Procés de disseny
Disseny d’una casa d’una planta
Així, arriben molts clients a la primera reunió al nostre estudi que fins i tot sense tenir encara clar quin serà el terreny on es construirà ja tenen clar que es tracta d’una casa d’una planta o dues plantes.
Alguns fins i tot arriben amb plànols de distribució molt clars, amb superfícies i usos de les habitacions, altres en canvi, arriben a cegues amb molta il·lusió però cap idea de com serà la seva futura casa.
Si bé totes les opcions són respectables i per descomptat, sempre intentem respectar abans de res les necessitats de cada client i de cada família durant el procés de disseny, la realitat és que la distribució del disseny d’una casa d’una planta o dues plantes dependrà del terreny del qual disposem i del pressupost.
Tot i així, sempre és bo valorar cada opció i els pros i contres de construir en una o dues plantes. En el post d’avui ens centrarem en el disseny d’una casa d’una planta, una opció que sempre és més econòmica i pràctica llevat que el terreny no ho permeti.
Vegem què implica el disseny d’una casa d’una planta pas a pas:
El disseny d’una casa d’una planta
1. Ocupació del terreny
El primer que haurem de valorar és la superfície total del terreny, en moltes poblacions el terreny mínim sol rondar els 400 o 500 m2 a partir d’aquí, un terreny gran es considera a partir de 1.000 m2 i molt gran a partir de 2.000 m2. En més de 2.000 m2 ja solem trobar parcel·les rurals. També podem trobar parcel·les urbanes de menys de 400 m2 però sol tractar-se de terrenys per a construcció de cases entre mitgeres ja siguin unifamiliars o plurifamiliars.
Si estem ubicant la nostra casa en un terreny de 400 o 500 m2 probablement no ens interessa ocupar més de 150 m2 en planta per disposar de prou espai exterior ja sigui per aparcar el cotxe o per disposar de zones de jardí o piscina. A més, generalment la normativa ens limita i no ens permet construir més d’un 30 o un 40% del total de la superfície de la parcel·la en planta, el que es coneix com a ocupació de terreny.
Així, si volem construir una casa de 300 m2 en un terreny petit haurem sí o sí de pujar en alçada i oblidar el disseny d’una casa d’una planta per construir com a mínim dues.
Com veiem, en finques de mida convencional, la decisió de construir una casa en una planta o en dues, tindrà una gran importància en relació amb l’ocupació del terreny.
Normatives d’ocupació
El disseny d’una casa d’una planta pot entrar en conflicte amb la normativa si aquesta és molt restrictiva o si disposem de pocs metres quadrats al nostre terreny. L’ocupació i l’edificabilitat són dos conceptes a tenir en compte en el disseny d’una casa.
L’ocupació d’un terreny és el total de superfície, expressada en percentatge, que podem construir en planta, és a dir els m2 de sostre del nostre habitatge.
Segons la normativa municipal de cada població, l’ocupació comptabilitzarà ràfecs, porxos o altres elements que sobresurtin de les façanes.
Per exemple, en un terreny de 1.000 m2 amb una ocupació del 20%, podrem construir una casa que ocupi en planta 200 m2 com a màxim. Això no significa que no puguem construir 2 plantes de 200 m2 una sobre l’altra. Per això haurem de comprovar la normativa relativa a edificabilitat.
L’edificabilitat d’un terreny ens indica quants metres quadrats totals es poden construir en una o diverses plantes.
Seguint l’exemple anterior, si disposem d’un terreny de 1.000 m2 amb una edificabilitat del 0,3 podrem construir com a màxim 300 m2 d’habitatge sumant totes les plantes.
Per aquest motiu, és important comprovar les normatives abans de decantar-se pel disseny d’una casa d’una planta o de dues plantes. En casos molt restrictius valdrà la pena valorar la construcció de la nostra casa en més d’una planta.
2. Adaptació al terreny
El disseny d’una casa d’una planta també passarà per l’adaptació al terreny. La seva inclinació i orientació seran determinants a l’hora de projectar el nostre habitatge.
Terrenys en pendent i terrenys plans
Quan el nostre terreny té molta pendent, serà més difícil i menys recomanable construir una casa d’una sola planta ja que això implicaria més moviment de terres i majors murs de contenció, la qual cosa encarirà la construcció.
A més, sempre recomanem adaptar-nos al terreny en la mesura del possible, ja que el contacte amb l’espai exterior serà molt més directe, a més evitarem grans moviments de terra i grans murs de contenció amb el conseqüent impacte visual que això comporta.
De fet, molts municipis limiten l’alçada i el nombre total de murs de contenció amb l’objectiu d’evitar precisament murs desproporcionats que espatllen la imatge del paisatge natural.
En general, si el pendent no és massa pronunciat no hi ha cap problema en construir una casa d’una planta, de manera que es pot dur a terme un cert moviment i contenció de terres per buidar una superfície prou gran i plana on situar el nostre habitatge.
En un terreny pla, en canvi, resulta més fàcil el disseny d’una casa d’una planta i no caldrà treballar amb alçades diferents per adaptar-se a la parcel·la.
Orientació, sol i ventilació
L’orientació és quelcom que, encara que no comporti augment del pressupost, sí que influirà en la nostra qualitat de vida a la casa.
En el disseny d’una casa d’una planta és necessari preveure quines estances volem col·locar en cada orientació i quina relació tindran entre elles.
L’orientació està molt relacionada amb el pendent ja que aquesta ens marcarà les direccions de les vistes i privacitat de la parcel·la. Per descomptat el cas ideal és un pendent orientat a sud, en què les vistes s’obren cap al sol. En aquest cas, a més, pot ser efectiu realitzar una casa en dues plantes adaptada al terreny de manera que multipliquem per dos la façana oberta a sud.
No obstant això, no sempre és un problema disposar d’un pendent amb orientació que no sigui sud. Recentment hem dut a terme un projecte a Vallromanes en què ens vam trobar que el pendent estava orientat a oest, per la qual cosa vam adaptar la casa al terreny per aconseguir la màxima façana a sud.
A més de l’orientació, serà important tenir en compte la ventilació. Al nostre despatx, tots els projectes estan pensats perquè, en la mesura del possible, totes les habitacions disposin de ventilació encreuada. D’aquesta manera, aconseguim renovar l’aire de forma ràpida i efectiva i especialment a l’estiu, treure la calor que es pugui acumular a l’interior.
3. Absència d’escales
Per descomptat l’absència d’escales en el disseny d’una casa d’una planta tindrà importància a nivell d’accessibilitat en cas de persones grans, o per exemple, si estem enguixats.
Però també és important a nivell de reducció d’espai que destinem a les circulacions.
La normativa espanyola de construcció – CTE– obliga que l’amplada de l’escala d’un habitatge particular sigui com a mínim d’1 metre. Si tenim en compte que una escala de dos trams ocupa uns 3 metres de llarg, això resultarà en 6 metres quadrats del nostre habitatge que estem destinant només a l’escala. A tot això caldrà sumar-hi les circulacions dels passadissos que es generaran de nou a la segona planta.
Per tant, en una casa de dues plantes, la proporció d’espais que dediquem a la circulació serà molt major.
És recomanable el disseny d’una casa d’una planta que més endavant s’amplia amb una segona planta?
En general no. Encara que tot es pot fer, no és recomanable ja que estem construint una coberta en una primera fase, per després destruir-la i pujar una planta nova. Això és poc coherent.
Normalment, si volem plantejar una ampliació posterior de la nostra casa, es recomana ampliar-la sobre la mateixa planta que ja tenim.
4. Compacitat
La compacitat és un concepte a tenir en compte en qualsevol projecte. Com més compacta sigui una casa, menys metres de façana tindrà i per tant, hi haurà menys intercanvi d’energia amb l’exterior.
És a dir, una casa molt compacta serà més eficient ja que no perdrà tanta energia a l’hivern ni es calfarà tant a l’estiu.
A més, això afectarà el cost total, un dels elements més cars de construcció és la façana ja que porta múltiples capes que inclouen aïllaments i acabats que han d’estar molt ben executats.
En relació amb la compacitat, quan valorem el disseny d’una casa d’una planta o dues haurem de tenir en compte que en construir una superfície de 200 m² en una sola planta, el nostre habitatge serà molt menys compacte que si el construïm en dues.
5. Possibilitat d’introduir patis
Encara que la presència de patis redueix la compacitat, en el clima Mediterrani solen funcionar força bé en moltes situacions.
El disseny d’una casa d’una planta fa més viable l’opció d’introduir patis i que els arribi més llum, ja que l’alçada de les parets que l’envoltin serà menor. Sempre és interessant valorar la presència de patis en funció tant de l’orientació com del programa.
Els patis ens permeten millorar la ventilació dels espais, són font de llum i aportar visuals inesperades en el disseny d’una casa d’una planta però també de diverses plantes.
6. Accessibilitat de la coberta
Lògicament, com menys plantes tingui la nostra casa, més fàcil serà accedir a la coberta, ja sigui per temes de manteniment o bé per utilitzar-la com a terrassa.
De fet, quan realitzem el disseny d’una casa d’una planta en un terreny inclinat és molt fàcil accedir a la coberta des de la part superior del pendent, una circumstància que molts dels nostres clients aprofiten per ubicar una escala i accedir a l’espai de la coberta.
Exemple de disseny d’una casa d’una planta
A Slow Studio, comptem amb el disseny d’una casa d’una planta de fusta, un model base que es pot adaptar a les necessitats específiques de cada terreny i de cada família.
Es tracta d’un habitatge de 110 metres quadrats amb 3 habitacions, dos banys, sala d’estar – menjador i cuina, als quals se’ls afegeix un porxo semi-exterior que permet incrementar la superfície de l’habitatge en 40 metres exteriors durant els mesos d’estiu.
Aquest és un exemple de disseny d’una casa d’una planta que funciona segons els principis de casa passiva, és a dir, que redueix al màxim el consum d’energia mitjançant estratègies de disseny com obertures a sud, ventilacions encreuades i un elevat aïllament.
Es tracta d’un model que busca complir amb tot el que hem tractat fins ara:
– S’adapta al terreny amb petites modificacions i col·locant el porxo a sud.
– És una casa molt compacta en forma de quadrat d’aproximadament 10 x 10 metres que redueix les pèrdues d’energia al llarg de la superfície de façana.
– No hi ha presència d’escales i la proporció de passadissos respecte al total és molt baixa. A més, els passadissos s’aprofiten per ubicar prestatgeries per a emmagatzematge i una taula d’estudi o treball connectada amb la zona d’estar.
– En aquest cas, no existeix la presència de patis, ja que es dóna prioritat a la compacitat i per temes de reducció de pressupost, però es podrien incloure sense cap problema. En aquest cas concret, la superfície acotada de l’habitatge (110 m2) ens permet ventilar totes les estances a l’exterior de forma eficient.
El disseny d’una casa d’una planta vindrà sempre lligat al desenvolupament del projecte.
Cada client i cada terreny són únics i diferents per la qual cosa, encara que en aquest article hem tractat alguns dels conceptes generals, convé valorar cada cas i plantejar totes les alternatives en relació amb les necessitats del client i per descomptat, del terreny. A Slow Studio, el despatx del qual sóc sòcia, ens reunim amb el client des del primer dia fins a finalitzar l’obra per aconseguir una casa que doni resposta a cada situació.