Sistemes constructius
Casa amb coberta vegetal
Les cobertes vegetals s’han utilitzat al llarg de la història fins i tot en climes molt freds; als països nòrdics, per exemple, existeix un tipus de casa amb coberta vegetal tradicional realitzada amb palla amb una durabilitat de diverses dècades.
Al nostre clima mediterrani, existeixen alguns exemples en l’arquitectura vernacla com són l’hòrreo gallec o el chozo extremeny, tots dos exemples de cobertes amb fort pendent per a petits habitacles.
Però més enllà de l’arquitectura tradicional, la casa amb coberta vegetal s’està estenent avui dia quan es tracta de la construcció de cases ecològiques a causa del bon funcionament tèrmic que ofereixen.
Hem de recordar que la coberta és la cinquena façana de casa nostra i la que més sol rep; per aquest motiu, aconseguir esmorteir tota aquesta calor mitjançant un mantell de terra i plantes és una de les millors opcions per regular la temperatura interior de casa nostra evitant el sobreescalfament.
A la pràctica hi ha molts clients que encara es mostren escèptics a aplicar aquest tipus de sistemes; al nostre clima s’ha utilitzat molt tant la coberta inclinada de teula com la coberta invertida (coberta plana). Una coberta vegetal no és més que una coberta plana en la qual, en lloc de protegir la superfície amb graves o paviment, la recobrim mitjançant un mantell de terra al qual —amb la seva corresponent làmina antirels— se li afegeixen plantes.
En l’article d’avui s’intentarà aclarir què és això d’una coberta vegetal solucionant tots els dubtes que pugueu tenir sobre el seu funcionament i posada en obra. També parlarem de costos i manteniment, quelcom tan important quan es tracta d’una zona de casa nostra que generalment és de difícil accés.
Sistemes per a una coberta vegetal
Abans de començar, és convenient conèixer quins tipus o sistemes existeixen avui dia per construir una casa amb coberta vegetal.
El món de la construcció s’ha anat tecnificant i tornant més estricte pel que fa a normatives de posada en obra, qualitat i seguretat, sobretot per garantir el confort dels usuaris de qualsevol edifici.
Per això, una casa amb coberta vegetal ha de respondre a estrictes estàndards en relació amb les normatives de qualitat i seguretat.
A grans trets, podríem englobar les cobertes vegetals en dos tipus:
Coberta vegetal sobre un sostre pla.
Sempre tindrà un pendent mínim (de l’1 al 5 %) per al drenatge d’aigua.
Coberta vegetal sobre un sostre inclinat.
Existeixen límits per evitar esllavissades o despreniments de terra. De fet, a partir d’un 85 % de pendent es consideraria com a sostre empinant i, en ser un cas extrem i molt específic de certes zones, no entraré a tractar-lo en aquest article.
Casa amb coberta vegetal plana
Considerem una casa amb coberta vegetal plana aquella que té una inclinació d’entre un 1 i un 5 %.
Als sostres plans, la coberta verda serveix d’ajuda o protecció contra les perjudicials influències climàtiques, allargant així la vida útil del nostre sostre.
Per prevenir l’assecament del substrat que es col·loca, que comportaria la manca de vegetació, els sistemes d’enjardinament per a sostres plans preveuen una capa de drenatge especial que ajuda a desviar l’aigua sobrant i facilitar la circulació constant d’oxigen a la terra.
Una casa amb coberta vegetal plana es construeix amb diferents capes i components:
– Làmina d’impermeabilització.
– Capa de protecció
– Capa de drenatge
– Capa de filtrat
– Substrat (terra)
– Vegetació
Casa amb coberta vegetal en pendent
Una casa amb coberta vegetal en pendent es distingeix segons la seva inclinació:
– Sostres de lleu inclinació: entre 5 i 36 % de pendent.
– Sostres d’inclinació forta: entre 36 i 85 % de pendent.
– Sostres empinats, amb pendent superior al 85 %, que no tractarem per la complexitat de la posada en obra.
a. En el primer cas, els sostres inclinats amb pendent lleu, hem de considerar que la mateixa inclinació del sostre facilita i economitza la construcció d’una casa amb coberta vegetal.
Podem considerar el sistema com un sistema de sostre d’una sola capa, és a dir, que no caldrà cap capa de drenatge ni feltre perquè l’aigua no s’estanqui i malmeti la coberta.
La terra té la mateixa capacitat tant per emmagatzemar com per drenar l’aigua sobrant.
Si al substrat es barregen partícules de gra gruixut (pedra tosca, escòria, pissarra expandida o argila expandida), el sistema funcionarà millor a més d’ajudar a reduir el pes de la coberta, augmentar la seva capacitat d’aïllament tèrmic i facilitar la respiració de les arrels.
b. El segon cas, el cas dels sostres inclinats amb pendent pronunciat o fort, funcionen igual que els anteriors, però amb l’afegit que necessiten mesures de seguretat extra per prevenir i evitar esllavissades de la terra.
Aquestes mesures de seguretat poden ser des de tècniques que utilitzen la mateixa vegetació per retenir el substrat com a mesures constructives. L’elecció d’una o altra depèn de la inclinació del sostre, la distància, el gruix del substrat, la seva composició i capacitat d’adhesió i finalment el grau d’arrelament.
Els travessers per sota de la làmina d’impermeabilitzant són molt efectius per a la seguretat contra l’esllavissada, encara que haurem d’evitar malmetre la capa impermeable arrodonint les cantonades de la fusta que es col·loqui.
Una altra opció és la d’utilitzar feltres ben fixats, malles o matalassos antilliscants subjectes al carener, sempre que el substrat estigui ben compactat.
També existeix la possibilitat de col·locar la vegetació mitjançant rotlles de gespa o com a matalassos de vegetació, amb els quals es pot disminuir el perill d’esllavissada del substrat.
De quines capes es compon una coberta vegetal?
Un cop revisats els diferents tipus de coberta, entrem en detall en les diferents capes que componen una casa amb coberta vegetal.
Estructura i aïllament tèrmic
Bàsicament es considera òptima qualsevol estructura, del tipus que sigui, que suporti la càrrega que suposa el gruix de terra i altres capes que se li col·locaran a sobre.
L’aïllament juga un paper important ja que podem trobar-lo en dues posicions, fent que classifiquem el sostre com: sostre fred o sostre calent.
La diferència principal entre els dos sostres és que al sostre fred, l’aïllament tèrmic se separa de la capa de vegetació per una cambra d’aire i no es col·loca cap sistema de barrera de vapor.
En canvi, en un sostre calent la cambra d’aire se suprimeix i sota la capa d’aïllament tèrmic trobarem una barrera de vapor per evitar que entri vapor d’aigua a la capa aïllant i pugui condensar-se allà, malmeten-ho tot i produint un mal funcionament tèrmic a casa nostra amb coberta vegetal.
En definitiva, si esteu pensant en una casa amb coberta vegetal, us recomanem que sempre utilitzeu el sistema de coberta calenta. És el més econòmic i efectiu per a sostres enjardinats.
Membrana de sostre i protecció contra la perforació per causa de les arrels
La membrana impermeable és un producte tèxtil sintètic derivat del petroli; malgrat la seva petjada ecològica, disposem de poques alternatives reals al mercat.
És una làmina que evitarà el pas de l’aigua a l’interior de l’habitatge a més de ser un element que protegeix la coberta i l’estructura dels possibles danys causats per les arrels de la vegetació.
Capa de drenatge
La capa de drenatge no serveix exclusivament per evacuar l’excedent d’aigua cap a l’exterior, sinó que també ajuda a emmagatzemar la necessària per al consum de les plantes.
Recomanem utilitzar materials minerals porosos i lleugers com ara sorres de gra gruixut, argila expandida, pissarra expandida, lava expandida, pedra tosca i materials reciclats d’escòria i maó.
Substrat
El substrat és bàsicament la capa que dóna suport a la vegetació.
Serveix com a matèria nutritiva i com a emmagatzematge d’aigua. Ha de tenir prou volum d’aire en porus per poder oferir-li a les arrels un suport estàtic i suficient perquè quedin fixes.
La capa de substrat respon principalment a la vegetació que utilitzarem. Han d’harmonitzar entre si, és a dir, que al final han de funcionar com una única capa.
Quina vegetació és la més convenient per a una casa amb coberta vegetal?
Per culminar una casa amb coberta vegetal se sol col·locar sempre una capa de vegetació. Però no totes les plantes són aptes per a aquesta funció.
Per a l’elecció de les plantes és important que tingueu clars els factors següents:
– El gruix del substrat i la seva possibilitat d’emmagatzemar aigua.
– La inclinació del sostre.
– L’exposició al vent.
– L’orientació, ja que els sostres que estan orientats cap al sol (al nostre hemisferi seria cap al sud) s’assequen més ràpid.
– L’ombra.
– Les precipitacions del lloc, que implicaran que la vegetació triada sigui més o menys resistent a les sequeres, gelades, precipitacions intenses…
– La vegetació ha de tenir una alçada de creixement entre 10 i 20 cm, amb pics de floració no superiors als 40 cm.
Tinguem en compte a més que la vegetació té un paper molt important per a una casa amb coberta vegetal ja que s’encarrega d’assegurar l’efecte d’aïllant tèrmic, sensació de frescor a l’estiu, aïllament acústic, estètica, etc.
Tipus de vegetació
A l’hora de decidir quina vegetació utilitzar en una coberta vegetal haurem de respectar sempre l’ús de vegetació autòctona segons el microclima.
Ens interessa que les plantes es mantinguin vives amb mínim o nul manteniment, és a dir, que amb la pròpia aigua de pluja sigui suficient.
En alguns casos pot ser recomanable instal·lar un sistema de reg per a períodes amb molta sequera; tanmateix, si vivim en una zona massa seca amb poca pluviometria potser la coberta vegetal no és la millor opció.
Hem de tenir en compte que una coberta vegetal funciona de forma òptima quan la vegetació està en ple rendiment, viva, ben arrelada i frondosa.
Els tipus de vegetació més usats en la construcció d’una casa amb coberta vegetal són: la llavor de pastures i herbes silvestres, gespa i mantes de vegetació amb barreja de plantes.
L’elecció d’un tipus o un altre dependrà dels paràmetres que he comentat anteriorment, però, sobretot, el factor més condicionant serà el gruix del substrat que el sosté.
Vegem els diferents gruixos de substrat segons la vegetació:
Llavor de pastures i plantes silvestres
Es tracta d’un tipus de vegetació el substrat de la qual ha de ser de 12 a 18 cm, generalment amb partícules de cel·lulosa, argila, alginat o altres materials sintètics que evitin l’escampament de la llavor injectada.
La llavor de pastures i herbes són difícils de germinar, però un cop ho fan són molt resistents.
Esqueixos (Sedum, sedum-herba i pastura)
Els tipus de Sedum es cultiven generalment amb trossos de rebrolls (parts de la planta tallades).
Arrelaran fàcilment i també poden suportar períodes de sequera.
Per al cultiu per esqueixos es necessiten al voltant de 40 rebrolls per cada m2.
El gruix de substrat ha de ser entre 5 i 8 cm.
Gespa en rotlle prefabricat
Existeixen empreses en molts països que produeixen gespa en forma de rotlle prefabricat, encara que no hem de confondre’ns amb la gespa artificial.
Si voleu instal·lar aquest sistema haureu de tenir sempre en compte les mesures del rotlle per poder calcular bé la quantitat que necessiteu comprar.
En aquest cas el gruix del substrat sol ser d’uns 2 cm.
Mantes de vegetació
Les mantes de vegetació són sistemes també prefabricats que s’armen amb feltre, xarxes o malles de fil trenat.
Contenen diferents barreges de molsa, suculentes, pastures, herbes i plantes de bulb.
El gruix de substrat ascendeix d’1,5 a 3,5 cm i les seves dimensions màximes són d’1 x 1 m.
Cures, manteniment i reg
A més de tots els avantatges tèrmics, funcionals, estètics i ecològics d’una casa amb coberta vegetal, he de dir-vos que existeix un altre aspecte que afavoreix l’elecció d’aquests sistemes per culminar casa nostra.
La coberta vegetal no necessita un gran manteniment ni cura específica.
Si les plantes estan ben triades, en general el reg es produirà de forma natural i en cas de morir alguna planta, aquesta es regenerarà gràcies a la pròpia producció i disseminació de llavors.
De tota manera, aconsellem que, si s’encarrega a una empresa la construcció del sostre verd, us assegureu de si és o no necessari prendre mesures especials en el marc de les cures d’acabament del sostre.
Podria ser el cas de dur a terme un reg inicial, reg durant la sembra i fins i tot una sembra posterior a la instal·lació.
Si existeixen períodes molt llargs de sequera, i particularment en sostres empinats orientats cap al sol o per a substrats amb escàs emmagatzematge d’aigua, pot ser útil fer un reg artificial.
Per a això instal·larem unes mànegues al substrat, recomanablement a la zona de més amunt, i que realitzin el reg per degoteig.
Per tot la resta, una casa amb coberta vegetal no necessitarà cap altre tipus de manteniment, a excepció de l’eliminació d’arbustos o males herbes altes que puguin créixer esporàdicament i comportin un risc per a l’estructura i capes de la coberta i casa nostra.
Costos i vida útil d’una coberta vegetal
L’oferta al mercat d’aquests sistemes de coberta vegetal és tan àmplia avui dia que se’m fa difícil fer afirmacions exactes sobre els costos mitjans que podem trobar.
En veritat, és sorprenent la quantitat de tipus que podem trobar, així com la gran aposta per part de les empreses i constructores en aquests sistemes.
No obstant això, potser per desconeixement o pressupost és un sistema que fins ara no s’ha utilitzat ni per a habitatge unifamiliar ni plurifamiliar.
L’aconseguir una construcció econòmica comença des de la planificació. Perquè un sostre verd sigui rendible recomano que s’instal·li en sostres amb pocs trencaments i amb inclinacions no massa grans.
Haurem de tenir en compte també la situació de comandes de les empreses, la distància de transport, l’accessibilitat del terreny i l’època de l’any, ja que aquests aspectes repercutiran directament sobre el preu de venda del producte.
Tenint tot això en compte, una casa amb coberta vegetal és avui dia una mica més costosa que una casa amb coberta convencional, però aquesta petita diferència es veu compensada amb el pas dels anys en forma d’un millor funcionament de l’habitatge i estalvi en manteniment.
Avantatges d’una casa amb coberta vegetal
Per acabar, farem un repàs dels avantatges que ens ofereix una casa amb coberta vegetal.
Com introduíem a l’apartat anterior, la inversió en aquest sistema es veurà reflectida i compensada per diferents aspectes molt positius tant per a la nostra butxaca com per a la nostra salut i estil de vida.
Una casa amb coberta vegetal afavoreix la…
– Reducció de les superfícies pavimentades.
– Producció d’oxigen, consum de diòxid de carboni.
– Neteja i puresa de l’aire.
– Regulació de la temperatura i humitat dins i fora de l’habitatge.
– Millora la vida útil de la membrana impermeable del sostre.
– Major aïllament tèrmic (estiu i hivern).
– Millor aïllament acústic.
– Protecció contra incendis.
– Integració amb el paisatge i amb l’ecosistema (insectes, aromes, efecte estètics i psicològics).
Amb aquest article hem intentat seleccionar els aspectes més importants per entendre el funcionament i avantatges d’una casa amb coberta vegetal.
Com sempre, si us han quedat o sorgit dubtes sobre aquests sistemes no dubteu a contactar amb nosaltres, un despatx en el qual treballem un equip d’arquitectes experts, sempre disposats a orientar el client cap a una construcció sana i sostenible.