Sostenibilitat
10 llibres sobre arquitectura, salut i canvi climàtic el 2022
La nostra selecció de llibres imprescindibles per navegar pel panorama arquitectònic actual en un escenari d'emergència climàtica
Avui 23 d’abril, dia internacional del llibre, compartim la nostra selecció de 10 lectures imprescindibles per a tots aquells interessats en com l’arquitectura pot contribuir a millorar el benestar de les persones i el futur del nostre planeta.
1. Tu Casa Sana – Elisabet Silvestre
Tu casa sana. Guía práctica para cuidar de ti y del planeta, va ser escrit per Elisabet Silvestre, doctora en Biologia, màster en Biologia humana i màster en Bioconstrucció. La seva tasca professional s’ha centrat en el camp de la genètica i posteriorment en el camp de la salut ambiental en relació amb el paper que exerceix l’ambient interior de cases i edificis en la salut de les persones.
Actualment és referent en biohabitabilitat, disciplina que investiga i analitza com dissenyar, rehabilitar, construir i habitar espais que siguin saludables per a les persones i el medi ambient, de la qual és docent en diferents cursos, màsters i postgraus; conferenciant en congressos i jornades; participa com a experta en projectes i assessories en què aporta el seu coneixement en biologia humana i biologia de l’hàbitat, i col·labora amb professionals de la salut i l’arquitectura.
És autora de llibres com Geobiología y biohabitabilidad: la salud a través del hábitat (2006), Casa saludable (2009) i Espacio con valor ambiental (2013).
El 2014 va escriure el llibre titulat Vivir sin tóxicos: Cómo ganar bienestar y salud en tu vida cotidiana, una obra de referència en biohabitabilitat però amb un caràcter més tècnic. El 2019, la mateixa editorial RBA li va demanar publicar un llibre més pràctic, dirigit al gran públic amb consells fàcils per al dia a dia dels usuaris de l’arquitectura residencial, moment en què es va començar a gestar Tu casa sana.
En aquest llibre, Silvestre fa partícip el lector d’estratègies per convertir el seu habitatge en un aliat per a la seva salut, mostrant les claus per fer de casa seva un lloc més saludable amb només petits canvis, aprenent com respirar un aire més net, portar una alimentació més sana i conscient, cuidar la pell amb productes naturals, dormir bé amb un son realment reparador i allunyar l’estrès.
L’autora ens acompanyarà amb l’objectiu d’aconseguir fer un canvi real, conscient i transformador, a través d’hàbits positius per viure de forma més sana, amb menys tòxics, per activar el potencial autosanador i regenerador de l’organisme, per portar un estil de vida més conscient que us permeti viure plenament cada instant.
“Benvolguda lectora, benvolgut lector:
Aquest llibre que teniu a les mans es va començar a gestar el 2019, i mentre anava creixent i madurant va arribar l’alerta sanitària pel coronavirus, una situació que ha fet que la casa guanyi protagonisme. Fins aquell moment, el dia a dia solia transcórrer a l’interior de l’edifici de feina, es passava poc temps a casa; de fet, l’habitatge exercia més de Morfeu. Però, amb l’experiència del confinament, la casa s’ha convertit en un veritable refugi, en un estatge, però també en una oficina, una escola o un gimnàs.
Aquesta experiència ha suposat per a molts descobrir casa seva, saber més d’aquest espai on viuen i que fins aquell moment no havien relacionat amb com pot contribuir al benestar, el confort i la salut.
Potser després d’aquesta experiència necessitem menys teoria sobre el paper que té l’habitatge en relació amb la salut. Mai abans hi havíem passat tant de temps, literalment tancats. I com que el cervell integra a través de l’experiència i de l’emoció, no podem negar que ambdues coses han estat ben presents en aquest període, i segur que alguna cosa ha canviat en nosaltres.
Tot plegat pot suposar un abans i un després en la percepció real de l’habitatge, en la valoració dels espais amb llum natural, ventilació creuada o amb sortida a l’exterior, encara que sigui un petit balcó.
Així que aquest llibre neix en un moment en què l’espai interior d’edificis i habitatges està en el focus d’atenció. Al llarg de sis capítols posarem la mirada a casa nostra, en els aspectes que més incideixen en la salut, en allò que pot ajudar-nos a mantenir el nostre sistema immunitari més equilibrat i saludable –així com els sistemes respiratori, nerviós i hormonal–, en propiciar que l’ambient de la llar promogui que el cos i la ment puguin autoregular-se i mantenir els sistemes biològics d’autocura en forma.
La situació actual posa en relleu la necessitat d’aplicar un nou concepte de salut més global en relació amb la qualitat de l’ambient interior de les nostres cases. L’objectiu d’aquest llibre és aportar opcions per replantejar els espais habitables, centrant-se a aconseguir que siguin més saludables i sostenibles per promoure la salut i el benestar dels seus habitants i del planeta. Espero que us sigui útil i que contribueixi positivament a fer que realitzeu un canvi real per viure en una casa més sana.” [1]
2. The New Climate War – Michael E. Mann
The New Climate War. The fight to take back our planet (La nova guerra climàtica. La lluita per recuperar el nostre planeta) és una obra de Michael E. Mann, un prestigiós científic del clima i geofísic estatunidenc, que mostra com les companyies de combustibles fòssils han emprès una campanya per desviar la culpa i la responsabilitat i retardar l’acció sobre el canvi climàtic.
Recicleu. Voleu menys. Mengeu menys carn. Aquestes són algunes de les formes en què ens han dit que podem frenar el canvi climàtic. Però l’èmfasi excessiu en el comportament individual és el resultat d’una campanya de màrqueting de més de trenta anys que ha aconseguit col·locar la responsabilitat d’arreglar el canvi climàtic directament sobre les espatlles de les persones.
Les companyies de combustibles fòssils han seguit l’exemple d’altres indústries que desvien la culpa. Així, aconsegueixen bloquejar els esforços per regular o posar preu a les emissions de carboni, realitzen campanyes de relacions públiques destinades a desacreditar les alternatives viables i han abdicat de la seva responsabilitat de solucionar el problema que han creat. El resultat ha estat desastrós per al nostre planeta.
Amb interessos creats immensament poderosos alineats en defensa de l’statu quo dels combustibles fòssils, el punt d’inflexió social no passarà sense la participació activa dels ciutadans a tot arreu per ajudar en l’avenç col·lectiu.
“Els arquitectes de la desinformació i la mala direcció
Els orígens de les guerres climàtiques en curs es troben en les campanyes de desinformació emprendre fa dècades, quan les troballes de la ciència van començar a xocar amb les agendes de poderosos interessos creats. Aquestes campanyes tenien com a objectiu enfosquir la comprensió pública de la ciència subjacent i desacreditar el missatge científic, sovint atacant els mateixos missatgers, és a dir, els científics el treball dels quals insinuava que podríem tenir un problema entre mans. Al llarg dels anys, les tàctiques van ser desenvolupades i refinades per agents de relacions públiques empleats per soscavar els fets i els advertiments amb base científica.” [2]
En la seva obra, Mann argumenta que no tot està perdut. Traça les línies de batalla entre la gent i els contaminadors i esbossa un pla per obligar els nostres governs i corporacions a despertar i fer un canvi real, que inclou una revisió de la versió proposada actualment del Green New Deal. [3]
3. Biofília – E. O. Wilson
Biofília. L’amor a la natura o allò que ens fa humans és un meravellós i heterodox llibre de memòries del biòleg i naturalista més important i influent del nostre temps, Edward Osborne Wilson. Guanyador de dos premis Pulitzer, la seva especialitat era la mirmecologia, l’estudi de les formigues, en el qual se l’anomenava el principal expert del món. Amb data propera a la seva defunció el passat desembre de 2021, es publica la primera versió en espanyol, traduïda per Teresa Lanero Ladrón de Guevara, de l’obra més important de la seva carrera: Biophilia, de 1984. [4]
Aquest llibre no parla simplement sobre biologia, es tracta d’unes memòries heterodoxes, filades amb apassionants observacions i inesperades anècdotes autobiogràfiques. Així com una necessària declaració de posicions filosòfiques i ètiques en un món dominat pel vertigen de l’extinció massiva d’espècies i el canvi climàtic. Aquestes reflexions d’un biòleg de camp sobre els múltiples significats de la natura salvatge, il·luminen l’evolució i la bellesa complexa dels nostres ecosistemes en perill i la flora, la fauna i la civilització que sustenten, alhora que revelen l’evolució personal d’una de les ments científiques més grans de la nostra era.
Wilson encunya i defineix el concepte de biofília en aquestes pàgines com “l’impuls d’associació que sentim cap a altres formes de vida”. I ens explica com els milions d’anys durant els quals l’Homo sapiens es va relacionar d’una manera tan estreta amb el seu entorn van crear una necessitat emocional profunda d’estar en contacte íntim i constant amb la resta dels éssers vius, ja siguin plantes o animals.
“La biologia moderna ha establert una manera nova d’observar el món que concorda, casualment, amb l’orientació de la biofília. En altres paraules: en aquest cas excepcional, l’instint s’alinea amb la raó. La conclusió que presento és optimista: en la mesura que entenguem els altres organismes, els valorarem més i també ens valorarem més a nosaltres mateixos.” [5]
La satisfacció d’aquest desig vital té la mateixa importància per a l’ésser humà que el fet d’entaular relacions amb altres persones. Igual que ens sentim bé en socialitzar, trobem pau i refugi quan caminem pel bosc, ens acostem al mar, contemplem un mur devorat per les enfiladisses o passem la tarda amb el nostre gos.
El seu autor connecta hàbilment els fets, la història, la filosofia, la biologia evolutiva i les seves pròpies vivències professionals o quotidianes per demostrar l’existència d’aquest vincle i la importància fonamental de conservar-lo. I també ens proposa diferents formes per avivar-lo, ja que tant la nostra existència com la de la resta dels éssers vius que ens acompanyen en aquest planeta depenen en última instància de la pervivència d’aquesta connexió ancestral.
4. El planeta inhòspit – David Wallace-Wells
“Els que vivim en un gratacel a Nova York també morirem”, així començava l’entrevista que va oferir Wallace Wells, un dels més destacats periodistes de canvi climàtic al NY Times, per al llançament d’aquest indispensable llibre sobre els escenaris que ens esperen.
Wallace-Wells és sotsdirector de la revista New York, on fa uns anys va publicar un article sobre el canvi climàtic que es va fer viral, en el qual va exposar sense embuts els calamitosos costos de no fer res, o, potser de forma més realista i per tant més amenaçadora, de fer alguna cosa però no prou. [6]
El planeta inhòspit. La vida després de l’escalfament parteix de la premisa que el nostre món arriba a la seva fi i es pregunta: què podem fer?
Aquest sobrecollidor relat de com estem precipitant el planeta cap al seu Armagedon ens descobreix amenaces inimaginables fins i tot en els nostres pitjors malsons.
Avui, la pujada del nivell del mar és una causa d’alarma generalitzada entre aquells que ja han abandonat el somni perniciós que l’escalfament global és un mite. Tanmateix, no és ni tan sols la punta del gegantí iceberg d’horrors inimaginables que amenacen la vida a la Terra: incendis, huracans, sequeres, inundacions… Totes aquestes inquietants manifestacions del canvi climàtic, ja recurrents per a milions de persones, són només un avançament del que ha d’arribar: fams, plagues, un aire irrespirable, migracions cada vegada més massives, el col·lapse econòmic i fins i tot conflictes armats globals.
Amb una precisió i una lucidesk que estremeixen, David Wallace-Wells construeix el relat caleidoscòpic de les conseqüències que tindran, tan sols d’aquí a una generació, la nostra impassibilitat davant la crisi ecològica. Incidint amb cruesa en com hem fracassat a l’hora d’imaginar i, sobretot, promulgar un millor futur, El planeta inhòspit ens transporta a un futur imminent i ens serveix la reflexió definitiva de com hem devastat la nostra pròpia llar; tot plegat en clau d’una fervent i encara més urgent crida al canvi.
5. Flourish – Sarah Ichioka i Michael Pawlyn
Flourish: Design Paradigms for Our Planetary Emergency (Floreixer: Paradigmes de disseny per a la nostra emergència planetària) ofereix un argument fresc i convincent de dos destacats urbanistes i arquitectes, Sarah Ichioka i Michael Pawlyn, que responen a la pregunta: què es necessita per restablir l’equilibri en el nostre món per a la supervivència de les generacions futures?
Més que un manual sobre com treure el millor de la nostra estreta finestra d’oportunitat, aquest llibre és una invitació a imaginar una gamma diferent de possibilitats i una crida a l’acció per avançar cap a una forma de vida verdaderament regenerativa i cooperativa. Es tracta d’un enfocament crític però imaginatiu de com tots nosaltres, no només els humans, podem prosperar en un moment d’intens creixement urbà.
L’obra proposa un conjunt de principis de disseny regeneratiu, extrets de la saviesa natural i cultural, oferint un pla paradigmàtic perquè dissenyadors, clients i agents de canvi construeixin junts un futur pròsper. El seu objectiu consisteix a transformar la forma en què dissenyem, fabriquem i administrem els nostres edificis, infraestructures i comunitats. Així, va més enllà de la «sostenibilitat» per explorar la pràctica «regenerativa», el que realment significa i com podem arribar-hi junts.
«Un nombre creixent de persones estan profundament preocupades per la nostra emergència planetària i es pregunten com podem estar a l’altura d’aquest desafiament aparentment insuperable. Vam escriure aquest llibre perquè creiem que els canvis necessaris es troben principalment en la transformació cultural, més que tecnològica, i que això ha de passar a nivell de mentalitats, les idees compartides que determinen com funciona la societat. Treballant en l’entorn construït, aquest camp (ampli) és el nostre principal punt de referència a l’hora de definir aquests canvis i com podríem dur-los a terme. Considerem que aquests canvis són essencials per a l’evolució del disseny i desenvolupament ‘sostenible’ al ‘regeneratiu'». [7]
Al llarg dels diferents capítols del llibre, apareixen una sèrie de conceptes clau que caldrà transformar en nous valors i objectius cap als quals dirigir-nos per implementar la pràctica regenerativa i assolir un canvi de paradigma: d’optimisme-pessimisme a possibilisme, de “el futur és inevitable” a “podem influenciar el futur”, de la “conquesta de la natura” a “humans interrelacionats en una xarxa de vida”, de perspectives a curt termini a perspectives a llarg termini, de competició a mutualisme, de creixement quantitatiu a desenvolupament qualitatiu… [8]
Els autors s’adonen que la resposta a la seva pregunta inicial es troba en la natura, de la qual és possible tornar a aprendre les perspectives i eines necessàries per donar suport al floriment de tota la vida, per sempre.
