Què és la bioconstrucció?

QUÈ ÉS la bioconstrucció?

En termes generals, la bioconstrucció consisteix a aplicar criteris de sentit comú a l’edificació, buscant sempre l’harmonia entre les persones i el medi ambient. Es tracta de dissenyar i construir habitatges que redueixin al mínim el seu impacte ambiental, optimitzin l’eficiència energètica i proporcionin un ambient interior saludable per als seus ocupants.

Avui dia, disposem dels coneixements i la tecnologia necessaris per aixecar habitatges de consum gairebé nul, capaços de generar la seva pròpia energia i mantenir unes condicions interiors òptimes sense necessitat d’un consum energètic elevat. Des del nostre estudi, aquest és el model que intentem implementar en cada projecte.

Nombre d’habitatges construïts sota criteris de bioconstrucció

Si parlem de bioconstrucció en sentit estricte —és a dir, habitatges de consum nul construïts únicament amb materials naturals—, el nombre continua sent reduït, tant a escala nacional com internacional. Això es deu, en gran part, al fet que una execució completament fidel a aquests principis sol implicar un cost més elevat que el de construccions amb aïllaments o elements derivats del petroli. Per a molts clients, apostar per la bioconstrucció al 100 % i per aïllaments naturals implica renunciar a metres quadrats o ajustar altres partides, cosa que no sempre és viable.

En el nostre enfocament, proposem un equilibri: cada família defineix les seves prioritats, decidint si invertir més en superfície, en eficiència energètica o en materials naturals. No sempre és possible maximitzar-ho tot, però sí que es pot assolir un punt intermedi que combini sostenibilitat, confort i viabilitat econòmica.

Com ha evolucionat la bioconstrucció?

Abans de parlar d’increments o tendències, convé matisar que, més que diferenciar entre habitatge ecològic i habitatge convencional, hauríem de parlar d’habitatges ben construïts i habitatges mal construïts. Un habitatge ben construït és aquell que utilitza materials naturals, no contaminants, i que, gràcies al seu disseny, aprofita i emmagatzema la calor solar sense necessitat de recórrer a energies procedents de combustibles fòssils per mantenir un ambient interior confortable. En essència, aquest és el veritable significat del que avui coneixem com a bioconstrucció.

Si observem la història, el moment de màxima esplendor dels habitatges ben construïts es va donar abans de la Revolució Industrial. Durant segles, les construccions s’adaptaven a l’entorn, aprofitaven recursos locals i funcionaven de manera passiva per mantenir el confort. Tanmateix, amb l’arribada del carbó i el petroli, la construcció va començar a orientar-se a abaratir costos immediats, a costa d’incrementar la dependència energètica mitjançant sistemes de calefacció intensius i l’ús d’aïllants plàstics.

Avui sabem que aquesta estratègia, tot i ser més barata a curt termini, resulta molt més costosa a llarg termini. Un habitatge mal aïllat genera una “segona hipoteca” en forma de despesa energètica contínua, a més de crear ambients interiors ressecs que afecten la nostra salut en reduir les nostres defenses naturals. A això s’hi suma l’impacte ambiental de l’ús de combustibles fòssils i la petjada ecològica derivada de materials no sostenibles com els aïllants derivats del petroli.

El repte de la bioconstrucció actual és recuperar la lògica de les construccions tradicionals adaptant-la a la tecnologia i als coneixements d’avui, perquè algun dia pugui convertir-se en la norma i no en l’excepció.

Quina diferència de cost hi ha entre un habitatge convencional i un d’ecològic?

La diferència depèn de dos factors principals: els materials emprats i l’eficiència energètica del disseny.

Si parlem de l’ús de materials naturals davant dels convencionals, el cost per metre quadrat sol ser més alt. Per exemple, un aïllament de suro és més car que un de poliestirè expandit. Això passa en part perquè la normativa actual no penalitza les emissions addicionals de CO₂ derivades de la fabricació de materials derivats del petroli, cosa que n’abarateix artificialment el preu. Tanmateix, col·locar aïllament de suro de manera vista, com a la Casa a Serra d’Ordal, ens permet evitar capes d’acabat que abarateixen aquest cost.

En canvi, si ens centrem en l’eficiència energètica, és possible construir un habitatge molt eficient —i, per tant, de baix consum— utilitzant materials no naturals. En aquests casos, tot i que el cost inicial pugui ser similar o lleugerament superior al d’un habitatge convencional, l’estalvi en calefacció i climatització al llarg de la seva vida útil pot ser molt significatiu. De fet, moltes d’aquestes cases s’etiqueten com a “ecològiques” precisament perquè, gràcies al seu disseny, pràcticament eliminen la despesa energètica en climatització.

quin material és més òptim per a la bioconstrucció?

L’elecció del material depèn tant de la ubicació com de l’ús previst de l’habitatge. No és el mateix construir una casa de cap de setmana, que s’ha d’escalfar ràpidament quan els seus ocupants hi arriben, que un habitatge d’ús continu per a una família, en què calen materials capaços d’acumular calor de manera gradual i mantenir un ambient interior estable. Per això, en bioconstrucció, no existeix un material “únic” o universalment òptim; cada decisió s’adapta a les condicions climàtiques locals, al comportament tèrmic desitjat i a la funcionalitat de l’habitatge.

En el cas d’habitatges d’ús habitual, som grans seguidors de la construcció amb terra, un material molt present tradicionalment al nostre país que permet acumular inèrcia tèrmica i mantenir un confort estable al llarg del dia.

Per què moltes persones no s’animen a construir un habitatge ecològic?

Actualment, aquesta afirmació ja no és del tot certa. Avui dia, la majoria de persones que es plantegen construir el seu propi habitatge busquen que sigui ecològic o, si més no, eficient. El veritable factor que frena moltes persones és el cost inicial. Tanmateix, quan s’entén que una inversió lleugerament superior s’amortitza en uns cinc anys gràcies a l’estalvi energètic, la decisió esdevé molt més atractiva: tothom vol una casa de consum nul.

Un altre aspecte important és l’elecció dels materials. Es pot construir un habitatge passiu eficient fent servir aïllament de fibra de fusta o poliestirè extruït derivat del petroli; tots dos assoleixen resultats similars en eficiència tèrmica, però el segon té una petjada ecològica molt més gran, a més que pot comprometre la transpiració de les parets i afavorir l’aparició d’humitats o floridura si no està ben executat.

Avui dia existeixen moltes empreses que venen “cases ecològiques”, però, quan s’aprofundeix en els materials que utilitzen, sovint aquests no compleixen criteris realment sostenibles.

Com valoreu els materials més utilitzats en bioconstrucció com ara l’adob, la palla, la fusta, la pedra, el bambú o el maó?

Pel que fa als materials més utilitzats en bioconstrucció, la seva elecció depèn de l’ús del projecte, la ubicació i l’equilibri entre superfície, eficiència energètica i materials naturals, especialment tenint en compte els pressupostos dels clients.

La fusta, tot i que està molt de moda, presenta limitacions segons el seu origen. Als països del nord d’Europa, amb boscos d’arbres grans i rectes, la seva disponibilitat en facilita l’ús; a Espanya, la fusta local sol ser de pins petits i torts, de manera que gran part de la fusta emprada prové del nord d’Europa, cosa que pot no ser ecològica a causa de les emissions de CO₂ derivades del transport. A més, la fusta no acumula calor, de manera que en un clima mediterrani cal complementar-la amb materials que sí que retinguin la calor per mantenir el confort a l’hivern i la frescor a l’estiu. Per això, és adequada quan es combina amb maó o per a habitatges de cap de setmana.

La pedra i l’adob, incloent-hi els murs de terra premsada, presenten excel·lents propietats tèrmiques, acumulant la calor del sol a l’hivern i mantenint la frescor a l’estiu. La seva posada en obra requereix mà d’obra especialitzada i artesanal, cosa que incrementa el cost del projecte, tot i que ofereixen un resultat molt eficient i saludable. La palla, com a aïllant no estructural, requereix coneixements especialitzats i protecció davant la humitat; en cas contrari pot podrir-se, per la qual cosa existeixen alternatives més eficaces, com el suro. Els maons naturals, com la termoargila, són una altra opció molt interessant: són materials naturals la posada en obra dels quals no resulta més cara que la d’altres materials no ecològics i permeten obtenir un bon rendiment tèrmic. Finalment, el bambú, tot i que té potencial en certs contextos, té un ús limitat al nostre país i no sempre justifica la inversió davant d’altres materials més adaptats al clima i a la disponibilitat local.

En definitiva, no existeix un “material perfecte”: cal valorar cadascun segons la seva funció, les condicions climàtiques, l’eficiència tèrmica i la sostenibilitat del seu origen. La bioconstrucció consisteix a equilibrar aquests factors per aconseguir habitatges saludables, eficients i respectuosos amb el medi ambient.

Quin consell donaríeu a totes aquelles persones que encara no s’han atrevit a construir la seva pròpia casa ecològica o bio?

La clau és entendre que una casa ecològica no és un luxe ni una cosa fora d’abast: es tracta, en essència, d’un habitatge convencional ben construït, que no requereix un consum energètic innecessari per mantenir-se calent o fresc, i que ofereix un ambient interior saludable, lliure de tòxics. Comprendre què és la bioconstrucció ajuda a veure que aquest tipus de projectes no només protegeixen el medi ambient, sinó que també milloren significativament la qualitat de vida de qui hi viu, fent que la inversió inicial es vegi recompensada en benestar i estalvi energètic a llarg termini.

Quins factors cal tenir en compte en la bioconstrucció?

Al nostre estudi considerem que un habitatge ha d’estar adaptat a les necessitats de la família, ser energèticament eficient i construït amb materials naturals que generin un ambient interior saludable; per a nosaltres, això defineix la bioconstrucció.

La bioconstrucció interessa només a qui té consciència ecològica?