Procés de disseny
Edifici d’habitatges sostenible
Avui al nostre blog introduirem un tema que està a l’ordre del dia, ja que representa una aposta de futur per a les ciutats i nuclis urbans.
Plantejar un edifici d’habitatges eficient pot semblar quelcom inviable, però la veritat és que és una opció per la qual cada vegada s’aposta més i existeixen exemples d’aquest tipus d’edificacions a ciutats d’arreu del món.
En aquest article ens centrarem en la fusta com a sistema de construcció eficient per aconseguir un edifici d’habitatges sostenible. Us explicarem com podem aprofitar les seves qualitats i avantatges per amortitzar l’aposta per aquest material de construcció i acabarem amb un cas pràctic que s’està construint actualment a Barcelona.
Es tracta d’un edifici d’habitatges sostenible projectat per un equip d’arquitectes i un col·lectiu de veïns mitjançant un interessant model participatiu.
Comencem!
La fusta com a sistema constructiu per a un edifici d’habitatges sostenible
Tot i que a Espanya no és gaire habitual construir amb fusta, darrerament les polítiques de construcció eficient han afavorit l’ús d’aquest material, ja que la fusta és un dels materials de construcció més sostenibles que existeixen al mercat, tant per les seves propietats com per la seva capacitat de ser totalment renovable.
Si bé és cert que, en general, l’ús de la fusta com a material constructiu es dóna més en habitatges unifamiliars, actualment existeix un augment del seu ús en casos d’edificis d’habitatges plurifamiliars.
Entenem per edifici d’habitatges sostenible de fusta aquell edifici l’estructura i tancaments del qual (parets i sostres) estan construïts totalment amb fusta i que, a més, funciona de manera eficient energèticament.
La versatilitat i flexibilitat que ofereix la fusta com a material de construcció ens permet adaptar-nos a diferents situacions gràcies a la gran diversitat de detalls constructius que el material ens permet dissenyar.
Per construir un edifici d’habitatges sostenible, apostarem per un sistema estructural de pilars i bigues de fusta.
Com a reforç d’aquesta estructura principal, podem emplenar amb uns marcs que ens serveixin alhora de subestructura i de subjecció per als murs que tancaran i separaran els habitatges o estances.
Aquests murs poden ser o bé panells prefabricats de fusta (l’aïllament ja ve inclòs al panell), o bé es pot generar un entramat in situ que s’anirà omplint amb aïllant de fibres naturals o un altre aïllament d’origen natural i tancant amb taulons o planxes de fusta.
En treballar amb un material flexible com la fusta, disposem d’una gran varietat de sistemes constructius, tancaments i acabats amb els quals projectar.
No obstant això, a nivell tèrmic, cal saber contrarestar la baixa inèrcia tèrmica del material per aconseguir un edifici d’habitatges sostenible que no perdi calor i consumeixi poca energia.
Per això és vital que l’edifici quedi ben aïllat. Si assegurem l’estanquitat i aïllament de l’edifici, podrem garantir un bon sistema de calefacció i refrigeració durant tot l’any.
La Borda, un exemple d’edifici d’habitatges sostenible de fusta a Barcelona
El projecte de la Borda és una proposta innovadora d’edifici d’habitatges sostenible a Barcelona.
Es tracta d’un projecte d’habitatge cooperatiu que va començar a plantejar-se entre 2012 i 2014 (any en què s’aprova el projecte d’arquitectura) i que s’ha executat entre 2017 i 2018.
I us preguntareu: què és l’habitatge cooperatiu?
L’habitatge cooperatiu parteix d’una nova forma de fer habitatge, la cohabitatge, que s’està promovent molt sobretot des de diferents associacions i col·lectius, ja que és un format que permet viure a una comunitat de persones en un immoble sense ser-ne propietaris ni arrendataris.
El col·lectiu de La Borda. Qui són?
És el cas de La Borda, un col·lectiu format per més de cinquanta veïns del barri de La Bordeta, al districte de Sants – Montjuïc (Barcelona).
Aquest col·lectiu es va crear el 2012 amb la voluntat de construir un edifici residencial en cessió d’ús. És a dir, construir un edifici que respongués a «la necessitat d’accedir a un habitatge digne, social, assequible i ambientalment sostenible amb la voluntat de fomentar noves formes de convivència i de generar comunitat a través de la interrelació entre veïns i veïnes».
Per a la construcció de l’edifici, el col·lectiu de La Borda compta, a més, amb el suport i participació d’altres cooperatives que els han ajudat a gestionar de forma activa i democràtica totes les fases del projecte empresarial. Entre aquestes, és important esmentar el col·lectiu de LaCol, responsable del desenvolupament del projecte arquitectònic dels habitatges.
Què fan?
Tot el projecte gira entorn d’un innovador model de cessió d’ús, un sistema que es basa en una propietat col·lectiva on els habitatges no es compren ni es lloguen.
Es tracta d’un model importat de països com Dinamarca (model Andel) i Uruguai (model FUCVAM) i preveu una doble cessió: del sòl i del pis.
El model de cessió d’ús permet fer front a possibles especulacions. Representa, a més, un canvi radical a la idea tradicional d’habitatge, aconseguint ser una alternativa viable en l’àmbit de l’habitatge públic i una nova forma d’accés i gestió per a les persones amb rendes baixes.
Com ho fan
En el cas que us expliquem avui, La Borda, és l’Ajuntament de Barcelona el que cedeix a la cooperativa el sòl públic, destinat a la construcció d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), amb un dret de superfície de 75 anys, a canvi del pagament d’un preu «x» anual.
Per la seva banda, els socis-habitants han de complir els criteris d’HPO i assumeixen el cost de la construcció de l’edifici o de la seva rehabilitació a través d’una aportació inicial de 15.000 euros i d’un crèdit, que amortitzaran pagant una quota mensual assequible a les seves possibilitats.
Els socis són lliures de deixar la cooperativa en qualsevol moment, recuperant a més la seva inversió inicial.
El resultat
A nivell de projecte d’arquitectura, el resultat de tot el procés recull les propostes plantejades pels habitants sobre el programa de l’edifici, les estratègies ambientals, les tipologies d’habitatges i els espais de servei necessaris. Finalment, el projecte executiu reflecteix la construcció d’una comunitat formada per diferents i múltiples estructures familiars.
L’edifici respon així a tres principis:
1. Redefinir el programa de l’habitatge col·lectiu
Pel que fa al programa, aquest edifici d’habitatges sostenible preveu 28 habitatges de diferents tipologies i espais comuns, que s’articulen al voltant d’un pati central.
Els espais comuns que es troben a la planta baixa són: una cuina-menjador, un espai de treball compartit, una bugaderia, una sala polivalent, un espai per a convidats, una sala de salut i cures i un aparcament per a bicicletes.
Aquesta disposició recorda l’organització de les masies tradicionals catalanes, on les estances per al bestiar, espais de treball i cuina s’ubicaven a les plantes baixes per aprofitar la calor produïda per escalfar les estances i dormitoris dels nivells superiors.
Es plantegen, a més, espais exteriors i semiexteriors d’ús comunitari com ara el pati, la terrassa amb coberta verda, una terrassa amb horts urbans, etc.
El disseny dels habitatges parteix d’una tipologia base de 40 m2, que es pot ampliar amb un o dos mòduls més en cas de necessitar un habitatge de major grandària.
Per respondre a aquesta flexibilitat, el projecte aposta per utilitzar la fusta com a element de construcció tant de l’estructura com d’elements de divisió (forjats i murs). La fusta és un material ecològic, versàtil i resistent que ofereix la flexibilitat i resistència necessàries per construir un edifici d’habitatges sostenible.
2. Sostenibilitat i qualitat ambiental
Un altre dels objectius principals del projecte de La Borda era aconseguir construir un edifici d’habitatges sostenible, és a dir, amb el menor impacte ambiental possible, tant durant l’obra com durant la seva vida útil.
Però aconseguir això no podia comprometre el confort dels usuaris de l’edifici, sinó tot el contrari. El confort dels habitants de l’edifici havia d’estar garantit amb el mínim consum possible, per tal de reduir els costos globals d’accés a l’habitatge.
L’aposta de l’edifici parteix de reduir al mínim la demanda inicial d’energia de l’edifici (electricitat, aigua, materials, gestió de residus, etc.) i prioritzar les estratègies passives o consum d’energies renovables aprofitant al màxim els recursos existents al lloc.
3. Participació dels usuaris
Durant el procés de disseny, construcció i ús de l’edifici de La Borda, s’ha tingut en compte la participació dels seus futurs usuaris, ja que representen la variable més condicionant del projecte.
El vincle i comunicació entre el col·lectiu i l’equip d’arquitectura encarregat del projecte ha estat constant i vital per aconseguir un resultat a mida de tots els habitants d’aquest exemple d’edifici d’habitatges sostenible a Barcelona.
Amb l’article d’avui volem explicar una nova realitat en què és 100% viable la construcció d’un edifici d’habitatges sostenible, utilitzant la fusta com a sistema estructural i material de construcció eficient.
Per exemplificar i posar un cas real, hem triat aquest edifici d’habitatges sostenible a Barcelona. La Borda té, a més, un enfocament social i molt cooperatiu que ens encanta, ja que com a Slow Studio, es busca la màxima confiança entre el client i l’equip d’arquitectes aconseguint un resultat final funcional i al gust del propietari o constructor.
Slow Studio aposta per ciutats eficients els edificis de les quals són ecològics, sans i autosuficients, i aquesta realitat només serà possible amb la participació de tots els agents: el promotor, l’arquitecte i el client final en l’aposta activa per alternatives reals de construcció ecològica i sana de consum nul i respectuosa amb el medi ambient.
No dubteu a contactar amb nosaltres per a qualsevol dubte que us pugui sorgir. A Slow Studio gestionem agrupacions de propietaris que volen dur a terme la construcció via cooperativa o comunitat de béns de diversos habitatges, ja sigui en forma d’edifici d’habitatges o en forma de cases independents agrupades.