Construir una casa saludable

En general, les persones passem, de mitjana, el 90% del nostre temps en espais interiors; avui us explicarem a fons què suposa passar tant de temps en espais interiors i com construir una casa saludable perquè aquests no minvin la nostra salut i benestar.

Tot i que cada vegada es controlen més els ambients dels espais tancats, ja sigui casa nostra, l’escola, la feina, una cafeteria…

Hem de ser conscients que alguns d’aquests ambients poden estar contaminats per diferents motius, perjudicant o posant en risc la nostra salut.

En aquests termes, cal tenir en compte que no és només un únic factor el que pot reduir el nostre benestar o fins i tot afectar la nostra condició física, sinó que és la combinació de múltiples causes i un període prolongat d’estada en espais insalubres el que pot afectar negativament el nostre organisme.

Possiblement els ambients públics quedaran fora del nostre control, però el nostre habitatge és quelcom sobre el que podem decidir plenament; per això avui ens centrem en les estratègies bàsiques a seguir per construir una casa saludable.

Construir una casa saludable no és fàcil però, si s’aconsegueix, podem assegurar que, com a mínim a casa, disposarem d’un ambient saludable que no perjudiqui el nostre estat de salut.

Tampoc cal anar gaire lluny: en l’alimentació, busquem sempre productes naturals i lliures de tòxics; la nostra llar també es pot construir amb materials que compleixin aquests requisits i que, acompanyats d’un bon disseny espacial, aconsegueixin un ambient interior adequat per a la salut de tots els seus ocupants.

A continuació, aprofundirem una mica més en definir què és una casa saludable, els motius que ens haurien de convèncer de construir un habitatge d’aquest tipus i, finalment, què hauríem de fer per construir una casa saludable.

Què és una casa saludable?

Per construir una casa saludable, hem de tenir clar què estem construint exactament.

Una casa saludable és, bàsicament, aquella que ofereix un ambient interior sa, que no perjudiqui la salut dels seus habitants i que, a més, respecti el medi ambient en la mesura del possible. Ha de ser saludable per a tots els éssers vius i per al planeta.

L’ambient interior ve determinat tant pels materials existents com pels mètodes de construcció utilitzats. Aquest determina, a més, la qualitat de vida a l’interior de l’edifici o habitatge i els seus efectes biològics.

Quan construïm una casa saludable, haurem de tenir molt en compte l’ambient interior perquè sigui sa i humà.

Assegurar un clima idoni serà positiu a nivell de rendiment i per a la salut dels seus ocupants. Nombrosos estudis han demostrat que el grau de satisfacció, benestar i bon ambient de treball o d’estudi estan directament vinculats a un clima o ambient interior sa.

Existeix el concepte de síndrome de l’edifici malalt, definit per l’Organització Mundial de la Salut com “el conjunt de malalties originades o estimulades per la contaminació de l’aire en espais tancats”.

Precisament això és el que es vol evitar en construir una casa saludable, que a més es veu reforçada per les millores que incorpora dia a dia la normativa en matèria de construcció i protecció de la salut humana.

Per què construir una casa saludable?

Construir una casa saludable pot semblar una mica idealista, però realment és molt important per preservar o contribuir a preservar la salut de tothom qui habiti els seus espais.

És sabut que els edificis que no compleixen els requisits d’una casa saludable han propiciat efectes negatius com: refredats, asma, dificultats respiratòries, inflamacions oculars, mals de cap i un llarg etcètera de conseqüències en les persones que hi habiten, hi treballen o simplement hi estan.

En canvi, si som rigorosos amb el clima, l’ambient i els materials utilitzats en construir una casa saludable, podem evitar aquests efectes negatius i fins i tot convertir-los en positius.

El mateix ambient saludable ens pot ajudar a millorar la salut tant física com psíquica, regular el metabolisme, enfortir el sistema immunitari, oferir-nos comoditat, bon ambient, capacitat de concentració i predisposició a la feina, entre d’altres.

Com construir una casa saludable?

Per construir una casa saludable, ens hem de fixar en diferents agents que condicionaran l’ambient interior.

És vital que coneguem bé el clima del lloc on construirem una casa saludable, ja que aquest determina les condicions meteorològiques en què viurem.

Insolació, reflexió tèrmica del sòl, humitat, vents, pressió atmosfèrica, concentració de pols i CO₂ etc., són factors determinants que condicionaran les característiques de casa nostra i, per tant, són elements bàsics que haurem de conèixer per construir una casa saludable correctament.

Entenem, doncs, que per construir una casa saludable, en primer lloc haurem d’assegurar que l’atmosfera interior de l’habitatge sigui l’adequada. Els factors que determinaran si això es dona o no són: l’aire, la temperatura, la humitat i l’electroclima.

A més, els materials i els mètodes de construcció, les instal·lacions, el mobiliari i l’entorn residencial són altres factors que contribuiran —o perjudicaran— la nostra salut, si no els tenim en compte en construir una casa saludable.

1. Qualitat de l’aire

La qualitat de l’aire és el primer dels quatre factors que tractarem.

L’aire de l’ambient interior ideal, si volem construir una casa saludable, ha de ser un aire fresc, la composició del qual mantingui un bon equilibri entre oxigen (21%) i diòxid de carboni (CO₂).

En realitat, un excés de CO₂ a l’aire és senyal que hi ha una mala ventilació i una renovació diària de l’aire deficient.

A l’aire també s’hi acumulen partícules de pols, fongs, bacteris i al·lèrgens que haurem d’evitar a tota costa, ja que suposen un risc per a la salut de les vies respiratòries, els pulmons i l’aparell respiratori en general.

D’això en podem extreure que, per construir una casa saludable, és vital que assegurem una ventilació i renovació correctes de l’aire viciat mitjançant corrents d’aire.

Finalment, una bona ventilació també ens pot ajudar a evitar les males olors i a regular la humitat atmosfèrica interior, causa principal de fongs i floridura.

2. Temperatura

Per a les persones, el confort tèrmic en els ambients interiors és molt important. Per exemple, un excés de fred pot posar en risc el nostre organisme i causar-nos els típics refredats, mal de coll, mals de cap, etc.

A més, la comoditat i el confort que ofereix un ambient temperat farà que ens sentim més a gust i puguem descansar, concentrar-nos i viure d’una manera més agradable.

La sensació de confort tèrmic de les persones ve determinada per la temperatura atmosfèrica, la temperatura superficial, la font de calor, el moviment de l’aire, els corrents i la humitat atmosfèrica.

Cada persona té una sensació de calor diferent, ja que és quelcom que varia d’un individu a un altre.

Així doncs, la temperatura òptima per generar un ambient interior òptim és quelcom molt relatiu, ja que depèn de les temperatures superficials dels paràmetres propers, la sensació de cadascú, la vestimenta, el tipus d’activitat que es duu a terme i els possibles corrents d’aire existents.

Malgrat això, es pot establir un ideal entre 20 i 24 ºC (ampliable a 17–27 ºC), entenent que a l’estiu estarem en un ambient més fresc que a l’exterior, mentre que a l’hivern sentiríem més calidesa.

Com a conclusió, per construir una casa saludable haurem de pensar en el disseny i la ubicació d’obertures que permetin ventilar, així com assegurar un bon aïllament perquè el rendiment dels sistemes de calefacció passius i sostenibles sigui l’adequat.

Sabent que les persones tenen necessitats tèrmiques diferents, la possibilitat de regular la temperatura ràpidament és important.

També ho és plantejar diferents ambients (és a dir, diferents temperatures) segons l’activitat que es desenvolupi a cada espai de la casa.

Una temperatura massa baixa o massa alta redueix el confort i, a la llarga, provoca problemes de salut.

3. Humitat

Tot i que pugui semblar menys rellevant que factors com la qualitat de l’aire o la temperatura, la humitat és un tercer factor molt important i amb una alta repercussió en el confort interior.

La humitat atmosfèrica relativa està influïda principalment per la temperatura de l’aire interior, el tipus de calefacció que fem servir, la intensitat de la ventilació, els materials de construcció, el nombre de persones que ocupen la casa així com les presents a les estances i, finalment, el control de les fonts d’humitat com plantes, cuina, dutxa, etc.

Per acabar, no recomanem l’ús d’humidificadors ja que, tot i que pugui semblar contradictori, són aparells que poden afavorir el desenvolupament de gèrmens i incrementen el consum d’electricitat, generen sorolls i poden crear camps electromagnètics invisibles molt perjudicials per a la salut.

4. Electroclima

L’últim dels factors a tractar és l’electroclima.

Aquest concepte s’entén des de la biohabitabilitat com un ambient lliure de camps elèctrics o magnètics alterns i continus, sense ones electromagnètiques ni elements d’alta ionització, és a dir, alta càrrega electroestàtica.

Els avenços tecnològics han propiciat que cada vegada instal·lem a casa sistemes que funcionen per ones, ja sigui mitjançant les emissions dels telèfons sense fil, telèfons mòbils, wifi, com també en electrodomèstics com microones, aparells per escoltar nadons, etc.

L’exposició prolongada a aquestes ones pot ser molt perjudicial per a la salut humana ja que, encara que no ens n’adonem, estan permanentment irradiant sobre nosaltres. Poden provocar mals de cap, migranyes, nàusees i fins i tot altres malalties més greus.

Els escèptics diran que per una mica no passa res, però quant és una mica? Tenim diferents referències de normatives a nivell nacional, europeu o d’institucions globals com l’OMS; cadascuna estableix els seus límits de referència, però el cert és que no són més que suposicions sense comprovació científica, ja que les proves d’irradiació no s’efectuen sobre persones ni tan sols sobre animals.

Davant del dubte, nosaltres som partidaris d’aplicar el principi de precaució i basar-nos en les referències que ens dona la natura: si mesurem els camps electromagnètics, la radiació d’alta i baixa freqüència o la radiació ionitzant al mig d’un bosc del Pirineu, veurem que els valors —si no hi ha cap estació o emissió propera— tendeixen a zero.

Per a nosaltres aquest és el límit coherent: el que és a zero i no distorsiona l’entorn natural, i així és com volem que siguin les cases que dissenyem. De fet, a la majoria dels nostres clients els ajudem a valorar les radiacions i els camps propers fins i tot abans de la compra d’un terreny.