Aerotèrmia a la Revista Arquitectura y Diseño

La revista Arquitectura y Diseño publica aquest mes l’article “Què és l’aerotèrmia i quants diners s’estalvien instal·lant-la”, en el qual s’analitza aquesta tecnologia renovable com una de les solucions més eficients per climatitzar habitatges reduint el consum energètic i les emissions de CO₂.
El reportatge explica com l’aerotèrmia aprofita l’energia continguda en l’aire exterior per generar calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària, destacant el seu paper com a alternativa sostenible davant els sistemes tradicionals de gas o gasoil.
Des de Slow Studio, especialitzats en habitatge sostenible i disseny passiu, compartim la nostra visió sobre l’ús de l’aerotèrmia i la seva integració en projectes arquitectònics orientats a l’eficiència energètica i el benestar. Podeu llegir-ne més al nostre article Què és l’aerotèrmia en una casa?
Estic en el cert en afirmar que, en general, combinar l’aerotèrmia amb plaques solars dona com a resultat una major eficiència energètica i un millor rendiment (entre altres coses perquè la dependència de l’electricitat és menor)?
Sí, esteu en el cert. Combinar aerotèrmia amb plaques solars és, avui dia, l’opció més eficient i rentable per a la producció d’aigua calenta sanitària.
L’aerotèrmia funciona amb electricitat, i en alimentar-se amb energia fotovoltaica, es redueix enormement la dependència de la xarxa i augmenta el rendiment global del sistema. De fet, el rendiment energètic pot incrementar-se de forma molt notable quan tots dos sistemes s’integren correctament.
Ara bé, des del nostre enfocament d’arquitectura bioclimàtica i passiva, entenem que l’aerotèrmia no és exactament una “alternativa”, sinó simplement la millor eina disponible per escalfar aigua calenta sanitària (ACS).
En un clima mediterrani, on el disseny passiu permet assolir confort tèrmic sense necessitat de sistemes actius, no té sentit utilitzar l’aerotèrmia com a sistema principal de calefacció o refrigeració.
Nosaltres no utilitzem cap sistema actiu de climatització, ni radiadors, ni terra radiant, ni aire condicionat. Treballem exclusivament amb principis passius, que són els que garanteixen l’eficiència i el benestar real dins d’un habitatge. Els sis principis bioclimàtics en què es basa la nostra feina són:
Captació i protecció solar: aprofitar la radiació solar a l’hivern per escalfar els espais interiors, i protegir-se’n a l’estiu mitjançant ràfecs, lames, pèrgoles o vegetació caducifòlia.
Inèrcia tèrmica: usar materials amb gran capacitat d’emmagatzematge tèrmic (murs de terra, pedra o formigó) que acumulen calor a l’hivern i frescor a l’estiu, estabilitzant les temperatures interiors.
Aïllament tèrmic: reduir pèrdues o guanys de calor amb envolupants ben aïllades que minimitzin l’intercanvi entre interior i exterior.
Hermeticitat i absència de ponts tèrmics: segellar correctament l’envolupant de l’edifici per evitar infiltracions d’aire i pèrdues tèrmiques localitzades.
Renovació de l’aire controlada: garantir una ventilació contínua i eficient que mantingui una bona qualitat ambiental interior sense pèrdues energètiques.
Ventilació creuada: dissenyar l’habitatge per aprofitar els corrents naturals d’aire, sobretot a l’estiu, generant confort tèrmic de manera passiva.
Per això, l’eficiència real no és a la màquina, sinó en el disseny arquitectònic.
El problema que veiem avui és que moltes persones instal·len aerotèrmia i la connecten a sistemes d’aire per a calefacció i refrigeració, i això és un error: són sistemes actius que escalfen l’aire, un mitjà poc eficient des del punt de vista energètic i, a més, poc saludable.
L’aire calent resseca l’ambient, redueix la humitat relativa, irrita les mucoses, debilita les defenses i genera un confort artificial i momentani. En canvi, un habitatge dissenyat amb estratègies passives manté temperatures estables tot l’any sense necessitat de gastar energia.
Per tant, l’aerotèrmia sí que és molt eficient, però s’ha d’utilitzar només per al que realment té sentit: produir aigua calenta.
En climes mediterranis ben dissenyats, no necessitem calefacció activa; i si en casos molt puntuals la demanda tèrmica ho requereix (per exemple, en zones de muntanya o amb poca radiació solar), es pot resoldre amb radiadors elèctrics connectats a plaques solars, sense necessitat de sistemes complexos ni costosos.
Alguns dels avantatges de l’aerotèrmia és que es tracta d’una instal·lació senzilla amb un període de retorn mitjà-baix, però quins altres dos o tres en destacaríeu?
Coincideixo que un dels seus principals avantatges és la facilitat d’instal·lació i el seu bon retorn econòmic, però hi afegiria tres punts clau més:
Màxima eficiència energètica: l’aerotèrmia extreu energia de l’aire exterior, generant fins a un 70% d’energia gratuïta enfront d’un 30% d’aportació elèctrica. Si aquest 30% procedeix d’energia solar, el balanç pot arribar a ser pràcticament neutre.
Versatilitat i compatibilitat amb energies renovables: es pot integrar fàcilment amb sistemes fotovoltaics i adaptar-se a diferents sistemes de distribució (aigua, radiadors de baixa emissivitat, murs radiants, etc.), encara que insistim que no tots són igual de coherents en termes bioclimàtics.
Baix manteniment i llarga vida útil: no requereix combustible, ni revisions complexes, ni emmagatzematge d’energia tèrmica més enllà del dipòsit d’inèrcia. És un sistema net, estable i amb una durabilitat elevada.
Així i tot, m’agrada insistir que la tecnologia no substitueix el disseny arquitectònic.
El primer pas sempre ha de ser reduir la demanda energètica mitjançant estratègies passives; només quan aquesta demanda mínima no es pot cobrir de manera natural, es justifica incorporar un sistema actiu com l’aerotèrmia.
En definitiva, l’aerotèrmia és una tecnologia excel·lent, però no la solució universal.
En climes mediterranis, un bon disseny passiu aconsegueix que l’edifici mantingui la calor a l’hivern i la frescor a l’estiu sense necessitat de recórrer a sistemes actius. Per això, per a nosaltres, l’aerotèrmia no és una alternativa, és una eina puntual i concreta: la millor opció per escalfar aigua calenta sanitària, i res més.