Sostenibilitat
10 llibres sobre arquitectura, salut i canvi climàtic el 2022
La nostra selecció de llibres imprescindibles per navegar pel panorama arquitectònic actual en un escenari d'emergència climàtica
Avui 23 d’abril, dia internacional del llibre, compartim la nostra selecció de 10 lectures imprescindibles per a tots aquells interessats en com l’arquitectura pot contribuir a millorar el benestar de les persones i el futur del nostre planeta.
1. Tu Casa Sana – Elisabet Silvestre
Tu casa sana. Guía práctica para cuidar de ti y del planeta, va ser escrit per Elisabet Silvestre, doctora en Biologia, màster en Biologia humana i màster en Bioconstrucció. La seva tasca professional s’ha centrat en el camp de la genètica i posteriorment en el camp de la salut ambiental en relació amb el paper que exerceix l’ambient interior de cases i edificis en la salut de les persones.
Actualment és referent en biohabitabilitat, disciplina que investiga i analitza com dissenyar, rehabilitar, construir i habitar espais que siguin saludables per a les persones i el medi ambient, de la qual és docent en diferents cursos, màsters i postgraus; conferenciant en congressos i jornades; participa com a experta en projectes i assessories en què aporta el seu coneixement en biologia humana i biologia de l’hàbitat, i col·labora amb professionals de la salut i l’arquitectura.
És autora de llibres com Geobiología y biohabitabilidad: la salud a través del hábitat (2006), Casa saludable (2009) i Espacio con valor ambiental (2013).
El 2014 va escriure el llibre titulat Vivir sin tóxicos: Cómo ganar bienestar y salud en tu vida cotidiana, una obra de referència en biohabitabilitat però amb un caràcter més tècnic. El 2019, la mateixa editorial RBA li va demanar publicar un llibre més pràctic, dirigit al gran públic amb consells fàcils per al dia a dia dels usuaris de l’arquitectura residencial, moment en què es va començar a gestar Tu casa sana.
En aquest llibre, Silvestre fa partícip el lector d’estratègies per convertir el seu habitatge en un aliat per a la seva salut, mostrant les claus per fer de casa seva un lloc més saludable amb només petits canvis, aprenent com respirar un aire més net, portar una alimentació més sana i conscient, cuidar la pell amb productes naturals, dormir bé amb un son realment reparador i allunyar l’estrès.
L’autora ens acompanyarà amb l’objectiu d’aconseguir fer un canvi real, conscient i transformador, a través d’hàbits positius per viure de forma més sana, amb menys tòxics, per activar el potencial autosanador i regenerador de l’organisme, per portar un estil de vida més conscient que us permeti viure plenament cada instant.
“Benvolguda lectora, benvolgut lector:
Aquest llibre que teniu a les mans es va començar a gestar el 2019, i mentre anava creixent i madurant va arribar l’alerta sanitària pel coronavirus, una situació que ha fet que la casa guanyi protagonisme. Fins aquell moment, el dia a dia solia transcórrer a l’interior de l’edifici de feina, es passava poc temps a casa; de fet, l’habitatge exercia més de Morfeu. Però, amb l’experiència del confinament, la casa s’ha convertit en un veritable refugi, en un estatge, però també en una oficina, una escola o un gimnàs.
Aquesta experiència ha suposat per a molts descobrir casa seva, saber més d’aquest espai on viuen i que fins aquell moment no havien relacionat amb com pot contribuir al benestar, el confort i la salut.
Potser després d’aquesta experiència necessitem menys teoria sobre el paper que té l’habitatge en relació amb la salut. Mai abans hi havíem passat tant de temps, literalment tancats. I com que el cervell integra a través de l’experiència i de l’emoció, no podem negar que ambdues coses han estat ben presents en aquest període, i segur que alguna cosa ha canviat en nosaltres.
Tot plegat pot suposar un abans i un després en la percepció real de l’habitatge, en la valoració dels espais amb llum natural, ventilació creuada o amb sortida a l’exterior, encara que sigui un petit balcó.
Així que aquest llibre neix en un moment en què l’espai interior d’edificis i habitatges està en el focus d’atenció. Al llarg de sis capítols posarem la mirada a casa nostra, en els aspectes que més incideixen en la salut, en allò que pot ajudar-nos a mantenir el nostre sistema immunitari més equilibrat i saludable –així com els sistemes respiratori, nerviós i hormonal–, en propiciar que l’ambient de la llar promogui que el cos i la ment puguin autoregular-se i mantenir els sistemes biològics d’autocura en forma.
La situació actual posa en relleu la necessitat d’aplicar un nou concepte de salut més global en relació amb la qualitat de l’ambient interior de les nostres cases. L’objectiu d’aquest llibre és aportar opcions per replantejar els espais habitables, centrant-se a aconseguir que siguin més saludables i sostenibles per promoure la salut i el benestar dels seus habitants i del planeta. Espero que us sigui útil i que contribueixi positivament a fer que realitzeu un canvi real per viure en una casa més sana.” [1]
2. The New Climate War – Michael E. Mann
The New Climate War. The fight to take back our planet (La nova guerra climàtica. La lluita per recuperar el nostre planeta) és una obra de Michael E. Mann, un prestigiós científic del clima i geofísic estatunidenc, que mostra com les companyies de combustibles fòssils han emprès una campanya per desviar la culpa i la responsabilitat i retardar l’acció sobre el canvi climàtic.
Recicleu. Voleu menys. Mengeu menys carn. Aquestes són algunes de les formes en què ens han dit que podem frenar el canvi climàtic. Però l’èmfasi excessiu en el comportament individual és el resultat d’una campanya de màrqueting de més de trenta anys que ha aconseguit col·locar la responsabilitat d’arreglar el canvi climàtic directament sobre les espatlles de les persones.
Les companyies de combustibles fòssils han seguit l’exemple d’altres indústries que desvien la culpa. Així, aconsegueixen bloquejar els esforços per regular o posar preu a les emissions de carboni, realitzen campanyes de relacions públiques destinades a desacreditar les alternatives viables i han abdicat de la seva responsabilitat de solucionar el problema que han creat. El resultat ha estat desastrós per al nostre planeta.
Amb interessos creats immensament poderosos alineats en defensa de l’statu quo dels combustibles fòssils, el punt d’inflexió social no passarà sense la participació activa dels ciutadans a tot arreu per ajudar en l’avenç col·lectiu.
“Els arquitectes de la desinformació i la mala direcció
Els orígens de les guerres climàtiques en curs es troben en les campanyes de desinformació emprendre fa dècades, quan les troballes de la ciència van començar a xocar amb les agendes de poderosos interessos creats. Aquestes campanyes tenien com a objectiu enfosquir la comprensió pública de la ciència subjacent i desacreditar el missatge científic, sovint atacant els mateixos missatgers, és a dir, els científics el treball dels quals insinuava que podríem tenir un problema entre mans. Al llarg dels anys, les tàctiques van ser desenvolupades i refinades per agents de relacions públiques empleats per soscavar els fets i els advertiments amb base científica.” [2]
En la seva obra, Mann argumenta que no tot està perdut. Traça les línies de batalla entre la gent i els contaminadors i esbossa un pla per obligar els nostres governs i corporacions a despertar i fer un canvi real, que inclou una revisió de la versió proposada actualment del Green New Deal. [3]
3. Biofília – E. O. Wilson
Biofília. L’amor a la natura o allò que ens fa humans és un meravellós i heterodox llibre de memòries del biòleg i naturalista més important i influent del nostre temps, Edward Osborne Wilson. Guanyador de dos premis Pulitzer, la seva especialitat era la mirmecologia, l’estudi de les formigues, en el qual se l’anomenava el principal expert del món. Amb data propera a la seva defunció el passat desembre de 2021, es publica la primera versió en espanyol, traduïda per Teresa Lanero Ladrón de Guevara, de l’obra més important de la seva carrera: Biophilia, de 1984. [4]
Aquest llibre no parla simplement sobre biologia, es tracta d’unes memòries heterodoxes, filades amb apassionants observacions i inesperades anècdotes autobiogràfiques. Així com una necessària declaració de posicions filosòfiques i ètiques en un món dominat pel vertigen de l’extinció massiva d’espècies i el canvi climàtic. Aquestes reflexions d’un biòleg de camp sobre els múltiples significats de la natura salvatge, il·luminen l’evolució i la bellesa complexa dels nostres ecosistemes en perill i la flora, la fauna i la civilització que sustenten, alhora que revelen l’evolució personal d’una de les ments científiques més grans de la nostra era.
Wilson encunya i defineix el concepte de biofília en aquestes pàgines com “l’impuls d’associació que sentim cap a altres formes de vida”. I ens explica com els milions d’anys durant els quals l’Homo sapiens es va relacionar d’una manera tan estreta amb el seu entorn van crear una necessitat emocional profunda d’estar en contacte íntim i constant amb la resta dels éssers vius, ja siguin plantes o animals.
“La biologia moderna ha establert una manera nova d’observar el món que concorda, casualment, amb l’orientació de la biofília. En altres paraules: en aquest cas excepcional, l’instint s’alinea amb la raó. La conclusió que presento és optimista: en la mesura que entenguem els altres organismes, els valorarem més i també ens valorarem més a nosaltres mateixos.” [5]
La satisfacció d’aquest desig vital té la mateixa importància per a l’ésser humà que el fet d’entaular relacions amb altres persones. Igual que ens sentim bé en socialitzar, trobem pau i refugi quan caminem pel bosc, ens acostem al mar, contemplem un mur devorat per les enfiladisses o passem la tarda amb el nostre gos.
El seu autor connecta hàbilment els fets, la història, la filosofia, la biologia evolutiva i les seves pròpies vivències professionals o quotidianes per demostrar l’existència d’aquest vincle i la importància fonamental de conservar-lo. I també ens proposa diferents formes per avivar-lo, ja que tant la nostra existència com la de la resta dels éssers vius que ens acompanyen en aquest planeta depenen en última instància de la pervivència d’aquesta connexió ancestral.
4. El planeta inhòspit – David Wallace-Wells
“Els que vivim en un gratacel a Nova York també morirem”, així començava l’entrevista que va oferir Wallace Wells, un dels més destacats periodistes de canvi climàtic al NY Times, per al llançament d’aquest indispensable llibre sobre els escenaris que ens esperen.
Wallace-Wells és sotsdirector de la revista New York, on fa uns anys va publicar un article sobre el canvi climàtic que es va fer viral, en el qual va exposar sense embuts els calamitosos costos de no fer res, o, potser de forma més realista i per tant més amenaçadora, de fer alguna cosa però no prou. [6]
El planeta inhòspit. La vida després de l’escalfament parteix de la premisa que el nostre món arriba a la seva fi i es pregunta: què podem fer?
Aquest sobrecollidor relat de com estem precipitant el planeta cap al seu Armagedon ens descobreix amenaces inimaginables fins i tot en els nostres pitjors malsons.
Avui, la pujada del nivell del mar és una causa d’alarma generalitzada entre aquells que ja han abandonat el somni perniciós que l’escalfament global és un mite. Tanmateix, no és ni tan sols la punta del gegantí iceberg d’horrors inimaginables que amenacen la vida a la Terra: incendis, huracans, sequeres, inundacions… Totes aquestes inquietants manifestacions del canvi climàtic, ja recurrents per a milions de persones, són només un avançament del que ha d’arribar: fams, plagues, un aire irrespirable, migracions cada vegada més massives, el col·lapse econòmic i fins i tot conflictes armats globals.
Amb una precisió i una lucidesk que estremeixen, David Wallace-Wells construeix el relat caleidoscòpic de les conseqüències que tindran, tan sols d’aquí a una generació, la nostra impassibilitat davant la crisi ecològica. Incidint amb cruesa en com hem fracassat a l’hora d’imaginar i, sobretot, promulgar un millor futur, El planeta inhòspit ens transporta a un futur imminent i ens serveix la reflexió definitiva de com hem devastat la nostra pròpia llar; tot plegat en clau d’una fervent i encara més urgent crida al canvi.
5. Flourish – Sarah Ichioka i Michael Pawlyn
Flourish: Design Paradigms for Our Planetary Emergency (Floreixer: Paradigmes de disseny per a la nostra emergència planetària) ofereix un argument fresc i convincent de dos destacats urbanistes i arquitectes, Sarah Ichioka i Michael Pawlyn, que responen a la pregunta: què es necessita per restablir l’equilibri en el nostre món per a la supervivència de les generacions futures?
Més que un manual sobre com treure el millor de la nostra estreta finestra d’oportunitat, aquest llibre és una invitació a imaginar una gamma diferent de possibilitats i una crida a l’acció per avançar cap a una forma de vida verdaderament regenerativa i cooperativa. Es tracta d’un enfocament crític però imaginatiu de com tots nosaltres, no només els humans, podem prosperar en un moment d’intens creixement urbà.
L’obra proposa un conjunt de principis de disseny regeneratiu, extrets de la saviesa natural i cultural, oferint un pla paradigmàtic perquè dissenyadors, clients i agents de canvi construeixin junts un futur pròsper. El seu objectiu consisteix a transformar la forma en què dissenyem, fabriquem i administrem els nostres edificis, infraestructures i comunitats. Així, va més enllà de la «sostenibilitat» per explorar la pràctica «regenerativa», el que realment significa i com podem arribar-hi junts.
«Un nombre creixent de persones estan profundament preocupades per la nostra emergència planetària i es pregunten com podem estar a l’altura d’aquest desafiament aparentment insuperable. Vam escriure aquest llibre perquè creiem que els canvis necessaris es troben principalment en la transformació cultural, més que tecnològica, i que això ha de passar a nivell de mentalitats, les idees compartides que determinen com funciona la societat. Treballant en l’entorn construït, aquest camp (ampli) és el nostre principal punt de referència a l’hora de definir aquests canvis i com podríem dur-los a terme. Considerem que aquests canvis són essencials per a l’evolució del disseny i desenvolupament ‘sostenible’ al ‘regeneratiu'». [7]
Al llarg dels diferents capítols del llibre, apareixen una sèrie de conceptes clau que caldrà transformar en nous valors i objectius cap als quals dirigir-nos per implementar la pràctica regenerativa i assolir un canvi de paradigma: d’optimisme-pessimisme a possibilisme, de “el futur és inevitable” a “podem influenciar el futur”, de la “conquesta de la natura” a “humans interrelacionats en una xarxa de vida”, de perspectives a curt termini a perspectives a llarg termini, de competició a mutualisme, de creixement quantitatiu a desenvolupament qualitatiu… [8]
Els autors s’adonen que la resposta a la seva pregunta inicial es troba en la natura, de la qual és possible tornar a aprendre les perspectives i eines necessàries per donar suport al floriment de tota la vida, per sempre.
6. Dissenyant cultures regeneratives – Daniel Christian Wahl
L’editorial Ecohabitar, coneguda per la seva revista que porta el mateix nom, publica la versió en castellà el 2020 del llibre original Designing Regenerative Cultures de Daniel Christian Wahl del 2016.
Ecohabitar el descriu com un “catàleg per a tot el planeta” per al segle XXI, una anàlisi impactant i exhaustiva sobre les deficiències de les nostres societats, organitzacions, ideologies, cosmovisions i cultures, i sobre com corregir-les. El llibre abasta el sistema financer, l’agricultura, el disseny, l’ecologia, l’economia, la sostenibilitat, les organitzacions i la societat en general. [9]
El seu autor plasma la seva visió holística i interdisciplinària que parteix d’una formació com a biòleg i zoòleg en combinació amb les seves dues passions: viatjar per tot el món i dedicar-se a la instrucció de busseig. Així, no és casual que quan tenia 28 anys, ja hagués visitat 35 països diferents en sis continents, experiència que el va empènyer a prendre la decisió d’enfocar-se en la sostenibilitat i les comunitats sostenibles.
En aquesta obra s’exploren formes a través de les quals podem replantejar i comprendre les crisis que afrontem actualment i entendre com podem avançar vitalment cap al futur. La transició des dels patrons de pensament i creences a les nostres pràctiques d’educació, disseny i de vida comunitària mostra sistemàticament com podem deixar de perseguir el miratge de la certesa i del control en un món complex i imprevisible.
L’autor parteix de la pregunta “com podem crear condicions propícies per a la vida?”, que serveix de fil conductor per organitzar reflexions sobre com podem col·laborar en la creació de diverses cultures regeneratives adaptades a les condicions bioculturals úniques de cada lloc.
“Necessitem plantejar-nos la qüestió més profunda de per què val la pena la nostra sostenibilitat. Les nostres respostes conformaran les bases per plantejar-nos preguntes més funcionals i com posem en marxa respostes i solucions provisionals. Aquest plantejament més profund donarà forma al com, a la manera en què podríem emprendre accions intel·ligents que ens ajudin a fer la transició cap a cultures regeneratives. Començar pel «per què» ens ajudarà a entendre la nostra pròpia motivació profunda, així com el nostre propòsit i els nostres objectius més profunds.
Necessitem qüestionar les creences que determinen la nostra cosmovisió. Només començant pel “per què” serem capaços de servir d’inspiració per als altres perquè canviïn el seu comportament i perquè creïn junts (cocreïn) cultures regeneratives.
Necessitem reflexionar sobre com haurem de canviar individualment i col·lectivament per crear aquest futur. En plantejar-nos junts aquestes preguntes és possible que puguem arribar a entendre que haurem de col·laborar com una sola espècie i aprendre a transcendir i integrar les nostres diferències si volem un futur pròsper per a tota la humanitat.
Necessitem plantejar preguntes importants sobre “per què” i “què passaria si…”. Necessitem redescobrir el terreny comú de la comunitat humana. Això ens permetrà crear junts (cocrear) un futur en el qual valgui la pena viure. Necessitem un discurs col·lectiu sobre qui som i per què val la pena assegurar la pervivència de l’espècie humana, un discurs compartit prou potent per aconseguir que mantinguem el nostre esperit innovador, creatiu i cooperatiu mentre ens fem preguntes sobre el què, el com, el quan i l’on.” [10]
7. Comment habiter la terre – Yona Friedman
Arquitecte utòpic i teòric hongarès, Yona Friedman va publicar més del que construiria al llarg de la seva vida. El seu nom esdevé conegut arran de la seva col·laboració amb el grup arquitectònic avantguardista Archigram, que als anys 60 s’inspira de la tecnologia per proposar una nova realitat neofuturista expressada únicament a través de projectes hipotètics.
Però la seva participació en la creació dels primers assentaments residencials israelians als anys 50 li permet experimentar una arquitectura desconeguda per a ell, l’arquitectura pensada amb els propis habitants en un procés que més endavant denominarà autoplanificació. Allà comprèn que l’èxit depèn de la voluntat dels individus i, amb l’ajuda dels seus dibuixos elegants alhora que esquemàtics, escriu el seu famós llibre Utopías realizables, que aterra la seva voluntat inicialment utòpica d’una nova arquitectura en projectes executables.
El llibre Comment habiter la terre (Com habitar la terra), sense signe d’interrogació, es va publicar per primera vegada el 1976, ja que va ser escrit i dibuixat per a una conferència a les Nacions Unides sobre els assentaments humans realitzada amb la cooperació del Ministeri francès per a la Qualitat de Vida.
Des del primer moment, es va plantejar com un manual de supervivència il·lustrat de 16 lliçons, que exposava els problemes que enfronta l’home-habitant en un ecosistema i proposava solucions per seguir habitant la terra en un context d’escassetat. Concentra recursos tan imprescindibles com “cercar alternatives de supervivència”, “reorganitzar la terra” o “canviar la mentalitat”.
Compost per vinyetes dibuixades en columna a l’esquerra i llegendes manuscrites en majúscules a la dreta, la senzillesa dels personatges de fil que despleguen les seves activitats respon a la imperiosa necessitat de l’autor de fer arribar el seu pensament al públic a través d’un llenguatge simple, significatiu i interpersonal. El llibre s’obre amb la següent voluntat explícita de l’autor:
«La finalitat d’aquesta publicació és induir el lector a considerar de nou el lloc de l’home-habitant en un ecosistema i conduir-lo a una reflexió sobre les solucions de supervivència de la seva espècie, en un context de penúria o de crisi duradora o temporal. Si el llenguatge utilitzat estimula el lector a reflexionar sobre aquest problema, aquesta obra haurà aconseguit el seu propòsit.” [11]
Quaranta anys després de la seva primera publicació, en un context de crisi que ja no és duradora ni conjuntural, sinó endògena, els problemes aleshores evocats per Friedman, igual que les solucions que proposa, són exactament aquells als quals encara avui ens enfrontem, i aquells que és urgent tenir en compte si volem seguir habitant la terra. L’última frase del llibre: «s’ha de fomentar qualsevol reproducció no comercial d’aquest document», un consell que reflecteix el seu desig de reconciliar arquitectura i societat.
8. De la casa passiva a l’estàndard Passivhaus – Micheel Wassouf
Amb títol complet De la casa passiva a l’estàndard Passivhaus. L’arquitectura passiva en climes càlids, aquesta publicació de l’editorial Gustavo Gili del 2014 fa referència directa al cada vegada més conegut concepte de casa passiva, els orígens del qual es remunten a la dècada de 1970. No obstant això, no va ser fins a la creació de Passivhaus, l’estàndard d’origen alemany d’optimització energètica per a la construcció d’habitatges, quan aquesta pràctica d’arquitectura sostenible va arribar a la seva edat adulta. Així, el llibre relaciona l’estàndard Passivhaus amb el llegat de l’arquitectura passiva, incloent-lo en un context més ampli de l’arquitectura moderna.
El seu autor, Micheel Wassouf, ha treballat com a arquitecte en diversos països europeus i actualment resideix a Espanya, on ha estat el primer certificador Passivhaus. La seva empresa Energiehaus ha desenvolupat els primers edificis de la península Ibèrica segons el protocol Passivhaus i ha format arquitectes espanyols en el tema en tractar-se d’una empresa de formació acreditada del Passive House Institute.
Des que es construeix el primer edifici Passivhaus a Alemanya a principis de la dècada de 1990, el protocol Passivhaus s’ha aplicat amb èxit en edificis ubicats per tot el món, des de la freda ciutat d’Oslo fins a la tropical Xangai. Aquest llibre exposa el concepte d’arquitectura passiva i les seves estratègies més rellevants per al clima càlid, distingint entre les tradicionals i els conceptes tecnològics actuals. També explica l’estàndard Passivhaus i explora la seva aplicació en el marc dels territoris de climes càlids.
Així, aquesta obra es planteja com un mètode de pensament, una eina tècnica més que un manual a l’ús, que ens ensenya a pensar des de l’origen d’un projecte per tenir en ment els criteris que ens permetrien realitzar una obra de baix consum energètic.
En gran part, es tracta d’una actualització en els conceptes i definicions del tema. La introducció ens presenta les tendències actuals, els marcs normatius que defineixen el protocol, que és una certificació mediambiental, quins són els estàndards de construcció que ens permeten definir una obra com a passiva i què s’entén per un edifici d’energia neta gairebé nul·la.
La publicació s’estructura en tres capítols: l’arquitectura passiva, l’estàndard Passivhaus i un tercer bloc on s’aplica l’eina PHPP (Passive House Planning Package) a edificis de referència en països de climes temperats i càlids. Per exemple, introdueix les característiques energètiques dels materials comuns que se solen utilitzar i es troben al mercat i ensenya la seva correcta utilització, què cal tenir present en el moment de dissenyar, com utilitzar-los amb un criteri d’estalvi d’energia…
Amb un enfocament pràctic i directe, l’autor presenta els conceptes bàsics d’aquesta normalització constructiva, les tecnologies actuals amb les quals treballa i les pautes fonamentals per a la seva aplicació en ciutats de climes càlids i tropicals representatius com Madrid, Lisboa, Ciutat de Mèxic o Rio de Janeiro. La presentació de diversos exemples d’edificis Passivhaus demostra la viabilitat de l’estàndard en aquestes zones. [12]
9. Com evitar un desastre climàtic – Bill Gates
El llibre Com evitar un desastre climàtic: Les solucions que ja tenim i els avenços que encara necessitem, és una obra necessària i rigorosa en la qual Bill Gates exposa un pla ampli, funcional i, sobretot, assequible, per reduir a zero les emissions dels gasos causants de l’efecte hivernacle i evitar a temps una catàstrofe mediambiental.
Aquest empresari americà de la branca de la informàtica ha dedicat una dècada a investigar el canvi climàtic, gràcies a l’assessorament i orientació d’experts en física, química, biologia, enginyeria, ciències polítiques i finances. La seva àrea d’estudi s’ha centrat a determinar quines mesures hem de prendre per aturar la carrera del planeta cap a un desastre ambiental irreversible, reunint la informació bàsica perquè la població prengui consciència de la necessitat d’eliminar les emissions dels gasos causants de l’efecte hivernacle per oferir una descripció lúcida dels desafiaments als quals ens enfrontem.
Aprofitant els seus coneixements en innovació, detalla característiques sobre els camps en els quals la tecnologia ja està ajudant a reduir les emissions, com i quan s’aconseguirà que la tecnologia actual sigui més eficaç i qui estan treballant en aquests avenços tan necessaris. Finalment, traça un pla pràctic per arribar a les zero emissions, tant amb polítiques governamentals com a títol personal, implicant així governs, empreses i a nosaltres mateixos en aquesta missió crucial. [13]
10. En flames – Naomi Klein
En flames. Un (enardit) argument a favor del NEW GREEN DEAL és una obra de la reconeguda periodista, escriptora, activista política i directora de cinema quebequesa que durant més de vint anys ha estat la cronista més important de la guerra econòmica que s’ha lliurat contra les persones i el planeta, i ha defensat increïblement un pla ecològic de gran abast l’eix principal del qual és la justícia.
Entre els seus elegants reportatges, escrits des de la primera línia de catàstrofes naturals contemporànies, trobem una sèrie d’assajos intensos i indispensables per al públic que ens porten advertiments profètics i urgents sobre el futur que ens espera si ens neguem a actuar, així com flaixos d’esperança per un futur molt millor.
Aquesta publicació reuneix, per primera vegada, més d’una dècada de material inèdit sobre les aclaparadores conseqüències de les nostres eleccions polítiques i econòmiques immediates. Aquests extensos articles mostren la seva versió més profètica i filosòfica, que investiga la crisi climàtica no només com un profund desafiament polític, sinó també com un repte espiritual i imaginatiu.
Aprofundeix en assumptes que van des del conflicte entre el temps ecològic i la nostra cultura de l’“ara perpetu” fins a la inspiradora història de la capacitat dels humans de canviar i evolucionar ràpidament quan s’enfronten a greus amenaces. Passant per l’ascens de la supremacia blanca i les fronteres convertides en fortaleses com una forma de “barbàrie climàtica”, en el que constitueix una crida a l’acció per salvar un planeta que es troba a la vora de l’abisme.
Amb cròniques des de la fantasmal Gran Barrera de Corall o els cels sufocats pel fum any rere any al nord-oest del Pacífic, des d’un Puerto Rico assolat per un huracà o un Vaticà que intenta instigar una “conversió ecològica” sense precedents, l’autora ens diu que només aconseguirem estar a l’altura del repte existencial plantejat pel canvi climàtic si estem disposats a transformar els sistemes que han provocat aquesta crisi.
Aquestes pàgines són una investigació de gran abast que considera que la lluita per un món més sostenible no pot separar-se de la lluita per les nostres vides. Per a això, aquesta obra captura la urgència de la crisi climàtica, així com l’energia d’un moviment polític en alça que exigeix un catalític New Green Deal. [14]