El desembre de 2019, els països de la Unió Europea signen el Pacte Verd Europeu, l’objectiu principal del qual és assolir una reducció de les emissions del 55% l’any 2030, i emissions netes de gasos d’efecte hivernacle el 2050.

El Pacte té la intenció de convertir Europa en el primer continent climàticament neutre del món, amb propostes que pretenen que tots els sectors de l’economia estiguin en condicions de fer front a aquest repte en matèria de transport sostenible, desenvolupament industrial i sistemes energètics nets, renovació d’edificis per a estils de vida més verds i protecció de la natura, del planeta i de la salut.

Després de la signatura del pacte, la UE no ha deixat d’impulsar lleis i marcs normatius per guiar l’economia cap a un futur circular i sostenible.

En relació amb el sector de la construcció i a causa de la necessitat urgent d’adequar el parc edificat a aquesta nova realitat, la Comissió Europea proposa exigir als estats membres que renovin anualment almenys el 3 % de la superfície total de tots els edificis públics, establint un punt de referència del 49 % d’energies renovables als edificis per al 2030 i exigint als estats membres que augmentin l’ús d’energies renovables en calefacció i refrigeració en un 1,1% cada any, fins al 2030. [1]

Taxonomia Europea

La Taxonomia Europea és un reglament adoptat el juny de 2020 que estableix una classificació vàlida per a tota la UE, un llenguatge comú per determinar les activitats econòmiques (entre elles, l’edificació) que poden ser considerades sostenibles i així aconseguir la transició cap a una economia neutra en emissions de carboni, resilient i eficient en l’ús dels recursos.

És a dir, es dota el sector financer d’una definició d’inversió sostenible i es descriu de la manera següent:

«Una activitat ambientalment sostenible ha de fer una aportació significativa, com a mínim, a un dels sis objectius perseguits:

a) mitigació del canvi climàtic;

b) adaptació al canvi climàtic;

c) ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins;

d) transició cap a una economia circular;

e) prevenció i control de la contaminació;

f) protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.»

«Sense perjudicar de cap manera els altres cinc, seguint el principi de no causar un perjudici significatiu.» [3]

A més, ha d’assegurar 2 objectius mínims: l’edifici no es pot destinar a l’extracció, emmagatzematge, producció o transport de combustibles fòssils i les empreses implicades han de respectar unes garanties socials mínimes de drets humans i dels treballadors.

Aquests llindars de rendiment s’anomenen «criteris tècnics de selecció» i, a més d’identificar quines activitats ja són respectuoses amb el medi ambient, també serveixen per ajudar les empreses, promotors de projectes i emissors a accedir a finançament verd per millorar el seu acompliment ambiental. D’aquesta manera, es permet el desenvolupament dels sectors baixos en carboni i la descarbonització dels sectors alts en carboni.

Per evitar el fenomen cada vegada més estès conegut com a greenwashing, que sovint va de la mà de l’avenç en matèria de sostenibilitat, aquest reglament introdueix unes obligacions als participants dels mercats financers pel que fa a la divulgació d’informació precontractual i als informes periòdics posteriors, en relació amb els objectius ambientals de l’activitat econòmica, així com una descripció de la manera i les mesures orientades a aconseguir aquests objectius ambientals.

Així, les empreses que estiguin obligades a publicar informació no financera hauran d’informar sobre els seus ingressos, despeses i actius que estiguin relacionats amb processos associats a activitats econòmiques qualificades com a sostenibles.

Aquest apartat es complementa amb el reglament adoptat uns mesos abans, el novembre de 2019, sobre la divulgació d’informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers, que especifica quins són aquests requisits i distingeix entre empreses amb bones pràctiques de governança i aquelles que inverteixen exclusivament en productes o serveis sostenibles. [4]

El projecte Level(s)

El projecte Level(s) sorgeix de la mà de la Comissió Europea en estreta col·laboració amb agents clau com Skanska, Saint-Gobain, Sustainable Building Alliance i Green Building Council presents a cada país.

Així, la UE posa en contacte dues empreses privades líders del sector de la construcció amb dos organismes sense ànim de lucre l’objectiu dels quals és establir aliances entre països, posant en contacte institucions, universitats i centres de recerca i desenvolupament amb actors privats.

Les premisses inicials tenen l’objectiu de vincular l’impacte ambiental d’un edifici a les prioritats de la UE en l’àmbit de l’economia circular. És important que es tracti d’una eina accessible, per la qual cosa es desenvoluparà un marc d’avaluació de codi obert.

El 28 de setembre de 2017 s’inicia la fase de prova de Level(s), que dura 2 anys (2017-2019), una versió beta que al llarg d’aquest període és testada per professionals en més de 130 edificis de 21 països europeus.

El 2020 es va publicar una nova metodologia, més fàcil d’entendre, Metodologia de Level(s) v2, que ja aplicava el cicle de vida de la construcció. El gener de 2021 es publiquen dos informes tècnics orientatius com a suport a aquesta fase de prova sobre èxits i possibles modificacions.

El primer informe tècnic és bàsicament una introducció a Level(s) i al seu funcionament, titulat User Manual 1: Introducció al marc comú Level(s), desenvolupat per la consultoria JRC Technical Reports. [5] Es tracta d’un marc teòric en què es resolen preguntes freqüents com qui o per a què cal fer servir aquest manual i es torna a posar el focus en la necessitat d’un llenguatge comú, descrivint els principals objectius d’una manera molt gràfica i senzilla.

A l’última part del document, titulada Thinking sustainability, es desenvolupen conceptes clau per a Level(s) i la UE sobre com impulsar un canvi en l’economia que garanteixi la sostenibilitat, i s’aprofita per anar definint conceptes a mesura que es va reflexionant.

Les temàtiques són les següents: cicle de vida complet i pensament circular; tancar la bretxa entre el disseny i el rendiment real de l’edifici; com aconseguir una reforma sostenible; i com la sostenibilitat pot tenir una influència positiva en el valor de mercat d’una propietat.

El segon informe tècnic entra a donar orientacions detallades per fer avaluacions del rendiment i es titula User Manual 2: Configuració d’un projecte per fer servir el marc comú Level(s). [6] Bàsicament es divideix en dos apartats diferenciats: establir un pla de projecte i completar la descripció de l’edifici. Per al primer apartat, es faciliten taules de planificació amb preguntes a omplir amb la resposta de l’equip, així com graelles amb tots els indicadors i les diferents fases del projecte per tenir una visió del cicle de vida i les implicacions de l’entorn construït. Finalment, la descripció de l’edifici se centra en 4 aspectes: ubicació i clima, tipologia edificatòria i antiguitat de l’edifici, com s’utilitzarà l’edifici, i el model de construcció i les seves característiques.

El marc Level(s)

Level(s) és, de moment, un marc voluntari d’informació per millorar la sostenibilitat dels edificis, malgrat la problemàtica que suposa la condició de voluntarietat. Tanmateix, en els objectius a curt termini es parla d’incorporar-lo als edificis públics de manera obligatòria, seguint la lògica dels requisits que estableix la recent regulació d’edificis NZEB Nearly Zero Energy Buildings, fixant dates límit en què s’iniciarà el seu compliment obligatori.

Per tant, Level(s) estableix unitats comunes de mesura i metodologies bàsiques de càlcul mitjançant una sèrie d’indicadors que s’inspiren i, alhora, serveixen de base per a moltes polítiques europees pel que fa a l’edificació, per la qual cosa cada vegada s’exigirà més el compliment d’aquests indicadors a escala europea i nacional.

El seu objectiu és tant públic com privat, defensant que la col·laboració entre tots dos no només és necessària sinó també enriquidora, de la mateixa manera que orienta el model de canvi econòmic cap a la sostenibilitat. Els agents poden ser professionals de la construcció, sistemes d’avaluació d’edificis, eines de notificació dels inversors o iniciatives del sector públic.

A més, la divulgació d’aquesta sèrie d’indicadors permet millorar la comprensió de com afecten els edificis al medi ambient. El tercer document tècnic, Levels User Manual 3, es publica el juliol de 2021 i està dividit en un document per a cada indicador.

Cada document proporciona un breu resum introductori, instruccions pas a pas sobre com aplicar l’indicador en els diferents nivells i orientació de suport. Alguns indicadors també tenen plantilles d’Excel associades per ajudar a calcular o registrar dades.

Fases de projecte

El marc Levels és un procediment que es desenvolupa per etapes per a l’avaluació correcta del cicle de vida de l’edifici.

Per suprimir les diferències entre el comportament del disseny, el comportament de l’edifici segons la construcció i el comportament de l’edifici ocupat, els usuaris poden informar sobre els indicadors en diferents fases d’un projecte:

– fase de disseny: els indicadors en aquesta fase d’avantprojecte es basen en els càlculs previs del comportament de l’edifici, és a dir, en una hipòtesi que permet adaptar la geometria i triar materials en funció de les seves especificacions. Es tracta d’una anàlisi sobretot a nivell qualitatiu.

– fase d’execució: el càlcul del comportament en aquesta fase comença a ser més precís i aplica correccions a l’anterior, ja que es basa en els plànols segons la construcció, és a dir, el conjunt de plànols que es redibuixa un cop acabada l’obra per comparar-los amb els plànols originals, i es pot modificar lleugerament la geometria o calcular les prestacions reals de certs materials. Per tant, en aquesta fase ja és possible quantificar el comportament del disseny de l’edifici mitjançant les unitats de mesura comunes i els mètodes de càlcul de referència que estableix el marc Level(s).

– fase d’ocupació: al llarg de la fase d’ocupació, és a dir, l’únic període de la vida útil de l’edifici en què serveix per a l’ús per al qual va ser concebut, resulta imprescindible tenir en compte el consum i el rendiment per calibrar el comportament real en funció de les èpoques climàtiques, i aquest és un període de mostreig. Així, es procedeix a la recollida de dades per monitoritzar el comportament real del projecte d’edificació.

– fase posterior a l’ocupació: un cop finalitzat el període d’ús, amb totes les dades recollides al llarg dels anys, és possible desenvolupar una base de comportament mesurat en què es tindrà en compte el factor temps, manteniment, flux d’ocupants, etc.

Indicadors de rendiment del marc Level(s)

Cadascun dels indicadors s’ha concebut per vincular l’impacte d’un edifici amb les prioritats de sostenibilitat de la Unió Europea.

Es tracta de 16 criteris agrupats dins de 6 macroobjectius que posen l’èmfasi en el comportament mediambiental, la salut i el benestar, el cost i el valor durant el cicle de vida, i els riscos potencials per al comportament futur. Aquests objectius es poden agrupar al seu torn dins de 3 àrees temàtiques.

Per a cada indicador és possible un plantejament «gradual», que permet als usuaris passar d’uns mètodes de càlcul a nivell bàsic fins a una anàlisi del cicle de vida (ACV) complet.

1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida de l’edifici

1.1. Eficiència energètica en fase d’ús [7]

1.2. Potencial d’escalfament global (GWP) del cicle de vida [8]

2. Cicles de vida dels materials que siguin circulars i eficients des del punt de vista dels recursos

2.1. Llista de quantitats, materials i vides útils [9]

2.2. Residus de Construcció i Demolició (RCD) i materials [10]

2.3. Disseny per a l’adaptabilitat i la renovació [11]

2.4. Calculadora

3. Ús eficient dels recursos hídrics

3.1. Consum d’aigua en fase d’ús [12]

4. Espais saludables i confortables

4.1. Qualitat de l’aire interior [13]

4.2. Temps fora del rang de confort tèrmic [14]

4.3. Il·luminació i confort visual [15]

4.4. Acústica i protecció contra el soroll [16]

5. Adaptació i resiliència al canvi climàtic

5.1. Protecció de la salut dels ocupants i del confort tèrmic [17]

5.2. Major risc de fenòmens meteorològics extrems [18]

5.3. Drenatge sostenible [19]

6. Cost i valor del cicle de vida complet de l’edifici

6.1. Costos del cicle de vida [20]

6.2. Creació de valor i risc d’exposició [21]

1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida de l’edifici

En aquest apartat, que es relaciona amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 7, que parla de garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible, moderna i sobretot no contaminant, s’hi engloben dos indicadors: l’eficiència energètica en fase d’ús i el potencial d’escalfament global del cicle de vida de l’edifici.

L’anàlisi del cicle de vida (ACV) és un mètode per calcular l’impacte ambiental d’un producte durant totes les seves fases de vida. Una anàlisi del cicle de vida d’un edifici normalment implica avaluar tot el seu cicle de vida, és a dir, totes les seves fases: subministrament de matèries primeres, fabricació de productes de construcció, procés de construcció, ús, demolició i reciclatge de materials.

L’Acord de París posa de manifest la importància d’avaluar l’impacte ambiental i reduir més activament les activitats que contribueixen a l’escalfament global. Per calcular aquests efectes en el sector de la construcció, el mètode més eficaç és l’anàlisi del cicle de vida (ACV) perquè té en compte múltiples criteris i tot l’impacte ambiental durant tota la vida d’un producte o edifici.

1.1. Eficiència energètica en fase d’ús [7]

La guia comença fent un resum de definicions imprescindibles per entendre el comportament energètic de l’edifici, entre elles la de Nearly zero-energy building:

«Significa, segons la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis, un edifici que té un acompliment energètic molt alt. La quantitat d’energia requerida gairebé nul·la o molt baixa ha de ser coberta en una mesura molt significativa per l’energia de fonts renovables, inclosa l’energia de fonts renovables produïda al lloc o a prop.»

Per mesurar el rendiment energètic de l’edifici, la guia d’aquest indicador es remunta a la fase de disseny i als aspectes que s’han de tenir en compte seguint els principis de l’arquitectura bioclimàtica per adaptar la construcció al seu entorn. A més, parla d’incorporar el concepte de renovació, materials de construcció d’alta qualitat i sistemes intel·ligents de monitoratge i control. El càlcul del consum energètic tindrà en compte l’energia necessària per escalfar i refredar espais, subministrar aigua calenta, il·luminar espais i fer funcionar els sistemes tècnics de l’edifici, així com l’energia que s’exporti des de l’edifici, si escau.

1.2. Potencial d’escalfament global (GWP) del cicle de vida [8]

Aquest indicador pretén quantificar les contribucions del potencial d’escalfament global d’un edifici al llarg del seu cicle de vida, des del «bressol» (l’extracció de les matèries primeres que s’utilitzen en la construcció de l’edifici) fins a la «tomba» (la desconstrucció de l’edifici i la manera de tractar els seus materials de construcció, és a dir, la recuperació, la reutilització, el reciclatge i l’eliminació).

El pensament «del bressol a la tomba» permet solucions de disseny d’edificis que busquen l’equilibri òptim entre el carboni incorporat dels materials de construcció i les emissions de carboni en la fase d’ús. Un pas més enllà és aplicar els principis de l’economia circular en arquitectura amb el pensament “del bressol al bressol”, entenent un edifici com un dipòsit de recursos intensius en carboni durant moltes dècades i explorant dissenys que facilitin la futura reutilització i el reciclatge al final de la vida útil de l’edifici – el que denominen en la guia “disseny per a la desconstrucció”.

Així, l’indicador facilita una eina de càlcul que mesura les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) associades a l’edifici en les diferents etapes del seu cicle de vida. Aquest concepte a vegades es denomina avaluació de la petjada de carboni o mesurament del carboni al llarg de tota la vida.

Igual que en l’indicador anterior, s’estableix una llista de comprovació dels conceptes rellevants de disseny que té en compte els següents aspectes, posant el focus en un bon disseny previ abans que un mer càlcul:

– Forma eficient de l’edifici: Minimitzar la relació entre la superfície i el volum d’un edifici i de les unitats residencials individuals, així com la seva altura, per millorar l’eficiència dels materials i minimitzar l’ús d’energia.

– Construcció optimitzada de NZEB: Considerar la possible compensació entre la reducció de les emissions de CO₂ en la fase d’ús per assolir els nivells de rendiment NZEB i les emissions de CO₂ d’energia incorporada associades a la fabricació de sistemes d’aïllament, façana i parets de major rendiment, finestres, massa tèrmica estructural i tecnologies d’energia renovable.

– Utilització optimitzada dels materials i valor circular: Considerar la possibilitat de reutilitzar l’estructura d’un edifici existent o d’optimitzar el disseny estructural d’un edifici nou per minimitzar l’ús de materials. Considerar les opcions per minimitzar o fins i tot dissenyar els residus generats durant la fabricació del producte, la construcció in situ amb la finalitat d’optimitzar la utilització dels materials en una obra.

– Prolongar la vida útil dels edificis i els components: Considerar les opcions per prolongar la vida útil dels components significatius de l’edifici i minimitzar el nombre de cicles de substitució i renovació.

– Disseny per a l’adaptabilitat: Considerar el potencial del disseny de l’edifici per adaptar-se i ser flexible a les necessitats canviants del mercat i dels ocupants en el futur, amb la finalitat de prolongar la vida útil de l’edifici, incloent-hi la seva estructura i elements principals.

– Disseny per a la desconstrucció: Considerar com el disseny de l’edifici i els registres d’informació sobre el banc de materials de l’edifici poden facilitar la futura desconstrucció al final de la vida útil del mateix amb la finalitat de recuperar materials per a la seva reutilització i reciclatge.

2. Cicles de vida dels materials que siguin circulars i eficients des del punt de vista dels recursos

Malgrat que anem veient com tots els macroobjectius, indicadors i objectius de desenvolupament sostenible es relacionen molt entre ells i es fa palès la necessitat d’utilitzar materials circulars amb mínim carboni incorporat, aquest apartat posa el focus en el cicle de vida dels materials i l’ODS 12, que advoca per garantir les modalitats de producció sostenible i consum responsables.

Per facilitar la comprensió d’aquest objectiu en relació al cicle de vida dels materials de construcció, la guia el divideix en 4 indicadors o subapartats: llista de quantitats, materials i vides útils; residus de Construcció i Demolició (RCD) i materials; disseny per a l’adaptabilitat i la renovació; i una plantilla d’Excel per als càlculs corresponents.

2.1. Llista de quantitats, materials i vides útils [9]

El primer indicador “Llista de quantitats, materials i vides útils” estableix una llista de verificació amb 6 conceptes de disseny que es desenvolupen al llarg del document:

– Considerar la forma de l’edifici sobre l’eficiència material inherent de l’estructura.

– Per a un disseny estructural donat, considerar l’abast per optimitzar l’eficiència del material.

– Considerar els avantatges i desavantatges potencials de les opcions de disseny eficients en materials.

– Components i sistemes de construcció duradors i reparables.

– Ús òptim dels materials d’equipament.

– Incorporació de materials reciclats.

Així, es mostren taules de comparació entre l’eficiència dels materials més comuns (maó, ciment de morter i formigó) segons el format d’habitatge (aïllada, adossada o en bloc), gràfiques que relacionen l’augment exponencial de la quantitat d’acer estructural i el carboni incorporat dels materials de construcció en relació a l’augment de l’altura d’un edifici, vides útils mitjanes per a cada material…

2.2. Residus de Construcció i Demolició (RCD) i materials [10]

El segon indicador posa el focus en els “Residus de Construcció i Demolició (RCD) i materials” amb els següents conceptes de disseny per a la checklist:

– Establiment d’objectius rellevants o indicadors clau de rendiment.

– La influència del tipus de projecte en la generació i gestió d’RCD.

– Auditoria prèvia a la demolició (si es realitzen activitats de demolició).

– Bona pràctica de construcció.

– Esquema del Pla de Gestió de Residus.

– Principis d’“Edificis com a bancs de materials”.

Proveeix informació molt interessant sobre possibles mercats finals per a la reutilització o el reciclatge de materials recuperats, amb fins a tres alternatives per al seu reús, reciclatge o recuperació. A més, nomena diversos exemples de programari de traçabilitat de residus de construcció i demolició com el projecte Belga Tracimat, que ha rebut finançament del programa d’investigació i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea.

2.3. Disseny per a l’adaptabilitat i la renovació [11]

El tercer indicador sobre adaptabilitat i renovació parla en termes de canvis d’ús, posant l’accent en la necessitat de plantejar des d’un inici les necessitats actuals i futures dels ocupants, el canvi de la demanda futura en el mercat immobiliari i els canvis de vida en el cas d’una propietat residencial.

3. Ús eficient dels recursos hídrics

El tercer macroobjectiu engloba un únic indicador, que fa referència a la necessitat d’ús eficient dels recursos hídrics, en total relació amb l’Objectiu del Desenvolupament Sostenible número 6: Garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom.

Aquest ODS planteja augmentar considerablement, d’ara a l’any 2030, l’ús eficient de recursos hídrics en tots els sectors per assegurar la sostenibilitat de l’extracció i el proveïment d’aigua dolça per fer front a l’escassetat d’aigua i reduir el nombre de persones que pateixen falta d’aigua.

A nivell espanyol, el major buit normatiu el trobem en l’aigua. Malgrat que a Espanya existeix tant legislació titulada Llei de les Aigües [22] com estratègies com el Pla DSEAR, Pla Nacional de depuració, sanejament, eficiència, estalvi i reutilització [23], cap fa referència directa a l’edificació. Fins i tot la normativa pròpia del Codi Tècnic de l’Edificació Document Bàsic de Salubritat sobre Subministrament d’Aigües, CTE-DB HS4, és insuficient per als indicadors de Level(s). [24]

3.1. Consum d’aigua en fase d’ús [12]

Aquest indicador estableix la següent llista de verificació amb 5 conceptes de disseny que es desenvolupen al llarg del document:

– Considerar com reduir la demanda d’aigua dels sanitaris.

– Comprendre l’escassetat d’aigua en el context de la ubicació de l’edifici.

– Considerar la recol·lecció d’aigua de pluja i la reutilització d’aigües grises.

– Considerar la incorporació de vegetació en les superfícies de l’edifici.

– Possibles plans de mesurament.

Defineix índexs com el Water Exploitation Index (WEI+) que calcula el cabal d’extracció del recurs en relació a l’ús de recursos hídrics renovables i posa en relleu la importància de l’aprofitament d’aigües pluvials i reaprofitament d’aigües grises, ambdues associades a tractaments i necessitat de càlcul volumètric de demanda i oferta.

En tot moment, alerta de la importància relativa de l’escassetat regional d’aigua, afirmant que, si bé millorar l’eficiència de l’aigua dels edificis a través d’opcions de disseny és important en tots els casos pels beneficis ambientals que pot brindar, és encara més important en àrees que pateixen escassetat d’aigua contínua o estacional.

A més, en relació a les superfícies verdes de l’edifici estableix criteris d’elecció d’espècies vegetals i sistemes d’irrigació eficients, de la mà dels avantatges que ofereix la presència de tals àrees enjardinades.

4. Espais saludables i confortables

Si ens fixem en la ponderació d’indicadors per cada macroobjectiu, podem veure que la certificació dona una major rellevància als objectius 2 i 4, és a dir que posa el focus en el cicle de vida dels materials i la seva eficiència i la qualitat dels espais en relació a la salut dels seus usuaris. De manera similar, el tercer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible també posa el focus en la Salut, garantint una vida sana i promovent el benestar per a tothom en totes les edats.

Argumenta a més que les emergències sanitàries, com la derivada de la COVID-19, suposen un risc mundial i han demostrat que la preparació és vital, ja que les grans diferències relatives a les capacitats dels països per lidiar amb la crisi sanitària provenen en gran part de la importància que se li ha donat a aquest aspecte a nivell preventiu.

Així, l’objectiu es divideix en 4 indicadors: la qualitat de l’aire interior, el temps fora del rang de confort tèrmic, la il·luminació i confort visual i l’acústica i protecció contra el soroll.

4.1. Qualitat de l’aire interior [13]

El primer indicador sobre la qualitat de l’ambient interior a nivell de normativa espanyola està extensament recollit en la normativa del Codi Tècnic de l’Edificació Document Bàsic de Salubritat en els apartats 3 i 6, referents a la Qualitat de l’aire interior i la Protecció enfront de l’exposició al radó. [24]

Aquest indicador és important ja que es produeixen 1.800 morts a l’any a Europa degudes a una CAI deficient segons l’Agència Europea de Medi Ambient. S’ha convertit en una important qüestió de salut pública ja que existeixen nombroses fonts potencials d’agents contaminants dins dels edificis: materials de construcció, productes de decoració, manteniment i mobiliari.

A l’hora de mesurar la qualitat de l’aire interior, s’ha de tenir en compte el comportament en diferents fases del projecte, amb motiu de les complexes relacions entre causa i efecte que incideixen en els paràmetres d’aire interior que s’han de quantificar.

Descriu en detall la necessitat de mantenir un ambient amb baixes emissions de compostos orgànics volàtils (COV) mitjançant taules límit per a les diferents substàncies. Les principals fonts de COV en l’aire interior són les emissions contínues de baix nivell dels materials de construcció i els pics intermitents de l’ús de productes químics (més habitualment per a la neteja de superfícies). El primer de la llista i per tant considerat el més perillós és el formaldehid, que està present en nombrosos materials d’acabat com pintures i vernissos. Recomana doncs la mesura i monitorització de les concentracions de contaminants interiors.

A més, alerta de la perillositat dels contaminants exteriors com el radó, les partícules en suspensió i el benzè. En aquest cas, com es tracta de contaminació provinent de l’exterior, en funció de la qualitat d’aquest ambient segons l’índex europeu de la qualitat de l’aire, es plantegen diferents estratègies de ventilació que tenen en compte la necessitat de filtrat de l’aire exterior.

4.2. Temps fora del rang de confort tèrmic [14]

El Confort tèrmic compta amb reglamentació pròpia espanyola en el RITE, Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis [25]

La certificació Level(s) considera els següents conceptes de disseny per minimitzar el temps fora del rang de confort tèrmic:

– Disseny d’edificis per a resiliència tèrmica inherent.

Per al disseny d’edificis amb resiliència tèrmica recomana l’ús d’estructures d’edificis tèrmicament massives que aprofitin la inèrcia intrínseca dels materials per permetre retardar els canvis de temperatura, moderant així les condicions de confort intern. En relació a l’envolupant i façana, recomana seleccionar materials pel seu efecte de reflectància solar i la seva resistència tèrmica, reduint així l’absorció i transmissió de la radiació solar a l’interior de l’edifici. A més, posa especial atenció al disseny de vies d’entrada d’aire fresc a l’edifici a través d’espais exteriors ombrejats o sistemes subterranis per minimitzar la seva temperatura.

– Factors que poden provocar molèsties tèrmiques interiors localitzades.

Aquests factors a evitar són les diferències verticals de temperatura de l’aire, la temperatura del sòl, l’asimetria de temperatura radiant i els diferents nivells d’activitat dels ocupants.

– Els beneficis d’ombrejat i microclima de les solucions basades en la natura.

En aquest punt, el document explica la importància de la presència de vegetació en els edificis, com les cobertes vegetals, o dins dels edificis, com plantes, ja que proporcionen ombra i modera les temperatures de l’aire exterior i de la superfície al voltant de l’edifici. A més, l’ús de sòl permeable en lloc d’una superfície dura al voltant de l’edifici ajuda a moderar les temperatures externes.

A continuació, desenvolupa un sistema de càlcul denominat “factor verd” que puntua com afecta la funció d’ombrejat i refredament de la vegetació i el sòl en el disseny d’un edifici. Aquest factor pot usar-se com un indicador dels serveis ecosistèmics proporcionats per la infraestructura verda.

4.3. Il·luminació i confort visual [15]

Aquest apartat resulta important en l’àmbit espanyol ja que el concepte de confort lumínic no compta amb desenvolupament normatiu propi ni està present pràcticament en la resta de normatives.

En la certificació Level(s) té un gran desenvolupament, considerant els següents conceptes de disseny que inclouen mètriques per quantificar les intensitats i llindars mínims i màxims.

– Llum del dia: maximitzar la seva contribució útil.

Existeixen alguns mètodes per comprendre la quantitat de llum natural que pot incidir en un edifici.

El «factor de llum diürna» és la mètrica tradicional, que compara el nivell d’il·luminància de la llum del dia en un camp sense obstruccions amb el de la il·luminància en un punt definit dins de l’habitació. Encara que el factor de llum natural és una mètrica útil, no aconsegueix caracteritzar l’edifici sobre les condicions climàtiques anuals. Per això recomana simular dinàmicament la penetració de la llum del dia en un edifici amb dades de l’any meteorològic típic representatiu de la ubicació de l’edifici.

El document parla de considerar també la vista com a part de la qualitat de la llum del dia. Tenint en compte el concepte de biofília, és a dir la necessitat de l’ésser humà d’establir una relació amb la natura, explica com l’usuari aprecia una vista a l’aire lliure, inclòs el paisatge, el cel i altres voltants exteriors.

– Llum del dia: minimitzant el seu impacte negatiu.

Els impactes negatius potencials de la llum diürna són l’enlluernament, el sobreescalfament a causa dels guanys tèrmics solars excessius i l’augment posterior dels costos d’energia de refrigeració. Aquests es poden considerar durant l’etapa de disseny conceptual, ja que novament es veuen afectats per l’orientació, el volum i l’acristallament de l’edifici.

– Nivells i distribució de la llum per al confort visual.

L’objectiu de la instal·lació d’enllumenat elèctric és substituir completament, o complementar i potenciar l’aportació de llum natural a l’espai, assegurant que la llum es distribueixi en quantitat i qualitat suficient. Les principals mètriques de quantitat i qualitat a prendre en consideració són: els nivells de llum, la distribució de la llum i la representació del contrast.

En aquest apartat, el document fa un apunt sobre la il·luminació circadiana, és a dir el cicle diari de son/vigília del cos humà, i com pot influir en la nostra salut. Les propietats espectrals, la intensitat, la distribució i el temps de subministrament de llum són factors que exerceixen un paper important en l’estimulació o supressió del sistema circadià natural del cos. És per això que resulta important desenvolupar un disseny que inclogui la denominada il·luminació circadiana o integradora, per a la qual s’han desenvolupat múltiples mètriques noves.

– Control optimitzat i personalitzat per al confort visual.

La quantitat, distribució i qualitats espectrals d’il·luminació han de respondre a les necessitats individuals dels ocupants en funció de les tasques que s’estan realitzant, l’agudesa visual i les preferències dels individus. Tradicionalment, el disseny d’il·luminació ha intentat acomodar això preveient el pitjor dels casos, la qual cosa inevitablement condueix a nivells de llum innecessàriament alts i l’augment del consum d’energia, per la qual cosa s’ha de proporcionar la llum correcta, en la quantitat correcta, en el moment correcte i en el lloc correcte.

– Qualitat de la font de llum per a fonts de llum elèctriques.

La qualitat de la font de llum depèn del llum o lluminària en la qual s’instal·lin les fonts de llum i la seva sortida espectral, que està relacionada també amb la temperatura de color.

4.4. Acústica i protecció contra el soroll [16]

En la normativa espanyola, la reglamentació sobre Protecció enfront del soroll està recollida en el Codi Tècnic de l’Edificació Document Bàsic de Protecció enfront del soroll (CTE-DB HR). [26]

La certificació Level(s) considera els següents conceptes de disseny per garantir el confort acústic dels usuaris.

– Minimitzar el soroll ambiental provinent de trànsit i indústria.

– Aïllament acústic per evitar les molèsties de soroll aeri i d’impacte.

– Ampliació dels criteris de rendiment cap a freqüències més baixes.

– Acústica de la sala i soroll ambiental de l’activitat humana, minimitzant el temps de reverberació mitjançant l’augment de l’àrea d’absorció sonora.

– Optimització de l’acústica de la sala en oficines de planta oberta.

5. Adaptació i resiliència al canvi climàtic

Prendre consciència sobre l’afectació del canvi climàtic a tots els països de tots els continents potser no resulta fàcil, però sí necessari. Implica assumir la incertesa d’un escenari desconegut, entenent que el 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i que aquesta no és més que una evidència que els sistemes meteorològics estan canviant, els nivells del mar estan pujant i els fenòmens meteorològics són cada vegada més extrems.

Per això, un dels 6 macroobjectius engloba la necessitat d’adaptació del nostre parc edificatori, de la mà de l’ODS 13 sobre Acció pel clima que, reconeixent aquest mateix fenomen, advoca per adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes, amb la finalitat de salvar vides i mitjans de subsistència.

5.1. Protecció de la salut dels ocupants i del confort tèrmic [17]

El primer indicador fa referència a la necessitat de protecció de la salut dels ocupants i del confort tèrmic, que proposa garantir mitjançant els conceptes de disseny següents: identificar i avaluar els factors de risc, dissenyar per a condicions tèrmiques confortables, tenir en compte les condicions específiques del lloc i tenir en compte les condicions específiques de la reforma.

5.2. Major risc de fenòmens meteorològics extrems [18]

El segon indicador tracta l’escenari de major risc de fenòmens meteorològics extrems, per la qual cosa serà necessari: preparar el terreny per a l’adaptació, avaluar els riscos potencials i les vulnerabilitats als fenòmens meteorològics extrems a la regió i a la parcel·la de construcció específica, identificar les possibles accions d’adaptació i avaluar els costos i beneficis de les accions d’adaptació.

Per a això, l’Agència Europea de Medi Ambient ha desenvolupat un visor de mapes de tota Europa amb indicadors de vulnerabilitats de les diferents regions a la calor, inundacions fluvials, inundacions costaneres, inundacions pluvials, sequeres, incendis forestals i altres mètriques no estrictament relacionades amb aquest indicador de Level(s) però no per això menys importants: escassetat d’aigua, malalties i vulnerabilitat social.

5.3. Drenatge sostenible [19]

Veient que hi ha un risc tan elevat d’inundacions per diferents causes com l’augment del nivell del mar o el risc de tempestes, el tercer indicador posa el focus en el drenatge sostenible. Per a això, proposa familiaritzar l’equip de disseny amb sistemes de drenatge sostenibles, avaluar el risc d’inundació del lloc i els costos i beneficis del drenatge sostenible.