Test Blower Door per a la certificació Passivhaus

Aquests dies hem realitzat dos test Blower Door en una casa certificada Passivhaus que tenim en marxa al despatx.

Blower Door és un test d’hermeticitat a l’aire que permet detectar filtracions a l’edifici. Es tracta d’una prova obligatòria per certificar una casa Passivhaus i recomanable en totes les cases passives, encara que no es tingui intenció de certificar.

El test consisteix a modificar artificialment les condicions de pressió d’un espai, edifici o habitatge per estudiar-ne el comportament. Així, mesura l’entrada incontrolada d’aire per poder resoldre les patologies del segellat.

I és que les filtracions, que solen trobar-se en juntes i trobades entre materials, comprometen l’estanqueïtat d’una construcció reduint-ne l’eficiència energètica. És per això que assolir l’estanqueïtat a l’aire és un dels secrets de l’estalvi d’energia a les cases passives i, per tant, una de les claus en la seva construcció.

La manca d’intercanvi d’aire amb l’exterior de vegades sorprèn molts clients que pensen que l’aire interior quedarà viciat, però a les cases passives sempre s’assegura una renovació de l’aire interior que, de fet, és d’obligat compliment per normativa de construcció i que se sol dur a terme per vies mecàniques de renovació d’aire.

En controlar l’intercanvi d’aire fresc, existeix la possibilitat de filtrar-lo i així augmentar encara més els beneficis per a la salut dels seus habitants, sobretot si viuen a la ciutat.

El més important pel que fa a la renovació d’aire és la condició que l’aire exterior introduït no entri a la temperatura ambient exterior, sinó que tinguem maneres de preescalfar-lo; és a dir, si a fora estem a 2 graus, podem preescalfar aquest aire, per exemple, a través d’un hivernacle o bé d’un tub canadenc que circula sota terra, de manera que l’aire fresc entri a casa a una temperatura al voltant de 20-22 graus.

Gràcies al test Blower Door es poden determinar debilitats constructives, reduir costos energètics, millorar el confort evitant corrents d’aire, reduir el soroll de l’exterior i evitar possibles aparicions de fongs o floridura.

Per certificar una casa Passivhaus cal realitzar com a mínim un test al final de l’obra, complint uns resultats inferiors a 0,6 r/h, renovacions de volum d’aire per hora. Aquest resultat correspon al paràmetre de permeabilitat a l’aire de l’edifici anomenat n50, que es calcula fent la divisió del volum d’aire que s’infiltra o s’escapa entre el volum d’aire total. Així, com més aire filtrat, més gran serà la magnitud del resultat i, per tant, pitjor per a l’estanqueïtat de l’habitatge.

Segons els criteris de certificació Passivhaus, és imprescindible realitzar un test un cop finalitzada l’obra. En aquest cas, en treballar amb diferents industrials, hem decidit fer un test previ durant la fase d’obra, per garantir que cada empresa participant assumeixi la responsabilitat i corregeixi amb antelació possibles errors d’execució.

La prova ha consistit en un procés de dos dies, de manera que s’han detectat anomalies que s’han pogut corregir entre tots dos test.

El test es realitza amb un ventilador que s’instal·la a la porta d’accés gràcies a un marc adaptable i exerceix una pressió constant de 50 Pa. En primer lloc, es segellen les entrades d’aire naturals de l’habitatge, com ara xemeneies, i es tanquen portes i finestres.

El primer dia, s’extreu aire de la casa cap a l’exterior per forçar la penetració de l’aire a l’interior, detectant així els seus punts d’entrada. Acostant una espelma a les juntes, detectem fins i tot els corrents d’aire més mínims. Aquesta comprovació també es pot fer amb una càmera termogràfica.

A continuació, invertim el sentit del ventilador i s’introdueix aire que exerceix una sobrepressió per detectar les fuites cap a l’exterior. Aquestes fuites es fan visibles des de l’exterior amb l’ajuda d’una màquina generadora de fum.

En ambdues proves, s’aplica la mateixa pressió de 50 Pa, per la qual cosa els resultats de sobrepressió i subpressió han de coincidir per corroborar que el test s’ha realitzat correctament.

El primer dia acaba amb resultats per sobre del que es desitjava, cosa normal en una fase prèvia. Així que s’inicia el segellat de juntes amb diferents mètodes i es repeteix el test al cap d’una setmana, de nou amb comprovació de subpressió i sobrepressió.

Després d’aquesta segona prova, el resultat obtingut és de 0,359 r/h, per sota dels 0,6 r/h requerits per a la certificació, un resultat excel·lent, tenint en compte que encara ens trobem en fase d’obra. Sens dubte, l’èxit de la prova és el resultat d’un treball en equip d’excel·lents professionals especialitzats i compromesos.