Procés de disseny
Anàlisi del Cicle de Vida en construcció
Mesurar la petjada mediambiental dels materials amb què construïm
La sostenibilitat s’ha convertit en un pilar essencial en el sector de la construcció a causa del seu impacte significatiu en el medi ambient. Els edificis, en totes les seves fases, des del seu disseny fins a la seva demolició, són responsables d’una gran part de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.
En un escenari d’emergència climàtica, l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) emergeix com una eina crucial per comprendre i reduir l’impacte ambiental associat als materials i processos utilitzats en la construcció. Aquest enfocament no es limita a calcular les emissions de CO2, sinó que també considera altres factors com l’ús de recursos naturals, l’impacte en els ecosistemes i la generació de contaminants.
Per exemple, en avaluar materials com la fusta, l’ACV té en compte no només el CO2 absorbit durant el seu creixement, sinó també els impactes derivats de la seva extracció, transport i possibles tractaments químics. Aquesta anàlisi integral permet identificar els punts crítics al llarg del cicle de vida d’un edifici, facilitant decisions informades per reduir la seva petjada ambiental i optimitzar els processos constructius.
Amb normatives més exigents i la incorporació d’eines d’avaluació en els projectes, l’ACV no només és una pràctica tècnica avançada, sinó també una estratègia clau per avançar cap a una construcció més respectuosa amb el medi ambient.
Què és l’ACV?
L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és una metodologia que avalua l’impacte ambiental d’un producte o procés al llarg de totes les seves fases, des de l’extracció de matèries primeres fins a la seva disposició final. En el cas de la construcció, l’ACV inclou aspectes com la producció de materials, el transport, la construcció, l’ús de l’edifici i la seva demolició. El seu objectiu és identificar i, més endavant, reduir els impactes negatius en el medi ambient, com les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el consum de recursos naturals i la contaminació de sòls i aigües.
EPBD, l’obligatorietat del còmput del GWP
La Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD) estableix un marc normatiu fonamental per integrar la sostenibilitat en el sector de la construcció. Una de les novetats més destacades és l’obligatorietat del càlcul del Potencial d’Escalfament Global (GWP, per les seves sigles en anglès) a partir del 2028 per als edificis públics i del 2030 per a tots els edificis.
A Espanya, aquesta normativa s’implementarà a través de la futura actualització del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), que s’haurà d’adaptar per complir amb les directrius europees. Aquest canvi representa un pas transcendental en l’evolució de la sostenibilitat, que passa de ser una pràctica recomanada a convertir-se en una exigència legal. [1]
La norma UNE EN-15978
La norma UNE EN-15978 especifica les regles per a l’avaluació del comportament ambiental d’edificis nous i existents. Aquesta norma es basa en un enfocament d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i proporciona les bases per calcular indicadors com el GWP. A més, considera aspectes com l’ús de recursos, categories de residus i fluxos de sortida, integrant dades de Declaracions Ambientals de Producte (DAP) conforme a la norma EN 15804. [2]
L’ACV com a eina de disseny per reduir la petjada de carboni
L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) té un paper crucial en la mitigació de l’impacte ambiental dels edificis, especialment quan s’integra des de les etapes inicials del procés de disseny. Aquesta metodologia sistemàtica avalua les càrregues ambientals associades a l’ús de materials i energia en els edificis al llarg del seu cicle de vida. [3]
Implementar-lo des dels primers passos del disseny permet optimitzar el rendiment ambiental del projecte, ajustant-se a mesura que el disseny avança i s’obtenen dades més precises. Per exemple:
- En les etapes inicials, l’ACV guia la selecció de volums, formes i sistemes constructius òptims.
- En fases avançades, ajuda a comparar productes específics i a perfeccionar el disseny tècnic.
L’ús d’una estructura jeràrquica per descompondre l’edifici en sistemes, elements i materials facilita la recopilació de dades i millora la comparabilitat de resultats. A més, l’ACV fomenta pràctiques com el disseny per al desassemblatge i el reciclatge de materials al final de la vida útil de l’edifici, alineant-se amb principis d’economia circular. [4]
Levels, el marc europeu per a la sostenibilitat
El marc europeu Levels és una eina clau desenvolupada per la Comissió Europea per integrar la sostenibilitat en el sector de la construcció. Dissenyat com un sistema d’avaluació comú, Levels permet mesurar i gestionar els impactes ambientals dels edificis durant totes les fases del seu cicle de vida, des del disseny inicial fins al seu ús i demolició.
Levels utilitza un conjunt de sis àrees d’avaluació principals, que aborden aspectes fonamentals de l’impacte ambiental i el rendiment dels edificis:
1. Emissions de carboni al llarg del cicle de vida: Calcula l’impacte total, des de les emissions generades durant la producció de materials fins a l’ús i demolició de l’edifici.
2. Eficiència en l’ús de recursos i aigua: Avalua el consum de recursos naturals com energia i aigua, promovent-ne la gestió eficient.
3. Salut i confort interior: Mesura aspectes com la qualitat de l’aire interior, la il·luminació natural i el confort tèrmic, considerant tant la sostenibilitat com el benestar dels ocupants.
4. Costos del cicle de vida: Inclou no només els costos inicials de construcció, sinó també els associats al manteniment i la gestió de l’edifici.
5. Adaptació al canvi climàtic: Valora la resiliència de l’edifici davant fenòmens climàtics extrems, com onades de calor o inundacions.
6. Economia circular: Promou el disseny per al desassemblatge i el reciclatge, reduint els residus generats i fomentant la reutilització de materials.
Un dels pilars centrals de Levels és la integració de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) com a eina per avaluar les emissions de carboni i l’impacte ambiental global. Això permet als professionals comparar diferents opcions de disseny i materials de manera objectiva, identificant les solucions més sostenibles des de l’inici del projecte. [5]
Les DAP i les bases de dades clau per a un ACV rigorós
Les bases de dades són fonamentals en el càlcul de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), ja que recullen els impactes ambientals dels materials de construcció al llarg de tot el seu cicle. Les Declaracions Ambientals de Producte (DAP) són crucials en aquest procés, ja que detallen l’impacte ambiental dels materials, cosa que permet una avaluació precisa.
Una DAP s’elabora utilitzant dades de referència sobre els materials, els quals se sumen al còmput total de l’ACV, cosa que fa que la qualitat i precisió de la informació sigui essencial. La base de dades suïssa Ecoinvent és una referència europea reconeguda pel seu rigor, adoptada per institucions com l’ITEC. Aquestes bases de dades proporcionen informació clau sobre l’impacte ambiental dels materials, facilitant la presa de decisions més sostenibles en la construcció.
És fonamental que els professionals del sector utilitzin bases de dades fiables i actualitzades per realitzar càlculs precisos que s’alineïn amb les normatives. A mesura que l’ús de l’ACV es generalitzi, aquestes bases de dades es convertiran en eines imprescindibles per complir amb els requisits legals i optimitzar els projectes des d’una perspectiva ambiental.
Perquè els càlculs siguin encara més precisos, cal ajustar les bases de dades d’inventaris de materials de construcció per reflectir les condicions locals de cada país. Les institucions públiques han de fomentar l’ús de DAPs o etiquetes ecològiques tipus III, verificades per entitats independents, cosa que també incentivaria la competència entre els fabricants per desenvolupar productes més ecoeficients. Això podria beneficiar el sector de la construcció, valorant més positivament els productes amb menor impacte ambiental. [6]
Eines rellevants per al càlcul ACV
Existeixen diversos programes per calcular l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), entre els quals destaquen Oneclick LCA i GMA ITEC. Aquests programes permeten als professionals avaluar de manera precisa els impactes ambientals dels edificis, facilitant la presa de decisions informades. Oneclick LCA és una eina popular originada a Finlàndia el 2013 que ofereix una anàlisi completa dels impactes de materials i processos constructius
El programari TCQi-GMA de l’ITeC és una eina potent per calcular els impactes ambientals en projectes d’edificació i obra civil, tant en obra nova com en rehabilitació o demolició. Amb el model BIM o el pressupost, permet prioritzar i optimitzar el disseny sostenible utilitzant la metodologia d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), d’acord amb les normes internacionals UNE EN 15804 i UNE EN 15978. A més, calcula el Cost del Cicle de Vida, que inclou el manteniment i la desconstrucció futura del projecte.
Els programes gratuïts, tot i que útils per a càlculs bàsics, solen ser de moment limitats en la seva capacitat i depenen en major mesura de la voluntat política de posar eines a disposició dels professionals per incentivar aquest tipus de càlculs, mentre que els programes privats ofereixen anàlisis més exhaustives, integrant múltiples fases del cicle de vida de l’edifici. Amb l’augment de les normatives que exigeixen el còmput del GWP (Potencial d’Escalfament Global) per a tots els edificis, l’adopció d’aquests programes es generalitzarà, convertint-se en eines indispensables en el sector de la construcció per garantir la sostenibilitat i el compliment normatiu.
L’ACV com a nova normalitat
La tendència cap a la sostenibilitat en la construcció està en auge, i l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) es convertirà en una eina clau en aquest procés. A partir del 2028, s’exigirà l’ACV per als edificis públics, i per al 2030 serà obligatori en tots els edificis, tant per calcular l’impacte ambiental com per complir amb les normatives.
L’ACV no només serveix per complir amb els requisits legals, sinó que també permet optimitzar la sostenibilitat des de les primeres fases del disseny, promovent pràctiques que minimitzen l’ús de recursos naturals finits, afavoreixen el reciclatge i fomenten l’economia circular.
Per aconseguir una construcció sostenible, cal innovar en les tècniques de producció de materials, utilitzar residus generats en diferents processos productius i prioritzar l’ús de recursos locals. Al seu torn, qualsevol estratègia de construcció ha de ser part d’un enfocament més ampli de decreixement sostenible, que contempli moratòries en la construcció de grans infraestructures i la promoció de la reducció de la població, en un esforç per disminuir el consum de recursos naturals.