pell de manera directa. Són productes tòxics i cancerígens que es van acumulant al nostre organisme.
Hi ha més de 300 substàncies tòxiques per al nostre organisme presents en productes de neteja domèstics que la Universitat d’Alcalá de Henares ha recopilat en una llista exhaustiva de tòxics presents en productes de neteja i cosmètics.
També Greenpeace ha elaborat una recopilació dels més perillosos a la Guia per Comprar sense Tòxics, organitzada per marques i productes. (Lectura totalment recomanable)
Com a alternativa, disposem de productes de neteja ecològics que utilitzen components segurs per a les persones i per al medi ambient. També comença a ser habitual la fabricació casolana de productes de neteja, tal com feien les nostres àvies; una alternativa, a més, econòmica per aconseguir una llar sana i neta.
Finalment, també us recomanem la lectura del llibre d’Elisabet Silvestre, Vivir sin tóxicos: Cómo ganar bienestar y salud en tu vida cotidiana (INTEGRAL). L’Elisabet ens parla de com els tòxics en materials de construcció, productes de neteja, cosmètica, roba i aliments afecten la nostra salut. També explica altres efectes com les ones electromagnètiques i la il·luminació.
#5 Estufes
Es calcula que als països desenvolupats al voltant del 50% de les llars s’escalfen mitjançant estufes de combustió de carboni, un percentatge que s’acosta al 90% als països en desenvolupament.
Al nostre país, trobem estufes de combustible fòssil sobretot en habitatges de camp o habitatges escalfats mitjançant calderes o xemeneies de llenya.
Quan aquestes estufes es troben en mal estat o en estances mal ventilades, pot aparèixer una concentració excessiva de monòxid de carboni, un gas incolor i inodor produït per la combustió incompleta de substàncies que contenen carboni.
En baixes concentracions, el monòxid de carboni produeix afeccions respiratòries i cardiovasculars. En altes concentracions, pot arribar a produir asfíxia en reduir l’aportació d’oxigen als teixits.
#6 Pols, fongs i àcars
Els nivells de l’anomenada contaminació biològica, produïda per endotoxines bacterianes, àcars i fongs, depenen en gran mesura de la localització i de les condicions de neteja de l’habitatge.
Els fongs i els bacteris es produeixen a causa de l’acumulació de pols que, unida a unes condicions adequades d’humitat i temperatura, genera l’ambient idoni per a la formació de microorganismes. Aquestes condicions es donen quan la casa està mal ventilada i quan els mateixos materials de construcció i el mobiliari no transpiren prou per evitar la concentració d’humitat. Per això és important construir amb materials naturals que transpirin.
Els sistemes de ventilació també són una font d’acumulació de microorganismes i és important mantenir-los desinfectats.
En qualsevol cas, la major part de contaminants orgànics provenen d’àcars de la pols i fongs, presents en roba de llit, catifes i mobles, i produeixen afeccions del sistema immunològic (al·lèrgies), infeccions i irritacions, sobretot en infants.
#7 Gas radó
És el gran desconegut: és un gas radioactiu emès per la desintegració natural de l’urani sota terra i la seva incidència es presenta de manera desigual segons la zona geogràfica on habitem (per exemple, a Galícia hi ha grans concentracions de zones emissores).
Es localitza al subsòl o a l’aigua i té la particularitat de ser incolor i inodor. En habitatges més ventilats, el gas radó es distribueix a l’aire interior i, tot i que les seves concentracions solen ser relativament baixes, és un gas cancerigen l’afectació del qual pot aparèixer al cap de diversos anys d’exposició.
Els nivells de concentració de gas radó depenen de la zona geogràfica, del sistema constructiu i de l’aïllament de l’habitatge, així com de la ventilació correcta de l’espai interior.
L’efecte del radó sobre la salut humana es produeix per la descomposició del mateix gas en elements radioactius, com el poloni, alliberant partícules alfa, que són una forma de radiació que deteriora l’ADN humà.
A Espanya, hi ha un mapa elaborat pel Consell de Seguretat Nuclear a través del projecte Marna que defineix les zones amb incidència de radiació natural per gas radó. El mapa està organitzat per províncies; tanmateix, tot i que ens dona una idea aproximada de les zones en què hem d’anar amb compte abans de construir, caldrà un estudi del terreny per definir la incidència concreta de gas radó.
#8 Contaminació acústica i lumínica
Sobretot en zones urbanes, la contaminació acústica de l’exterior pertorba el descans, encara que ens hi hàgim habituat. Normalment, la contaminació acústica va lligada a l’acumulació de trànsit i això comporta també contaminació per gasos nocius de la combustió dels motors.
Pel que fa als nivells d’il·luminació d’una llar, s’ha definit que una persona adulta necessitaria, com a mínim, prendre el sol durant 10 minuts al dia en el 20% del seu cos, de manera que pugui captar la vitamina D necessària per absorbir el calci necessari per als ossos.
Per aquest motiu, la incidència solar és un dels factors més valorats en un habitatge: l’entrada de llum natural i la presència de terrasses, balcons o jardins són una font de salut per a la nostra llar.
D’altra banda, també cal tenir en compte la incidència de la llum artificial: passem moltes hores mirant la televisió, pantalles de mòbil, d’ordinador, etc. La brillantor excessiva de les pantalles provoca sequedat ocular i fatiga visual. És important limitar-hi la nostra exposició i, si cal treballar amb una pantalla, utilitzar filtres o fons foscos que en redueixin la brillantor; també cal recordar fer descansos cada hora fixant la vista en un punt llunyà.
#9 Pol·len
Tot i que és un agent que prové de l’exterior, cal tenir en compte el pol·len, ja que la seva acumulació en habitatges mal ventilats incrementa les afeccions per al·lèrgies.
#10 Radiacions tel·lúriques
Finalment, hi ha una font de contaminació invisible que depèn de la localització del nostre habitatge: les radiacions tel·lúriques, que són corrents geomagnètics procedents del subsòl terrestre, ja sigui provocades per falles al terreny, corrents d’aigua subterrànies o magatzems minerals.
Per detectar-les, cal fer un estudi geobiològic de casa nostra. És recomanable fer un estudi geobiològic abans de comprar un terreny, però si ja tenim la casa construïda, és possible evitar les radiacions tel·lúriques només amb moviments senzills de l’orientació o la situació de llits i zones de descans.