Procés de disseny
Disseny d’una casa de 150 m²
Avui us parlem del disseny d’una casa de 150 m², una mida àmplia però acotada a les necessitats d’una família mitjana, que ens permet disposar d’entre 3 i 4 habitacions còmodes sense renunciar als avantatges d’una casa passiva.
En ocasions hem tractat el disseny de cases segons la seva superfície, i és que avui dia no es concep una casa sense que aquesta sigui eficient, i el fet que dissenyem una casa més o menys gran tindrà implicacions directes sobre el seu consum energètic.
Un aspecte clau en el disseny d’una casa de 150 m² serà l’elecció del terreny, la seva mida i orientació. Per tenir una casa que no consumeixi energia, necessitem que el Sol ens ajudi a escalfar els espais de forma natural. Així doncs, en cas que el terreny no ens permeti un bon assolellament en la majoria d’espais, haurem d’utilitzar energia, ja sigui generant-la al propi terreny mitjançant sistemes renovables o connectant-nos a la xarxa per suplir la demanda energètica.
Un bon terreny per al disseny d’una casa de 150 m²
En funció d’una sèrie de característiques que enumerarem a continuació, el terreny pot suposar un millor o pitjor punt de partida per al disseny d’una casa de 150 m². I és que hi ha moltes problemàtiques que es poden solucionar mitjançant un bon disseny, però també és cert que tot és molt més fàcil si sabem analitzar bé els pros i els contres d’un terreny per prendre la decisió amb totes les cartes sobre la taula. La idea és decantar totes les variables a favor nostre per poder gaudir, no només d’una casa eficient i respectuosa amb el medi ambient, sinó també còmoda.
Superfície mínima
Per poder garantir la construcció del disseny d’una casa de 150 m², un bon terreny haurà de disposar d’un mínim de m². Normalment en terrenys fora del nucli urbà, és a dir, que no es troben entre mitgeres, la superfície mínima que solem recomanar és d’uns 500 m² per tenir una mínima llibertat d’ubicació de l’habitatge i bon assolellament.
Un terreny menor de 500 m² no ens permetrà gaudir d’espais exteriors si ens deixa marge d’ubicació de l’habitatge. Hem de tenir en compte que la majoria de les normatives municipals ens obliguen a retirar-nos entre 3 i 6 metres tant de veïns com de façana (a excepció d’habitatges en cas urbà) per la qual cosa en terrenys petits, a la que restem els m² obligatoris en separacions, la ubicació de la casa queda molt acotada.
Morfologia
La morfologia fa referència a la forma del terreny, sent una geometria rectangular o quadrada la més òptima per aprofitar al màxim els m² dels quals disposem.
En un terreny rectangular la prioritat serà, per descomptat, que el costat més llarg tingui bona orientació. Això no sempre és possible en terrenys en pendent en els quals el costat curt sol ser el que té vistes i sol.
Els terrenys triangulars són els que més limiten la distribució, ja que en aplicar les restriccions de normativa i restar la distància requerida de separació amb el carrer i els veïns, sol quedar una superfície excessivament limitada per ubicar la casa.
Entorn
Una altra característica que hem d’observar és l’entorn del terreny que comprarem per al disseny d’una casa de 150 m². Hem de valorar possibles edificis veïns i la seva altura, ja que poden dificultar l’assolellament de la nostra casa, podent limitar les nostres possibilitats de captar llum i generar energia de forma natural.
Pel que fa a l’entorn, a Slow Studio tenim una llista completa de comprovacions a realitzar, des de possibles línies d’alta tensió fins a la proximitat d’escoles, teniu la llista de comprovacions abans de comprar un terreny en aquest enllaç.
Pendent
Un terreny en pendent complica la relació amb el terreny; si estem construint una casa, el normal és que busquem tenir bona connexió amb l’exterior en la major part de l’habitatge, però si el pendent és excessiu, aquesta relació directa es pot complicar.
No obstant això, no tot són contres i els terrenys en pendent solen ser més econòmics que els terrenys plans. En terrenys en pendent podem aplicar algunes estratègies d’implantació que millorin tant la relació amb el terreny com el funcionament bioclimàtic de l’habitatge, com és el semisoterrat de la planta baixa que pot quedar recolzada a la terra, un element que serveix com a amortidor tèrmic amb una temperatura constant d’uns 20 graus centígrads al llarg de tot l’any.
A més, hem de tenir en compte que un pendent mal orientat dificulta molt la incidència solar sobre la nostra casa. En casos en què dubtem sobre si el pendent pot estar mal orientat, és a dir, amb orientacions nord, nord-oest o nord-est, l’ideal és visitar el terreny a l’hivern quan el sol incideix de forma més horitzontal, cap a les 3 o les 4 de la tarda, que és quan voldrem que la nostra casa s’estigui escalfant de forma natural. Si al terreny no hi toca el sol, llavors és que té una mala orientació.
Normativa
Per al disseny d’una casa de 150 m², com hem vist, és recomanable un mínim de superfície de terreny d’uns 500 m², això és degut al fet que la normativa de construcció de qualsevol terreny ens obliga a separar-nos de veïns i del carrer entre 3 i 6 metres.
Quines altres qüestions normatives poden limitar el disseny d’una casa de 150 m²?
En general, els aspectes principals a comprovar són l’ocupació i l’edificabilitat del nostre terreny. L’ocupació és el percentatge de m² que podem ocupar en coberta sobre el total de m² del nostre terreny, és a dir, si fem una foto aèria de la nostra casa, quants m² ocupa? L’edificabilitat és el total de m² comptant totes les plantes del nostre habitatge.
En el cas del disseny d’una casa de 150 m², podem, per exemple, distribuir tota la casa en una sola planta de 150 m², en aquest cas haurem ocupat i edificat 150 m²; o bé distribuir l’habitatge en dues plantes de 75 m², en aquest cas estarem ocupant 75 m² i edificant 150 m². Els màxims els estableix la normativa de cada ajuntament.
Altres qüestions a comprovar en relació amb la normativa són, per exemple, saber si podem o ens obliguen a tenir una plaça d’aparcament a l’interior de la nostra parcel·la, si hi ha accés a tots els serveis (llum, aigua, fibra òptica, sanejament o fins i tot, encara que no sigui eco, gas) o si ens obliguen a reposar arbres tallats o a disposar d’un dipòsit d’aigua.
Distribució en el disseny d’una casa de 150 m²
La primera pregunta que ens fan els clients quan saben que el seu pressupost s’ajusta al disseny d’una casa de 150 m², és saber quantes habitacions els hi caben. Aquí la resposta serà: depèn.
Depèn dels m² que vulguem que tinguin les nostres habitacions. Si seguim el que marca el codi tècnic d’edificació, les habitacions mínimes són una mica ajustades i podríem arribar a 4 habitacions o fins i tot 5 si hi ha individuals. Si anem a una família mitjana amb habitacions estàndard còmodes, anirem a 3-4 habitacions correctes entre dobles i individuals.
Tot és qüestió de prioritats, podem anteposar un màxim d’habitacions i espais d’estudi que compleixin mínims, o optar per una solució que ens permeti un menor nombre d’habitacions més grans i espaioses, així com un generós saló i cuina. En tot cas, la segona solució resultarà més fàcil de distribuir i permetre condicions d’assolellament o ventilacions creuades, tan valorades en el cas de l’arquitectura passiva.
En resum, per a certes famílies 150 m² és una superfície mínima necessària per disposar de 3 o 4 habitacions o espais d’estudi. Per a altres, 150 m² poden suposar 3 habitacions molt grans i espaioses i un ampli saló i cuina.
En qualsevol cas, a Slow Studio recordem sempre mantenir un equilibri entre les vostres necessitats i els requeriments d’eficiència i casa sana.
Qualsevol projecte de casa parteix d’un pressupost màxim que no volem superar i en aquest sentit és important decidir si volem anar a màxims m² o bé destinar part del pressupost a aconseguir major eficiència o fins i tot consum nul.
Disseny d’una casa de 150 m² d’una planta
La distribució per al disseny d’una casa de 150 m² haurà de tenir en compte l’orientació de les estances en funció del seu ús i necessitats de l’usuari. Els principals factors del seu disseny són que les dimensions dels espais estiguin d’acord amb les necessitats de l’usuari i que la distribució en planta sigui còmoda, pràctica, coherent, i amb una morfologia arquitectònica integrada en l’entorn.
El fet de distribuir en una planta tot el programa redueix el nombre de m² destinats a circulació i accessibilitat i simplifica l’estructura reduint el seu cost. A més, hi ha moltes famílies que opten per aquesta opció, si el terreny ho permet, amb l’objectiu de guanyar en comoditat sobretot pensant en una casa que és per a tota la vida i que ha de servir també per quan ens fem grans.
En general, podem situar les estances d’ús diürn en zones que rebin il·luminació durant el dia com la sud, est i oest. En canvi, les estances de servei, magatzems o simplement d’ús nocturn, que no aprofitin tant la il·luminació natural, poden ubicar-se en zones a nord.
Existeixen moltes opcions per al disseny d’una casa de 150 m². Una primera opció seria la d’invertir en habitacions per aconseguir una major flexibilitat d’usos o capacitat per a més usuaris en previsió de voler ampliar la família o compartir l’espai habitualment amb familiars i amics; en aquest cas, podem optar per incloure fins a 4 habitacions entre dobles i individuals.
Una segona opció consistiria a apostar per espais comuns i cuina molt amplis, amb una gran vidriera a Sud, d’uns 40 a 60 m² i reduir el nombre d’habitacions deixant tan sols un parell d’habitacions amb un bany i un lavabo.
Finalment, l’opció híbrida i per això la més comuna, seria la de distribuir els 150 m² en cuina-saló-menjador de mida mitjana, connectat amb un petit estudi polivalent que pot ser una habitació en cas de necessitat, una habitació doble tipus suite i dues habitacions més petites per a nens; la mida de totes elles pot variar i haurem de tenir en compte per al dimensionament la mida o el nombre de banys que necessitem.
Disseny d’una casa de 150 m² de dues plantes
En el cas d’optar per dues plantes, una decisió que normalment ve condicionada per les característiques del propi terreny, hem de saber que guanyarem i perdrem coses. Per descomptat, perdrem en comoditat, però segons el terreny guanyarem en assolellament, podent aconseguir dues façanes orientades a sud. En cas d’una distribució en dues plantes, generalment ubicarem les zones de dia com saló menjador i estar a la planta baixa i les zones de nit com habitacions i banys privats de la família a la planta primera.
En el disseny d’una casa de 150 m² de dues plantes moltes vegades ens trobarem amb què separar dues plantes de 75 m² serà molt ajustat sobretot en restar les circulacions i escales, per la qual cosa, en aquests casos, el més comú és ubicar una planta baixa d’uns 100 m² i una superior amb la suite, per exemple, de 30 m² més circulacions i escala.
Com hem comentat, el fet de segregar dues zones diferents en diferents pisos ens permet guanyar en privacitat, així com aconseguir millors vistes i assolellament a la planta superior.
A més, en tractar-se d’un aspecte que depèn directament de la mida i característiques del terreny, també ens trobem amb la possibilitat de no tenir més remei que pujar una planta. Seguint un esquema similar a l’anterior, solen assimilar-se els espais de servei / emmagatzematge / accessibilitat a la façana nord en forma de nucli vertical i estructural. Aquest bloc ens permetrà tancar-nos al no tenir necessitat de captació i generar així la privacitat necessària en contacte amb el carrer/veïns.
No hem d’oblidar que una segona planta ens dona la possibilitat de generar terrasses, així com de treballar en secció en terrenys de pendent elevat, permetent un major contacte amb el terreny.
Exemples de disseny d’una casa de 150 m²
Vistos els diferents tipus de distribució, vegem ara casos concrets d’implantació de cases d’aproximadament 150 m² que hem dut a terme a l’estudi.
Casa a Monte el Pardo
La Casa a Monte el Pardo, de 150 m², se situa a Torrelodones, Madrid, i ha suposat un gran repte per al despatx Slow Studio a l’hora d’integrar la forma de viure d’una família aventurera. La premissa principal consisteix a independitzar una part de la casa per poder llogar-la durant les èpoques en què no es trobin a Madrid.
A nivell de distribució, l’entrada es realitza des de la primera planta a través d’una passarel·la que ens resol un fort desnivell dels primers metres de la parcel·la. En aquesta planta superior trobem una habitació suite i una altra habitació amb bany, amb previsió de dividir-la en dos dormitoris individuals. Aquesta és la planta que pot independitzar-se completament respecte la planta inferior.
A la planta inferior s’ubiquen l’estar-menjador, la cuina i un petit estudi que es pot convertir en dormitori, tot en completa relació amb l’exterior.
D’altra banda, trobem dos patis a banda i banda de la casa, situats de manera que garanteixin la ventilació creuada de totes les habitacions. A més, tots dos es poden cobrir o destapar de manera que segons l’època de l’any poden servir com a ventilació addicional a l’estiu o bé com a jardins d’hivern que a més ajuden a regular la temperatura i la humitat a l’interior de forma natural.
Casa A BADALONA
La Casa a Badalona es troba en aquesta ciutat i engloba un programa complex que consisteix en una casa i estudi de gravació. De manera similar a la de Carlos i Verónica, en compartir vida privada i professional en un mateix terreny, apareix la necessitat d’independitzar l’estudi de gravació a la planta superior.
Així, vam decidir separar els dos programes per un pati que serveix d’accés a tots dos i al qual s’arriba a través d’un porxo que funciona també d’aparcament.
Al costat Est ubiquem l’estudi de gravació, just sobre el porxo d’accés, que consisteix en un volum de doble altura amb excel·lent aïllament acústic i l’interior del qual és completament buit per permetre generar diferents escenaris segons el client. L’estudi té relació amb l’exterior a la zona nord de l’habitatge, mantenint la privacitat de la família al jardí orientat a Sud en el cas que coincideixin tots dos usos.
A l’altre costat del pati ubiquem l’habitatge, que, amb l’objectiu de relacionar-nos de la millor forma possible amb el terreny, distribuïm en dues plantes: en planta baixa, amb sortida directa a l’exterior i màxima obertura a sud, les zones de dia: estar, menjador i cuina més una habitació doble. A la segona planta, amb millors vistes, però sense connexió exterior, ubiquem l’habitació suite.
El sistema d’eficiència energètica, com en la majoria dels nostres projectes, es basa en un mur d’inèrcia que acumula calor procedent de grans obertures a sud, estanquitat i elevat aïllament que ens ajuden a mantenir la calor a l’hivern. A l’estiu, la protecció solar i ventilació creuada juntament amb la inèrcia tèrmica de murs contribueixen a mantenir un ambient fresc sense necessitat d’aire condicionat.
Casa A SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
La situada a Santa Maria de Palautordera, planteja un esquema senzill i efectiu: una casa en forma d’L en la qual a un costat s’ubicaven les zones de dia i a l’altre les zones de nit, articulades per la zona d’accés i serveis.
Després de donar-li moltes voltes a l’esquema inicial, vam decidir proposar millores que passaven per intercanviar la ubicació de les zones de dia i de nit per aconseguir major façana sud a les zones de dia i una millor relació amb l’exterior, així com afegir una segona planta amb l’objectiu de donar major amplitud a la planta baixa i aconseguir vistes al Montseny a la planta primera, on s’ubicarà l’habitació principal.
Amb aquesta millora, el saló, menjador i cuina tenen una millor relació amb l’exterior al costat llarg de la parcel·la aprofitant al màxim el Sol. A més, es reubiquen els banys a la zona nord per millorar el coixí tèrmic de la façana més freda.