VII Congrés d’Arquitectura i Salut del COAC
El proper dijous 18 de maig de 2023, Jade Serra farà una ponència dins del VII Congrés d’Arquitectura i Salut: L’Arquitectura i la Salut del Planeta i les Persones, organitzat per la Demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC i l’Agrupació d’Arquitectura i Sostenibilitat i l’Associació d’Estudis Geobiològics GEA.
El Congrés vol promoure eines i tècniques que contribueixin a la creació d’espais que tinguin en compte la salut de les persones des de la rehabilitació, l’ús de materials naturals i l’impacte ambiental per garantir la qualitat de l’ambient dels interiors dels edificis.
La jornada, que se celebrarà a la sala d’actes de la seu de Barcelona del COAC a la Plaça Nova, s’estructura en 2 blocs que inclouen diverses conferències i taula rodona cadascun. La primera part girarà al voltant dels «edificis saludables descarbonitzats i circulars» i la segona estarà dedicada al «paper dels materials de construcció en el canvi climàtic: salut del planeta i salut de les persones».
El títol de la conferència es denomina Arquitectura d’impacte nul.
Resum introductori
En un escenari d’emergència climàtica i havent assumit de forma generalitzada que l’arquitectura ha de tenir un consum energètic nul, es planteja la necessitat d’abordar la resta d’impactes d’un entorn construït.
Les emissions de carboni, l’ús de recursos naturals o l’afecció sobre la salut de les persones, entre altres impactes generats al llarg del cicle de vida d’un projecte, són qüestions que ja estan regulades en alguns països europeus i que hem de començar a considerar per construir edificis en harmonia amb el planeta i amb les persones.
Si has assistit a la conferència o has visualitzat la gravació i vols ampliar informació sobre les fonts esmentades, et deixem aquí la referència de cadascuna d’elles.
GRÀFIC ESCENARIS DE CANVI CLIMÀTIC
IPCC, 2022: Summary for Policymakers. In: Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change
Aquest gràfic recull els 8 escenaris plausibles d’escalfament global acceptats per l’IPCC -Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic- que emet un informe d’avaluació cada 5-7 anys.
El gràfic ha estat extret del resum per als responsables de polítiques en matèria de mitigació de canvi climàtic, un estudi que recull les opcions de mitigació de canvi climàtic del planeta destacant alguns dels principals desenvolupaments rellevants: un panorama internacional en evolució, major diversitat d’actors i enfocaments per a la mitigació, vincles estrets entre la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació i les vies de desenvolupament, nous enfocaments en l’avaluació i augment de la diversitat de marcs analítics de múltiples disciplines, incloses les ciències socials.
Per ampliar informació també recomanem la lectura del resum per a responsables de polítiques en matèria de Bases Físiques Científiques (2021).
IPCC, 2021: Summary for Policymakers. In: Climate Change 2021: The Physical Science Basis
Es tracta d’un altre estudi de l’IPCC sobre la base de la ciència física del canvi climàtic i que es divideix en quatre apartats: l’estat actual del clima, possibles futurs climàtics, informació climàtica per a l’avaluació de riscos i l’adaptació regional, limitar el futur canvi climàtic.
LLIBRE EL PLANETA INHÒSPIT – David Wallace-Wells
El planeta inhòspit. La vida després de l’escalfament parteix de la premissa que el nostre món arriba a la seva fi i es pregunta què podem fer? Un esborronador relat de com estem precipitant el planeta cap a la seva fi.
Avui, la pujada del nivell del mar és una causa d’alarma generalitzada entre aquells que ja han abandonat el somni que l’escalfament global és un mite. No obstant això, no és ni tan sols la punta de l’iceberg de les amenaces de la vida a la Terra: incendis, huracans, sequeres, inundacions… Totes aquestes inquietants manifestacions del canvi climàtic, ja recurrents per a milions de persones, són només un avançament del que està per arribar.
Amb precisió i lucidesa, David Wallace-Wells, un periodista nord-americà conegut pels seus escrits sobre canvi climàtic, construeix el relat caleidoscòpic de les conseqüències que tindran, tan sols dins d’una generació, la nostra impasibilitat davant la crisi ecològica; tot això en clau de crida al canvi.
MOVIMENT SCIENTIST REBELLION
Scientist Rebellion és una organització internacional de científics ecologistes que realitza campanyes a favor del decreixement amb l’objectiu de conscienciar sobre l’escalfament global mitjançant la desobediència civil no violent. Denuncien la inacció política davant la crisi climàtica i ecològica, qualificant-la de criminal i evidenciant que retardar l’acció significa morts.
Després de dècades de publicacions científiques alertant dels perills del model de consum i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, aquestes continuen augmentant. Com a persones pertanyents a la comunitat científica, que coneixen l’extrema gravetat del problema, senten la responsabilitat d’actuar i de fer-ho juntament amb la ciutadania que confia en els seus coneixements i col·lectius científics.
FERNANDO VALLADARES, CIENTÍFIC DEL CSIC
«No és casualitat que la salut dels ecosistemes i la de les persones segueixin els mateixos principis» amb aquesta cita es presenta el científic i professor d’investigació del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Fernando Valladares, un dels més destacats científics climàtics del nostre país, excel·lent divulgador i activista climàtic, membre del moviment Scientist Rebellion.
Valladares té l’objectiu de parlar-nos de les fortes relacions entre salut i pèrdua de la biodiversitat ambiental. Moltes de les seves reflexions estan centrades a Espanya i les regulacions o legislació necessària sobre temes com les macroexplotacions agrícoles o macrogranges.
A més, ha desenvolupat una web tan dinàmica com el seu perfil, plena de vídeos i publicacions, on destaquem un apartat amb tots els seus llibres i un altre amb infografies que resumeixen dades complexes de manera molt clara en una sola imatge. Aquestes reflexions es resumeixen de manera molt entenedora al seu compte d’Instagram @la_salud_de_la_humanidad.
PETER KALMUS, CIENTÍFIC DE LA NASA
Peter Kalmus és un científic i escriptor nord-americà, treballa com a científic de dades al Laboratori de Propulsió a Reacció de la NASA i és també científic associat de projectes a l’Institut Conjunt de Ciència i Enginyeria del Sistema Terrestre Regional de la UCLA. A més del seu treball científic, és autor del llibre Being the Change: Live Well and Spark a Climate Revolution i el documental del mateix títol que el complementa. A més d’escriure articles sobre el canvi climàtic, és el fundador del lloc web noflyclimatesci.org, una associació de persones que no volen o estan intentant volar menys a causa de la seva creixent consciència mediambiental. El seu compte d’Instagram @climatehuman està ple de curtes reflexions que demostren la seva gran labor i activisme.
AUS – ASSOCIACIÓ ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA
Arquitectura i Sostenibilitat (AUS) és una associació d’arquitectes compromesos amb l’emergència climàtica que pren part activa en la consecució d’un model de fer arquitectura i urbanisme més sostenible: independent del carboni i de les fonts energètiques no renovables, eficient en recursos, arrelat cultural i territorialment, i motor de transformació sostenible de la societat.
La nostra sòcia, Jade Serra, forma part de la junta directiva de l’Associació a més de formar part activa del grup de descarbonització.
CO2 emissions from buildings and construction hit new high – Nacions Unides
El novembre de 2022, les Nacions Unides van emetre un comunicat de premsa en què es reclama l’acció climàtica ja que les emissions del sector de la construcció han assolit un nou rècord que impossibilita complir amb els objectius de descarbonització el 2050. Aquestes conclusions es basen en el seu últim i desfavorable informe de 2022, el Global Status Report For Buildings and Construction.
EMBODIED i OPERATIONAL CARBON – Global Alliance for Buildings and Construction
Aquest gràfic està extret de l’informe Global Status Report For Buildings and Construction de 2021, desenvolupat per la Global Alliance for Buildings and Construction i les Nacions Unides en el marc del seu Environment Programme.
Global Alliance for Buildings and Construction, GlobalABC, és una associació fundada a la COP21, organitzada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i amb 280 membres, inclosos 38 països, és la plataforma global líder per a totes les parts interessades en edificis compromeses amb una visió comuna: un sector de la construcció amb emissions zero i edificacions eficients i resilients.
El carboni incorporat
Aquest diagrama està extret de l’estudi Embodied Carbon Primer, un document orientatiu complementari a la Guia de disseny d’emergències climàtiques que ha desenvolupat LETI, London Energy Transformation Initiative, una xarxa voluntària de més de 1000 professionals del medi ambient construït amb seu al Regne Unit.
Explica la diferència entre el carboni operacional, el consumit en l’ús d’un edifici al llarg de la seva vida útil, i el carboni incorporat, aquell consumit en la fabricació dels materials de construcció de l’edifici, el seu posterior reemplaçament i manteniment i gestió al final de la vida de l’edifici.
Fins fa relativament poc, la normativa europea no tenia en compte el carboni incorporat i només ens parlava d’eficiència energètica, quan un 11% de les emissions a nivell mundial corresponen a aquest segon tipus, que es concentra majoritàriament en la construcció dels edificis a causa de la seva elevada petjada de carboni.
EPBD – Energy Performance of Buildings
Comissió Europea, 2018: Energy performance of Buildings Directive
L’últim esborrany de l’EPBD, Energy Performance of Buildings publicat l’any passat 2021 i en període d’aprovació reconeix el sector de la construcció com a crucial per assolir els objectius energètics i mediambientals de la UE.
Per impulsar el rendiment energètic dels edificis, la UE ha establert un marc legislatiu que inclou la Directiva de rendiment energètic dels edificis i la Directiva d’eficiència energètica, que promouen polítiques que ajudaran a assolir un parc d’edificis altament eficient energèticament i descarbonitzat per al 2050. Especifica que per al 2030, tots els edificis nous hauran de ser de zero emissions i el seu Potencial d’Escalfament Global ser calculat d’acord amb el marc Level(s).
PÀGINA D’ACCIÓ CLIMÀTICA DE LA UNIÓ EUROPEA
Comissió Europea, 2019: Canvi climàtic, què està fent la UE
El Consell de la Unió Europea ha desenvolupat aquest resum divulgatiu i interactiu pensat perquè la ciutadania comprengui conceptes bàsics com la definició de neutralitat climàtica, com transformarà la UE els objectius climàtics en legislació i el preu del canvi climàtic a través de vídeos i infografies.
Towards Embodied Carbon Benchmarks for Buildings in Europe
Aquest gràfic està extret de l’informe Towards Embodied Carbon Benchmarks for Buildings in Europe – Facing the data challenge, la cita tècnica del qual és la següent:
Röck M, Sørensen A, Steinmann J, Le Den X, Lynge K, Horup L H,, Tozan B, Birgisdottir H. Towards Embodied Carbon Benchmarks for Buildings in Europe – Facing the data challenge, 2022
Es tracta d’un estudi elaborat per la Universitat d’Aalborg a Dinamarca juntament amb la consultoria Ramboll i finançat per Laudes Foundation en què es planteja el problema d’establir unes línies de referència de còmput i limitació d’emissions a partir de l’estudi de casos d’emissions de carboni en edificis al llarg del seu cicle de vida.
L’estudi consta d’un total de 4 parts i pot ser descarregat al següent enllaç:
https://c.ramboll.com/lets-reduce-embodied-carbon
L’estudi proposa un marc per avaluar i monitoritzar les emissions incorporades a nivell d’edifici i un procés d’avaluació comparativa recomanat relacionat amb els pressupostos de carboni dels països de la UE.
Es tracta d’un informe amb la intenció de proporcionar una guia fonamental per a desenvolupadors de polítiques i inversors, i advoca per una major cooperació a tota la cadena de valor per recopilar dades d’avaluació del cicle de vida i establir objectius alineats amb l’Acord de París per recolzar la descarbonització de l’entorn construït.
GRÀFIC DE LIMITACIÓ D’EMISSIONS A DINAMARCA
Videncenter om Bygningers Klimapåvirkninger, 2022: LCA according to climate requirements
Aquesta publicació del Centre de coneixement sobre els impactes climàtics dels edificis de Dinamarca, proporciona una introducció a l’anàlisi del cicle de vida (LCA) a la construcció, proporcionant una bona base per treballar amb requisits climàtics a la pràctica i utilitzar eines de càlcul atès que es tracta d’un requisit
a la normativa d’edificació d’obra nova a Dinamarca.
IMPACTES DE LA CONSTRUCCIÓ CONTEMPLATS A L’ACV A DINAMARCA
Danish Transport and Construction Agency, 2016: Introduction to LCA of Buildings
L’agència de transport i construcció danesa ha desenvolupat una introducció a l’Anàlisi del Cicle de vida molt divulgativa gràcies a nombroses infografies i gràfiques. Descriu de què tracta l’LCA, què pot mostrar sobre un edifici, què es necessita per dur-lo a terme, i quins són els indicadors més utilitzats per avaluar l’impacte ambiental i ús de recursos.
THE CONSTRUCTION MATERIAL PYRAMID
The Construction Material Pyramid
La Piràmide de Materials de Construcció és una forma de visualitzar l’impacte ambiental associat amb la producció de materials a través d’una eina interactiva que permet comparar les petjades de CO2 entre diferents categories de materials o entre tipus de materials dins de la mateixa categoria. Es tracta d’un projecte desenvolupat a Dinamarca sota la premissa que tothom coneix la piràmide alimentària, per la qual cosa aquest paral·lelisme ens parla de la relació entre el nostre consum i la nostra salut i la del planeta.
PROJECTE: CASA A LA SERRA D’ORDAL
Al final de tot, s’ha fet una explicació sobre la Casa a la Serra d’Ordal, un projecte de casa ecològica de consum nul i impacte reduït que compleix amb estrictes criteris de salut. Aquest habitatge prioritza l’ús de materials naturals vistos, que eviten la presència de tòxics als acabats, com els blocs de terra compactada per als paraments verticals i una estructura de coberta de CLT.
THANATIA ELS LÍMITS MINERALS DEL PLANETA – ANTONIO I ALÍCIA VALERO
El treball d’Antonio Valero i Alícia Valero, pare i filla, enginyers termodinàmics de la Universitat de Saragossa, és fonamental per comprendre els límits físics i geològics del Planeta Terra.
El 2020 publiquen el llibre Thanatia, els límits minerals del planeta amb format d’entrevista a mans del doctor en filosofia Adrián Almazán, on expliquen de forma didàctica i sense tecnicismes què passa quan xoca el consumisme il·limitat del capitalisme amb un planeta amb recursos limitats.
Cada any que passa augmenta la quantitat i varietat de recursos minerals que s’extreuen. Totes les tecnologies requereixen grans quantitats de matèries primeres, algunes d’elles molt escasses. En un planeta amb recursos limitats, és possible per satisfer la demanda incesant de la població mundial?
Estudiar les conseqüències del consum desmesurat de recursos des de la geologia, la mineria i la termodinàmica, és clau per intentar evitar que Gaia s’acabi convertint en Thanatia, un planeta esgotat en recursos.
Thanatia és la descripció d’aquest planeta si continuem esgotant la seva geodiversitat. El canvi climàtic i la digitalització condueixen a la mobilitat elèctrica, les energies renovables amb les seves bateries, la robotització, l’internet de les coses, totes aquestes tecnologies requereixen matèries primeres que ja suposen el total d’elements de la taula periòdica.
A major extracció, més energia consumida, més degradació dels ecosistemes i més població nativa afectada.
Com que no es dissenya per reciclar, la brossa tecnològica creix i es dispersa contaminant-ho tot. Així, mai hi haurà per a tot ni per a tots, i sabem que en 25 anys consumirem el doble que avui. L’Antropocè s’ha desbocat i és per això que es necessita una transició material, no només energètica, que restauri la naturalesa i reutilitzi efectivament els materials. Cal cuidar Gaia allargant la vida a la Terra i frenant la seva degradació cap a Thanatia.