Aquesta reforma d’un pis al barri de Gràcia, a Barcelona, garanteix un ambient interior sa i lliure de tòxics, apostant per estratègies bioclimàtiques de captació i protecció solar, ventilació creuada, i emprant materials naturals amb una petjada de carboni reduïda.

Implantació

A prop del Parc Güell i amb accés des d’un agradable carrer de vianants ple de vegetació, trobem un pis dels anys 70 el punt fort del qual és una àmplia terrassa en tota la seva façana est i dos generosos patis de ventilació a la façana oposada.

El projecte parteix d’una redistribució completa de l’habitatge, amb clars criteris bioclimàtics i de salut a l’hora de disposar les diferents estances, amb l’objectiu de garantir una correcta captació solar, il·luminació i ventilació natural, així com el control dels nivells d’humitat i de soroll.

Programa

El programa es treballa per franges, aprofitant la longitudinalitat de la terrassa, un esquema que permet minimitzar els espais de circulació per augmentar la compacitat del conjunt, generant espais més eficients des del punt de vista energètic i econòmic.

Així mateix, es realitza un estudi de geopaties per identificar les sobrecàrregues derivades d’ondes geològiques del subsol, evitant ubicar en aquests llocs qualsevol àrea destinada al descans.

La franja central correspon als espais interiors de dia i a les habitacions, que es connecten amb les diferents zones de terrassa com a extensió de l’espai interior. D’aquesta manera, la sala d’estar i el menjador, situats al centre de l’habitatge, s’obren completament a una zona exterior que permet doblar-ne la superfície, mentre que les habitacions a banda i banda, en contacte amb les mitgeres aïllades acústicament, disposen de terrasses més íntimes plantejades com a espais flexibles de joc, lectura, treball i oci.

En contacte amb l’accés i els patis de llum que es troben a l’altre costat de l’habitatge, apareix una primera franja que resol serveis com banys, bugaderia, cuina i despensa, però també espais d’emmagatzematge general associats al vestíbul o vestidors, que funcionen com a espai frontissa entre la franja de serveis i els dormitoris, solucionant alhora emmagatzematge, circulacions i ventilació creuada.

Estratègia bioclimàtica

Les estratègies passives, ateses les preexistències de l’habitatge, es concentren en la correcta distribució dels espais, aprofitant les entrades de llum i aire.

En tractar-se d’un habitatge entre mitgeres, i conseqüentment compacte, assegurar la ventilació creuada a totes les estances esdevé el punt més important de la reforma, garantint un confort tèrmic a l’estiu.

Per aquest motiu, les obertures als patis de llum, oposades a les de la terrassa i, per tant, perfectes per facilitar la generació de corrents d’aire per diferència de temperatura entre façana freda i càlida, no serveixen únicament als banys més propers a elles, sinó que es distribueixen per tot l’habitatge.

Seguint un esquema simètric a banda i banda de l’habitatge, les generoses obertures ventilen directament els espais d’emmagatzematge-circulació, que al seu torn connecten amb les estances principals, de manera que es redueixen els paraments a travessar. De fet, des de la cota superior de les portes, es disposa una franja de ventilació, de manera que no cal deixar els passos oberts perquè la circulació de l’aire es produeixi, garantint així una renovació constant.

Tot plegat es troba en contacte amb la vegetació de la terrassa, que a més de regular la humitat i la temperatura, també capta partícules nocives presents en el medi ambient, filtrant l’aire provinent de la ciutat.

De la mateixa manera, es proposen unes galeries bioclimàtiques a la terrassa que funcionen com un coixí tèrmic a l’hivern gràcies a l’efecte hivernacle, que escalfa l’aire durant el dia, mantenint els dormitoris càlids en obrir les finestres durant la nit. A l’estiu, per contra, els envidraments es poden obrir i funcionar com a terrasses cobertes, unint-se, si interessa, a l’espai central de terrassa.

Aquestes galeries permeten també assegurar una renovació de l’aire sense pèrdues energètiques, garantint un ambient interior saludable mitjançant l’eliminació de l’acumulació de CO₂, els tòxics de l’ambient i la regulació de la humitat i la temperatura.

Sistema constructiu

L’estructura existent no es modifica, per la qual cosa es tracta d’un projecte basat en la construcció en sec d’embans i extradossats a base de plaques d’argila amb marcs de fusta, tot això amb un acabat d’estucat de pasta de calç; a excepció de les zones humides, que tenen un enrajolat que en garanteix la capacitat hidròfuga, evitant productes que continguin químics perjudicials per a la salut. Totes les fusteries, com portes i finestres, són de fusta, així com la majoria dels mobles.

Amb tot, les unions mecàniques que caracteritzen la construcció en sec permeten una major possibilitat de desmuntatge i reciclatge dels diferents materials naturals que componen aquesta reforma de mínim impacte, per la seva baixa petjada ecològica i la possibilitat de reaprofitar la matèria primera al final de la seva vida útil, seguint les premisses de l’economia circular.

Instal·lacions actives

Una vegada reduïda la necessitat d’aportació energètica gràcies a les diferents estratègies passives, la reduïda demanda restant per escalfar aigua calenta sanitària es duu a terme mitjançant un sistema d’aerotèrmia, que consisteix en una bomba de calor que transforma l’energia calorífica de l’ambient; per tant, es tracta d’una font d’energia completament renovable.

Pel que fa a la calefacció, s’elimina la preexistent instal·lació de gas, un combustible fòssil altament contaminant, i es realitza simplement una previsió per a la instal·lació de radiadors elèctrics que no s’arribaran a instal·lar si la família no ho considera necessari per qüestions de confort. Això es deu al fet que, segons els càlculs climàtics, es confia que o bé no serà necessari cap sistema actiu de calefacció, o només de manera puntual durant els pics de fred a l’hivern.

Per emfatitzar la ventilació creuada, es disposen una sèrie de ventiladors de fusta a cadascuna de les estances de vida, al llarg de la franja que connecta amb la terrassa. Aquests ventiladors ajuden, a més, a desestratificar l’aire calent que s’acumula en cotes superiors.