Com funciona un wàter sec?

Tot i que prémer un botó i veure com l’aigua llisca pel vàter és una acció quotidiana que hem normalitzat, la realitat és que l’invent del wàter d’aigua és relativament recent i, de fet, molts dels nostres avis encara recorden les clàssiques comunes dels pobles, en què un simple forat comunitari donava servei a tot un barri.

Ara sembla que tenir un wàter sec a casa és una excentricitat, una cosa de hippies o de radicals eco, però la realitat és que avui dia els wàters secs s’han modernitzat i hi ha distribuïdors de sistemes d’alta tecnologia en què, si no ens ho expliquen, no ens adonaríem que són banys sense aigua.

Es tracta dels nous wàters secs, una opció cada vegada més sol·licitada pels clients que volen construir cases ecològiques i autosuficients, ja que el consum d’aigua d’un wàter convencional pot arribar a representar el 40% del consum total d’aigua d’un habitatge.

Per aquest motiu, a l’article d’avui us parlem d’aquest sistema de vàter que no necessita aigua per funcionar. Sí, sí, ho heu llegit bé: aquests wàters no necessiten cap mena de connexió a la xarxa d’aigua. Però això no és tot: tampoc no necessiten estar connectats a la xarxa pública de clavegueram. Per tant, ens poden estalviar molts diners en consum d’aigua i, de passada, generar un adob molt pràctic si tenim un jardí o un hort.

Començarem amb una descripció més general sobre què és i com funciona un wàter sec, seguida d’una anàlisi de les seves utilitats i beneficis en l’àmbit domèstic.

A continuació, us posarem una mica al dia sobre la seva disponibilitat al mercat actual: on els podem adquirir, quins preus tenen, etc.

Per acabar, i perquè vegeu que el wàter sec és una aposta real de futur, us explicarem un cas pràctic o exemple de casa passiva que utilitza el wàter sec a tots els seus banys.

Com funciona un wàter sec?

El wàter sec o bany de compostatge és un tipus d’inodor sec. És a dir, funciona sense necessitat d’aigua per a l’evacuació.

Es poden utilitzar independentment de les connexions als subministraments d’aigua i clavegueram i proporcionen una alternativa de sanejament segura i higiènica tant si volem una casa autosuficient com si, per ubicació, ens trobem en una zona sense infraestructura de sanejament convencional.

D’aquesta manera, el wàter sec ens pot ajudar a reduir considerablement el consum d’aigua a la llar i els costos del tractament d’aigües residuals.

El wàter sec separa les femtes i l’orina de l’aigua residual comuna. Els nutrients de les plantes i la matèria orgànica es reciclen mitjançant el compostatge i les aigües residuals domèstiques restants es poden tractar més fàcilment.

D’aquesta manera, els inodors de compostatge actuen com a sistemes locals de pretractament, retenint substàncies que poden ser perjudicials per al medi ambient.

Tot i que cal un compromís per part dels usuaris i operadors per mantenir el sistema de manera adequada, cosa que inclou la gestió del compost fecal, aquest manteniment és mínim: segons la tecnologia, el buidatge pot ser un cop l’any o, segons l’ús, cada dos anys, d’una matèria sense olors molt rica en minerals i nutrients per al jardí.

Majoritàriament, el wàter sec és un sistema domèstic, fàcil d’utilitzar i de mantenir, per la qual cosa es pot aplicar a la majoria de parts del món, ja sigui com a solucions de baix cost, autoconstruïdes o com a productes fabricats d’alta tecnologia.

Utilitats i beneficis del wàter sec

Funcions principals del wàter sec

El wàter sec o inodor de compostatge (biològic) rep i processa excrements i paper higiènic en un contenidor o volta especialment dissenyada. Alguns sistemes combinen el tractament de les femtes i l’orina en una volta, mentre que d’altres estan dissenyats específicament per al tractament separat de les femtes i l’orina.

Els residus domèstics biodegradables, inclosos els residus d’aliments orgànics, també es poden afegir a la volta, ja que es degradaran biològicament en el procés de compostatge juntament amb les femtes.

El wàter sec consta de dos elements bàsics: un lloc per seure o posar-se a la gatzoneta i un dispositiu de recollida o compostatge. A més, un sistema de ventilació permet una bona aireació de la volta de compostatge i redueix l’olor.

La freqüència de buidatge de la volta de compostatge depèn de la capacitat del contenidor, la velocitat d’aportació i les condicions de compostatge.

El procés de compostatge:

Durant el procés de compostatge, la matèria orgànica es degrada biològicament per bacteris termòfils, fongs i altres bacteris del sòl com els actinomicets.

En condicions òptimes, les temperatures dins del munt de compostatge s’eleven entre 50 i 70 °C a causa de l’activitat biològica dels bacteris. Gràcies a aquestes temperatures elevades, el mateix procés de compostatge pot proporcionar una reducció substancial i ràpida de patògens.

Sent realistes, és difícil aconseguir aquestes condicions òptimes de manera constant, però sí que es pot fer un manteniment periòdic que asseguri un bon funcionament del procés de compostatge i del sistema del wàter sec en general.

Ventilació:

El contenidor o volta de compostatge es ventila per millorar tant l’aireació com l’evaporació de l’excés d’humitat del munt de compostatge. A més, gràcies als sistemes de ventilació podem controlar les olors mitjançant la pressió negativa.

En els casos més desenvolupats, es disposa d’un ventilador elèctric amb control de velocitat instal·lat dins de la volta. El ventilador ajudarà a equilibrar l’ús de l’inodor (si el flux d’aire és massa fort) amb el control de l’olor (si el flux d’aire és massa baix) i garantirà que s’eviti el refredament i l’assecat de la massa de compost.

Altres alternatives més econòmiques poden ser: ventiladors impulsats pel vent, l’aïllament de canonades i superfícies passives escalfades amb energia solar, però són menys controlables.

Higiene i manteniment domèstic:

A nivell domèstic, i sobretot per evitar les males olors a casa, és important assegurar que les cambres estiguin construïdes hermèticament, deixant només dos accessos oberts: d’una banda, la tassa i, de l’altra, la sortida superior del tub de ventilació.

Disposant d’aquests dos punts, es genera una circulació de l’interior cap a l’exterior per diferència de pressions, ja sigui per l’efecte de succió, a causa de la influència dels vents al voltant de la sortida; per l’efecte xemeneia (l’aire calent pujarà pel tub de ventilació); o per les diferències de pressió atmosfèrica per una major alçada a l’exterior.

També és important, com hem esmentat anteriorment, l’ús correcte del wàter sec, tapant i barrejant les femtes amb la terra preparada després de cada ús.

Oferta al mercat actual

Hi ha molts tipus i models diferents oferts per fabricants i distribuïdors a molts països dins d’una àmplia gamma de preus, en funció de la complexitat del disseny, el nombre d’unitats necessàries, els costos de transport, la producció i l’economia.

En primer lloc, trobem els sistemes de compostatge estàndard o Low-Tech.

Són bàsicament instal·lacions d’emmagatzematge, en què es recullen els excrements i es deixen descompondre a temperatura ambient. Poden requerir més manteniment que els sistemes semiautomàtics i un major grau de participació de l’usuari en el procés de tractament.

En canvi, els sistemes de compostatge o wàter sec High-Tech són unitats més compactes i solen estar equipades amb mescladors automàtics i escalfadors controlats per termòstat. Requereixen menys intervenció de l’usuari, sempre que l’equip tècnic funcioni de manera fiable.

El wàter sec també pot ser autoconstruït, sempre que s’assegurin els principis bàsics de funcionament i la tècnica de construcció.

Cost

Vista l’oferta del producte, també trobarem diferències en els pressupostos segons si parlem d’un wàter sec autoconstruït, un d’estàndard, High-Tech o Low-Tech.

Els costos de construcció dels banys autoconstruïts solen ser més baixos que els sistemes d’inodors fabricats, especialment si s’utilitza material local i els costos de mà d’obra són baixos. Els inodors construïts pel propietari poden ser una bona solució per a zones de baixos ingressos i en ubicacions sense cap altra infraestructura de sanejament.

D’altra banda, els sistemes estàndard o Low-Tech ja són una inversió superior respecte als autoconstruïts, però continuen sent molt menys costosos que les unitats d’alta tecnologia.

Finalment, els sistemes de sanitaris de compostatge d’alta tecnologia (High-Tech) ofereixen una bona solució si l’espai és car o limitat i el suport tècnic està fàcilment disponible, però lògicament són els més cars al mercat actual.

Aplicació a la realitat

Els sistemes d’inodors de compostatge es poden construir de manera simple tant manualment com amb tecnologies més avançades i processos mecànics.

Per la seva característica principal de funcionament en sec, aquest tipus d’instal·lació és particularment adequat per a zones o terrenys àrids i sense subministrament central d’aigua o clavegueram.

En alguns projectes, s’han implementat banys secs en cases de fins a quatre plantes.

Per al seu bon funcionament i manteniment, un wàter sec necessita el compromís dels usuaris, que s’encarregaran de gestionar tot el sistema.

A Suècia, per exemple, es va construir el projecte d’habitatge col·lectiu Gebers, que consta d’edificis d’apartaments per a 80 habitants.

A tots els banys dels apartaments es van instal·lar sistemes de wàters secs amb desviació d’orina. Aquesta es recull en un dipòsit col·lectiu al soterrani i es reutilitza en l’agricultura després d’un emmagatzematge extern addicional.

D’altra banda, les femtes cauen directament a uns contenidors convencionals de 140 litres a través d’unes canonades. La mida reduïda dels contenidors permet que es transportin i es buidin regularment en un lloc proper de generació de compostatge.