10 perfils d’IG a seguir el 2023

Avui compartim 10 perfils que ens inspiren en el nostre dia a dia.

Perfils que no tracten d’arquitectura, sinó que ampliem l’escala i obrim mires per entendre com afrontar la construcció avui dia, des d’una perspectiva global en un escenari d’emergència climàtica.

És tan important entendre la magnitud del problema per conscienciar i actuar, cadascú des de la nostra professió, des de la nostra família, des de la nostra comunitat.

Pensar en global, actuar en local.

Així és com afrontem nosaltres l’arquitectura, des d’una profunda consciència que el planeta on vivim està en una greu crisi climàtica i des de la responsabilitat de lluitar pel canvi.

@Materialibrary

Material Library neix a Alemanya amb la intenció de generar una base de dades multidisciplinària de materials de base biològica, tecnologies i ciències emergents. Ja sigui biociment, algues o estructures de fusta mitjançant realitat augmentada, aquest perfil recopila la recerca més recent en materials biobased.

Aquesta revista en línia a Instagram intenta crear consciència sobre la fragilitat d’un sistema lineal basat en materials amb una elevada petjada de carboni i no circularitat.

La solució que proposen passa per investigar i popularitzar materials orgànics que es podran compostar i tornar a ser absorbits per la terra al final de la seva vida útil.

A més, demostra que, en tractar-se de materials totalment nous, aquests ofereixen una infinitat de noves possibilitats estètiques que els artistes i dissenyadors emergents saben mostrar millor que ningú.

Material Library preveu, en el futur, desenvolupar un lloc web i una botiga física de bricolatge que els permeti disposar de la infraestructura per començar a investigar per ells mateixos i, per descomptat, divulgar els seus descobriments.

@ecohealthychildcare

Els infants són especialment vulnerables a tòxics i contaminants; per això neix aquesta ONG dedicada a divulgar els riscos de l’ambient interior de la llar des del punt de vista de la salut dels més petits.

Eco-Healthy Child Care té com a objectiu millorar les pràctiques ecosaludables basades en la ciència per a professionals de la cura infantil. Entre d’altres, han desenvolupat un programa de suport per a les instal·lacions de cura infantil que compleixen una checklist on distingeixen 30 de les 35 millors pràctiques per al medi ambient, simples, gratuïtes o de baix cost.

Entre aquestes, coses tan bàsiques com informar de l’aplicació de pesticides per a la prevenció de plagues i posar especial atenció als tractaments d’acabat o als materials que componen el mobiliari.

Aquests canvis ecosaludables beneficien de manera immediata el benestar dels infants petits i del personal i creen entorns d’aprenentatge primerenc lliures de toxines. A més, una gran part dels recursos que han desenvolupat s’han traduït al castellà gràcies a donacions.

@carbonbrief

Carbon Brief és una revista anglesa que cobreix els darrers avenços en ciència climàtica i política energètica des d’una visió crítica, fent comprensibles temes complexos a través d’articles fàcilment entenedors.

Aquest perfil està especialitzat a divulgar, a través d’articles i gràfics clars i basats en dades, per ajudar a millorar la comprensió del canvi climàtic, tant en termes de ciència com de resposta política.

@sthlmresilience

Partint de l’objectiu que la humanitat ha de continuar desenvolupant-se i prosperar al llarg de les diferents generacions que han de venir, i entenent que habitem un planeta de recursos limitats, el científic suec Johan Rockström va proposar, l’any 2009, formar un grup de 28 científics de reconegut prestigi internacional amb qui desenvoluparia un estudi per definir els límits planetaris.

L’estudi va donar com a resultat la definició de 9 límits de referència dins dels quals la humanitat pot desenvolupar-se de manera sostenible, identificant els processos d’estabilitat i resiliència terrestre.

A més, el grup va advertir que traspassar aquests límits incrementa el risc de generar canvis ambientals irreversibles a gran escala. Des d’aleshores, la definició dels límits planetaris s’ha convertit en un estudi de referència en ciència i política climàtica.

Johan Rockström era aleshores el director del Stockholm Resilience Centre de Stockholm University, un centre científic líder al món que aborda els complexos reptes socioecològics als quals s’enfronta la humanitat, denunciant les conseqüències de l’emergència climàtica que vivim en relació amb problemàtiques socials endèmiques com la diferència entre el nord i el sud globals o la desigualtat de gènere, entre d’altres.

El centre no només publica articles de recerca i disposa d’un podcast propi, sinó que també ofereix cursos interdisciplinaris universitaris, de màster i doctorat, aplegant així diferents disciplines al voltant del concepte que ha de guiar el futur: la resiliència.

@cnnclimate

CNN Digital té un compte especialitzat en notícies climàtiques; a més de ser líder en notícies i informació en línia, busca informar, implicar i empoderar el món amb notícies de gairebé 4.000 periodistes a tots els racons del món gràcies al seu equip dedicat, que cobreix les 24 hores, els set dies de la setmana, a escala internacional.

La seva recerca incansable de la veritat, narrada per perfils interdisciplinaris com periodistes, dissenyadors i tecnòlegs, ha donat els seus fruits i ha generat un perfil de lector compromès, conscient que és testimoni de la història a mesura que es desenvolupa i que vol saber no només què va passar, sinó també el perquè i el significat que s’hi amaga.

@la_salud_de_la_humanidad

«No és casualitat que la salut dels ecosistemes i la de les persones segueixin els mateixos principis»; amb aquesta cita es presenta el científic i professor d’investigació del CSIC Fernando Valladares, un dels científics climàtics més destacats del nostre país, excel·lent divulgador i activista climàtic, membre del moviment Scientist Rebellion.

Valladares té l’objectiu de parlar-nos de les fortes relacions entre salut i pèrdua de la biodiversitat ambiental.

Moltes de les seves reflexions se centren a Espanya i en les regulacions o la legislació necessàries sobre temes com les macroexplotacions agrícoles o les macrogranges.

A més, ha desenvolupat una web tan dinàmica com el seu perfil, plena de vídeos i publicacions, on destaquem un apartat amb tots els seus llibres i un altre amb infografies que resumeixen dades complexes de manera molt clara en una sola imatge.

@yaleenvironment360

Fundada el 1701, la Universitat de Yale és la tercera més antiga del país i una de les més selectes, on s’han format diversos presidents i premis Nobel. Al seu compte sobre medi ambient recopilen notícies crítiques sobre canvi climàtic i biodiversitat.

Yale Environment 360 és una revista en línia que ofereix opinions, anàlisis, informes i debats sobre qüestions ambientals globals. Presenta articles originals de perfils tan diversos com científics, periodistes, ambientalistes, acadèmics, legisladors i empresaris, així com contingut multimèdia i un resum diari de les principals notícies ambientals. Yale Environment 360 es publica a la Yale School of the Environment de la Universitat de Yale gràcies a fons de diferents fundacions.

@extinctionrebellion

Extinction Rebellion és un moviment internacional social i polític de desobediència civil no violenta que es rebel·la per la vida i protesta contra la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat, el risc d’extinció humana i l’esforç ecològic.

Cada cop el seu logotip s’ha fet més popular i visible pel carrer i a totes les protestes en relació amb l’emergència climàtica, cosa que ens fa pensar que el món finalment ha despertat a la realitat del col·lapse climàtic i del col·lapse ecològic i ha entès que la seva causa principal és un sistema capitalista que exigeix una expansió perpètua i està devastant el món viu.

Ho tenen molt clar i ofereixen una solució que conduirà a un canvi significatiu i immediat: el decreixement. Recentment han publicat el llibre Less is more, how degrowth will sabe the world, que suposa una exploració innovadora de la millor solució possible a la crisi climàtica: un nou model econòmic i una nova manera d’entendre la nostra relació amb el món natural.

@unclimatethechange

Compte oficial del Climate Change Secretariat de l’ONU, on es publiquen els darrers pactes i mesures establerts a les Conferències sobre Canvi Climàtic, com la recent COP27 a Egipte.

Fundada el 1992, la UNFCCC (ONU Canvi Climàtic) és l’entitat de les Nacions Unides encarregada de donar suport a la resposta global davant l’amenaça del canvi climàtic.

UNFCCC significa Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. La Convenció està formada per 198 membres i el seu tractat principal és l’Acord de París del 2015, amb l’objectiu de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota d’1,5 graus centígrads l’any 2100 en relació amb els nivells preindustrials.

@FTCLIMATE

El principal mitjà de comunicació de finances mundial també ha detectat que la crisi climàtica pot afectar la nostra economia. El compte climàtic del Financial Times es defineix com el punt de trobada entre negocis i canvi climàtic.

Amb més de 2 milions de lectors diaris a escala mundial, aquest diari d’origen britànic va ser fundat al s. XIX per tractar les notícies dels negocis i l’economia.

Al seu perfil dedicat al clima revisen diàriament les polítiques climàtiques i la seva relació amb el desenvolupament financer a escala global, actualitzen sobre inversions i noves empreses estratègiques en el model de transició energètica o publiquen estudis sobre com les variacions del clima poden afectar el desenvolupament de les economies i els mercats, entre d’altres.

Sens dubte, una visió enfocada a empresaris i inversors, potser no tan compromesa amb el canvi, sinó a oferir una visió objectiva de com els canvis experimentats arran de la crisi climàtica poden afectar el desenvolupament dels mercats.