Aïllaments naturals

L’ús dels materials naturals resulta indispensable i indissociable de l’objectiu de reduir la petjada de carboni del parc edificat. I és que l’elecció de materials està estretament relacionada amb el carboni incorporat en els edificis, que avui dia representa un 11% del total d’emissions mundials derivades directament de la producció de materials de construcció. [1]

Prioritzar biomaterials de procedència local no només ens permet reduir l’impacte de carboni, sinó també contribuir a millorar la salut de l’ambient interior dels nostres espais en reduir la presència de tòxics nocius per a la salut i millorar la transpirabilitat dels murs.

A més, també hem de tenir en compte la possibilitat que els materials es recuperin o transformin al final de la seva vida útil, ja que els impactes ambientals del cicle de vida d’un edifici contemplen des de la producció dels materials, el transport, la construcció, l’ús i el manteniment, fins a la demolició i la gestió de residus.

En el cas dels aïllaments naturals, la seva pròpia naturalesa els permet l’opció de ser reaprofitats per a la mateixa finalitat aïllant en un altre projecte, transformats per a un altre ús o bé descompondre’s de manera natural i tornar a la terra en tenir un origen orgànic.

Malgrat la llarga llista d’avantatges dels aïllaments naturals, es tracta de materials que avui dia encara són d’ús incipient o que van deixar d’utilitzar-se en ser substituïts per aïllaments plàstics derivats del petroli que prometen durabilitat i eficiència a baix cost.

Però com sabem, la realitat és que tot el «low cost» que es ven avui dia amaga costos ocults que carreguem al compte del medi ambient en forma d’escalfament global i contaminació.

Aïllaments en construcció

En la nostra latitud, la construcció tradicional ibèrica basada en principis de bioclimatisme no solia utilitzar aïllament com a tal, sinó que aprofitava la inèrcia tèrmica de l’edifici amb murs de gran gruix de pedra o argamassa de terra, calç i sorra.

En arquitectura, la inèrcia tèrmica és la capacitat d’acumular temperatura d’un element constructiu. Els murs de les cases tradicionals tenien una gran capacitat d’acumular temperatura, ja fos calor a l’hivern o frescor a l’estiu. No obstant això, en no disposar d’un aïllament que esmorteís la cessió de temperatura d’una cara del mur a l’altra, les pèrdues tèrmiques se succeïen ràpidament i es perdia el confort interior en qüestió d’hores.

Malgrat que durant els anys 70-80 es va iniciar la utilització d’aïllament per millorar l’eficiència del mur, la realitat és que aquest es col·locava per la cara interior, pensant que així ens aïllaríem del fred mur portant de maó o formigó.

En els últims anys i arran de la investigació en sistemes constructius passius, s’ha demostrat que l’aïllament s’ha d’ubicar a la cara exterior del mur, ja que a diferència de les nostres construccions tradicionals que tenien poques obertures per captar sol, les nostres edificacions actuals disposen de grans obertures que permeten captar calor solar que s’emmagatzema en elements d’inèrcia i no es perd gràcies a un elevat aïllament exterior i estanquitat de juntes.

Un correcte aïllament és una de les principals estratègies de l’arquitectura passiva, ja que, a diferència de molta arquitectura que s’està duent a terme actualment, en la qual la deficiència de l’aïllament la supleixen sistemes de calefacció i refrigeració a tota marxa al llarg de tot l’any, l’arquitectura sostenible redueix el consum al màxim gràcies a un bon aïllament.

Així, un habitatge passiu col·loca al voltant de 15 a 20 cm de gruix d’aïllament, mentre que la mitjana de gruix d’aïllament en arquitectura a Espanya es troba entre els 5 i 8 cm. A més, les diferents façanes poden tenir diferents requeriments d’aïllament, i és necessari col·locar més aïllament a la façana nord en disposar d’una menor radiació. I és que els principis d’una casa passiva es basen a generar condicions similars de confort en totes les habitacions de casa nostra, garantint sempre la continuïtat de l’aïllament.

Aïllaments utilitzats en l’últim segle

Els aïllaments més utilitzats a Espanya durant el segle XX tenen una sèrie de problemàtiques sempre relacionades amb el seu origen no natural.

Aïllaments de llana mineral

En el cas dels materials d’origen mineral no renovable com la llana de vidre o de roca, se solen utilitzar aglomerants químics com el formaldehid, un tòxic cancerigen que es va alliberant als ambients interiors constantment, per la qual cosa genera una bioacumulació molt nociva per a la salut dels usuaris.

Per la seva banda, la llana de vidre resulta especialment nociva durant la seva fabricació i manipulació a causa de les fibres de les quals es compon, prou petites per ser respirables i arribar a assolir els nostres pulmons en el cas de les fraccions més petites.

Derivats del petroli

Els derivats del petroli, com el poliuretà projectat o el poliestirè extruït, disposen d’una elevada petjada ecològica, no són renovables al final de la seva vida útil i no permeten la transpiració del parament de forma adequada, podent arribar a generar humitats i proliferació de fongs a les capes interiors del mur.

A més, la seva fabricació a altes temperatures impedeix que l’energia emprada pugui substituir-se per energia provinent de fonts renovables, per la qual cosa l’ús de combustibles fòssils afegeix carboni incorporat a l’edifici. [2]

Avantatges dels aïllaments naturals

A l’hora d’analitzar els avantatges dels aïllaments naturals, hem de tenir en compte una visió holística que va més enllà de les meres prestacions tècniques com la pèrdua de calor i l’estalvi d’energia, i valorar-los des d’una visió holística que comprengui, més enllà del rendiment energètic, el benestar i la salut de l’ambient interior, la transpirabilitat, la vida útil o les emissions de carboni. [3]

Si bé cada aïllament s’ha d’analitzar en detall, sí que hi ha una llista de qualitats que solen ser comunes en tots ells:

– Rendiment tèrmic: més enllà del coeficient de conductivitat tèrmica, els aïllaments naturals disposen d’un major rendiment tèrmic ja que tenen més potencial d’esmorteïment de la humitat.

– Rendiment acústic: la falta d’uniformitat de les fibres naturals que componen els aïllaments naturals sol ajudar a absorbir el so.

– Durabilitat: seguint els principis de l’economia circular, els aïllaments naturals solen ser productes no transformats, per la qual cosa són químicament més estables i, per tant, tenen una major durabilitat.

– Higroscopicitat. La higroscopicitat és la capacitat natural d’absorbir i cedir humitat a l’ambient; un material higroscòpic disposa d’un menor risc de degradació i, per tant, menor necessitat de manteniment.

– Sostenibilitat: els aïllaments naturals són reciclables i biodegradables, fet que impedeix que es converteixin en deixalles al final de la seva vida útil. A més, incorporen una menor petjada de carboni, ja que es tracta de productes poc transformats que no requereixen grans quantitats d’energia per a la seva fabricació.

– Salut: l’absència de tòxics i components derivats del petroli o fraccions respirables en el seu procés de manipulació fa que els aïllaments naturals no resultin nocius per a la salut de les persones que habiten els espais ni la de les que duen a terme el seu procés de fabricació. A més, tampoc tenen afectació sobre la salut del medi ambient. [4]

– Confort: els aïllaments naturals generen espais més confortables en assegurar la salut mitjançant aspectes com la seva transpirabilitat, que impedeix l’aparició d’humitats i la proliferació de fongs que afecta la salut dels usuaris. [5] La seva excel·lent capacitat aïllant confereix un major confort climàtic, ja que minimitza la necessitat d’un elevat consum energètic en climatització.

– Resistència al foc: molts aïllaments naturals són ignífugs de manera natural, per la qual cosa eviten la necessitat d’aplicar components tòxics nocius per a la salut com són els retardants de flama o capes addicionals d’acabat ignífug que incorporen components tòxics en molts casos.

– Facilitat de muntatge: en conciliar diversos avantatges provinents de la pròpia naturalesa dels materials, reduïm la necessitat de combinar capes de diferents materials especialitzats per a cada funció, cosa que facilita el muntatge, l’ancoratge i el reciclatge al final de la seva vida útil.

Llista d’aïllaments naturals

Entrem en detall en la llista d’aïllaments naturals.

Suro

El suro procedeix de l’escorça de les alzines sureres. Es tracta d’un material renovable cada 10 anys i s’estructura en cèl·lules polièdriques, que li confereixen la capacitat d’aïllament tèrmic, acústic i impermeable.

De les 340.000 tones de la producció mundial del suro, el 83% es produeixen a la península Ibèrica, per la qual cosa resulta molt senzill trobar productors locals propers al lloc d’implantació del projecte a desenvolupar. [6]

La seva comercialització es duu a terme en forma de planxes aglomerades, conformades a través de pressió i calor sense necessitat d’utilitzar coles; en forma de ferritja, granulat o triturat per omplir; o directament projectat. [7]

Els panells de suro solen tenir un coeficient de conductivitat tèrmica baix, de 0,038 a 0,042 W/m*K, per la qual cosa tenen més capacitat aïllant que els productes de suro granulats, que van de 0,04 a 0,045 W/m*K. [2]

Es tracta d’un aïllament resistent a la intempèrie, per la qual cosa és possible deixar-lo vist, simplement encolat mitjançant aglomerant de resina de suro o ancorat a la façana.

A més, el producte arriba a l’obra amb garantia de per vida, és recuperable, reciclable, reutilitzable i transformable o bé simplement pot ser retornat a la terra per a la seva degradació natural.

A nivell de salut, es tracta d’un material transpirable que contribueix a generar un ambient interior sa.

Finalment, es tracta d’un aïllament ignífug, resistent a l’abrasió i a la corrosió, i no l’ataquen els insectes.

A la península ibèrica, la companyia portuguesa Amorim, líder mundial en producció de suro, distribueix panells de suro i suro granulat, així com panells sandvitx de suro amb una capa interior de fibra de coco que assegura l’aïllament acústic. Si bé es distribueix per tota Espanya, tota la seva fabricació es produeix a Portugal. [8]

A Catalunya, hi ha Barnacork, que distribueix plaques de suro expandit per a recobriment de façanes exteriors vistes resistents al foc amb el nom comercial Aglocork MD, així com suro granulat. Una altra companyia molt semblant situada a Badajoz és Azucork.

El fabricant Gotecork ofereix suro projectat, una forma d’aplicació poc coneguda en el sector, tot i que la seva aplicació té un baix cost i una llarga durada. S’aplica en forma de pintura ecològica expandida que funciona com a aïllament acústic, tèrmic, antimididura, impermeable i resistent al foc. Amb un gruix de tan sols 3-4 mm, es projecta amb una pistola aerogràfica i un compressor d’aire.

Aquesta solució pot aplicar-se en múltiples superfícies com teulades, terrasses, terres, parets, façanes i fins i tot s’utilitza com a recobriment en les cobertes d’uralita, evitant la dispersió de fibres microscòpiques a l’ambient creant un encapsulament total.

Fibra de Fusta

La fibra de fusta com a aïllant natural es compon, com el seu nom indica, de petites fibres de fusta obtingudes a partir de residus de fusta que poden ser tant les restes de tall de boscos i indústria de la fusta, com fusta reciclada de baix valor comercial.

Així, aquest material segueix els principis de l’economia circular per definició, ja que sempre aprofita material de rebuig barrejat amb aglutinants naturals.

Això es coneix com un procés de suprareciclatge (en anglès, upcycling), també conegut com a reutilització creativa, és a dir, el procés de transformació de subproductes, materials de rebuig o productes no desitjats en nous materials o productes amb una funció concreta, com pot ser l’aïllament tèrmic.

El seu procés de producció comença amb la trituració de la fusta en petites partícules, que posteriorment passen a rebre un tractament termomecànic que en permet la separació en fibres individuals. A aquestes fibres se’ls afegeixen additius que milloren les seves propietats de resistència al foc i protecció contra insectes i fongs, com ara les sals de bor, una substància que no resulta nociva per a la salut dels habitants. [9]

Es comercialitza en forma de taulons muntats en sec i la seva estructura porosa afavoreix la difusió del vapor i l’absorció d’ones sonores. Es distingeixen dos tipus de panells, flexibles i densos, que tenen un coeficient de conductivitat tèrmica similar: els panells flexibles tenen una lambda d’entre 0,038 i 0,04 W/m*K i els densos de 0,037 a 0,046 W/m*K. [2]

A més, també es pot presentar directament en fibra, per la qual cosa haurà de ser insuflada en una càmera entre dos fulls de mur, o bé bufada directament en un espai obert com unes golfes. [10]

A Espanya no hi ha fabricants d’aïllament de fibra de fusta, per la qual cosa el més proper que podem trobar és l’empresa Buitex Recyclage a l’est de França, que desenvolupa una gamma completa d’aïllants rígids hidròfobs per a terres, cobertes i façanes anomenat Isonat. La seva delegació comercial a Espanya es diu Davsa i es troba a la província de Girona.

D’entre els fabricants europeus, els aïllaments naturals de fibra de fusta més distribuïts a Espanya són els fabricats per Gutex, una empresa familiar alemanya situada al sud de la Selva Negra, que elabora tot tipus de taulers i fibra de fusta a granel. Així, la diferència de densitat en els taulers dependrà de la posició en què es col·loquin:

– En el cas d’un aïllament exterior que haurà d’anar ancorat directament i suportar una capa d’arrebossat, a més d’estar protegit contra la humitat, és necessari un panell d’elevada i homogènia densitat.

– En canvi, l’aïllament en una càmera d’aire entre fulls de paret pot ser una placa flexible o directament granulat de fibra de fusta, ideal també en el cas de murs irregulars com és el cas de la pedra.

El distribuïdor general de Gutex per a Espanya i Portugal és Biohaus, proveïdor especialitzat en biomaterials per a aïllament tèrmic i acústic com la cel·lulosa, el suro i la fibra de fusta, així com pintures naturals.

Un altre proveïdor és Ecogreenhome, que distribueix productes de fibra de fusta provinents del fabricant Steico, líder en el mercat europeu, amb seus a Catalunya, Madrid, el País Basc i Aragó, que també ofereix productes innovadors com bigues amb aïllament lateral incorporat.

Cànem

El cànem és l’herba provinent de la planta del cànnabis, que conté fibres, llavors i oli i s’utilitza per fabricar productes com tèxtils, materials de construcció, paper, teles, sabó, aliments, suplements alimentaris i cosmètics.

A causa de la regulació de 2022 del cànnabis amb finalitats terapèutiques a Espanya, el nostre país s’ha convertit en el principal productor i exportador de cànnabis a Europa, un fenomen que va tenir el seu origen a Catalunya a causa de la seva legalització prèvia.

Un excedent d’aquesta producció és la fibra del cànem, que gaudeix d’un creixement molt ràpid, no necessita ser fumigada ni l’ús d’adobs químics i absorbeix CO₂ durant el seu creixement.

L’aïllament resultant és resistent, higroscòpic, bon aïllant acústic, d’elevada durabilitat que resulta imputrescible en no tenir proteïnes. A nivell de salut, es tracta d’un producte lliure de tòxics i sense presència de COV.

L’aïllament natural de cànem es comercialitza de tres formes diferents: en forma de rotlles, una mena de mantells de fibra, panells flexibles i a granel, que es coneix com a canyamissa. A més, el rebuig d’aquest excedent, la fibra més llenyosa provinent de les tiges principals, es pot emprar en morters alleugerits en un altre exemple d’«upcycling». [11]

Entre el format rotlle i panell, el coeficient de conductivitat tèrmica es troba dins del mateix interval de 0,038 a 0,042 W/m*K, mentre que el format a granel té una lambda superior, és a dir, una capacitat aïllant menor, de 0,048 W/m*K. [2]

A Espanya, l’empresa Cannabric a Granada, coneguda per la fabricació de blocs de cànem portants, distribueix canyamissa, pèl·lets, biocompòsit, feltre, panells i taulers de fibra de cànem fabricats per l’empresa granadina Cannatektum.

Els panells, que es presenten en forma de rotlles o bandes, estan compostos d’un 75% de fibra de cànem i un 25% de jute reciclat, per la qual cosa gaudeixen d’una elevada rigidesa que en permet la bona adaptació tant en construccions d’entramat de fusta com en obres de renovació d’edificis de pedra.

Els taulers resulten molt més rígids i estan fabricats amb partícules de major granulometria per mantenir la seva densitat. A més, existeix un tipus de panell que resulta de la unió de biomassa de cànem i l’argila, un material col·laboratiu, no portant, apte per a l’ús en gruixos elevats i aïllament exterior no vist, gràcies a la seva elevada resistència a l’aigua i al foc.

A Catalunya es troba el fabricant RMT Insulation (Recuperació de Materials Tèxtils), una empresa familiar especialitzada en la manufactura i comerç de llana, que ha obert la seva cartera de productes al cotó reciclat i mantells de fibra de cànem. Es tracta d’una empresa que de moment està utilitzant aglomerants sintètics en la composició.

A Navarra trobem l’empresa BioKlima Nature que distribueix rotlles aïllants termoacústics flexibles del fabricant navarrès Aislanat. En aquest cas, es compon d’un 85% de fibra de cànem amb un 15% de fibra de termofusió que actua com a aglomerant.

Palla

La palla és un material ràpidament renovable, una agrofibra sobrant de la recollida del blat, utilitzada com a material per a la construcció, igual que el cànem.

Es tracta d’un material que per les seves propietats tèrmiques és molt adequat per al seu ús com a aïllament tèrmic, per la qual cosa ha estat un material molt utilitzat en la bioconstrucció als EUA i el Canadà. A més, també actua com a bon aïllant acústic. [12]

El conegut com a estil Nebraska es basa en murs portants construïts amb bales de palla, resolent la funció estructural, l’aïllament tèrmic i acústic. No obstant això, és imprescindible que les bales de palla estiguin premsades per aconseguir una elevada densitat, realitzar un disseny que tingui en compte que només suportarà esforços a compressió i la col·locació d’elements de reforç per a travar i estabilitzar, així com la fonamentació i coronació del mur.

En mancar d’una tradició constructiva amb palla a Espanya i d’una regulació específica, la seva recent implementació va estretament lligada a la seva industrialització, gràcies a diversos fabricants espanyols que han desenvolupat panells prefabricats de palla comprimida dins d’una estructura de fusta. En altres països, com el nostre veí francès, ja existeix una regulació per construir amb bales de palla directament com a suport estructural. [13]

A Espanya, empreses com Okambuva, fabricant localitzat a València, han pogut estudiar i desenvolupar una fitxa tècnica que quantifica criteris mediambientals com la baixa petjada ecològica del producte, la seva elevada eficiència energètica i la justificació de les seves prestacions mecàniques que el fan apte com a element portant i tancament. Gràcies a aquests assajos, sabem que el seu coeficient de conductivitat tèrmica és de 0,067 W/mºC, un dels menys aïllants, encara que cal tenir en compte que l’amplada mínima dels panells és de 50 cm, per la qual cosa acaba suposant un elevat aïllament.

La construcció amb aquests panells consisteix en un mètode constructiu diferent del Nebraska, conegut com a Alfawall, que es basa en una estructura d’entramat lleuger de fusta de pi farcida amb bales de palla premsada. La seva fabricació radica a col·locar la bala de palla mitjançant una premsa al calaix de fusta, a gran pressió, de manera que augmenta la resistència del sistema i alhora la capacitat aïllant. Aquests mòduls prefabricats s’apilen com maons de grans dimensions en construccions de petita dimensió, facilitant un muntatge molt àgil i senzill. Per a edificacions de major grandària, els panells amb palla com a aïllant natural actuen només com a tancament.

Hi ha dos fabricants més a Madrid: l’empresa EcoCocon també ha desenvolupat un panell prefabricat similar, de 40 cm de gruix, que combina amb una capa exterior de fibra de fusta per assegurar un aïllament tèrmic adequat. L’altra és l’empresa Bala Box, que fabrica i comercialitza uns blocs molt més petits, de la mida d’una bala de palla, que s’han d’aparellar entre ells. L’empresa Ecopaja a Vitòria ha desenvolupat, a més de mòduls de 45 cm de gruix i entramats de 24 cm, panells aïllants per a coberta de 24 cm de gruix de fins a 12 m de llarg.

Cel·lulosa

La cel·lulosa és un aïllament natural altament eficaç que presenta nombroses similituds amb la fibra de fusta, en ser tots dos derivats de la fusta. La cel·lulosa és la principal molècula present a les parets cel·lulars de les plantes, per la qual cosa es troba en gran quantitat en materials com el paper i el cartró. És per aquest motiu que la seva fabricació es basa en la reutilització de paper reciclat, concretament paper de diari. El material es tritura i es barreja amb aigua, formant una massa de la qual s’extreu la tinta, i a la qual s’afegeixen additius que milloren les seves propietats ignífugues, insecticides i fungicides, com les sals de bor. [14]

Aquesta barreja s’asseca i es premsa de la mateixa manera que les fibres de fusta, mitjançant processos de baix impacte. Es comercialitza en forma de mantells o a granel, conegut com a guata de cel·lulosa, que pot ser insuflada o bufada, com en el cas de la fibra de fusta. El seu coeficient de conductivitat tèrmica ronda entre els 0,038 i els 0,044 W/m*K.

A Madrid es troba la fàbrica d’Aislanat, una empresa familiar que el 2021 va rebre el guardó Sustainable Company pel seu foment de la sostenibilitat i l’economia circular a través de la fabricació i instal·lació de guata de cel·lulosa.

A la província de Zamora es troba l’empresa Aisedecel, que fabrica i comercialitza una gamma d’aïllants de cel·lulosa, en forma de mantell o granel, millorada en tenir un tractament que la torna hidròfuga, reduint així la seva absorció d’aigua de 16-35 litres de la cel·lulosa no tractada, a 2,5-4,5 L.

Aquest tractament hidròfug fa que, davant de possibles humitats, no perdi el seu estat original ni s’assenti deixant ponts tèrmics i compleixi les normatives vigents sobre absorció i vapor d’aigua (Normativa UNE-EN 1906:2013).

A Navarra, el distribuïdor Biohaus d’aïllaments naturals de suro, fibra de fusta i cel·lulosa, ha generat la seva pròpia marca de cel·lulosa a granel anomenada Biocell, fabricada a la seva planta d’Altsasu amb un 90% de cel·lulosa reciclada i que consta del Certificat Tècnic Europeu (ETA 04/0080).

La realitat és que, malgrat que d’excedent de paper de diari n’hi ha a tots els països pràcticament per igual, resulta molt difícil trobar fabricants espanyols, però hi ha una gran quantitat d’empreses que comercialitzen productes provinents d’Isocell, que disposa de fàbriques a Àustria, França i Bèlgica.

Llana d’ovella

La llana d’ovella és una fibra d’origen animal i està formada a base de la proteïna coneguda com a queratina. Es tracta d’un material renovable que s’obté a través de l’esquilada de les ovelles, un procés necessari per a la seva cura independentment del seu posterior ús. La seva elevada capacitat aïllant la situa com un aïllament natural competitiu, de tradició històrica. [15]

Té una elevada capacitat higroscòpica, ja que pot retenir l’aigua entre el 40 o 45% del seu pes, convertint-la en un material que esmorteeix els canvis d’humitat de l’ambient. De fet, augmenta la seva capacitat aïllant quan s’humiteja. A més, regula la temperatura, és transpirable i prevé possibles condensacions. No obstant això, és necessari un tractament contra xilòfags i polilles amb sal de bòrax. [16]

La seva comercialització es duu a terme en forma de mantells o panells, amb un coeficient de conductivitat tèrmica de 0,035 a 0,042 W/m*K. [2]

A Espanya, hi ha diversos fabricants, com RMT Insulation a Catalunya, que comercialitza feltres de llana de 3 mm de gruix que es poden aplicar tant en superfícies d’acabat com a l’interior de tancaments i falsos sostres, a més de funcionar com a aïllament acústic, tant com a absorbent d’impacte sota paviments com a revestiment que evita la reverberació. [17]

Al País Basc, l’empresa BioklimaNature comercialitza mantells de llana d’ovella fabricats per la marca AislaNat, fàcils de tallar manualment o amb tisores i d’instal·lar a través de la subjecció amb grapes a l’estructura portant.

L’empresa valenciana Wool4Build fabrica en aquest cas panells de diferents densitats i gruixos de 4 o 5 cm gràcies a un projecte cofinançat per la Unió Europea dins el marc del programa mediambiental «Cip Eco-Innovation».

Cotó

El cotó és avui dia el teixit natural més comú, procedent de llavors. L’estesa plantació de cotó ha causat controvèrsia en els últims anys per l’impacte mediambiental que suposa, ja que el model d’explotació actual consumeix grans quantitats de fertilitzants, insecticides i aigua. No obstant això, recentment han aparegut iniciatives de desenvolupament de cultius controlats, sense pesticides ni additius químics, respectuosos amb el medi ambient, les persones que treballen en el seu cultiu i transformació i els usuaris finals, obtenint així cotó orgànic. [18]

La comercialització del cotó com a aïllament natural es troba en forma de mantells, panells semirígids o a granel. Sol tractar-se de material reciclat, de roba rebutjada o retalls de la indústria de la confecció. Es tracta d’un material higroscòpic, transpirable, orgànic, renovable, reciclable i amb un coeficient de conductivitat tèrmica per a les plaques d’entre 0,034 i 0,036 W/m*K i a granel de 0,04 a 0,042 W/m*K.

L’empresa RMT de Barcelona fabrica plaques de cotó de 5 i 10 cm de gruix i a granel, totes fetes a base d’un 85% de cotó reciclat provinent de retalls i altres fibres tèxtils, tractat contra els fongs i amb retardant al foc.

A la Rioja, Logronyo, trobem l’empresa Geopanel, especialitzada en la regeneració de fibres tèxtils per produir productes de construcció, geotèxtil, entapissat, calçats i moquetes, entre d’altres.

A causa de l’elevada capacitat aïllant tèrmica però també acústica del cotó, es desenvolupen mantells i panells per a ambdues finalitats. Hi ha, a més, aïllaments acústics pensats com a elements decoratius acolorits.