disposar d’un pati verd i d’una coberta de fusta amb enfiladisses al cor del barri de gràcia de barcelona és ja de per si un privilegi. si a més, aquests aconsegueixen millorar les qualitats tèrmiques i la il·luminació de l’habitatge, el resultat és excepcional.

La casa a Gràcia és un habitatge entre mitgeres situat al bohemi districte barceloní. Es tracta d’un barri compost de sinuosos carrers de vianants i d’encisadores casetes amb pati que originàriament pertanyien a un petit poble que va ser absorbit per la ciutat.

Recuperant aquest esperit de veïnat a petita escala, l’ajuntament va establir fa 20 anys una normativa d’alçàries màximes. Així, aquesta casa forma part de la nova fornada d’habitatges unifamiliars que estan repoblant la zona i obrint-se pas entre promocions especulatives de gran alçària i poca qualitat arquitectònica erigides durant els anys 70.

El repte principal d’aquest habitatge és captar llum mantenint la privacitat dels espais. Dividida en dues franges, una de més estreta i opaca que conté l’escala, els banys i la cuina i una altra de més ampla i transparent, que conté les zones de vida, la casa es va privatitzant i tornant més opaca a mesura que guanya alçària.

Així, a la planta baixa se situa l’estudi d’arquitectura amb una total transparència cap al pati vegetal interior. A la primera planta se situen les zones d’estar-menjador i cuina amb finestres al carrer i als veïns. I a la planta superior se situen les habitacions, que es protegeixen de les mirades dels curiosos rebent la llum mitjançant lluernes practicables a la coberta.

En no disposar d’una captació solar adequada, l’estratègia energètica es basa en un aïllament elevat que permet emmagatzemar la calor generada per la calefacció radiant de terra mitjançant aerotèrmia i que és suficient en un clima temperat com el de Barcelona. A l’estiu, la ventilació creuada a través del pati genera un corrent d’aire suficient per reduir al mínim l’ús d’aire condicionat.

La veritat és que si alguna cosa destacaríem d’aquest habitatge és la qualitat de l’ambient interior. La temperatura sempre adequada, frescor amb ventilació natural a l’estiu i calidesa a l’hivern, llums, dobles espais que connecten ambients, diferents nivells de privacitat i connexió amb l’exterior.

Fotografies: Salva López