El desembre de 2019, els països de la Unió Europea signen el Pacte Verd Europeu, l’objectiu principal del qual és assolir una reducció de les emissions del 55% l’any 2030, i emissions netes de gasos d’efecte hivernacle el 2050.

El Pacte té la intenció de convertir Europa en el primer continent climàticament neutre del món, amb propostes que pretenen que tots els sectors de l’economia estiguin en condicions de fer front a aquest repte en matèria de transport sostenible, desenvolupament industrial i sistemes energètics nets, renovació d’edificis per a estils de vida més verds i protecció de la natura, del planeta i de la salut.

Després de la signatura del pacte, la UE no ha deixat d’impulsar lleis i marcs normatius per guiar l’economia cap a un futur circular i sostenible.

En relació amb el sector de la construcció i a causa de la necessitat urgent d’adequar el parc edificat a aquesta nova realitat, la Comissió Europea proposa exigir als estats membres que renovin anualment almenys el 3 % de la superfície total de tots els edificis públics, establint un punt de referència del 49 % d’energies renovables als edificis per al 2030 i exigint als estats membres que augmentin l’ús d’energies renovables en calefacció i refrigeració en un 1,1% cada any, fins al 2030. [1]

Taxonomia Europea

La Taxonomia Europea és un reglament adoptat el juny de 2020 que estableix una classificació vàlida per a tota la UE, un llenguatge comú per determinar les activitats econòmiques (entre elles, l’edificació) que poden ser considerades sostenibles i així aconseguir la transició cap a una economia neutra en emissions de carboni, resilient i eficient en l’ús dels recursos.

És a dir, es dota el sector financer d’una definició d’inversió sostenible i es descriu de la manera següent:

«Una activitat ambientalment sostenible ha de fer una aportació significativa, com a mínim, a un dels sis objectius perseguits:

a) mitigació del canvi climàtic;

b) adaptació al canvi climàtic;

c) ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins;

d) transició cap a una economia circular;

e) prevenció i control de la contaminació;

f) protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.»

«Sense perjudicar de cap manera els altres cinc, seguint el principi de no causar un perjudici significatiu.» [3]

A més, ha d’assegurar 2 objectius mínims: l’edifici no es pot destinar a l’extracció, emmagatzematge, producció o transport de combustibles fòssils i les empreses implicades han de respectar unes garanties socials mínimes de drets humans i dels treballadors.

Aquests llindars de rendiment s’anomenen «criteris tècnics de selecció» i, a més d’identificar quines activitats ja són respectuoses amb el medi ambient, també serveixen per ajudar les empreses, promotors de projectes i emissors a accedir a finançament verd per millorar el seu acompliment ambiental. D’aquesta manera, es permet el desenvolupament dels sectors baixos en carboni i la descarbonització dels sectors alts en carboni.

Per evitar el fenomen cada vegada més estès conegut com a greenwashing, que sovint va de la mà de l’avenç en matèria de sostenibilitat, aquest reglament introdueix unes obligacions als participants dels mercats financers pel que fa a la divulgació d’informació precontractual i als informes periòdics posteriors, en relació amb els objectius ambientals de l’activitat econòmica, així com una descripció de la manera i les mesures orientades a aconseguir aquests objectius ambientals.

Així, les empreses que estiguin obligades a publicar informació no financera hauran d’informar sobre els seus ingressos, despeses i actius que estiguin relacionats amb processos associats a activitats econòmiques qualificades com a sostenibles.

Aquest apartat es complementa amb el reglament adoptat uns mesos abans, el novembre de 2019, sobre la divulgació d’informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers, que especifica quins són aquests requisits i distingeix entre empreses amb bones pràctiques de governança i aquelles que inverteixen exclusivament en productes o serveis sostenibles. [4]

El projecte Level(s)

El projecte Level(s) sorgeix de la mà de la Comissió Europea en estreta col·laboració amb agents clau com Skanska, Saint-Gobain, Sustainable Building Alliance i Green Building Council presents a cada país.

Així, la UE posa en contacte dues empreses privades líders del sector de la construcció amb dos organismes sense ànim de lucre l’objectiu dels quals és establir aliances entre països, posant en contacte institucions, universitats i centres de recerca i desenvolupament amb actors privats.

Les premisses inicials tenen l’objectiu de vincular l’impacte ambiental d’un edifici a les prioritats de la UE en l’àmbit de l’economia circular. És important que es tracti d’una eina accessible, per la qual cosa es desenvoluparà un marc d’avaluació de codi obert.

El 28 de setembre de 2017 s’inicia la fase de prova de Level(s), que dura 2 anys (2017-2019), una versió beta que al llarg d’aquest període és testada per professionals en més de 130 edificis de 21 països europeus.

El 2020 es va publicar una nova metodologia, més fàcil d’entendre, Metodologia de Level(s) v2, que ja aplicava el cicle de vida de la construcció. El gener de 2021 es publiquen dos informes tècnics orientatius com a suport a aquesta fase de prova sobre èxits i possibles modificacions.

El primer informe tècnic és bàsicament una introducció a Level(s) i al seu funcionament, titulat User Manual 1: Introducció al marc comú Level(s), desenvolupat per la consultoria JRC Technical Reports. [5] Es tracta d’un marc teòric en què es resolen preguntes freqüents com qui o per a què cal fer servir aquest manual i es torna a posar el focus en la necessitat d’un llenguatge comú, descrivint els principals objectius d’una manera molt gràfica i senzilla.

A l’última part del document, titulada Thinking sustainability, es desenvolupen conceptes clau per a Level(s) i la UE sobre com impulsar un canvi en l’economia que garanteixi la sostenibilitat, i s’aprofita per anar definint conceptes a mesura que es va reflexionant.

Les temàtiques són les següents: cicle de vida complet i pensament circular; tancar la bretxa entre el disseny i el rendiment real de l’edifici; com aconseguir una reforma sostenible; i com la sostenibilitat pot tenir una influència positiva en el valor de mercat d’una propietat.

El segon informe tècnic entra a donar orientacions detallades per fer avaluacions del rendiment i es titula User Manual 2: Configuració d’un projecte per fer servir el marc comú Level(s). [6] Bàsicament es divideix en dos apartats diferenciats: establir un pla de projecte i completar la descripció de l’edifici. Per al primer apartat, es faciliten taules de planificació amb preguntes a omplir amb la resposta de l’equip, així com graelles amb tots els indicadors i les diferents fases del projecte per tenir una visió del cicle de vida i les implicacions de l’entorn construït. Finalment, la descripció de l’edifici se centra en 4 aspectes: ubicació i clima, tipologia edificatòria i antiguitat de l’edifici, com s’utilitzarà l’edifici, i el model de construcció i les seves característiques.

El marc Level(s)

Level(s) és, de moment, un marc voluntari d’informació per millorar la sostenibilitat dels edificis, malgrat la problemàtica que suposa la condició de voluntarietat. Tanmateix, en els objectius a curt termini es parla d’incorporar-lo als edificis públics de manera obligatòria, seguint la lògica dels requisits que estableix la recent regulació d’edificis NZEB Nearly Zero Energy Buildings, fixant dates límit en què s’iniciarà el seu compliment obligatori.

Per tant, Level(s) estableix unitats comunes de mesura i metodologies bàsiques de càlcul mitjançant una sèrie d’indicadors que s’inspiren i, alhora, serveixen de base per a moltes polítiques europees pel que fa a l’edificació, per la qual cosa cada vegada s’exigirà més el compliment d’aquests indicadors a escala europea i nacional.

El seu objectiu és tant públic com privat, defensant que la col·laboració entre tots dos no només és necessària sinó també enriquidora, de la mateixa manera que orienta el model de canvi econòmic cap a la sostenibilitat. Els agents poden ser professionals de la construcció, sistemes d’avaluació d’edificis, eines de notificació dels inversors o iniciatives del sector públic.

A més, la divulgació d’aquesta sèrie d’indicadors permet millorar la comprensió de com afecten els edificis al medi ambient. El tercer document tècnic, Levels User Manual 3, es publica el juliol de 2021 i està dividit en un document per a cada indicador.

Cada document proporciona un breu resum introductori, instruccions pas a pas sobre com aplicar l’indicador en els diferents nivells i orientació de suport. Alguns indicadors també tenen plantilles d’Excel associades per ajudar a calcular o registrar dades.

Fases de projecte

El marc Levels és un procediment que es desenvolupa per etapes per a l’avaluació correcta del cicle de vida de l’edifici.

Per suprimir les diferències entre el comportament del disseny, el comportament de l’edifici segons la construcció i el comportament de l’edifici ocupat, els usuaris poden informar sobre els indicadors en diferents fases d’un projecte:

– fase de disseny: els indicadors en aquesta fase d’avantprojecte es basen en els càlculs previs del comportament de l’edifici, és a dir, en una hipòtesi que permet adaptar la geometria i triar materials en funció de les seves especificacions. Es tracta d’una anàlisi sobretot a nivell qualitatiu.

– fase d’execució: el càlcul del comportament en aquesta fase comença a ser més precís i aplica correccions a l’anterior, ja que es basa en els plànols segons la construcció, és a dir, el conjunt de plànols que es redibuixa un cop acabada l’obra per comparar-los amb els plànols originals, i es pot modificar lleugerament la geometria o calcular les prestacions reals de certs materials. Per tant, en aquesta fase ja és possible quantificar el comportament del disseny de l’edifici mitjançant les unitats de mesura comunes i els mètodes de càlcul de referència que estableix el marc Level(s).

– fase d’ocupació: al llarg de la fase d’ocupació, és a dir, l’únic període de la vida útil de l’edifici en què serveix per a l’ús per al qual va ser concebut, resulta imprescindible tenir en compte el consum i el rendiment per calibrar el comportament real en funció de les èpoques climàtiques, i aquest és un període de mostreig. Així, es procedeix a la recollida de dades per monitoritzar el comportament real del projecte d’edificació.

– fase posterior a l’ocupació: un cop finalitzat el període d’ús, amb totes les dades recollides al llarg dels anys, és possible desenvolupar una base de comportament mesurat en què es tindrà en compte el factor temps, manteniment, flux d’ocupants, etc.

Indicadors de rendiment del marc Level(s)

Cadascun dels indicadors s’ha concebut per vincular l’impacte d’un edifici amb les prioritats de sostenibilitat de la Unió Europea.

Es tracta de 16 criteris agrupats dins de 6 macroobjectius que posen l’èmfasi en el comportament mediambiental, la salut i el benestar, el cost i el valor durant el cicle de vida, i els riscos potencials per al comportament futur. Aquests objectius es poden agrupar al seu torn dins de 3 àrees temàtiques.

Per a cada indicador és possible un plantejament «gradual», que permet als usuaris passar d’uns mètodes de càlcul a nivell bàsic fins a una anàlisi del cicle de vida (ACV) complet.

1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida de l’edifici

1.1. Eficiència energètica en fase d’ús [7]

1.2. Potencial d’escalfament global (GWP) del cicle de vida [8]

2. Cicles de vida dels materials que siguin circulars i eficients des del punt de vista dels recursos

2.1. Llista de quantitats, materials i vides útils [9]

2.2. Residus de Construcció i Demolició (RCD) i materials [10]

2.3. Disseny per a l’adaptabilitat i la renovació [11]

2.4. Calculadora

3. Ús eficient dels recursos hídrics

3.1. Consum d’aigua en fase d’ús [12]

4. Espais saludables i confortables

4.1. Qualitat de l’aire interior [13]

4.2. Temps fora del rang de confort tèrmic [14]

4.3. Il·luminació i confort visual [15]

4.4. Acústica i protecció contra el soroll [16]

5. Adaptació i resiliència al canvi climàtic

5.1. Protecció de la salut dels ocupants i del confort tèrmic [17]

5.2. Major risc de fenòmens meteorològics extrems [18]

5.3. Drenatge sostenible [19]

6. Cost i valor del cicle de vida complet de l’edifici

6.1. Costos del cicle de vida [20]

6.2. Creació de valor i risc d’exposició [21]

1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida de l’edifici

En aquest apartat, que es relaciona amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 7, que parla de garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible, moderna i sobretot no contaminant, s’hi engloben dos indicadors: l’eficiència energètica en fase d’ús i el potencial d’escalfament global del cicle de vida de l’edifici.

L’anàlisi del cicle de vida (ACV) és un mètode per calcular l’impacte ambiental d’un producte durant totes les seves fases de vida. Una anàlisi del cicle de vida d’un edifici normalment implica avaluar tot el seu cicle de vida, és a dir, totes les seves fases: subministrament de matèries primeres, fabricació de productes de construcció, procés de construcció, ús, demolició i reciclatge de materials.

L’Acord de París posa de manifest la importància d’avaluar l’impacte ambiental i reduir més activament les activitats que contribueixen a l’escalfament global. Per calcular aquests efectes en el sector de la construcció, el mètode més eficaç és l’anàlisi del cicle de vida (ACV) perquè té en compte múltiples criteris i tot l’impacte ambiental durant tota la vida d’un producte o edifici.

1.1. Eficiència energètica en fase d’ús [7]

La guia comença fent un resum de definicions imprescindibles per entendre el comportament energètic de l’edifici, entre elles la de Nearly zero-energy building:

«Significa, segons la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis, un edifici que té un acompliment energètic molt alt. La quantitat d’energia requerida gairebé nul·la o molt baixa ha de ser coberta en una mesura molt significativa per l’energia de fonts renovables, inclosa l’energia de fonts renovables produïda al lloc o a prop.»

Per mesurar el rendiment energètic de l’edifici, la guia d’aquest indicador es remunta a la fase de disseny i als aspectes que s’han de tenir en compte seguint els principis de l’arquitectura bioclimàtica per adaptar la construcció al seu entorn. A més, parla d’incorporar el concepte de renovació, materials de construcció d’alta qualitat i sistemes intel·ligents de monitoratge i control. El càlcul del consum energètic tindrà en compte l’energia necessària per escalfar i refredar espais, subministrar aigua calenta, il·luminar espais i fer funcionar els sistemes tècnics de l’edifici, així com l’energia que s’exporti des de l’edifici, si escau.