Paviments naturals

En els projectes que tenim en marxa al despatx, els paviments naturals prenen cada vegada un paper més rellevant en la presa de decisions dels nostres clients, ja que es tracta d’un element de la casa en contacte directe amb les persones que l’habiten.

En l’elecció del paviment d’un habitatge hi ha un ventall molt ampli de possibilitats i materials. Avui fem una revisió exhaustiva de tipus de paviments naturals que poden fer de la vostra llar un lloc més sa i lliure de tòxics.

Característiques dels paviments naturals i ecològics

Els paviments naturals i ecològics són aquells que presenten tot un seguit de característiques determinades des del seu procés d’extracció fins a la seva posada en obra i manteniment, que els converteixen en materials en harmonia amb el medi ambient i amb les persones, lliures de tòxics en el seu procés d’elaboració i durant la seva vida útil a la nostra llar.

Proximitat

La recerca de materials locals, que s’extreuen a prop del lloc de construcció, suposarà un estalvi d’energia i de cost de l’obra i de tot el procés constructiu.

A més, si utilitzem materials de procedència local podrem emprar solucions constructives ja conegudes pels professionals, així com garantir una bona implantació en el clima de la zona.

Extracció i manipulació

L’extracció i la manipulació dels materials emprats per als paviments naturals també té molta importància. És essencial dur a terme aquest procés d’una manera respectuosa amb el medi ambient i evitant l’agressió a la natura si busquem un cicle sostenible.

De la mateixa manera, hem d’evitar la transformació excessiva dels materials fins a arribar a la seva forma d’aplicació final, ja que això requerirà una despesa d’energia considerable.

Natura i reciclatge

Finalment, és imprescindible que el material triat per a un paviment natural i ecològic estigui manipulat al mínim per conservar les seves característiques originals naturals. A més, l’elecció de materials naturals i biocompatibles permetrà reduir la petjada ecològica en cas que sigui necessari desmuntar un paviment.

Pensar en el reciclatge posterior ens ajuda a valorar la quantitat de transformació que requereix un determinat material. Juntament amb la materialitat de l’element base d’un paviment, també és molt important tenir en compte els seus acabats, com ara les pintures o els vernissos.

En aquest cas cal que siguin també naturals, transpirables i que no emetin gasos tòxics, evitant en tot moment les pintures sintètiques, que no permeten que el material transpiri de manera natural i generen condensacions i humitats.

Per aconseguir uns acabats totalment naturals és molt freqüent optar per tractaments a base d’oli de llinosa o cera d’abella, ja que aporten protecció al paviment sense malmetre’n les propietats originals.

Tipus de paviments naturals i ecològics

Hi ha una gran varietat de materials al nostre abast que compleixen les característiques esmentades anteriorment. Quins són i quines aplicacions tenen?

Vegem la llista de paviments naturals i ecològics en detall!

Fusta

En primer lloc, ens agradaria parlar de la fusta, un material que aporta calidesa a l’habitatge, creant espais agradables i acollidors. Com a paviment, l’aplicació més freqüent és la tarima de fusta.

Per aconseguir un paviment de fusta natural i lliure de tòxics és molt important evitar les fustes laminades, ja que tenen un alt contingut de cola.

Com a alternativa, podem optar per fustes massisses naturals tractades amb oli de llinosa o cera, vigilant sempre que no portin una base de contralaminat, ja que aquesta també podria contenir adhesius tòxics.

Bambú o canya

El bambú i la canya són materials molt interessants, ja que presenten una gran resistència i flexibilitat alhora. Es poden utilitzar com a elements estructurals o entramats, però també es poden aplicar en terres.

Es tracta d’una alternativa a la fusta més econòmica i que permet crear paviments flotants tipus parquet però més homogenis, en no estar formats per peces, sinó per fibres. En aquest cas, cal tenir en compte que són materials menys resistents, així que els evitarem en zones de molt moviment.

Terra

La terra és un material natural que també ens permet crear paviments; concretament, en paviments es treballa amb argila. Hi ha diferents mètodes d’aplicació de l’argila en els paviments naturals.

D’una banda, podem aconseguir paviments continus mitjançant l’aplicació directa de l’argila, degudament barrejada amb aigua i sorres de diferents granulometries. No cal afegir colorants ni additius i es garanteixen acabats molt polits i resistents, en funció de la necessitat del paviment.

L’argila es pot protegir amb oli de llinosa per aportar-li més impermeabilitat i presenta unes propietats molt positives, ja que és un regulador natural de la humitat ambiental, absorbeix les males olors o es comporta com a aïllant electromagnètic.

Hi ha diverses empreses que es dediquen a la comercialització d’argila per a la construcció, com ara Ecoclay o Embarro, que també fan tallers per mostrar el resultat dels projectes als indecisos.

Juntament amb els paviments continus d’argila també tenim les rajoles de fang o ceràmiques, una altra alternativa natural, tot i que en alguns aspectes potser no tan ecològica, a causa del seu procés de fabricació.

És freqüent que les rajoles de fang cuit continguin esmalt a base de productes inorgànics químics i, a més, requereixen una despesa d’energia molt elevada en arribar a superar els 1500 ºC en el seu procés de cocció.

Molt lligats a les rajoles ceràmiques tenim els enrajolats, paviments també ceràmics que, en aquest cas, presenten sempre una cara esmaltada impermeabilitzant i decorativa.

En aquest cas parlem de paviments que requereixen més tractament que els paviments ceràmics simples i, per tant, perden en part la seva condició de paviments naturals.

Pedra

Els paviments de pedra natural són una alternativa molt utilitzada sobretot en espais comuns o semiexteriors. Tanmateix, tot i ser un material natural, no és una opció gaire sostenible, ja que no es tracta d’un material renovable, al contrari de la fusta, que sí que ho és, en el sentit que la fusta torna a créixer però la pedra no.

A més, hem d’evitar alguns tipus de pedra, com el granit, ja que emet radiacions. De fet, el granit s’utilitza molt en els taulells de les cuines tot i ser portador de petites quantitats d’urani natural.

Morters de guix i calç

Una altra solució natural per als paviments continus són els paviments de guix o calç. En el cas del guix s’utilitza el de tipus anhidrita, material que trobem al mercat com a “Guix d’Albarracín”. Pel que fa a la calç, podem optar per morters de calç aèria o hidràulica.

La calç aèria té propietats molt adequades, ja que els seus morters tenen la particularitat de ser permeables al vapor d’aigua, cosa que confereix als paviments qualitats higroscòpiques per regular la humitat dels ambients.

Pel que fa a les calçs hidràuliques naturals, també són interessants, ja que no porten cap mena d’additiu i tenen molta més resistència que les calçs aèries.

Altres alternatives

Altres alternatives també interessants per a l’aplicació en paviments naturals són el linòleum, el suro o el coco.

El cas del linòleum, el més comú, consisteix en oli de lli solidificat i barrejat amb farina de fusta o pols de suro col·locat sobre una lona o tela. És una opció molt utilitzada, ja que proporciona un acabat uniforme i que es pot pigmentar amb diferents colors.

Els paviments de suro són molt adequats per a zones infantils, ja que es tracta d’un material molt resistent a la humitat, a l’atac d’insectes i, a més, disposa d’una certa capacitat d’amortiment de cops en cas de caigudes, així com d’aïllament acústic. És important, de nou, prestar atenció al tipus de protecció que s’aplica al suro.

Finalment, el coco és un paviment natural i econòmic, però no és adequat per a zones d’alt trànsit, tret que s’apliqui en forma de moqueta; en aquest cas, caldrà ser curosos amb la seva higiene.

I, després de repassar els diferents paviments naturals, ens agradaria fer una pinzellada sobre aquells altres materials que s’han d’evitar, a causa del seu alt contingut tòxic.