Energia
Construir una casa desconnectada de la xarxa
Cada setmana rebem consultes a l’estudi de persones que volen construir una casa desconnectada de la xarxa, i és que la idea que, un cop hem construït casa nostra, viurem sense pagar rebuts de cap mena és molt atractiva, però també té un cost.
A la majoria de clients els costa molt assimilar que, per aconseguir un consum nul, cal invertir una mica més durant el procés de construcció i, per fer-ho, possiblement haurem de sacrificar alguns metres d’habitatge.
Així que no tot són bones notícies, ja que, tot i que disposem del coneixement i dels mitjans, construir una casa desconnectada de la xarxa és més car, sí!, i l’amortització no és immediata: poden passar uns 10 anys fins que hàgim recuperat la inversió.
Aclarit aquest punt, vegem en què consisteix i quina és la viabilitat de construir una casa desconnectada de la xarxa.
I és que, si optem per un estil de vida sostenible, el disseny, els materials, els sistemes i la construcció de la nostra llar hauran de buscar en tot moment un equilibri pel que fa al consum d’energia i a l’ús de recursos naturals.
Una casa autosuficient és aquella que s’abasteix a si mateixa, és capaç de produir l’energia que consumeix i el resultat del seu consum és nul.
Construir una casa desconnectada de la xarxa hauria de ser, avui dia, una cosa més integrada a la nostra societat, més considerada sobretot en els passos previs a la construcció mateixa de l’habitatge; tanmateix, la construcció autosuficient encara es considera una inversió cara i inabastable.
És cert que cal una inversió prèvia més elevada que en el cas de les cases convencionals. Però aquesta inversió s’amortitza en un període relativament curt (uns 10 anys), ja que l’estalvi que aconseguim en una casa desconnectada de qualsevol subministrament és tal que el sobrecost de construcció és extremadament ràpid d’amortitzar.
Dividirem les estratègies en dos grups. Les primeres són les passives, és a dir, aquelles que aprofiten els recursos naturals (sòl, orografia, sol, temperatura i humitat, vents, etc.) que els ofereix el mateix clima i el lloc on es troben. En segon lloc, les estratègies actives, que es serveixen de la instal·lació de sistemes mecànics per ajudar a cobrir la demanda energètica i de confort de l’habitatge.
Aquestes estratègies no són d’ús general i s’han d’adequar a cada condició i emplaçament particular on desitgem construir la nostra casa de consum nul.
Estratègies passives per construir una casa desconnectada de la xarxa
Orientació i implantació
Una de les estratègies més importants a l’hora de construir una casa desconnectada de la xarxa és l’orientació. D’ella dependrà la disposició i composició de les obertures, el disseny dels murs i la distribució de les estances interiors.
Aquesta orientació es decideix en la fase projectual i ha de tenir en compte el recorregut del sol durant les hores de dia, així com la seva inclinació a cada estació de l’any.
És vital, per aconseguir que el consum de l’habitatge sigui nul, que aprofitem al màxim la radiació solar, i això s’aconseguirà si orientem i emplacem bé casa nostra. En climes temperats com el nostre, no hem d’oblidar que, tot i que a l’hivern la intenció és captar la major part de radiació possible, a l’estiu les coses canvien i aquesta demanda disminueix, de manera que ens haurem de protegir del sol.
Per fer-ho, les estratègies solen venir directament del disseny de les obertures, dotant-les de filtres practicables que podem adaptar segons l’època de l’any i l’hora del dia.
Un altre recurs és la vegetació. Amb una bona elecció de la flora que envolta l’habitatge —sempre que això ens sigui possible—, podrem servir-nos dels cicles de foliació per protegir i refrescar la casa a l’estiu sense perdre la irradiació a l’hivern.
Finalment, i també depenent del disseny de l’habitatge, podem generar espais de transició entre l’exterior i l’interior en forma de porxos que es puguin obrir o tancar en funció dels requeriments i que funcionin a manera d’hivernacle, captant el sol i cedint-lo a l’interior.
Les estances de dia es poden emplaçar a les façanes que rebran llum durant les hores de sol. Les peces de servei, així com els dormitoris, poden quedar a la part més fresca i allunyada de la radiació.
Pel que fa a la implantació al terreny, hem d’aprofitar les condicions del solar per afavorir les condicions de l’habitatge. Per exemple, aprofitar els terrenys inclinats per assentar l’edifici al mateix terreny. Amb això, una part de l’habitatge queda semienterrada i, per tant, més aïllada.
El primer pas que haurem de fer és seleccionar aquells murs que serviran de captadors de calor i aquells que simplement ens aïllaran de l’exterior.
D’altra banda, pensar en el gruix dels tancaments, així com en l’aïllament que utilitzarem, pot contribuir a no malbaratar l’energia captada, servint-nos de sistemes d’inèrcia i evitant pèrdues cap a l’exterior amb un bon aïllament.
Construir amb materials locals és sempre més coherent i sostenible. En cas de construir en fusta, podem optar per contactar amb serradores locals que treballin amb seccions més petites, fusta massissa i estructures d’entramat lleuger. En cas d’utilitzar maó, hi ha bones alternatives ecològiques de procedència local.
Pel que fa als panells prefabricats, haurem de fugir dels no ecològics, és a dir, aquells que utilitzen materials plàstics, agents químics difícils de reciclar i, fins i tot, de vegades perjudicials per a la salut.
Aprofitament de l’aigua
Pel que fa a l’abastiment d’aigua, es pot obtenir amb dos sistemes, segons si tenim o no aigua al nostre terreny.
(a) Recollida d’aigua de pluja amb filtratge posterior (sistema amb llum ultraviolada).
Tant si tenim aigua al subsòl com si no, aprofitar i emmagatzemar l’aigua de pluja és sempre una bona opció.
El sistema és senzill i la seva instal·lació no és gens complicada. L’aigua es recull a través de la coberta de casa nostra i es condueix pels baixants fins a un dipòsit ubicat normalment sota terra. Aquesta ubicació es deu tant a les seves grans dimensions (pot arribar a tenir una capacitat d’uns 10.000 litres) com a la necessitat de mantenir estable la temperatura de l’aigua.
Cal tenir en compte que, tot i que la teoria de recollida d’aigua és molt senzilla, s’ha de valorar la quantitat d’aigua a recollir segons la pluviometria de la nostra ubicació i, en tot cas, caldrà fer un ús racional de l’aigua. A la nostra latitud sol ploure pocs dies una gran quantitat d’aigua i, per aquest motiu, els dipòsits han de ser de dimensions més grans que en climes més plujosos.
En tot cas, serà indiferent que el disseny de la nostra coberta sigui inclinada o plana, però en cada cas haurem de preveure que la recollida d’aigua comenci un cop s’hagi netejat la pols i la brutícia recent de la coberta i dels baixants.
(b) Pous subterranis propis.
Només excavarem un pou subterrani si sabem que hi ha aigua al subsòl del nostre terreny.
Per determinar-ne la presència o no, haurem de contactar amb un expert o mestre saurí, l’ofici del qual es basa en la detecció de corrents subterranis i pous d’aigua mitjançant varetes metàl·liques, de fusta o pèndols.
El procés constructiu del pou comença amb l’excavació fins al nivell freàtic (on es troba l’aigua) i, posteriorment, s’hi instal·la una bomba d’extracció i les canalitzacions pertinents.
No hem d’oblidar la possibilitat que el nostre pou es pugui assecar o quedar-se sense aigua si el consum és elevat o si, per qualsevol motiu, deixa d’arribar-hi aigua.
Ús i consum de l’aigua
Un cop hem construït els mecanismes d’obtenció d’aigua, hem d’establir les pautes i els sistemes per al seu consum.
Construir una casa desconnectada de la xarxa implica obtenir aigua de manera natural. Tallem completament el subministrament de l’exterior, però per fer-ho hem de conscienciar-nos i comprometre’ns a no abusar-ne. Si no ho fem, correrem el risc de quedar-nos sense aigua. És importantíssim reduir i optimitzar al màxim el consum d’aigua de l’habitatge.
Com a ajuda, disposem de sistemes de reutilització d’aigua, amb els quals podem aprofitar, per exemple, l’aigua que passa pel rentamans o la dutxa al vàter després d’un senzill procés de filtratge. No obstant això, podem prescindir d’aquest darrer consum al vàter mitjançant la instal·lació d’un vàter sec, que no requereix aigua per funcionar i els residus del qual es transformen en compost que s’aboca a la terra del jardí.
L’aigua per al consum propi (aigua per beure) prové d’aquesta aigua emmagatzemada al dipòsit de casa nostra. Cal un filtratge previ, ja que la més mínima pols o residu orgànic pot generar el creixement de microorganismes.
El filtratge de l’aigua, des de la seva recollida fins al consum final, passa per diferents filtres:
– un filtre inicial que separa les partícules de mida més gran per gravetat.
– un segon tractament biològic que descompon les partícules de brutícia.
– esterilització mitjançant filtre ultraviolat que elimina microorganismes i bacteris.
Ventilació natural i subministrament d’aire calent
Tot i que a casa nostra autosuficient hem d’aïllar-nos al màxim de l’exterior, és important ventilar i aportar a l’interior una certa quantitat d’aire fresc.
La incorporació al disseny de l’habitatge de patis interiors i d’obertures en façanes oposades són estratègies molt útils a l’hora de ventilar i regenerar l’aire viciat de les estances, a més d’oferir una aportació lumínica i visual de relació amb l’entorn exterior.
Per si fos insuficient, existeixen sistemes mecànics que asseguren la regeneració de l’aire sense perdre les condicions de confort de les estances interiors.
El que es fa és conduir l’aire interior a través d’un mecanisme que recupera la calor i la trasllada a l’aire nou que entra. El mateix sistema incorpora filtres que garantiran que l’aire aportat serà de bona qualitat, cosa molt útil en cas d’entorns contaminats.
L’aportació d’aire calent a l’habitatge pot servir tant per ventilar com per escalfar les estances. Un mateix sistema pot cobrir dues necessitats.
Les estances semiexteriors poden, a l’hivern, cobrir-se amb vidres que, mitjançant l’efecte hivernacle, escalfaran l’aire de la sala. Aquest aire preescalfat es pot conduir a l’interior de l’habitatge, contribuint al confort climàtic de les habitacions.
Subministrament d’energia amb plaques fotovoltaiques
Avui dia, l’ús de plaques fotovoltaiques és el sistema més utilitzat per generar electricitat i també el més adequat per construir una casa autosuficient.
No s’han de confondre les plaques fotovoltaiques amb les solars! Aquestes últimes no generen electricitat, sinó aigua calenta.
Les plaques fotovoltaiques generen corrent elèctric a partir dels raigs solars que capten, ja que el seu funcionament es basa en la conversió de la radiació solar en energia elèctrica.
La seva eficiència vindrà condicionada per la quantitat de plaques col·locades, la seva posició i la seva orientació. Tot i que aquests elements són controlables, el rendiment d’aquestes plaques encara és baix i encara no disposem de cap sistema prou bo d’emmagatzematge d’energia.
Hi ha diverses empreses que prometen fabricar bateries domèstiques a baix cost i d’alt rendiment, com Tesla, Nissan i Solar Rocket, però de moment la tecnologia continua en un estat incipient.
El 2015, el Govern d’Espanya va aprovar la «Llei del sol», on estableix que aquells habitatges amb plaques fotovoltaiques connectades a la xarxa hauran de pagar un impost de 9 euros l’any per kW de potència generada, més un import variable en funció de l’energia abocada o consumida de la xarxa elèctrica, a la qual hem d’estar connectats si no disposem d’un sistema d’emmagatzematge d’energia mitjançant bateries per cobrir la demanda en les hores en què no disposem de sol, és a dir, durant la nit.
De tota manera, a Europa les directives van en direcció contrària i esperem que aquesta normativa espanyola es modifiqui com més aviat millor.
Per a més informació sobre aquest tema, podeu consultar altres articles del nostre blog que el tracten en profunditat, o bé contactar-nos personalment.
Subministrament d’aigua calenta mitjançant panells tèrmics
Per a la producció d’aigua calenta, tant per al consum com per al subministrament de sistemes de calefacció (radiadors, terres radiants, etc.), podem servir-nos de panells solars.
Hi ha 3 tipus al mercat: els panells solars fotovoltaics, els fotovoltaics tèrmics i els panells solars termodinàmics.
Aquests últims són els més utilitzats actualment, tant per la seva major eficiència com per la seva menor mida i ocupació de coberta. Són una mica més cars, però la inversió es compensa per la seva eficiència. No depenen directament del sol per captar energia, sinó que són capaços de generar energia mitjançant la llum indirecta, de manera que poden generar energia fins i tot en dies plujosos o ennuvolats.
Mitjançant estratègies de disseny passives i actives podem construir una casa desconnectada de la xarxa d’electricitat i d’aigua. Com hem vist, això és possible avui dia si som capaços d’adaptar el nostre estil de vida als recursos disponibles provinents del sol, de l’aigua, de la brisa o de la mateixa terra, ajustant les nostres necessitats a la disponibilitat natural d’aquests recursos.
Construir una casa desconnectada de la xarxa pot partir d’un argument econòmic o ecològic, però en tot cas suposa una contribució a la vida en un planeta més conscient que respecta els recursos disponibles. Una casa desconnectada de la xarxa és un valor de futur, que requereix una inversió addicional però que s’amortitza ràpid i adquireix més valor al mercat.