Materials
Materials per construir una casa ecològica
En el disseny d’una casa sana i eficient, el primer que es fa és definir les estratègies bàsiques de disseny bioclimàtic. Tot i així, un cop definit el funcionament pel que fa a l’eficiència, la selecció dels materials per construir una casa ecològica serà una de les claus de l’èxit.
Es pot optar per ser ecologistes purs i seleccionar únicament materials naturals i respectuosos amb el medi ambient (bioconstrucció), o bé anar adaptant l’elecció segons el pressupost i els requeriments de l’obra. Sempre caldrà tenir en compte que allò que s’esculli compleixi correctament la seva funció constructiva, encara que no siguin materials tan sostenibles. I és que la realitat és que, tot i que al nostre estudi som partidaris de ser més puristes i treballar únicament amb materials naturals i saludables en harmonia amb el medi ambient, aquests materials solen ser més cars i, encara que compensi a mitjà termini en tots els sentits, no tota la clientela està disposada a sacrificar metres d’habitatge en favor de materials més saludables.
És molt important que, sigui quina sigui l’elecció, es valorin bé les opcions que ofereix cada material. Cal tenir en compte la disponibilitat i la procedència local –o no– del material, el temps de disponibilitat, el preu, les característiques, els avantatges i els inconvenients que pot aportar, etc.
El millor és establir uns límits tenint sempre com a objectiu construir de manera ecològica i saludable, respectant el medi ambient sense que aquesta aposta faci pujar el pressupost a nivells impossibles. Per això, l’objectiu d’aquest article és orientar-vos en l’ampli món dels materials de construcció, diferenciar quins són més o menys recomanables, quins són més o menys eco, i desenvolupar per què és important apostar per aquells materials sostenibles i saludables que aportaran a la nostra llar un plus de salut i harmonia amb l’entorn.
L’article es desenvolupa amb una definició prèvia de les particularitats de la bioconstrucció, partint dels materials que són aptes segons les directrius de la bioconstrucció (construcció en harmonia amb les persones i l’entorn). Seguidament, es tractaran els materials per construir una casa ecològica més habituals, separant aquells que serveixen per fer la part estructural i de tancaments, l’aïllament, les canalitzacions, els revestiments, la pavimentació i l’acabat de pintures i vernissos. Finalment, es comentaran els criteris d’elecció que cal tenir en compte, que són la millor guia a l’hora de prendre una decisió final.
Si tot i això encara us queden dubtes, no oblideu que aquest despatx està especialitzat en arquitectura ecològica. No dubteu a demanar orientació sobre la millor elecció de materials per construir una casa ecològica.
Materials per construir una casa ecològica segons criteris de bioconstrucció
Ja a la introducció, s’ha comentat molt per sobre el terme de la bioconstrucció. Doncs bé, aquest concepte es defineix com tota aquella arquitectura que s’executa en harmonia amb les persones i amb l’entorn natural.
El desenvolupament de la indústria de la construcció, enfocat a fer les coses més ràpid i més barat, ha propiciat un augment en l’ús de materials contaminants i perjudicials per a la salut. Aquest fet no permet que els habitatges transpirin, o bé es tracta de materials procedents de derivats del petroli, fins al punt d’utilitzar materials amb components cancerígens reconeguts que s’alliberen a l’aire interior del nostre habitatge. Per això, igual que en molts altres àmbits, en els darrers anys han anat apareixent defensors dels habitatges saludables, lliures de tòxics i amb materials que, en tot el seu procés de fabricació i ús, són innocus per al medi ambient. És una idea que sembla molt senzilla de definir, però és difícil de posar en pràctica, ja que, per desgràcia, contaminar o intoxicar és gratis i els materials amb una petjada ecològica elevada o amb alts continguts tòxics encara són molt més barats que els materials naturals respectuosos amb el medi ambient i les persones.
Per posar un exemple, l’aïllament més barat en construcció és un derivat del petroli que no transpira, però que amb molt poc gruix aconsegueix altes eficiències a molt baix cost. A més, en ser un plàstic, és resistent a l’aigua. Es tracta del poliestirè expandit o XPS.
Com a alternativa, existeix l’opció d’aïllar una casa amb un aïllament natural a base de fibra de fusta. Aquest requereix un gruix elevat, no es pot mullar i el seu cost és molt superior al de l’XPS.
Tal com està el mercat, cal que tant professionals com clients generin una demanda cada vegada més gran de materials per construir una casa ecològica més saludables i naturals, per permetre desenvolupar la indústria de la bioconstrucció i fer-la cada cop més assequible. Per desgràcia, moltes vegades el pressupost és massa ajustat o els clients volen aconseguir el màxim de metres al mínim cost. Per això, l’execució de cases ecològiques no permet ser estrictes en l’aplicació dels criteris de selecció de materials per construir una casa ecològica segons la bioconstrucció.
Materials per construir una casa ecològica més habituals i les seves característiques
Dit això, en aquest article s’intenta definir aquells materials més comuns per la seva relació qualitat-preu i que, tot i que no tots compleixen els criteris d’innocuïtat, salut i respecte per l’entorn, aconsegueixen un bon equilibri o tenen una petjada ecològica reduïda.
Taula resum
Estructura i tancaments
Començant pel principi: l’estructura i els tancaments són l’esquelet i la pell de qualsevol casa; per això, haurien de durar tota la vida. Són els elements més permanents i els que més han de resistir d’un habitatge. I us preguntareu: existeixen materials per construir una casa ecològica que admetin aquestes condicions? I tant que sí!
Existeix un bon nombre de materials naturals i saludables que ofereixen resistència i durabilitat, per la qual cosa els podem utilitzar per construir les parts d’estructura i tancaments del nostre habitatge. Entre aquests materials, es destaquen des de blocs i maons de terra, formigó, terra premsada, toves, etc., fins a elements de fusta i pedra natural.
En primer lloc, els blocs de formigó, tot i que no compleixen tots els criteris de la bioconstrucció, val la pena tenir-los en consideració per la seva disponibilitat i economia. A més, són una bona opció estructural que es pot aplicar en moltes situacions diferents. La seva composició es basa en una barreja de formigó i morter que fragueixen en motlles estandarditzats fins a completar l’assecat. Per alleugerir-ne la càrrega i estalviar material –i, per tant, diners–, sovint es buiden per dins, assegurant sempre que suporten la càrrega pertinent. En alguns casos es poden reforçar amb una armadura d’acer a l’interior.
Els maons de terra cuita ofereixen una gran capacitat mecànica per resistir pes, a més d’una bona capacitat aïllant. Gràcies al seu propi pes, els murs de maó de terra emmagatzemen molt bé la calor i la poden alliberar al cap de diverses hores quan baixa la temperatura –el que es coneix com a inèrcia tèrmica–. Finalment, el maó de terra regula la humitat de manera natural, amb la qual cosa aconsegueix estabilitzar l’ambient interior.
D’altra banda, existeix una opció una mica més econòmica: els maons ceràmics convencionals, ja siguin opacs o perforats, segueixen les característiques funcionals dels de terra cuita, és a dir, una gran capacitat mecànica. Es recomanen per a la construcció de murs de càrrega, tot i que en termes ecològics no són els més aconsellables, ja que necessiten una gran quantitat d’energia per a la seva fabricació i això comporta una elevada aportació de CO2 a l’atmosfera.
Així mateix, la Termoarcilla és un material innovador. Es considera un bloc ceràmic de baixa densitat amb unes propietats d’aïllament tèrmic i acústic que garanteixen un estalvi d’energia a l’habitatge. S’aconsegueix amb una barreja d’argila i additius alleugeridors que donen una porositat homogènia al bloc. El resultat: un material porós que permet que les superfícies d’un edifici respirin i que la humitat interior es dissipi. A més de beneficiar els seus ocupants, aquest material impedeix el deteriorament de l’estructura de l’edifici en si i redueix el risc de putrefacció d’altres materials mitjançant l’absorció de l’excés d’humitat. Finalment, contribueix a l’absorció de sons, funcionant com a aïllant acústic.
La fusta és un material que ofereix versatilitat, resistència i lleugeresa i, en ser higroscòpic, contribueix a regular la humitat de manera natural. Té una gran varietat d’opcions constructives, sempre en sec o en taller, de manera que resulta molt més ràpid que construir amb estructura de formigó. A Espanya no hi havia tradició de construcció en fusta, però la creixent demanda de cases més eficients i saludables a baix cost ha propiciat el desenvolupament de la indústria de la construcció en fusta, ja sigui de procedència local o de fabricació a l’estranger (generalment a l’Europa de l’Est).
Finalment, la pedra també és un material de construcció històric, tot i que es considera un material d’ús excepcional a causa del seu elevat cost actual i de la necessitat de mà d’obra especialitzada per a la seva posada en obra. La seva característica principal és la gran capacitat per suportar càrregues, però, a més, no requereix una gran inversió pel que fa al manteniment i té una llarga vida útil gràcies a la seva resistència. A nivell estructural, la pedra funciona molt bé treballant a compressió, però com que és pesada no se sol utilitzar en forjats o sostres. En aquests casos es pot combinar amb bigues de fusta o algun altre material que treballi bé a tracció.
Aïllaments
El següent tema a abordar és el món dels aïllaments tèrmics, un dels protagonistes invisibles de l’arquitectura sostenible: l’aïllament és l’encarregat de protegir i aïllar casa nostra de les condicions climàtiques de l’exterior. Té una importància crucial en l’ambient interior, així com en la regulació de la temperatura i la humitat de la nostra llar.
Tot i que, com ja s’ha comentat, de vegades per una qüestió de reducció de costos no queda més remei que optar per aïllaments derivats del petroli –provinents de processos químics–, en l’article d’avui es tractaran únicament els aïllaments naturals i saludables. Entre aquests destaquen el suro, el cànem, la cel·lulosa, el cotó, la palla, el coco i l’argila expandida.
El primer de tots, el suro, s’obté de l’escorça de l’alzina surera i no cal talar l’arbre per obtenir-lo. Per això, es considera un recurs renovable i respectuós amb el seu entorn. Es pot trobar en panells o en forma de granulat. És l’aïllament més car, ja que el seu procés d’obtenció és molt lent –una escorça cada deu anys per arbre–; tanmateix, les seves característiques són inigualables: és l’únic aïllament natural resistent a la humitat, amb una gran capacitat aïllant i conformable en panells autoportants que es poden utilitzar en cobertes, murs i en contacte amb el terreny.
D’altra banda, el lli i el cànem són dos materials que provenen de plantes de fàcil cultiu i les propietats aïllants dels quals s’estan explotant cada vegada més en la construcció.
En tercer lloc, la cel·lulosa és un material totalment reciclat, procedent de residus del paper. No es necessita gaire energia per elaborar-la i, malgrat la seva lleugeresa, té una bona capacitat aïllant. En contra, és un material que no resisteix el contacte amb l’aigua i pot ser atacat per animals o insectes, de manera que els murs aïllats amb cel·lulosa han de ser molt estancs.
La palla i el coco són materials que van guanyant terreny al mercat de la construcció natural, i tots dos tenen una petjada ecològica baixa i requereixen poca energia per a la seva producció. La palla es pot utilitzar com a aïllant barrejant-la amb morter. En general, la forma més utilitzada és com a aïllament combinat amb una estructura de fusta. El principal inconvenient és que es podreix amb la humitat; per això és important protegir-la molt bé en aquest sentit.
I sí, el coco és un altre dels materials per construir una casa ecològica que es pot utilitzar com a aïllament. S’obté l’aïllant a partir de fibres de les closques, seguint uns processos d’extracció mínims i sense necessitat d’additius. El resultat: una fibra inodora i amb bones prestacions com a aïllament tèrmic i acústic que, a més, és altament resistent a la putrefacció.
Revestiments
Quan es revesteix una edificació o una superfície, el que es fa és afegir-hi una capa nova, recobrint-la, ja sigui per millorar-ne les capacitats tèrmiques o simplement per qüestions estètiques. Es distingeixen dos tipus de revestiments: els anomenats revestiments durs i els amorfs.
En primer lloc, els revestiments durs poden ser naturals, però no són estrictament renovables, ja que requereixen l’explotació de pedreres o dipòsits. La pedra o la ceràmica en són alguns exemples, així com la fusta, el manteniment de la qual haurà de ser més constant per mantenir-la en bon estat i en plenes condicions.
En segon lloc, els revestiments amorfs són aquells que s’adapten a la forma de l’element que recobreixen, i així es poden aplicar a qualsevol lloc. Els morters d’argila s’obtenen a partir d’una barreja de sorres i argiles sense additius i repercuteixen positivament en la nostra salut gràcies a la seva capacitat higroscòpica, regulant la humitat de manera natural. Alhora, tenen certa capacitat per aïllar del soroll i dels canvis bruscos de temperatura.
Un altre tipus de morter és el morter de guix, la barreja del qual es produeix amb sorra, guix i aigua. La seva estètica final és igual a la del guix, però amb més resistència al foc.
Finalment, existeixen dos tipus de calç molt semblants, obtingudes mitjançant calç, sorra i aigua. Es tracta de la calç hidràulica i la calç grassa. Totes dues s’apliquen com els morters, però la diferència principal és que la primera s’endureix amb aigua, mentre que la segona ho fa amb el contacte de l’aire. Com que són productes fets a partir de calç i sorres naturals, cap de les dues calç conté additius o partícules tòxiques que puguin perjudicar la nostra salut. Són una bona elecció entre els materials per construir una casa ecològica.
Canalitzacions d’aigua
Les canalitzacions d’aigua són tot un món, però no per això s’han de deixar en segon pla, ja que, al cap i a la fi, són les conduccions que permeten el subministrament d’aigua per cuinar, beure, dutxar-se, etc. Es vulgui o no, moltes de les canonades públiques estan fetes amb materials que poden deixar residus perjudicials per al nostre organisme. Per això, és recomanable que, a més de seleccionar conscientment el material de les nostres canalitzacions, es valori la instal·lació de filtres en certs punts segons l’ús que es vulgui fer de l’aigua.
El mercat ofereix una àmplia gamma de materials per a la canalització d’aigua de les nostres cases, però moltes de les opcions no són gens recomanables, ja que poden ser nocives per a la nostra salut en contenir partícules tòxiques. El PVC, per exemple, emana clorur de vinil, una substància cancerígena. També és un material no biodegradable i perjudicial per al medi ambient.
Primer de tot, per conduir l’aigua neta existeixen el polietilè d’alta densitat i el polibutilè, dos materials excel·lents per a aquestes canalitzacions. El primer, el polietilè d’alta densitat, és un polímer termoplàstic conformat per diferents unitats d’etilè; en termes comuns, un compost químic orgànic: es pot reciclar! A més, és lleuger, flexible i té una alta resistència química i tèrmica. Suporta perfectament l’aigua a temperatures de 60-100ºC i no pot ser atacat pels químics.
Per la seva banda, el polibutilè és un altre dels materials per construir una casa ecològica aconsellable per a la conducció d’aigua neta. També és un material termoplàstic (es torna modelable amb l’acció de la calor i s’endureix en refredar-se), té molta flexibilitat i una alta resistència química. En aquest cas, és un material suau, amb la qual cosa es redueixen les pèrdues de càrrega de l’aigua que circula per les canonades i és molt difícil que s’hi dipositin incrustacions o que es produeixin calcificacions. Resisteix temperatures d’entre -15ºC i 95ºC.
Els baixants pluvials són un altre tema. Per a aquests hi ha més opcions de materials, ja que l’aigua canalitzada no és per al consum humà. Es poden trobar baixants de ceràmica, polietilè, polipropilè, etc. En tots els casos és important que els baixants tinguin les superfícies molt llises per evitar calcificacions o incrustacions. Finalment, cal esmentar l’opció dels baixants d’acer galvanitzat, ja que, per la seva alta resistència a esforços físics i la protecció que li dona el procés de galvanitzat, està guanyant cada vegada més terreny en el món de la construcció.
Finalment, els desguassos. El mercat torna a proposar infinites possibilitats pel que fa a materials, però si tenim en compte els requeriments ecològics i saludables que es defensen en aquest blog, els més recomanables són el coure i el polipropilè.
Les canonades de coure són molt duradores i segures, però també poden ser relativament cares. A favor seu, cal dir que són molt duradores perquè el coure no es corroeix. A més, és resistent al foc. Pel que fa al polipropilè, a més dels avantatges ja esmentats, és llis i redueix el soroll per fricció, i aïlla força bé la calor.
Paviments
Ara toca resoldre el dubte de quins són els materials per construir una casa ecològica més adequats pel que fa als paviments del nostre habitatge. Hi ha moltíssima varietat i camp d’elecció en aquest àmbit, però en aquest article es farà un repàs breu de les opcions més adequades per construir una casa ecològica.
El primer material del qual es parlarà és el fang cuit. És un material natural i ecològic que es compon a base d’argila. En general es col·loca en forma de rajoles quan s’utilitza com a paviment; d’aquesta manera ofereix al client molta varietat d’acabats estètics amb què es pot treballar.
A continuació, dues opcions de terres continus: la primera a base de morter (conglomerants, sorra i aigua) i la segona de formigó. Els terres continus de morter es caracteritzen per oferir molt bona resistència mecànica –cops i/o pes– i durabilitat. El sistema de posada en obra és senzill i econòmic.
Actualment existeix una variant d’aquest sistema que utilitza un morter autonivellant, és a dir, amb additius que fan que el mateix morter quedi pla. Tot i tenir una estètica molt similar, els terres continus de formigó es distingeixen perquè necessiten juntes de dilatació cada 5 metres com a màxim, per evitar fissures del paviment per dilatacions del material causades per canvis de temperatura. Una altra diferència respecte del seu homòleg en morter és que el formigó NO és un material ecològic i conté certs components perjudicials o tòxics.
Tornant a tractar la polifacètica fusta, hi ha tres tipus diferents de col·locació de la fusta als terres en l’àmbit dels paviments. I és que són precisament aquests sistemes els que ens ajuden a distingir i classificar les característiques que ofereix cadascun, independentment del tipus de fusta que s’utilitzi.
El primer sistema seria el de la fusta encolada. Tal com indica el nom, el paviment es col·loca sobre una capa anivellada horitzontalment mitjançant coles especials o morter autonivellant. El segon sistema, i potser el més utilitzat actualment, és el dels paviments flotants. En aquest cas, es col·loquen les lamel·les de fusta sobre un aïllament o algun element elàstic i s’encaixen per unes ondulacions als seus cantells. Es considera un sistema eficaç, de muntatge ràpid i econòmic.
Finalment, el sistema de tarima s’ajuda d’una subestructura en forma de rastrells per elevar les lamel·les de fusta. Un avantatge extra d’aquest sistema és que, en elevar el terra, es genera una cambra d’aire entre el forjat i el paviment que contribueix a tenir una millor sensació acústica.
A més de la fusta, existeix com a alternativa el bambú, que aconsegueix un aspecte força semblant i es considera més ecològic: el seu procés de fabricació té emissions zero, és un producte antiestàtic i antial·lergènic i té una duresa i densitat similar a la de les fustes tropicals. A més, el bambú és una planta que es desenvolupa molt ràpid, de manera que es troba amb gran disponibilitat i és totalment renovable.
Finalment, tenim l’opció de terres més tradicionals, ja siguin terres petris o ceràmics. El primer s’obté de roques, per la qual cosa no s’ha d’oblidar que no és renovable. No es regenera amb el pas del temps! Normalment s’utilitzen terres a exteriors, ja que són resistents a l’aigua, poden suportar grans càrregues i són poc relliscosos. Per a una casa ecològica, és més aviat aconsellable optar per alternatives com rajoles o llambordes, més adaptables pel que fa a mida i amb una gran varietat de colors, formes i col·locacions.
Els terres ceràmics, si bé són naturals, no són una alternativa tan ecològica com podria ser la fusta, ja que consumeixen molta energia en la seva obtenció. Destaquen per la seva economia, ja que tenen un preu assequible sense perdre resistència i durabilitat. També disposen d’una àmplia gamma d’acabats i formes que es poden col·locar a qualsevol estança.
Pintures i vernissos
Per acabar de completar aquest “brainstorming” de materials per construir una casa ecològica, val la pena abordar l’àmbit de les pintures i vernissos que es poden utilitzar en un habitatge. Hi ha pintures, vernissos, olis i ceres respectuosos amb l’entorn, així com amb l’ambient interior de la casa i la nostra salut.
Normalment, les pintures més utilitzades en el món de la construcció són les plàstiques, que contenen productes i partícules perjudicials per a la nostra salut i que minven o limiten la capacitat de transpiració de la paret, és a dir, l’absorció i cessió d’humitat, tan important per mantenir un ambient interior saludable. Com a alternativa, existeixen les pintures al silicat i a la calç. Són permeables al vapor d’aigua, transpiren i, gràcies al fet que estan fabricades a base de components inorgànics, eviten l’aparició de microorganismes com les algues i la floridura. Tenen una llarga durabilitat que permet estalviar recursos i la seva composició és lliure de substàncies nocives. Són pintures la base principal de les quals són matèries primeres minerals, fet que provoca un respecte important cap al medi ambient tant en el seu procés de fabricació com en el seu efecte final.
Pel que fa als vernissos utilitzats en el món de la bioconstrucció, tenen un aspecte i una aplicació molt similar a la dels productes convencionals petroquímics, però poden millorar en gran mesura la qualitat de l’acabat. Principalment, s’utilitzen vernissos d’oli de llinosa, que tenen unes qualitats excel·lents com a protector. És transpirable i impermeable, a més de protegir la fusta d’atacs d’insectes sempre de manera natural. També es considera un protector contra els raigs ultraviolats quan la fusta està exposada al sol i no oxida el ferro.
La funció dels olis naturals per a fusta també és protegir-la contra el sol, els insectes i els fongs. Així mateix, els podem utilitzar per embellir-ne la superfície respectant les seves vetes naturals. És important aplicar olis naturals a base de llinosa, de ricí i el propi de fusta, tots ells procedents de les llavors de diferents arbres.
Les ceres s’apliquen amb una finalitat d’acabat superficial. Serveixen, en general, per donar a la fusta un aspecte més natural. Hi ha ceres d’origen vegetal (cera de carnauba), animal (cera d’abella) o fins i tot d’origen mineral (cera de lignit o parafina).
Criteris d’elecció
Un cop presentats els materials de què disposem al mercat, és interessant establir uns criteris per triar-los seguint les bases de la construcció sostenible i ecològica. Aquests serien: la proximitat o origen local, que els sistemes d’extracció siguin tan respectuosos com sigui possible, que la manipulació sigui mínima i, finalment, les característiques pròpies del material.
Proximitat – Treballar amb materials i empreses locals. Es redueixen costos i s’afavoreix l’economia local
A part d’afavorir l’economia local, quan s’opta per l’elecció de materials de proximitat, es redueix directament l’energia i els recursos destinats al seu transport.
Extracció respectuosa
Perquè un material sigui respectuós amb el medi ambient, és important començar analitzant-ne la procedència. És a dir, que els processos realitzats durant l’obtenció i l’extracció del material interfereixin el mínim possible en l’entorn, permetent així la possibilitat de renovació del mateix.
Per exemple, si es compara l’impacte ambiental entre l’extracció de pedra en grans pedreres i l’extracció de l’escorça de l’alzina surera per obtenir suro, es veurà com la primera té conseqüències molt negatives i costoses per al medi ambient. En el segon cas, el material s’extreu de manera respectuosa, ja que no cal talar l’arbre ni se li produeix cap dany a l’hora de retirar l’escorça. Així mateix, en la indústria fustera hi ha entitats que s’encarreguen de certificar que aquesta prové d’explotacions controlades i que la tala es realitza de manera respectuosa.
Manipulació mínima
Un cop hi ha disponibilitat de matèria primera, el pas següent és adequar-la i transformar-la perquè sigui apta per a la construcció. De tota manera, com menys transformació tingui, millor serà per al medi ambient, ja que tots els processos generen emissions i residus i solen consumir molta energia.
La llana de roca, per exemple, és un material que se’ns ven suposadament com a natural. Doncs bé, la veritat és que el procés de fabricació d’aquest material requereix forns a altes temperatures per fondre la roca, que gasten molta energia. A més, les encenalls de roca obtingudes s’aglomeren mitjançant formaldehid, un compost definit com a cancerigen per l’OMS que pot arribar als pulmons fàcilment.
Característiques del propi material – Origen natural o reciclat. Que sigui fàcilment reciclable. Biocompatibles
Les característiques pròpies dels materials per construir una casa ecològica també són importants. Cal conèixer-les bé per poder treballar correctament amb cada material i prendre bones decisions.
Els materials per construir una casa ecològica hauran de ser naturals, és a dir, procedents de recursos renovables i abundants. Els més adequats són aquells que no continguin partícules ni components tòxics que puguin arribar a causar danys al nostre organisme. Tot i que la reciclabilitat és una propietat que no tots els materials tenen, cal tenir-la present. Es tracta d’evitar els materials l’impacte ambiental dels quals, en finalitzar la seva vida útil, és elevat. Per això és altament recomanable optar per materials fàcilment reciclables.
Seguint la mateixa línia, existeix al mercat una àmplia oferta de materials reciclats útils per a la construcció. No s’ha de pensar que, en triar un material d’aquest tipus, es perdran prestacions. Tot el contrari: un material reciclat dona les mateixes garanties que un de recent sortit de fàbrica.
Finalment, no es poden deixar de banda els materials biocompatibles. Són aquells que no contenen partícules tòxiques ni substàncies químiques que puguin arribar al nostre organisme un cop instal·lats a casa. Solen ser d’origen natural i poc transformats. La fusta, la pedra o alguns tipus de ceràmica són exemples de materials biocompatibles.
Com veureu, triar materials per construir una casa ecològica és una cosa molt important i igualment complicada per l’àmplia oferta de què es disposa al mercat. Fixar-se en la procedència i la composició del que escollirem és imprescindible. A més, no s’ha d’oblidar que no es tracta només de buscar materials respectuosos amb el medi ambient, sinó també aquells més saludables i que contribueixin a millorar el confort de casa nostra.
Per això també és molt recomanable contactar amb persones expertes, que estiguin en contacte continu amb aquest mercat. A Slow Studio es treballa amb materials naturals en cada projecte i es construeixen cases saludables i eficients per a tots els pressupostos.
No dubteu a consultar-nos si teniu qualsevol dubte sobre els materials per construir una casa ecològica.