Càlcul de la petjada ecològica en construcció

Més enllà del còmput directe de CO₂ emès per una activitat humana, ja sigui un viatge en avió, la cadena de producció d’una empresa o la construcció d’una casa, hi ha una llarga llista de factors que una activitat humana suposa, en relació a l’equilibri i la sostenibilitat del nostre planeta.

En construcció, moltes vegades es calcula el total de kg de CO₂ emesos; per exemple, en la fusta estructural es parla del CO₂ que aquesta ha absorbit durant el seu procés de creixement o del CO₂ que s’ha emès per transportar el material des del lloc de producció fins al lloc on es duu a terme l’obra.

Però, què passa si la tala d’aquest arbre no s’ha dut a terme de forma responsable amb un pla de gestió forestal i ha afectat l’ecosistema de l’entorn on ha estat arrencat? Què passa si durant el transport dels troncs s’han emès gasos contaminants més enllà del CO₂, com pot ser l’òxid de nitrogen dels vehicles dièsel, tan perillós per a la salut de les persones? Què passa si en la posada en obra utilitzem un vernís químic per protegir la fusta que durant el seu procés de producció ha contaminat aigües o sòls?

La llista d’afectacions sobre el medi ambient de totes les activitats que formen part de la construcció d’una casa és llarga i complexa. Per això, és necessari dur a terme una anàlisi de les mateixes amb l’objectiu de poder quantificar-les, millorar els seus processos i reduir-les.

En els últims anys, estan apareixent multitud de programes, bases de dades i metodologies relacionades amb el còmput total de la petjada ecològica d’un edifici —des del seu plantejament, construcció, ús i final de la seva vida útil.

Són metodologies basades en l’ACV (Anàlisi del Cicle de Vida), i que cada vegada més fabricants incorporen en les especificacions dels seus productes a través de les DAP (Declaració Ambiental de Producte) encara que en molts casos no són exhaustives.

En l’article d’avui entrem en detall en aquesta anàlisi de petjada de carboni i ACV per donar-vos eines útils i entendre com hem d’iniciar el càlcul de la petjada ecològica en construcció.

Petjada ecològica en construcció

La petjada ecològica va un pas més enllà del càlcul de la petjada de carboni, tenint en compte l’anàlisi del cicle de vida de l’activitat, una metodologia que cada dia està més a prop de ser sistematitzada. Mesura l’efecte d’hàbits i costums en el medi ambient, permetent quantificar-los per poder més endavant definir si una activitat és sostenible o no.

Concretament, la petjada ecològica d’una casa representa l’àrea de terra o aigua ecològicament productius (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) i idealment també el volum d’aire necessaris per generar els recursos i a més per assimilar els residus produïts al llarg de la construcció i conseqüent vida útil de l’edifici.

Malgrat que el resultat final correspon a una unitat de superfície, normalment en hectàrees, les categories d’impacte avaluades són diverses i de naturalesa també diferent: el potencial d’esgotament de recursos abiòtics, el potencial d’acidificació i eutrofització de l’aigua, el potencial de l’escalfament global, el potencial d’esgotament de l’ozó estratosfèric i la formació d’ozó fotoquímic (causant del famós forat de la capa d’ozó) i el consum d’energia primària no renovable.

Càlcul de la petjada ecològica en construcció

Si bé la primera part de l’article se centrava a diferenciar ambdós conceptes, petjada de carboni i petjada ecològica en construcció, per adonar-nos de la complexitat que amaga el càlcul d’ambdós. A dia d’avui, la metodologia i el càlcul de la petjada ecològica en construcció encara no estan plenament desenvolupats i reglamentats, per la qual cosa el més habitual és calcular la petjada de carboni d’una casa i afegir-hi conceptes derivats de l’ACV.

Per exemple, veurem que hi ha moltes eines que acaben afegint-hi la petjada de carboni de les maquinàries emprades per a la seva construcció, així com els viatges de l’arquitecte a les visites d’obra.

Tots els còmputs se solen basar en la disponibilitat d’una base de dades prèvia que contingui els valors sobre les emissions de CO₂ i altres problemes mediambientals de cadascun dels materials del projecte.

A Espanya tenim diverses associacions privades i públiques que estan fent un important esforç per generar eines de tota mena, també s’estan unint esforços a nivell europeu i hi ha algunes empreses privades que estan generant les seves pròpies bases i programes de càlcul.

Eines per al càlcul de petjada de carboni

Associació Sostenibilitat i Arquitectura (ASA)

ASA és pionera a nivell espanyol en termes d’investigació, divulgació i formació sobre canvi climàtic i economia circular aplicats a l’arquitectura. Es tracta d’una Associació independent, sense ànim de lucre, de participació lliure i caràcter neutral, formada fonamentalment per arquitectes amb preocupacions i coneixements comuns sobre qüestions de sostenibilitat i arquitectura.

El 2014, van iniciar un Projecte anomenat ‘Petjada de Carboni en l’Edificació, un paràmetre en el sector de la construcció’ juntament amb l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC), on analitzaven les metodologies existents, bases de dades i eines per fomentar i facilitar el càlcul de la petjada de carboni en projectes d’arquitectura. Amb tot això, van acabar involucrant-se en el desenvolupament de l’aplicació ‘ecómetro’, que explicarem en el següent apartat.

Aplicacions informàtiques

Ecómetro

L’aplicació gratuïta estrella per ser la més completa, és a dir la més propera al càlcul de la petjada ecològica en construcció, és Ecómetro. Es tracta d’una versió específica per a mesurament de dades en habitatge mitjançant la metodologia ACV, des de la construcció fins a la demolició. Anant més enllà del càlcul de la petjada de carboni, calculen 4 categories: el transport, el procés de construcció, la substitució i l’energia emprats.

Per això, es remeten a la base de dades sobre cicles de vida considerada ‘la més consistent i transparent a nivell mundial’, anomenada European Reference Life-Cycle Database. La infraestructura d’aquesta base ha estat generada per una associació sense ànim de lucre anomenada Ecoinvent, associada a l’Institut Tecnològic de Zuric.

Es tracta d’una base de dades ambientals genèrics per a productes i materials de construcció, segons processos de fabricació representatius de la realitat europea. Concretament, conté dades ambientals dels processos de transport, construcció, producció d’electricitat i producció/consum de combustibles. Permeten també la incorporació d’informació específica per part del fabricant de productes, com l’anomenada Declaració Ambiental de Producte (DAP).

A més, afegeixen informació sobre les categories d’impacte sobre el medi ambient que esmentàvem anteriorment (escalfament global, eutrofització, acidificació, energia incorporada, esgotament capa d’ozó, esgotament de recursos, ecotoxicitat), així com l’impacte sobre els usuaris, és a dir l’anomenada toxicitat humana.

El funcionament de l’aplicació és el següent: es treballa amb les medicions del projecte a Presto i es pugen a l’aplicació per fer el càlcul. L’únic handicap és l’elevat preu d’un programari professional com és Presto, la llicència anual del qual ronda els 400 €.

hueCO₂

Una altra aplicació informàtica és hueCO₂, creada per Tecniberia —l’Associació espanyola d’empreses d’enginyeria, consultoria i serveis tecnològics— i pensada per facilitar el càlcul de la petjada de carboni de la construcció d’una obra pública a Espanya. Usa la base de dades de factors d’emissió de l’Institut Eduardo Torroja amb la col·laboració de l’IMAGRAMA, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

De manera semblant a ecómetro, hueCO₂ permet utilitzar de manera gratuïta la base de factors d’emissió des de l’aplicació o descarregar-la per usar-la en programes de càlcul tipus Presto. A més, disposen d’una guia d’ús de la base de dades on s’especifiquen altres possibilitats, com la consulta de factors individuals i l’opció de proposar revisions o nous factors d’emissió. És per això que disposa d’un Comitè Tècnic d’Experts que valida la petjada de carboni de la maquinària i material que les empreses de construcció introdueixen.

Projecte OERCO2

Es tracta d’un projecte europeu desenvolupat per Erasmus+ anomenat OERCO2, sigles d’Open Educational Resource, que ha desenvolupat l’eina CO₂tool per al càlcul específic de la petjada de carboni en edificis.

Per anar més enllà de la petjada de carboni aplicant la metodologia ACV, aquest Recurs Educatiu Obert permet unificar els càlculs de les emissions de CO₂ en cada fase de l’edifici, a fi d’obtenir una visió general de la petjada de carboni des de la seva concepció i decidir sobre cada variable del procés constructiu.

La interfície de l»eina CO₂‘ proposa una sèrie de passos guiats a omplir, facilitant i simplificant així el procés de càlcul de la Petjada de Carboni. Disposen d’una base de dades d’anàlisis pròpies de més de 200 materials i mitjans de transport.

Carbon Footprint

Per últim, Carbon Footprint es distingeix de les altres aplicacions per la seva capacitat de càlcul de la petjada de carboni de tota una organització, ja siguin particulars o empreses.

L’enfocament envers els particulars consisteix a considerar de manera molt completa diferents aspectes quotidians de la seva vida, un exercici molt enriquidor que tots podem prendre’ns el temps de fer. De fet, inclou un certificat que reconeix la compensació que podem realitzar per establir l’equilibri de les nostres emissions.

En el terreny professional, a partir de certa dimensió empresarial el servei passa a ser de pagament, ja que tota aquesta infraestructura al final ha estat elaborada per una consultora privada anglesa. No obstant això, el seu caràcter divulgatiu queda evidenciat en oferir el mateix servei gratuïtament tant per a particulars com per a petites empreses; així com oferint ‘plugins’ per afegir a pàgines web que permetin al consumidor calcular de manera instantània la petjada de carboni del producte que està a punt d’adquirir —com podria ser una cosa tan quotidiana com la compra d’un bitllet d’avió o demanar que et portin la compra a casa.

Bases de dades

Com hem vist anteriorment, les aplicacions de càlcul de la petjada ecològica en construcció, o majorment petjada de carboni, es basen pràcticament en la base de dades, per la qual cosa com més detallades estiguin aquestes més precís serà el nostre càlcul. Per això, entra en joc la quantitat de factors que tenim en consideració.

Per exemple, en intentar establir la petjada de carboni d’un maó, hem de remuntar-nos a l’extracció dels components de l’argila i la maquinària emprada, no només la despesa energètica o emissions fruit de la seva cocció. Un altre factor important serà veure qui és el proveïdor i afegir la distància de transport fins a l’obra.

A dia d’avui existeixen nombroses bases de dades, totes elles en constant evolució. A nivell europeu trobem plataformes molt potents, però moltes d’elles són de pagament. En aquest article veurem a quines opcions podem accedir de manera gratuïta.

OpenDAP

DAP correspon a les sigles de Declaració Ambiental del Producte, es tracta d’un document que té com a finalitat aportar informació quantitativa dels impactes ambientals que comporta un producte al llarg del seu Cicle de Vida. Fins aquí res de nou, però la bona notícia és que s’han establert una sèrie de directrius ISO que sistematitzen i verifiquen aquest tipus de documents, aplanant el camí per a la futura exigència d’aquesta declaració en la distribució de qualsevol producte, malgrat que de moment segueix sent opcional.

Es tracta d’un procés similar al de les fitxes de Seguretat dels productes, gràcies a les quals a dia d’avui podem saber quins químics conté per exemple la pintura amb la qual pintarem la paret de casa nostra, i conseqüentment com de nocius resultaran per a la nostra salut o la del nostre planeta.

Ajudant en aquesta divulgació i conscienciació de l’impacte ecològic amb l’aparició de les DAP, OpenDAP unifica tots aquests documents dins del seu projecte inData, elaborat per l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja. El seu funcionament és simple: permet la lliure consulta i introducció de DAP de productes de construcció, establint una sèrie de filtres per facilitar la seva localització.

ITEC

L’ITEC, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, estableix la base de dades oficial de preus de construcció a nivell català, per la qual cosa s’usa normalment per calcular pressupostos. El 2004 va fer un pas més enllà i va desenvolupar el BEDEC, el Banc Estructurat de Dades d’Elements Constructius, desenvolupant un apartat sobre dades ambientals. No obstant això, de moment només té en compte les emissions de CO₂.

Precautionary list

Si bé no és una eina de càlcul de CO₂ directe, sí que ens dona molta informació sobre la composició i perills de cadascun dels materials de construcció que podem utilitzar en un projecte.

La web de Transparency de Perkins&Will, una famosa companyia d’arquitectura fundada a Chicago, analitza els materials i la seva petjada ecològica, però també ha posat gran èmfasi en el tema de la toxicitat, moltes vegades relegat a un segon terme.

La seva base de dades anomenada Precautionary list, llista de precaució, és una de les més completes a nivell mundial relativa a la toxicitat humana i ecotoxicitat, desgranant components químics de tota mena de producte.

Friendly Materials

Exercicis similars en aquesta línia de salut humana són el de PMMT Arquitectura, un despatx especialitzat en entorns sanitaris que aposta fortament per la investigació i divulgació d’una arquitectura saludable, tant per a nosaltres com per al medi ambient.

La seva web Friendly Materials és un pas més en el seu acostament humanístic a la sanitat i l’arquitectura que la constitueix, analitzant els materials des de la perspectiva toxicològica. La seva web es nodreix dels materials que incorporen els fabricants a canvi d’obtenir una avaluació dels seus productes.

Programes

El següent agent necessari en el nostre càlcul de la petjada ecològica en construcció (o si no de la petjada de carboni) són programes de càlcul. Dins d’aquests hi ha dos tipus que no hem de confondre. Fins ara hem esmentat el programari Presto, una tipologia de programes que simplement serveixen per fer mesuraments i que després podem implementar en eines informàtiques o altres programes per fer el càlcul ambiental o un pressupost econòmic —que és per al que més s’usa actualment.

L’altre tipus de programes, que són els que tractarem en aquest apartat, són programaris que apliquen les bases de dades i fan el càlcul. A dia d’avui, programes específics de càlcul ambiental d’habitatge pràcticament no existeixen, per la qual cosa parlarem de dos programes de càlcul ambiental més genèric: GaBi i SimaPro.

GaBi

GaBi és conegut com un Life Cycle Assessment Software, és a dir enfocat en l’ACV per a empreses, però permet fer el càlcul per a edificis. El seu modus operandi és modelar cada element d’un producte o sistema des de la perspectiva del cicle de vida, equipant les empreses per prendre les millors decisions informades sobre la fabricació i el cicle de vida de qualsevol producte.

Disposa d’una base de dades de fàcil accés i actualització constant que detalla costos, impacte energètic i ambiental de l’obtenció i refinació de cada matèria primera o component processat d’un article fabricat. A més, analitza l’impacte en el medi ambient i ofereix opcions alternatives per a la fabricació, distribució, reciclabilitat, contaminació i sostenibilitat. La seva distribuïdora, Sphera, ofereix un mes de prova gratuït, però el seu preu anual no s’indica per enlloc.

SimaPro

SimaPro és un programari de càlcul ambiental també enfocat per a negocis. Es tracta d’una eina professional per recopilar, analitzar i monitoritzar les dades de rendiment de sostenibilitat dels productes i serveis d’una empresa.

Algunes de les seves múltiples aplicacions són l’extracció d’informes de sostenibilitat, el càlcul de les petjades de carboni i d’aigua, la generació de declaracions ambientals de productes i la determinació d’indicadors clau de rendiment.