Neuroarquitectura a la Revista Arquitectura i Disseny

 

La reconeguda revista Arquitectura i Disseny publica aquest dilluns 27 de maig l’article Neuroarquitectura: consells pràctics de dos estudis d’arquitectura perquè la teva casa et faci més feliç, que compta amb Slow Studio com a estudi especialitzat a crear llars que fomenten el benestar físic i emocional. La revista Arquitectura i Disseny és una publicació mensual que s’enfoca en els últims avenços i tendències en el món de l’arquitectura, el disseny d’interiors i la decoració.

De fet, en el nostre apartat Research podeu trobar un article que permet aprofundir en el tema titulat Què és la neuroarquitectura? que detalla els 10 fonaments de l’arquitectura.

En l’article a la revista Arquitectura i Disseny, responem a una sèrie de preguntes sobre com dissenyar una casa feliç tenint en compte els principis de la neuroarquitectura:

 

En la vostra opinió, per què la neuroarquitectura és actualment (i des de quan) un aspecte important en el disseny de la llar?

La neuroarquitectura ha esdevingut important en el disseny de la llar a causa d’una creixent comprensió de com els espais que habitem i l’entorn físic afecten les nostres emocions, comportaments i benestar general. Des de fa algunes dècades, s’ha reconegut la influència significativa que té el disseny de l’espai en la nostra salut física, mental i emocional. Això ha portat a un major interès a crear entorns que promoguin la consciència, la calma, la concentració i la felicitat, la qual cosa és especialment rellevant en el context de la llar, on passem la major part del nostre temps.

 

La distribució de l’espai i la seva relació amb l’exterior són qüestions cabdals en la neuroarquitectura. Sentir-nos a gust i connectats amb el que ens envolta és fonamental. Per què?, i heu notat un canvi des de la pandèmia?

El disseny dels espais de vida i entorns construïts, concebent-los de manera holística en tenir en compte la continuïtat interior-exterior, són essencials en la neuroarquitectura perquè afecten directament la nostra sensació de benestar i connexió amb l’entorn. De fet, la connexió amb la natura és el principi central de la biofília, que es refereix al vincle innat que les persones tenen amb la natura i la necessitat d’interactuar-hi per mantenir un equilibri emocional i físic.

Durant la pandèmia, aquesta necessitat de connexió amb la natura i amb el nostre entorn s’ha tornat encara més evident, si bé és cert que abans de la pandèmia ja s’havien fet estudis que concloïen que passem més del 90% del nostre temps en espais interiors. Això ha portat a un major èmfasi en la creació d’ambients que propiciïn la connexió amb la natura, a través d’estratègies com obrir els espais a les vistes, entrada de llum natural, generació de corrents d’aire a través de ventilació creuada, ús de materials transpirables i naturals, cobertes vegetals que esmorteeixen i regulen temperatura i humitat, incorporació de vegetació a l’interior, creació d’espais semi-exteriors com patis bioclimàtics o pèrgoles cobertes mitjançant vegetació caduca i d’espais a l’aire lliure com jardins o balcons.

 

Vista i tacte són especialment importants en qualsevol interior. Concretament, podríeu dir-me tres maneres de traslladar ambdós sentits de manera pràctica (quins colors o accessoris usar, materials que ens fan sentir millor…) a la llar perquè la gent se senti més a gust?

– Ús de biomaterials: Incorporar materials naturals com fusta, ceràmica o pedra, que a més de tenir una petjada ecològica mínima, deixar-los vistos aporta qualitats de transpirabilitat, higroscopicitat, capacitat d’amortiment tèrmic i acústic, absorció d’olors, a més de reduir l’ús de recursos planetaris i treballar des d’una arquitectura sincera que no amaga les qualitats dels propis materials. Això només és possible quan treballem amb materials naturals i saludables.

– Il·luminació natural: El sol és vida, és una font d’energia inesgotable que proporciona llum i calor al planeta i conseqüentment als entorns construïts. Utilitzar sistemes que permetin l’entrada de llum directa però també difusa, que permetin regular la seva entrada i adaptar la distribució de les estances en funció de la seva orientació i de l’estació en què ens trobem, protegint-nos de la radiació a l’estiu i captant-la a l’hivern, genera ambients confortables a nivell visual. A més de confort visual, la captació i control solar millora el confort higrotèrmic de manera natural.

– Espais naturals: Prioritzar la biofília mitjançant la presència de plantes d’interior, patis bioclimàtics amb vegetació, pèrgoles protegides mitjançant vegetació de fulla caduca, preservar la vegetació existent de l’entorn alhora que ampliem la biodiversitat mitjançant presència d’aigua, refugis per a fauna… no només condiciona sentits com la vista i el tacte, també aporta aromes relaxants que permeten reconnectar amb la natura. A més, millora la qualitat de l’aire, absorbeix impureses de l’ambient interior, produeix oxigen i absorbeix CO2; també resulta molt reconfortant i beneficiós per a la salut mental en recordar-nos constantment que tots formem part d’un ecosistema i estem estretament lligats amb els éssers vius que conviuen en el nostre mateix planeta i al qual hem de respecte.

 

En la vostra web, parleu dels 10 fonaments de la neuroarquitectura. Entenc que tots són importants, però quins diríeu que són més fàcilment traslladables a qualsevol llar en què es vulgui millorar el benestar dels qui l’habiten?

Tots els fonaments de la neuroarquitectura són importants, però aquells que són més fàcilment traslladables a qualsevol llar són els relacionats amb l’elecció de materials amb els quals materialitzem els ambients interiors i la morfologia d’aquests espais; i la seva corresponent il·luminació.

Aquests aspectes poden ser adaptats amb relativa facilitat per millorar el benestar dels qui habiten la llar, ja sigui mitjançant la incorporació de llum natural, la creació d’espais funcionals i còmodes, o la selecció de materials naturals i renovables que promoguin una sensació de calidesa i confort.