Què és una casa bioclimàtica?

Avui volem parlar-vos de què és una casa bioclimàtica i en què consisteix.

Com és el dia a dia d’una persona que viu en una casa que funciona gràcies a l’entorn que l’envolta, reduint el consum energètic i aprofitant els recursos naturals per generar l’energia necessària?

De fet, en el moment en què ens plantegem construir una casa i, si tenim una certa consciència ecològica o de salut, la majoria de nosaltres entrem a internet a buscar informació sobre cases ecològiques i passives, i és precisament en aquest moment quan la majoria dels clients arriben al nostre estudi immersos en un mar de dubtes.

Per intentar aclarir aquests dubtes i entendre què és una casa bioclimàtica, avui dediquem un post a definir-ne el funcionament i les característiques perquè tots aquells que us heu decidit a construir una casa bioclimàtica, sana i natural tingueu clares les bases de les quals parteixen aquest tipus d’habitatges.

Què és una casa bioclimàtica

Una casa bioclimàtica és un habitatge capaç de mantenir una temperatura interior adequada i agradable només amb els recursos naturals de l’entorn i, alhora, evitant les energies convencionals.

Això s’aconsegueix mitjançant la captació de calor i llum solar i el seu posterior emmagatzematge als materials de construcció, així com mitjançant l’aïllament tèrmic.

Adaptació al clima

Per aconseguir una temperatura interior adequada sense necessitat d’energies externes per climatitzar l’interior, serà important conèixer el clima i utilitzar diferents estratègies d’acord amb la ubicació on ens trobem.

En aquest sentit, caldrà tenir en compte l’orientació, l’aïllament i la ventilació.

Orientació

L’orientació és una de les primeres premisses que hauríem de comprovar abans de construir una casa. És important poder captar radiació solar per escalfar el nostre habitatge de manera natural.

A l’hemisferi nord, on ens trobem, la millor orientació és sud, ja que és la direcció que rep sol durant més hores al dia i amb més intensitat. Per aquest motiu, hem d’aprofitar-ho i situar a la façana sud una gran superfície de vidre, que podríem arribar a comptabilitzar al voltant del 75% del total de la façana.

Amb una superfície tan gran de finestres, a l’estiu podríem tenir un sobreescalfament de l’interior de casa nostra. Caldrà protegir-nos mitjançant porxos, pèrgoles o filtres solars que ens facin ombra i impedeixin que hi entri la radiació.

A la resta d’orientacions, per descomptat, haurem de disminuir aquest percentatge, ja que, igual que guanyem calor a través de les finestres, també la perdem. Especialment a la façana orientada al nord, haurem de disposar de poc vidre i, si cal obrir al nord, haurem de tenir en compte que els vidres siguin de doble o triple cambra aïllada, de manera que no perdem la calor generada a l’interior a través d’una façana que està contínuament a baixa temperatura.

Si el terreny on ens trobem té pendent, el millor serà que aquesta quedi orientada cap al sud. D’aquesta manera podrem treballar amb una façana molt oberta i aconseguir radiació solar.

A més, és possible que puguem aprofitar una de les característiques essencials del terreny, la inèrcia tèrmica, que es defineix com la capacitat d’un material d’emmagatzemar calor. Això implica que la terra és capaç de regular i reduir l’intercanvi de calor; de fet, si féssim un pou veuríem que, a una certa profunditat, la temperatura es manté relativament constant al llarg de l’any.

D’aquesta manera, si semienterrem una part de la façana nord, per exemple, aconseguirem que la calor que hem obtingut a l’interior de casa nostra no es perdi.

Com que volem disminuir al màxim el consum dels sistemes de climatització –aire condicionat, calefacció, etc.–, és important la captació de calor però també que, un cop captada, la mantinguem dins de casa nostra.

Aïllament tèrmic

L’aïllament és un altre dels temes a tractar per entendre què és una casa bioclimàtica. El seu gruix és un dels aspectes que diferencia avui dia una casa bioclimàtica d’una casa convencional.

Actualment, un habitatge es dona per bo si la façana té entre 8 i 10 cm de gruix. Però en el cas d’una casa bioclimàtica, el gruix de l’aïllant tèrmic serà de l’ordre d’entre 15 i 20 cm, depenent de la zona concreta on ens trobem.

D’altra banda, no només importarà quant aïllant col·loquem, sinó que no hi hagi ponts tèrmics. Un pont tèrmic és un punt concret de la casa en què l’aïllament perd la seva continuïtat.

Això passa quan els detalls constructius no estan ben resolts, cosa habitual en el 95% dels habitatges que es van construir en l’època precrisi i en què es prioritza el benefici econòmic del promotor per sobre de la qualitat constructiva i climàtica de l’habitatge. Un o diversos punts a la façana en què no hi hagi continuïtat de l’aïllament tèrmic pot ser un greu error, ja que facilitarà l’intercanvi de calor-fred entre l’exterior i l’interior de casa nostra.

Ventilació

Si bé fins ara hem aconseguit escalfar casa nostra i mantenir-hi la calor, també necessitarem saber com refredar-la. Ho farem mitjançant la ventilació.
Sabem que un corrent d’aire de tan sols 3 metres per segon –a 10,8 quilòmetres per hora– aconsegueix disminuir la sensació tèrmica en aproximadament 1 ºC.

En certa manera sembla fàcil i senzill, però cal situar les finestres de manera que no hi hagi obstacles ni parets que impedeixin aquest recorregut.

Per aquesta raó, moltes vegades ens servim dels patis interiors, que poden oferir-nos un espai exterior per ventilar les habitacions o altres estances. En el clima mediterrani, els patis funcionen força bé, ja que aconsegueixen crear una zona exterior una mica més controlada que l’exterior obert.

Estalvi energètic i econòmic en una casa bioclimàtica

En la definició de què és una casa bioclimàtica cal considerar l’estalvi energètic que s’aconsegueix amb aquest tipus de construccions, que en general poden arribar fàcilment al 80 o 90% d’estalvi en comparació amb un habitatge convencional.

A més, en una casa bioclimàtica fins i tot podem arribar al consum nul, de manera que, generant la nostra pròpia energia, podem deixar de dependre de les empreses que subministren gas o electricitat, evitant que casa nostra consumeixi energia per climatitzar i obtenint energia de manera pròpia. És a dir, podem arribar a construir una casa autosuficient.

Materials

Per descomptat, si en descriure què és una casa bioclimàtica hem dit que és essencial que s’adapti a l’entorn, també els materials que farem servir, per coherència, haurien de ser locals en la mesura del possible. Amb materials de proximitat estarem impulsant la producció de la nostra zona i estalviarem en el transport dels materials o sistemes.

En general, per al sistema de murs, treballarem amb materials naturals com poden ser la fusta o els materials ceràmics o petris, que tenen processos de fabricació amb una petjada ecològica reduïda.

Els materials ceràmics o petris tenen una gran capacitat per emmagatzemar la calor que obtenim a través del sol. D’altra banda, la fusta, si bé és un material més semblant a un aïllant i no acumula calor, és un material que ens permet treballar al taller al mil·límetre i controlar la posada en obra, de manera que aconseguim cases molt aïllades i estancs. A més, és un material que pesa poc i l’estructura del qual és de muntatge fàcil i ràpid.

Entre els beneficis també cal destacar que ajuda a regular la humitat de l’interior de la casa. La fusta, com que és un material porós, capta l’excés d’humitat ambiental i l’allibera quan el nivell d’humitat relativa interior és massa baix, generalment quan encenem la calefacció i l’ambient s’asseca.

En la definició de què és una casa bioclimàtica cal considerar l’estalvi energètic que s’aconsegueix amb aquest tipus de construccions, que en general poden arribar fàcilment al 80 o 90% d’estalvi en comparació amb un habitatge convencional.

A més, en una casa bioclimàtica fins i tot podem arribar al consum nul, de manera que, generant la nostra pròpia energia, podem deixar de dependre de les empreses que subministren gas o electricitat, evitant que casa nostra consumeixi energia per climatitzar i obtenint energia de manera pròpia. És a dir, podem arribar a construir una casa autosuficient.