Casa de residu zero

Avui us expliquem de què va això de viure en una casa de residu zero i, per un dia, deixem de banda els temes de construcció i disseny per endinsar-nos en el dia a dia d’una casa ecològica en què no només reduïm el consum d’energia, sinó que, a més, reduïm el consum de recursos i optimitzem la gestió de residus.

I és que sembla que això de reciclar encara no ho tenim del tot clar; al nostre país es recicla tan sols el 30% dels residus que generem i, en molts casos, aquest reciclatge no és efectiu o consumeix tanta energia que ni tan sols és rendible.

Del reciclatge dels residus plàstics se n’aprofita tan sols al voltant del 20% del total, mentre que altres materials, com el vidre, que són 100% reciclables, necessiten molta energia per generar la calor necessària per convertir el vidre en un material líquid reutilitzable.

No hem estat capaços d’implementar el reciclatge a gran escala i, encara que ho fóssim en un futur, tampoc no sembla una opció sostenible a llarg termini.

La Unió Europea va aprovar recentment la llei d’economia circular que, malgrat l’oposició dels grups més conservadors, va aconseguir establir les primeres bases per promoure el reaprofitarment a gran escala de recursos. Aquesta llei evita generar residus innecessaris i ho penalitza; caldrà veure si és realment efectiva o es queda curta, però ja és un primer pas per a la reducció de residus.

I és que, en el context d’emergència climàtica en què vivim, ja fa temps que s’estan alçant nombroses veus per començar a aplicar una mica més de sentit comú al funcionament de la nostra vida diària i als residus que generem.

Els perfils de xarxes socials relacionats amb el residu nul, on es mostra el dia a dia de famílies que aconsegueixen portar una vida normal sense generar cap mena de residu i amb una petjada ecològica nul·la, s’estan multiplicant els darrers mesos.

Ja hi ha diversos gurús, com Bea Johnson als Estats Units o la parella basca formada per Patricia Reina i Fernando Gomez, creadors del blog i llibre Vivir sin plástico: Consejos, experiencias e ideas para darle un respiro al planeta, l’estil de vida dels quals s’està fent públic a través de diversos mitjans i que acumulen milions de seguidors.

Com diuen a la xarxa australiana Onemillionwomen, —una xarxa de dones que pretén aconseguir un milió de dones que lluitin pel clima a tot el món— «no necessitem uns quants friquis seguint un estil de vida de residu nul de manera perfecta; necessitem 1 milió de persones normals seguint un estil de vida de residu nul imperfecte».

I això és justament el que estem aplicant al nostre despatx, o a les nostres vides personals. No és fàcil passar d’una vida de consum estandarditzada —encara que comprem en supermercats ecològics— a una vida de residu nul.

Quan comences a analitzar les escombraries que es generen al teu entorn diari, hi ha tantes coses que consideres impossible o molt difícil de reduir —envasos d’aliments, de detergents, sabó de cos i xampú, la crema dels nens, els bolquers, les ampolles de beguda, els mocadors, les restes de menjar, els tiquets de compra, etc.— que la llista és interminable i resulta aclaparador no saber ni per on començar.

En el nostre cas, ho anem fent pas a pas: cada vegada que detectem alguna cosa que és substituïble per un producte reutilitzable o que podem comprar a granel, intentem introduir un nou hàbit.

Tot i que aquesta és la nostra humil experiència i ens queda molt camí per recórrer, com deia al principi, és millor un planeta on tots apliquem el residu zero de manera imperfecta que un planeta en què uns quants friquis apliquen el residu zero de manera estricta.

El millor de la nostra experiència no està sent únicament comprovar que es tracta només d’un canvi de mentalitat que comporta un canvi d’hàbits i que aquests nous hàbits no alteren de cap manera el nostre estil de vida ni la nostra comoditat, sinó que, a més, aquest canvi que promovem al despatx està generant una reacció en cadena.

Alguns dels treballadors estan aplicant les mateixes idees de reducció de residus a casa seva o fins i tot proposant noves idees per reduir al despatx. Això està sent el més gratificant: veure com els nostres actes influeixen positivament en altres persones i, per extensió, en la resta del planeta.

Però més enllà de l’experiència personal, en què es basa una casa amb residu zero? Al nostre estudi fem cases de consum nul, però una casa ecològica també hauria de ser una casa de residu nul quan la família s’hi instal·la.

El concepte de residu nul parteix de la filosofia de les 5 R; és a dir, sumem 2 idees noves a les tradicionals 3R —Reduir, Reciclar i Reutilitzar— començant per Rebutjar allò innecessari i afegint-hi el Compostatge, la forma en anglès del qual és Rot (d’aquí la 5a R).

Vegem cadascun dels conceptes pas a pas basant-nos en les recomanacions del llibre de Bea Johnson anomenat Residuo Cero en casa: Guía doméstica para simplificar nuestra vida.

1. Casa amb residu zero: rebutjar allò innecessari

Com comentava, aquest punt s’afegeix a les 3R clàssiques, intentant evitar el residu abans que es generi.

Un punt que hauríem d’entendre com un canvi de mentalitat que va més enllà, trencant amb la dinàmica fruit d’un sistema globalitzat i consumista que ens fa creure que podem disposar en qualsevol moment de qualsevol producte, encara que tingui origen a l’altra punta del món, i encara que se n’hagin hagut de modificar les qualitats perquè aguanti el temps de transport o estigui embolicat absurdament en un envàs de plàstic dins d’una bossa de plàstic.

Aquestes dinàmiques són fruit dels mals costums i de la manca de consciència; ens adonem que, tot i que quan parlem d’una casa amb residu zero ens referim a l’àmbit domèstic, el canvi comença amb el nostre comportament fora de la llar.

En aquest sentit, hi ha un exemple de projecte integral que esmentem habitualment en aquest blog i que és el de la comunitat d’habitatges ecològics anomenada Hockertonhousing Project, situada a Anglaterra.

El que destaca de la seva filosofia de casa amb residu zero és la seva gran capacitat d’autoabastiment. Els veïns d’aquesta comunitat eviten gran part del consum proposant el seu propi hort i els seus propis transports sostenibles. A més, organitzen compres conjuntes, sempre tenint en compte que siguin productes d’origen local produïts de manera ecològica.

Moltes vegades pensem que eliminar la compra de productes processats implica una dedicació de temps molt superior a la que ens podem permetre, i que és per això que no ens hi llancem. A Hockerton, els usuaris uneixen forces per reduir aquest temps de dedicació, de manera que, de vegades, una gestió conjunta ens pot ajudar en aquest exercici de rebuig de residus i autoabastiment.

Un exemple pràctic: en eliminar les ampolles de plàstic a casa instal·lant un sistema de filtratge per osmosi, ens vam trobar amb la necessitat de transportar aigua fora de casa; per exemple, quan anem en cotxe amb els nens calia portar aigua. En lloc de comprar ampolles de plàstic petites, que rebutgem radicalment, comprem ampolles de metall que reomplim a casa amb l’aixeta d’osmosi.

Es tracta d’un exercici de rebuig d’ampolles que ens va fer pensar solucions que hem integrat de manera natural i que no generen cap problema logístic addicional a la nostra vida diària.

2. Casa amb residu zero: reduir (allò que necessitem i no podem rebutjar)

Baixant un esglaó a la piràmide de les 5R, ens trobem amb l’acte de Reduir allò que considerem irrenunciable.

Com que es tracta d’un procés de simplificació del nostre estil de vida, ens adonarem que la nostra percepció de necessitat va disminuint a mesura que augmentem la nostra conscienciació i comprenem que la reducció material promou la llibertat personal i la manca de dependència.

Així doncs, hem d’estar oberts a qüestionar constantment la necessitat i la utilitat dels productes que consumim.

Seguint aquesta filosofia, prioritzarem la qualitat i no la quantitat, les experiències en lloc de les coses materials.

Un exemple sorprenent el tenim en l’experiència de la cooperativa d’habitatges de la Borda, una experiència pionera a Barcelona, en què novament es redueix el consum mitjançant la centralització de serveis que ens semblaven estrictament individuals.

Contra tot pronòstic, la bugaderia d’aquesta comunitat de 30 habitatges compta només amb 3 rentadores, que es gestionen amb un senzill sistema de reserva prèvia de l’hora a la qual la farem servir.

3. Casa amb residu zero: reutilitzar (allò que consumim)

El principi de Reutilitzar arriba quan no hem pogut prevenir la generació d’un residu a través de les 2 R prèvies: Rebutjar i Reduir. És habitual confondre la reutilització amb el punt següent, el reciclatge. Tanmateix, quan parlem de Reutilitzar en una casa amb residu zero fem referència a l’ús del producte en la seva forma de fabricació original.

Donant una segona vida als productes, aconseguim maximitzar-ne l’ús i augmentar-ne la vida útil. Aquesta manera de funcionar es contraposa al concepte d’obsolescència programada que promouen certes empreses, que determinen el final de la vida útil d’un producte de manera planificada prèviament pel fabricant durant la seva fase de disseny.

Una altra confusió habitual és considerar la reutilització com a sinònim d’acumulació, conservant productes inservibles per a nosaltres en un determinat moment vital sota la reflexió constant «i si algun dia…».

Cal entendre que la reutilització del producte la pot efectuar una persona diferent de nosaltres; per tant, dinàmiques com la circulació i l’intercanvi de productes s’han de fomentar.

Un exemple molt estès d’aquesta pràctica és la roba que fem servir, un panorama que en països com Espanya ha canviat completament en només una generació. El fenomen de la roba barata i de baixa qualitat ha pres els carrers, acompanyat per un concepte consumista de la moda i l’estil que canvia constantment.

4. Casa amb residu zero: reciclar

Arribats a aquest punt, hem comprès que una casa amb residu zero no passa per «reciclar-ho tot», com podíem pensar al principi. I és que el reciclatge és, malauradament, el concepte que més ha calat en la nostra societat moderna i no deixa de ser un procés que requereix una logística i una energia enormes per a la seva gestió i transformació.

A diferència del punt anterior —reutilitzar—, Reciclar implica sotmetre el producte original a un procés de transformació, en què podem arribar a fer-lo servir per a un altre propòsit.

Destacarem punts en contra del reciclatge per conscienciar-vos sobre la necessitat de reciclar només estrictament en el cas de no haver pogut rebutjar, reduir o reutilitzar aquest residu.

En primer lloc, hem de comprendre que tot sistema de reciclatge requereix energia per al seu tractament, una energia que hem de produir en un moment en què no som capaços ni de produir de manera neta l’energia que necessitem per a tasques bàsiques del nostre dia a dia, com el subministrament elèctric o la calefacció.

A més, es tracta d’un procés que no podem dur a terme nosaltres mateixos, de manera que no podem assegurar que s’executi correctament. A Espanya, encara hi ha una gran manca de regulacions per a empreses, fabricants, ajuntaments i consumidors; per no parlar de la manca de conscienciació: al nostre país es recicla únicament al voltant del 30% dels residus que produïm.

Per la nostra part, podem fer un exercici de conscienciació tant nostra com de les persones del nostre entorn, sensibilitzant-nos en la compra de dissenys de productes duradors, així com de productes que ja han estat reciclats o són susceptibles de ser-ho.

5. Casa amb residu zero: compostar la resta

El compostatge es defineix com la gestió per descomposició de la matèria orgànica, de manera que es limita exclusivament a aquest sector de residus, normalment provinents de restes de cuina i de jardineria. Es calcula que suposen 1/3 dels residus domèstics de la mitjana espanyola.

Parlem del procés natural que té el planeta per reciclar, cedint els seus nutrients a la terra perquè les plantes els puguin absorbir.

És tan senzill com disposar d’un recipient de compost o utilitzar els contenidors públics destinats a aquest efecte, en què les restes orgàniques s’han d’introduir en bosses compostables. Amb l’ajuda de microorganismes i cucs, el volum dels nostres residus disminueix en pocs dies i podrem aprofitar el producte final que obtindrem al nostre jardí/hort com a adob natural.

A diferència del punt anterior, aquí sí que tenim autonomia per fer-ho i ser conscients d’on acaba el procés. Tanmateix, cal reconèixer que és un procés que requereix un cert espai que ha de ser exterior.

Una altra iniciativa que persegueix aquest concepte és la d’un bany de compostatge, també anomenat vàter sec, en què, a més, ens estalviem aigua. Si voleu ampliar informació sobre aquest tema, hi ha un article en aquest mateix blog on us expliquem com funciona un vàter sec.

Un últim apunt per a la viabilitat del residu zero a gran escala: l’economia circular

No podem acabar aquest post sense parlar del concepte d’economia circular, una iniciativa que té com a objectiu reduir tant el consum de materials com la producció de residus, tancant els fluxos ecològics i econòmics dels recursos, tal com ho faria la terra de manera natural a través dels ecosistemes.

I és que l’economia circular parteix de la premissa que tot residu és susceptible de ser transformat en matèria primera, maximitzant així la sostenibilitat, i que aquest residu zero ha d’anar de la mà d’un objectiu d’emissió zero.

A l’abril de 2019 es va aprovar una directiva del Parlament Europeu per impulsar el reciclatge i limitar l’ús dels abocadors, que suposen la pitjor opció en matèria de gestió de residus a causa de les emissions de metà que es generen, un gas d’efecte hivernacle molt més contaminant que el CO₂.

La directiva va decretar que aquesta pràctica havia de convertir-se en l’excepció, tot i que actualment encara està completament instaurada a la majoria de països de la Unió Europea.