REHABILITACIÓ D'UNA CASA DE PEDRA I CALÇ DEL S. XVII
Casa a Vilassar de Dalt
Viure en una casa construïda de pedra i calç pot semblar un luxe inaccessible avui dia, però la realitat és que la majoria d’habitatges construïts abans del s. XX al nostre país estan construïts amb aquest sistema de l’arquitectura vernacla mediterrània, que com diem als nostres clients «és or».
Es tracta d’un sistema que de partida és tremendament efectiu a nivell de gestió higrotèrmica tant a l’estiu com a l’hivern però que si a més, actualitzem amb els coneixements tècnics actuals incorporant un elevat aïllament i estanquitat, podem aconseguir espais de vida eficients, saludables i amb una elevada qualitat ambiental aprofitant estructures de murs existents i reduint el consum de nous recursos planetaris.
Així comença la història d’aquest projecte en una ubicació excepcional al Maresme, Vilassar de Dalt, una població de diversos segles d’història ubicada a uns centenars de metres del mar Mediterrani amb un casc antic de petites cases adossades de pedra i una vida comunitària envejable que sens dubte l’ha posicionat com un dels llocs més cotitzats on viure al nostre país.
La família propietària d’aquest habitatge tenia molt clars els requisits de qualitat de vida que buscaven: un lloc ben connectat amb el centre urbà amb accés a comerços i transport i des d’on poder anar caminant a l’escola dels nens, amb algun espai de sortida a l’exterior i que es construís amb elevats estàndards de qualitat de vida i salut.
La construcció que adquireixen amb l’objectiu de dur a terme una reforma integral es troba en estat de ruïna però disposa d’uns excepcionals murs d’argamassa de pedra i calç en perfecte estat de conservació, així com uns forjats tradicionals de volta catalana que són el major valor de l’estructura.
IMPLANTACIÓ
L’habitatge a rehabilitar es troba al centre del casc antic de Vilassar de Dalt, inserit en una trama urbana de carrers estrets i habitatges entre mitgeres de construcció tradicional. L’habitatge disposa d’una façana principal que dóna al carrer amb orientació sud i d’un pati posterior que s’obre a la illa interior de la illa.
Aquesta implantació comporta una sèrie de limitacions a nivell funcional d’entrada de maquinària d’obra a causa de l’estretor dels carrers amb angles de gir superiors a 90 graus.
Durant la revisió de la normativa s’observa una peculiaritat i és que, malgrat tractar-se d’una alineació a vial que es regeix per una profunditat edificable, en aquest cas de 13 m, s’estableix una superfície ocupable al pati de 12 m² extres, una característica que es decideix aprofitar per generar una extensió en forma de galeria bioclimàtica.
PROGRAMA
Malgrat que l’habitatge inicial constava de dues plantes, per encaixar el programa decidim aprofitar al màxim la superfície edificable elevant una tercera planta
L’accés a l’habitatge es realitza des de la planta baixa directament des del carrer des d’on es realitza un recorregut longitudinal que finalitza al pati posterior exterior a través d’una seqüència d’espais de dia: un primer vestíbul que s’obre a un espai que comprèn menjador i cuina, una zona d’assaig emmagatzematge al costat d’un nucli de comunicacions vertical que dóna accés a la resta de plantes i una última franja que alberga una àmplia zona d’estar, que aconsegueix per una proporció quadrada generosa en eliminar la necessitat de superfície destinada a circulació que s’agrupa al centre de la planta.
La zona d’estar es connecta i s’estén cap a la galeria bioclimàtica d’ús polivalent; i a continuació una zona pavimentada a l’aire lliure, que funciona com a primera franja del pati enjardinat.
Seguim el programa cap a la planta primera que aprofita l’accés de l’escala per generar una doble alçada que funciona com a espai frontissa i resol circulacions. Aquí trobem un bany complet i tres habitacions que es disposen a banda i banda: una habitació doble i dues individuals a doble alçada, que alhora permeten flexibilitzar els usos en poder transformar-se en espai d’estudi.
Finalment, la planta àtic es transforma completament mitjançant una operació d’obertura de la coberta, que genera un ampli espai de terrassa en el qual s’ubica un espai d’activitats en família, estudi i teletreball.
ESTRATÈGIA BIOCLIMÀTICA
En un habitatge preexistent entre mitgeres amb una tipologia pròpia d’una època en què els murs havien de ser opacs i tancats per reduir les pèrdues energètiques, el repte bioclimàtic se centra a aconseguir introduir el màxim sol a l’habitatge per poder escalfar-lo a l’hivern de forma natural.
Per això, es disposa una galeria bioclimàtica a tota la façana sud de planta baixa que permeti pretractar l’aire abans d’introduir-lo a l’habitatge. A més, es dissenya una estructura envidrada al llarg de tota la façana a la planta primera que aprofitarà l’elevada inèrcia tèrmica de la construcció tradicional de l’ample mur de pedra per fer-lo funcionar com a mur trombe.
Un mur trombe consisteix en un mur orientat a la captació solar construït amb materials que acumulen calor gràcies a la seva massa tèrmica i que, en combinació amb un espai d’aire i un tancament envidrat, escalfa l’aire per efecte hivernacle. A través d’una sèrie d’obertures practicables tant al mur com al tancament, genera una sèrie de ventilacions que funcionen com un col·lector solar tèrmic i permeten esmorteir els canvis de temperatura entre el dia i la nit durant tot l’any.
D’altra banda, la voluntat de captar al màxim la radiació solar gràcies a la galeria i mur trombe s’acompanya d’una operació de deconstrucció del vessant sud de la coberta existent. Això genera una obertura que, en combinació amb l’atri central de l’habitatge, permet fer arribar llum i assolellament directe a totes les habitacions orientades a nord.
A nivell bioclimàtic, a més d’aconseguir calor, hem de ser capaços de protegir-nos del sol i refrescar l’habitatge als mesos càlids d’estiu, per això, es disposen fusteries envidrades en forma de targetes superiors a l’orientació nord de les habitacions que garanteixen la ventilació creuada durant la nit.
Funcionament a l’hivern.
A l’hivern, es tanquen totes les fusteries de manera que la galeria a planta baixa, l’envidrat del mur trombe a planta primera i l’envidrat que tanca la terrassa a la planta coberta aconsegueixen captar al màxim la radiació solar i emmagatzemar-la als gruixuts murs de pedra de l’habitatge, especialment el mur trombe amb perfecta orientació a sud.
Així, l’aire preescalfat s’incorpora a l’habitatge garantint una temperatura de confort tant de dia com de nit, quan la calor acumulada s’allibera lentament a l’interior.
Funcionament a l’estiu.
A l’estiu, els gruixuts murs i en concret el mur trombe a sud funcionen com una primera capa de protecció de la calor exterior. Les obertures disposades a façanes oposades nord-sud, és a dir façana freda i calenta, permeten una ventilació creuada a totes les estances de la casa que dissipa la calor refrescant l’ambient i regulant la humitat; garantint el confort higrotèrmic de l’habitatge.
A més, es controla mitjançant seccions bioclimàtiques l’orientació de sol a l’estiu per confirmar que no aconsegueixi arribar a l’interior de les estances en incidir de forma més vertical. Això protegeix aquestes estances de la radiació directa i permet preservar la frescor que acumula la inèrcia de l’edifici durant la nit, mantenint l’ambient a temperatura de confort al llarg del dia.
SISTEMA CONSTRUCTIU
El sistema constructiu parteix del respecte cap a les preexistències en tractar-se d’una rehabilitació d’un habitatge tradicional fet a base de materials locals com són els gruixuts murs de càrrega de pedra i calç i els forjats de volta catalana.
Per això, partim d’entendre els sistemes constructius que caracteritzen aquesta zona del centre del Maresme, que en el cas dels habitatges entre mitgeres funcionen de manera col·laborativa, ja que forjats entre habitatges contigus compensen l’empenta de la volta catalana del veí
Amb l’objectiu d’assegurar l’edifici estructuralment de manera autònoma, entenent que existeix la possibilitat que un edifici contigu desaparegui i que això generaria una sèrie de patologies derivades de la descompensació d’empentes, s’opta per un treball estructural de reforç d’aquestes estructures amb l’objectiu de desvincular-les de les veïnes. Això s’aconsegueix a través de la consecució d’una subestructura interna que reforça les estructures existents i alhora subjecta els nous forjats.
Aquests nous forjats es dissenyen de fusta mitjançant sistema estructural de contralaminat de fusta CLT, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica de l’edifici. A més, es distribueixen una sèrie de pòrtics intermedis de bigues de fusta que es recolzen sobre unes pilastres de totxo ceràmic.
De la mateixa manera, la coberta sencera se substitueix amb el mateix sistema prefabricat de CLT, que permet solucionar els problemes de patologies d’infiltracions d’aigua de la coberta existent de teula ceràmica. Aquest nou reforç estructural es recolza sobre unes sabates corregudes de formigó.
INSTAL·LACIONS DE GENERACIÓ ACTIVA D’ENERGIA
La demanda energètica per a calefacció i refrigeració queda pràcticament reduïda a zero gràcies a la implementació dels diferents sistemes passius de l’arquitectura bioclimàtica, combinant els excepcionals murs preexistents amb una estructura molt respectuosa i de reduït impacte que tracta de complementar i millorar el funcionament del conjunt.
La reduïda demanda energètica restant consisteix en la generació d’aigua calenta sanitària i eventualment calefacció en algunes estances com banys on el sol no incideix per a dies puntuals d’hivern.
En aquest sentit s’utilitza tan sols una senzilla caldera d’aerotèrmia alimentada amb energia solar i s’instal·len radiadors elèctrics que s’activaran de forma puntual a banys segons les necessitats puntuals.
BIOHABITAR A LA CIUTAT
MÁS SOBRE Àtic a Gràcia