L’arquitectura biofílica a la Revista HORSE

 

La Revista Horse publica una entrevista a Jade Serra, arquitecta i sòcia de Slow Studio, i a Laia Montserrat, arquitecta i responsable de comunicació de l’estudi, sobre L’arquitectura biofílica i les ciutats del futur a la seva secció editorial Earth, dedicada a temàtiques sensibles amb pràctiques sostenibles.

Com que es tracta d’una temàtica que treballem intensament al nostre estudi, amb articles publicats que investiguen l’arquitectura biofílica, l’article compta amb la col·laboració de Slow Studio i esmenta el seu projecte Casa a Serra d’Ordal, que implementa els principis de la biofília, així com una reflexió sobre les ciutats del futur:

 

Com podríem definir l’arquitectura biofílica?

L’arquitectura biofílica es defineix com un enfocament de disseny arquitectònic que busca crear espais que respectin i s’integrin amb la natura. Es caracteritza per l’ús de materials naturals i de baix impacte ecològic, la creació d’ambients saludables que promoguin el benestar dels ocupants i la integració harmoniosa amb l’entorn natural.

 

Hi ha certs materials amb què es treballi en aquest tipus d’arquitectura?

En general, podem afirmar que tots aquells materials que no danyen la salut del planeta també són saludables per a les persones.

Els materials respectuosos amb el planeta són aquells que incorporen una petjada ecològica reduïda; és a dir, que no necessiten combustibles fòssils en els seus processos de transformació i que provenen d’una font d’extracció renovable o altament abundant i amb un impacte mediambiental reduït.

Aquests materials són la terra, la pedra, la fusta, les fibres vegetals, el suro i també materials ceràmics i argila. Es tracta de materials naturals que integren característiques com la higroscopicitat, la capacitat de regular la humitat de l’ambient de manera natural, i la transpirabilitat. Utilitzant aquests materials garantim espais que comparteixen característiques amb la vegetació i donen lloc a ambients biofílics, lliures de tòxics, que garanteixen el confort i el benestar dels seus ocupants.

Per contra, materials altament industrialitzats que necessiten grans quantitats de combustibles fòssils en els seus processos de producció, com el formigó, l’acer i els plàstics, no només són materials altament nocius per al planeta, ja que incorporen un elevat impacte mediambiental i emissions de carboni, sinó que, a més, resulten ser els menys amables amb les persones: són materials no transpirables que, en molts casos, incorporen processos químics nocius per a la salut i que, en la seva posada en obra, no aporten cap qualitat ambiental a l’espai.

 

 

Quines dinàmiques ha de respectar?

Perquè un projecte arquitectònic sigui considerat biofílic, ha de respectar certes dinàmiques i principis que es podrien resumir en els següents:

Integració i respecte de l’entorn natural, considerant el cicle de l’aigua, la biodiversitat i les característiques del terreny.

Ús de sistemes constructius i materials naturals amb baix impacte ecològic, minimitzant les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Creació d’ambients saludables mitjançant el disseny bioclimàtic, l’ús de llum natural, la renovació d’aire i l’ús de materials no tòxics.

 

Creieu que a Espanya falta més conscienciació sobre això?

Tot i que hi ha un interès creixent i alguns exemples destacats, a Espanya encara falta una major conscienciació i implementació dels principis de l’arquitectura sostenible i, per descomptat, de l’arquitectura biofílica com una vessant més de la sostenibilitat.

Avui dia, qualsevol material incorpora l’etiqueta d’ecològic o verd només perquè s’ha millorat o optimitzat una part del procés productiu, però en una situació d’emergència climàtica hem de ser rigorosos i responsables amb les nostres accions.

El preu que nosaltres no paguem quan construïm amb un material d’elevat impacte mediambiental el paguen les generacions futures i el medi ambient en forma de canvi climàtic i crisi ecològica que amenaça la supervivència humana al nostre planeta.

La qüestió és tremendament urgent i seriosa, però encara prima el bé personal per davant del bé comú i, en general, la qüestió econòmica domina sempre totes les decisions. És normal: una persona pot pensar que té dret a construir un habitatge digne i que l’accés a l’habitatge s’ha de garantir com a dret universal, i que si per a això necessitem construir de manera barata i ràpida amb materials altament contaminants i nocius per al planeta, això és acceptable en pro del dret d’accés a l’habitatge.

Però aquí la pregunta és: el nostre dret d’accedir a un habitatge a qualsevol cost mediambiental passa per davant del dret a la vida d’altres éssers humans que viuen en ubicacions menys favorables i que ja estan experimentant els efectes més nocius del canvi climàtic? I passa per davant del dret a la vida de les generacions futures?

Quan construïm un edifici amb formigó, acer i plàstic, la petjada ecològica és tremenda: emetem molts quilograms de CO2 a l’atmosfera i això és gratis. Això no és just i s’ha de regular; igual que tenim un pressupost limitat en euros, també haurem de tenir un pressupost limitat de CO2. I en això està la Unió Europea amb la nova directiva d’eficiència que, a partir de 2028, iniciarà el còmput i els plans de limitació d’emissions de CO2 en el sector de la construcció, que no oblidem que representa el 40% del total de les emissions a escala mundial.

Així doncs, falta consciència i, sens dubte, necessitem urgentment aquestes regulacions perquè, si hem d’esperar que promotors i constructors decideixin reduir els seus beneficis econòmics construint amb materials naturals i pagant el preu real que suposa el respecte pel medi ambient, només pel bé de les generacions futures, això no arribarà.

 

Ens podríeu dir alguns exemples d’edificis biofílics a escala local i internacional? Vosaltres mateixos n’heu creat diversos.

A escala internacional, hi ha projectes tan interessants com la iniciativa Future Parks, al Regne Unit, Birmingham i Edimburg, una solució innovadora i sostenible que té com a objectiu administrar i finançar parcs i espais oberts que contribueixin a la salut mental i física del públic. A Nova York, el High Line és un parc públic lineal situat al West Side de Manhattan. Va ser un projecte de reinvenció de l’espai públic saludable a la ciutat i al barri que en permetia la connexió. Està construït sobre una línia ferroviària històrica. Aquest projecte, que sempre va anar més enllà de la simple idea de parc, permet a l’usuari caminar entre jardins, gaudir d’obres d’art, veure una actuació, menjar a l’aire lliure…

A escala local, resulta interessant el projecte de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona, una joia modernista que destaca per la seva innovadora estructura de pavellons. Aquests pavellons es combinen harmoniosament amb espais públics i jardins d’estiu i d’hivern, implementant estratègies bioclimàtiques que promouen el benestar de pacients i visitants. La integració de jardins i el disseny modernista de l’hospital no només milloren l’entorn, sinó que també aporten un valor estètic i funcional que reforça la connexió entre l’ésser humà i la natura.

Al nostre estudi, Slow Studio, hem realitzat projectes com l’habitatge a Serra d’Ordal, que representa un paradigma de disseny biofílic, centrat en la integració de principis sostenibles i d’eficiència energètica. Ubicat en un entorn rural a prop de Barcelona, l’habitatge s’organitza al voltant d’un pati central que maximitza la captació solar i promou la ventilació creuada. Construïda amb materials naturals com terra compactada, suro i fusta CLT, la casa utilitza estratègies bioclimàtiques per mantenir el confort tèrmic sense sistemes actius de climatització. La gestió de l’aigua inclou la recollida d’aigües grises i pluvials per a reg i neteja, complementant el seu disseny orientat cap a l’autosuficiència i la reducció de l’impacte ambiental.

 

En països com França hi ha una major consciència sobre el paisatgisme i el medi ambient. Com podríem integrar-ho aquí?

En primer lloc, és crucial incloure la biofília i la sostenibilitat com a components centrals en els currículums d’arquitectura i disseny, assegurant que els futurs professionals estiguin capacitats per integrar aquests principis en les seves pràctiques. A més, desenvolupar i aplicar normatives que fomentin l’ús de materials naturals i dissenys sostenibles és fonamental per establir estàndards de construcció més ecològics. La col·laboració interdisciplinària entre arquitectes, urbanistes, paisatgistes i biòlegs també s’ha de promoure activament, facilitant la creació de solucions integrades i holístiques que prioritzin la biodiversitat i el benestar humà.

Com seran les ciutats del futur?

Si bé cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de renaturalitzar les ciutats i incloure espais verds, biofílics i que funcionin com a refugis ambientals per a les persones, ens queda molt camí per recórrer: la majoria de ciutats estan pensades per al trànsit rodat i canviar aquestes dinàmiques no és qüestió de pocs anys, sinó de diversos decennis. El canvi climàtic farà cada vegada més difícil la vida a les ciutats; les anomenades illes de calor, els recursos d’aigua cada vegada més escassos i la gestió de recursos i residus són problemes a gran escala que cal abordar de manera urgent i planificada, si no volem trobar-nos amb situacions d’emergència que obliguin a prendre decisions dràstiques i que facin que, cada vegada més, es vegi minvada la qualitat de vida de les persones.

Ens atreviríem a visualitzar ciutats renaturalitzades, en què es posa al centre de tot la qualitat de vida de les persones, la salut i el benestar. L’anomenada ciutat dels 15 minuts, en què tots els serveis que podem necessitar, inclosos espais verds, comerços, centres culturals i educatius, es troben a una distància inferior a 15 minuts de qualsevol nucli residencial, hauria de ser probablement el model de ciutat formada per petits nuclis i barris equilibrats i equitatius en què la seguretat, el benestar i la qualitat de vida estiguin garantits. Per a això cal molta planificació, polítics i tècnics ambiciosos i valents, amb pensament a llarg termini i amb el focus posat en el benestar de les persones.

 

Podeu llegir l’article complet al següent enllaç.