Què és l’arquitectura biofílica?

El concepte de biofília va ser encunyat per primera vegada pel filòsof alemany Erich Fromm per referir-se a l’“amor a la vida”. En el seu llibre: Anatomy of Human Destructiveness (1973), Fromm utilitza aquest terme com a antònim de necrofília.

Per a ell, la biofília és l’essència de l’ètica humanista, és a dir, l’ésser humà és producte de l’evolució natural de les espècies, forma part de la natura i, per tant, manté una relació innata amb aquesta. [1] [2]

Posteriorment, el concepte és popularitzat pel biòleg Edward O. Wilson, en el seu llibre Biophilia, inicialment publicat el 1984 i reeditat el 2021, revisat i ampliat per l’autor en una audaç combinació de memòria biogràfica, anècdotes i reflexions sobre l’estreta relació entre tots els processos naturals i les espècies. Segons Wilson, la biofília és aquella tendència innata de l’ésser humà a connectar amb la vida i els processos naturals. [3]

Així, l’arquitectura biofílica parteix de tres premises base:

– Està integrada i respecta l’entorn natural en què s’implanta. Entenent l’entorn natural com el terreny i les seves preexistències, el cicle natural de l’aigua i la biodiversitat.

– Es porta a terme amb sistemes constructius i materials naturals i de reduït impacte ecològic. Els materials de construcció es poden avaluar pel que es coneix com el carboni incorporat, que és l’impacte i les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pels processos de producció i fabricació de matèries primeres abans de la seva posada en obra.

– Genera ambients saludables que promouen el benestar de les persones. Un disseny bioclimàtic i conscient que utilitza l’aportació de llum i calor natural del sol, la renovació d’aire natural i que, a més, es porta a terme amb materials saludables lliures de tòxics que respecten la salut de les persones que l’habiten.

Criteris de disseny biofílic

Segons un informe de les Nacions Unides publicat l’any 2014 [4], més del 54% de la població mundial viu en zones urbanes, dada que s’espera que augmenti fins al 66% l’any 2050.

El fet que les nostres ciutats s’hagin desenvolupat majoritàriament durant una època de revolució industrial amb tecnologies basades en combustibles fòssils i amb un enfocament cap al transport ràpid rodat, les converteix en entorns poc humans, en molts casos amb greus problemes de contaminació -d’entre les 323 ciutats més poblades de la Unió Europea, es calcula que una de cada tres supera els límits segurs de contaminació establerts per l’OMS- [5].

Aquest fet provoca un distanciament cada vegada més gran entre les persones i la natura, tendint a una vida desenvolupada en espais tancats i reduïts. De fet, es calcula que entre el 85 i el 90% dels europeus es troben ja actualment experimentant aquesta situació dia a dia.

En una conjuntura post-covid en què la salut en el disseny dels espais de vida i treball ha passat a un primer pla, cada vegada més urbanistes, arquitectes i dissenyadors estan buscant estratègies per aconseguir que els espais habitats siguin més confortables, saludables i promoguin el benestar.

Per dur a terme amb èxit les estratègies anteriorment comentades, és necessari seguir uns patrons de disseny biofílic.

Hi ha diversos articles i estudis disponibles en els quals s’ha intentat categoritzar els principals criteris de disseny biofílic; entre d’altres, l’arquitecte Stephen R. Kellert va publicar entre 2005 i 2008 dos llibres en què definia la relació entre la biofília i l’arquitectura. [6] [7] Aquests llibres van servir de base per a la producció, uns anys més tard, del documental Diseño Biofílico: la Arquitectura de la Vida.

Però potser el treball més destacat que aconsegueix una definició més acotada i basada en estudis fiables és l’informe dut a terme l’any 2014 per la consultoria ambiental Terrapin Bright Green, els quals van definir 14 patrons del disseny biofílic en un extens informe. [8]

L’estudi organitza en quatre grans grups cadascun dels 14 patrons dels quals es demostren els beneficis per a la salut de cadascuna de les estratègies proposades i que resumim aquí:

La primera categoria són els patrons de la natura en l’espai. Aquests es refereixen a la presència de plantes vives, aigua i o animals en un lloc. També s’inclouen en aquesta classificació la brisa, els sons, les aromes o altres elements naturals. Les experiències establertes amb la Natura en l’espai s’aconsegueixen mitjançant la creació de connexions amb aquests elements naturals i, especialment, mitjançant la diversitat, el moviment i les interaccions multisensorials. Els patrons que s’engloben en aquesta categoria són els següents:

– Connexió visual amb la natura: contacte visual directe amb elements de la natura, sistemes vius i processos naturals.

– Connexió no visual amb la natura: estímuls auditius, tàctils, olfactoris o gustatius que generen una relació positiva amb la natura, sistemes vius i processos naturals.

– Estímuls sensorials no rítmics: connexions aleatòries i efímeres amb la natura. Aquests poden ser analitzats estadísticament però no pronosticats amb precisió.

– Variacions tèrmiques i de corrents d’aire: canvis subtils en la temperatura de l’aire, la humitat relativa, un corrent d’aire capaç de ser percebut per la pell, i les temperatures superficials que imiten entorns naturals.

– Presència d’aigua: millora la capacitat de percepció d’un lloc en veure, oir o tocar l’aigua.

– Llum dinàmica i difusa: aprofita la variació de la intensitat de la llum i l’ombra que canvia a mesura que passa el temps i que recrea condicions que es donen a la natura.

– Connexió amb sistemes naturals: consciència dels processos naturals, especialment els estacionals i els temporals que són característics d’un ecosistema saludable.

Els següents patrons fan referència a les analogies naturals i aborden representacions orgàniques de la natura. Es refereixen a objectes, materials, formes, colors, seqüències i patrons presents a la natura, que es manifesten com a art, ornamentació, mobiliari, decoració i tèxtils per a l’entorn construït. Cadascun d’aquests elements proveeix una connexió indirecta amb la natura. Les experiències d’analogia natural es donen en proveir informació rica de forma organitzada o evolutiva. Els patrons que entren dins d’aquesta classificació són:

– Formes i patrons biomòrfics: referències simbòliques de contorns, patrons, textures o sistemes numèrics presents a la natura.

– Connexió dels materials amb la natura: materials i elements de la natura que reflecteixen l’ecologia i geologia local i creen un sentit distintiu de lloc.

– Complexitat i ordre: informació sensorial que respon a una jerarquia concreta similar a la de la natura.

Finalment, els patrons de la natura en l’espai es refereixen a les configuracions espacials de la natura. Això inclou el desig innat o après de l’ésser humà de veure més enllà del nostre entorn proper. És la nostra fascinació pel que és lleugerament perillós o desconegut; com, per exemple, els espais foscos, els moments reveladors, o les experiències que inclouen la por o la fòbia en ocasions en què els elements que ens proporcionen seguretat falten. Per incorporar aquesta categoria als nostres espais habitables, s’ha de propiciar la creació de configuracions espacials deliberades i atractives que barregen patrons de la natura en l’espai amb les analogies naturals anteriorment explicades. Aquesta categoria comprèn els següents patrons biofílics:

– Panorama: visió oberta a la distància per permetre una correcta vigilància i planificació.

– Refugi: lloc per retirar-se de les condicions de l’entorn o de les activitats diàries on la persona se sent i es troba protegida.

– Misteri: capacitat que s’aconsegueix mitjançant una visió parcialment enfosquida o altres dispositius sensorials, que atrauen la persona a endinsar-se més en l’entorn.

– Risc/Perill: amenaça fàcil d’identificar.

APLICACIÓ DE LA BIOFÍLIA EN L’ARQUITECTURA

Més enllà de la definició dels patrons del disseny biofílic, sabem que l’aplicació adequada del disseny biofílic en l’arquitectura comporta grans avantatges per a les persones; els més destacats són [9]:

– Millora de la nostra salut, tranquil·litat i productivitat.

– Millora de la recuperació de malalties de manera més ràpida i satisfactòria.

– Disminució de problemes socials.

– Millora de la conducta del comportament.

– Millora de la qualitat de vida, les relacions interpersonals i la sensació de comunitat.

– Millora de la motivació, productivitat, concentració i memòria.

– Disminució dels nivells d’estrès i depressió.

Les persones que viuen en entorns que compleixen els criteris d’arquitectura biofílica han demostrat tenir una major qualitat de vida; aquest factor ha estat especialment rellevant en un escenari de pandèmia mundial en què la major part de les persones van haver d’aprendre a viure confinades temporalment a les seves llars.

Un estudi realitzat pel periòdic digital científic ScienceDirect [10], va determinar els següents aspectes:

– Els ciutadans que van passar el confinament en un habitatge amb jardí, terrassa o balcó de mides considerables, van afirmar que van viure aquest període de manera més suportable que aquells que residien en un apartament sense espais a l’aire lliure.

– Les emocions negatives eren més freqüents en aquelles persones que van passar aquest període en habitatges de mida reduïda, amb poca llum natural i privats de plantes.

APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA BIOFÍLIA EN ARQUITECTURA SEGONS L’ÚS DE L’ESPAI

L’aplicació de la biofília en l’arquitectura varia en funció de la ubicació i el tipus d’espai, de la funció d’aquest o del públic que ha d’acollir. Segons la tipologia d’edifici es defineixen unes estratègies que permetran generar ambients que milloren la qualitat de vida dels usuaris d’un espai.

En aquest article hem seleccionat alguns dels entorns de vida que ocupem els humans i en els quals el disseny arquitectònic i l’entorn tenen una especial rellevància en el confort i benestar de les persones; aquests són:

(1) Biofília aplicada a espais de treball

(2) Biofília aplicada al disseny d’habitatges

(3) Biofília aplicada a espais infantils

(4) Biofília aplicada a entorns sanitaris

(1) Biofília aplicada a espais de treball

El disseny biofílic està adquirint gran rellevància en el disseny d’espais de treball en els quals les empreses han detectat millors ambients laborals, índexs de productivitat, felicitat i benestar dels empleats, que es tradueixen en menors baixes laborals i rendibilitat. [11]

Els espais de treball juntament amb les escoles han estat sens dubte la tipologia arquitectònica que més s’ha qüestionat després de la pandèmia. L’interès per la qualitat de l’ambient interior es va incrementar exponencialment després del confinament quan es va iniciar progressivament la tornada als espais de treball.

La ventilació adequada, els nivells de CO₂ o la repercussió d’un sistema de calefacció o aire condicionat sobre la qualitat de l’aire són qüestions que han passat a un primer pla d’interès.

En molts casos aquests espais han deixat de ser utilitzats: les oficines s’han quedat buides o s’utilitzen per torns, però també els habitatges han passat a ser espais de treball, ocupant cuines, sales d’estar, habitacions o terrasses com a despatxos improvisats. Va ser una solució d’emergència que va demostrar tenir grans avantatges com la millora del rendiment, la satisfacció laboral, la reducció de desplaçaments i el seu conseqüent estalvi de temps i diners, així com la contaminació associada a aquests, entre d’altres.

No obstant això, el contacte directe amb els col·legues i companys de treball ha demostrat tenir una relació directa amb la innovació i el creixement professional; aquelles converses informals, resolució de dubtes esporàdics, reunions breus de planificació. És allà on es generen interferències que trenquen amb la rutina diària i que permeten aprendre els uns dels altres i millorar cada dia.

En una rutina de teletreball exclusiva res no s’improvisa, no arriben inputs inesperats o podem millorar basant-nos en una recomanació d’un company que ha sentit una conversa esporàdica.

Així, en un moment en què, sens dubte, la majoria de nosaltres hem entès els avantatges del teletreball, que van des de la reducció de desplaçaments diaris fins a l’increment de rendiment laboral, és necessari plantejar com han de les noves dinàmiques combinar aquesta comoditat del treball a casa amb la relació presencial i necessària entre membres d’un equip de treball.

Ja sigui des de l’entorn laboral d’oficina o despatx o des d’un entorn de teletreball ubicat en un habitatge, sens dubte la incorporació de l’arquitectura biofílica incideix directament en la percepció de l’espai de treball i el benestar en aquest. Hi ha algunes estratègies bàsiques que s’han de tenir en compte en el disseny d’espais de treball biofílics i que es resumeixen en:

– Comptar amb llum natural la major part del temps possible mentre duri l’activitat laboral.

– Incorporació d’elements naturals com l’aigua i les plantes en l’espai de treball.

– Potenciar un lloc de treball tranquil sense massa soroll.

– Tenir vistes al mar o paisatge natural, que pot tractar-se d’un espai real a través d’una finestra o d’imatges que evoquin o representin l’espai i que quedin a la vista durant la jornada laboral.

– Incorporar l’ús de colors segons l’ambient de treball i requeriments.

– Dissenyar els espais de treball a partir de materials ecològics, naturals i càlids com la fusta, la pedra, els teixits i fibres naturals, etc.

– Utilitzar formes botàniques en comptes de línies rectes per establir relacions visuals, com, per exemple, entre la llum i l’ombra.

A més, és important assegurar el moviment en el propi entorn laboral; la incorporació d’elements biofílics pot distribuir-se en tot l’edifici de manera que es vagin descobrint a l’entrada, a la sortida, durant les pauses, durant els àpats, etc.

(2) Biofília aplicada al disseny d’habitatges

El disseny biofílic també pot enriquir i assegurar el nostre benestar a casa. A continuació, s’enumeren una sèrie de factors que poden dur-se a terme de manera senzilla i estan al nostre abast:

– Ús de mobles elaborats amb materials naturals, ecològics i sans, amb absència d’acabats tòxics o sintètics.

– Utilització d’elements de decoració amb teixits i fibres naturals.

– Incorporació de plantes vegetals naturals; si no és possible, es poden utilitzar plantes artificials preferiblement elaborades amb materials naturals com fibres o teixits o bé utilitzar elements naturals com troncs o canyes de bambú.

– Disseny interior amb colors càlids i suaus.

– Combinació dels diferents tipus de llums naturals, dinàmiques i difuses.

– Connexió visual amb la natura.

– Control de la variabilitat tèrmica i del flux de l’aire.

– Utilització de formes i patrons que persisteixen a la natura.

– Incorporació d’espais a l’aire lliure o intermedis com podrien ser els patis, les galeries, els porxos i les terrasses.

(3) Biofília aplicada als espais infantils

En els últims anys, la societat avança cap a nous models de creixement infantil en què les activitats grupals als parcs a l’aire lliure sovint es veuen substituïdes per pràctiques individuals, com els videojocs i les pantalles d’ordinador en una habitació tancada.

Aquest nou model de vida, que avança cap a un món concentrat a les ciutats, ha comportat imminents conseqüències que afecten directament la salut dels nens.

Recentment, l’Agència pública de Protecció Ambiental del govern dels Estats Units (EPA) va detectar que un de cada dotze nens patia asma. Això és degut a l’augment de la contaminació a les ciutats. El Centre per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, gràcies a una sèrie d’investigacions realitzades, va arribar a la conclusió que aproximadament un de cada cinc nens en edat escolar patia obesitat, i que aquest fet s’havia triplicat des de 1970. Un estudi realitzat per l’Institut Nacional de Ciències de la Salut Ambiental dels Estats Units (NIEHS) i l’EPA el 2017 va determinar que el nombre de nens diagnosticats amb leucèmia ha augmentat un 35% en els últims 40 anys. El Centre per al Control i Prevenció de malalties espanyol (CDC) va estimar que actualment un de cada deu nens pateix un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Això és degut al fet que els nens cada vegada inverteixen més un excés de temps en activitats d’oci en espais tancats.

Aquests estudis recents demostren que els nens són especialment sensibles als factors ambientals i hàbits de vida que afecten directament el seu creixement i desenvolupament en una fase de canvi físic i mental constant, el desenvolupament adequat del qual depèn principalment de la relació establerta amb el seu entorn directe, on ells juguen, aprenen i viuen.

L’estudi Children’s Environmental Health Indicator [12], realitzat per l’organització nacional multidisciplinària nord-americana Children’s Environmental Health Networks, analitza com els nens que creixen en entorns verds i naturals presenten millors taxes de desenvolupament intel·lectual i físic. La correcta relació dels menors amb la natura: una bona exposició a la llum natural i radiació solar, la pràctica d’exercici físic a l’aire lliure, i l’ús de roba àmplia de colors vius feta amb fibres naturals, els reporten nombrosos aspectes positius, sobretot en la seva etapa de creixement i desenvolupament motriu.

Entre els avantatges d’una connexió dels nens amb la natura destaquen [13]:

– Permet el correctel desenvolupament dels sistemes nerviós, immunitari i endocrí.

– Optimitza els processos d’aprenentatge, estudi i desenvolupament de la capacitat d’atenció.

– Redueix els nivells d’estrès.

– Disminueix les possibilitats de patir malalties, asma, càncer infantil, TDAH i obesitat entre d’altres.

– Disminueix la susceptibilitat dels nens davant la contaminació i el canvi climàtic.

– Augmenta els nivells d’immunització davant d’elements tòxics com els pesticides, el mercuri o el plom.

– Potencia les capacitats de relació amb persones de diferents edats.

(4) Biofília aplicada a entorns sanitaris

A finals del s. XX, arran de diversos estudis que relacionaven la incidència d’una bona qualitat d’ambient interior i l’entorn natural sobre el procés de recuperació de pacients, es va iniciar una creixent preocupació pel disseny d’entorns sanitaris que contribuïssin a millorar les condicions dels pacients.

I és que en l’arquitectura clàssica, moltes cultures ja s’havien adonat que un entorn saludable, amb bones condicions d’ambient interior i confort i relació amb un exterior ampli i verd tenien efectes positius en els malalts. [14]

Exemples com l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, que es va construir a principis del s. XX i que compta amb una extensa superfície de jardins en els quals es disposen els diferents mòduls hospitalaris, propiciant el contacte dels pacients amb l’entorn natural. Es tracta d’un clar exemple de com l’urbanisme propiciava les condicions per dur a terme entorns sanitaris que permetessin garantir el benestar dels seus ocupants i en com l’arquitectura d’aquests entorns adquiria un paper destacat amb un estil modernista que s’ha convertit en un autèntic referent de la ciutat. [15]

En altres latituds, també trobem exemples de com l’arquitectura biofílica adquiria un paper rellevant en la curació i recuperació de malalts. A Finlàndia tenim el paradigmàtic exemple del Sanitari de Paimio, un edifici construït als afores de la ciutat de Turku expressament per acollir malalts de tuberculosi, una malaltia que va demostrar elevats índexs de recuperació quan el pacient es trobava en un entorn natural i amb aire pur. Es tracta d’un centre sanitari amb un objectiu clar: tenir constantment unes vistes a la natura que envolta l’edifici, permetre la màxima entrada de llum natural possible i optimitzar el contacte dels malalts amb l’exterior a través de terrasses i jardins. [16]

Al Regne Unit, trobem l’exemple dels centres sanitaris de la Fundació Maggie’s que neixen de la necessitat de poder comptar amb uns espais on els pacients que conviuen amb malalties llargues puguin rebre un suport que no ofereixen els hospitals oncològics on es tracten.

Els objectius principals que configuren aquests edificis són: una planta oberta; amb espais diàfans i sense passadissos; constants vistes i accés directe al jardí des de qualsevol de les seves estances, com obertures que permetin tenir un contacte visual i físic constant amb la natura, els ocells i el cel; espais dissenyats amb materials naturals i colors càlids, que inspirin calma; i una correcta incidència de la llum natural a l’interior.

Més recentment, tenim l’exemple de l’Hospital Santos Reyes a Aranda de Duero, Burgos, un edifici obert i acollidor construït amb materials naturals com la fusta i en el qual es prioritza la il·luminació natural, el control de l’artificial, el confort acústic i tèrmic, i l’ús de materials naturals; permeten que aquest hospital sigui un edifici saludable, confortable i energèticament sostenible. L’espai interior manté unes vistes constants al riu i la vegetació exterior.

En aquest apartat només s’han esmentat alguns exemples d’edificis que responen a una tipologia de centres sanitaris saludables. Tots ells poden prendre’s com a exemple i incorporen característiques biofíliques que perfectament poden extrapolar-se a qualsevol hospital que es construeixi d’ara endavant. Entre aquests aspectes es troba la incorporació de ventilació i il·luminació natural; la concepció d’espais amb colors càlids, materials naturals i dissenys orgànics amb motius vegetals; el contacte i relació visual constants amb la natura i la vegetació.

LES CIUTATS BIOFÍLIQUES

Actualment vivim en una època que està sent testimoni del major creixement urbà fins al moment; s’estima que el 2050 hi haurà aproximadament el 54% de la població mundial vivint en ciutats. [17]

Un aspecte essencial per garantir la salut i el benestar de la població és facilitar i assegurar l’accés a la natura dins del mateix entorn urbà.

Arran d’aquesta problemàtica han sorgit diferents iniciatives que promouen un urbanisme biofílic que permeti potenciar la presència d’entorns naturals i verds a les ciutats.

La iniciativa Biophilic Cities és una organització formada per una xarxa internacional de ciutats del món que té com a objectiu principal construir i mantenir una connexió constant amb la natura.

A més d’aquesta organització, existeixen altres corporacions com la UICN (Unió internacional per a la conservació de la natura), que promouen iniciatives com GrowGreen; un projecte innovador que té com a objectiu fer evolucionar les ciutats mitjançant la integració de propostes basades en la incorporació, desenvolupament i gestió de la natura.

Ambdues constitucions no solament aborden el tema de la salut humana com a aspecte principal, sinó que també busquen solucions al canvi climàtic, les pèrdues de biodiversitat i els sistemes econòmics inequitatius.

Però, com són les ciutats saludables i biofíliques? Vegem alguns exemples on les propostes sobre metròpolis sostenibles que compten amb la natura han resultat ser un èxit.

(1) Iniciativa FUTURE PARKS, al Regne Unit, Birmingham i Edimburg:

Aquesta solució innovadora i sostenible té com a objectiu administrar i finançar parcs i espais oberts que contribueixin a la salut mental i física del públic.

(2) IMAGINE AUSTIN, a Austin, Texas:

El pla integral d’Austin és proporcionar espais on les persones puguin caminar, anar en bicicleta i jugar per arribar a convertir-se en una ciutat saludable. A més, proporciona la possibilitat de trobar a prop llocs d’alimentació saludables o centres d’atenció mèdica.

(3) WINTERCITY, a Edmonton, Canadà:

Aquesta estratègia té com a objectiu reduir l’aïllament social que es produeix durant els mesos d’hivern més freds. Mitjançant el desenvolupament de programes i infraestructura facilita a la població resident sortir a l’aire lliure.

(4) BREATHE, a Edmonton, Canadà:

En aquesta proposta es pretén garantir una xarxa d’espais oberts per a cada veïnat d’acord amb les seves dimensions a mesura que la metròpoli creix.

(5) CIUDAD DULCE, a Curridabat, Costa Rica:

Aquest projecte promou el floreixement de pol·linitzadors en tot el paisatge de la ciutat, amb la finalitat de conservar la biodiversitat local en el paisatge urbà i enfortir la connexió entre l’ésser humà i la natura.

(6) HOME GROWN, a Milwaukee, Wisconsin:

Aquest programa incentiva l’ús de l’agricultura urbana, parcs, horts i espais verds per assolir una millor qualitat de vida dels residents de la ciutat, i brindar-los l’accés a aliments locals saludables.

(7) STREET PARKS, San Francisco, Estats Units:

Aquesta proposta neix arran de la pandèmia de la covid-19. Permet a la ciutat respondre millor a la demanda, precarietat i manutenció d’espai verd que tenia fins aleshores.

Street Parks és una associació entre Parks Alliance i San Francisco Public Works (SFPW) que té com a objectiu donar suport al desenvolupament i manteniment d’espais oberts, l’embelliment de veïnats i activar els terrenys públics, els solars sense ús i els vessants. Tot això es gestiona per la comunitat de veïns, organitzacions comunitàries i voluntaris.

(8) HIGH LINE, a Nova York, Estats Units:

El High Line és un parc públic lineal situat al West Side de Manhattan. Va ser un projecte de reinvenció de l’espai públic saludable a la ciutat i el veïnat que permetia la seva connexió. Està construït sobre una línia ferroviària històrica. Aquest projecte, que sempre va anar més enllà de la simple idea de parc, permet a l’usuari caminar entre jardins, gaudir d’obres d’art, veure una actuació, menjar a l’aire lliure…

(9) Singapur, un exemple de ciutat biofílica per excel·lència:

Els jardins Gardens by the Bay, els edificis del Districte Central de Negocis, i les reserves naturals salvatges i extenses fan de Singapur una ciutat amb un paisatge biofílic exemplar, on la natura està totalment integrada en la vida quotidiana.

Com a projectes a destacar, es troba l’Hospital Khoo Teck Puat (KTPH) i l’edifici d’habitatges Kampung Admiralty. Ambdós exemples d’arquitectura on la natura i la connexió amb aquesta juga un paper fonamental. Compten amb jardins i horts als terrats; tracten i reutilitzen les aigües pluvials; i són un refugi d’espècies com libèl·lules, papallones i ocells.

Singapur és un lloc calorós i humit; la ciutat proporciona ombra i refugi als seus residents gràcies a la gran quantitat d’arbres de l’espai públic. A més, la ciutat compta amb una àmplia xarxa de transport públic, que connecta tots els punts de la ciutat. Però sens dubte, el principal element que distingeix Singapur com una ciutat biofílica per excel·lència és el seu extens sistema de parcs.