Energia
Casa autosuficient desconnectada de la xarxa
Qui vol viure en una casa on no es paguen rebuts de llum ni aigua? Avui us parlo de com viure en una casa autosuficient desconnectada de la xarxa.
I és que avui dia cada vegada apareixen més adjectius en el nostre vocabulari que fan referència al món eco: autosuficient, ecològic, sostenible… són paraules que veiem associades a cotxes, restaurants, supermercats o fins i tot viatges i és que totes elles fan referència a una manera de viure més equilibrada i de respecte als recursos naturals del planeta que és a allò que tots aspirem en un futur.
Quan parlem per tant de casa autosuficient desconnectada de la xarxa ens referim ni més ni menys, a un tipus d’habitatge que s’abasteix a si mateix, sent capaç de produir l’energia que consumeix.
És a dir; una casa autosuficient desconnectada de la xarxa és un habitatge de consum nul (o gairebé nul) ja que no necessita cap tipus de font d’energia o aportació de recursos externs per cobrir les necessitats de confort dels seus habitants.
Com pot funcionar una casa així? És possible avui dia?
Aquests habitatges tenen xarxes pròpies que aprofiten i obtenen els recursos de fonts naturals com la terra, el sol, el vent, l’aigua de pluja etc. i disposen de sistemes de transformació d’energia per a consum propi.
Això sí, sempre haurem d’adaptar-nos a les característiques del terreny i modelar també la nostra forma de vida i pressupost tenint clar que estem construint ara una casa per a un futur desconnectat i lliure de factures de companyies energètiques.
Casa de consum nul. Des de l’arquitectura tradicional fins a les tècniques més actuals
Construir una casa autosuficient desconnectada de la xarxa avui dia suposa tornar als orígens. Fa 100 anys, les cases no disposaven d’aigua corrent o electricitat, els seus habitants tenien menys necessitats.
Aquest és precisament el secret: una casa autosuficient desconnectada de la xarxa ha de respondre a dues característiques bàsiques: d’una banda reduir al mínim el consum d’energia necessària per a la vida així com servir-se de fonts renovables per cobrir les possibles despeses que es produeixin.
Si mirem enrere en la història ens adonarem que, ja abans de la revolució industrial i l’explotació del carbó, petroli i altres fonts d’energia no sostenibles, les cases tradicionals eren un magnífic exemple de cases de consum nul.
No disposaven de més fonts d’energia que aquelles provinents dels recursos naturals. S’adaptaven al clima aprofitant al màxim els seus recursos per minimitzar el consum energètic de l’habitatge.
Era molt important l’aprofitament de l’orientació solar, de la força del vent així com de l’aigua. Els residus propis es gestionaven també de manera que res es malbaratava perquè s’acabaven utilitzant per produir compost i l’aigua bruta s’aprofitava per al reg.
Els murs gruixuts afavorien l’estanquitat i confort interior. Pel seu gruix, equilibraven els canvis tèrmics mitjançant un procés o estratègia arquitectònica coneguda com: inèrcia tèrmica, que regula l’intercanvi de temperatura entre interior i exterior.
Inèrcia tèrmica i aïllament. Què podem aprendre de la construcció tradicional?
Les cases rurals són un tipus de construcció amb origen als segles X i XIII.
La seva construcció va molt lligada a l’ús ja sigui com a explotació agrícola com ramadera. Normalment es troben aïllades i s’orienten d’acord amb el recorregut del sol per intentar aprofitar al màxim tant la llum com la calor en benefici de les condicions de confort de les estances interiors.
Normalment es construïa amb materials i tècniques del lloc. Així, el consum nul, no es limitava a termes de funcionament, sinó que partia de minimitzar costos ja des dels primers passos en el procés constructiu.
Els murs, d’entre 50 i 70 cm de gruix, tenien com a finalitat mantenir una temperatura estable i agradable a l’interior de l’habitatge. Aquest fet, conegut tècnicament com la inèrcia tèrmica s’explica com la capacitat d’un material per emmagatzemar calor.
Així, un mur de gruix suficient emmagatzema temperatura i la cedeix lentament a l’interior. De manera que a l’hivern per la nit rebem la calor acumulada al llarg del dia. A l’estiu, aconseguim que la casa es mantingui fresca durant el dia i en el moment en què es cedeix la calor a l’interior (per la nit) és quan ventilem amb la brisa fresca nocturna.
I us preguntareu; com s’aconseguia això? Doncs bé, la calor que el mur rep i acumula del sol a l’estiu trigarà diverses hores a arribar a l’interior, notant-lo ja de nit, quan fora fa més fresc. Ajudant-nos de les finestres podem dissipar l’excés de calor interior a l’estiu i emmagatzemar-lo si és convenient a l’hivern.
Un altre punt important a tenir en compte és que la mateixa disposició i organització de la casa i les seves estances afavorien el màxim aprofitament energètic.
Distribuïdes normalment en tres plantes, les masies ubicaven als nivells inferiors totes aquelles estances que podien produir calor (cuina, sala d’estar i quadres etc.). A la planta intermèdia es destinaven les estances més d’ús diari com l’estar o els dormitoris. Finalment el golfes solia servir de rebost o espai d’emmagatzematge.
A diferència de les cases rurals tradicionals, els sistemes constructius d’habitatges avui dia busquen economitzar en materials i temps i per això avui dia no es treballa amb murs gruixuts d’inèrcia sinó que s’opta per aïllament.
El que intentarem aconseguir en construir una casa autosuficient és combinar ambdues propietats, la inèrcia tèrmica per acumular calor a l’interior de l’habitatge i l’aïllament per impedir la seva entrada.
Claus per fer de la nostra casa, una casa autosuficient desconnectada de la xarxa
Per fer de la nostra casa, una casa autosuficient, desconnectada de la xarxa podem ajudar-nos de diferents tècniques i sistemes per reduir al màxim el nostre consum d’energia. Vegem quines són.
Per reduir el consum d’energia:
Captació de la radiació solar
La captació solar és quelcom bàsic per a qualsevol tipus d’habitatge, ja sigui aquest de consum zero o no.
Cal aprofitar al màxim el sol, com a font d’energia inesgotable i beneficiosa no només pel que fa a la il·luminació sinó per la seva capacitat d’escalfar les superfícies així com els seus efectes beneficiosos sobre la nostra salut.
Per a una casa de consum nul, és molt important orientar les estances i dissenyar les finestres segons la seva posició respecte al recorregut del sol.
En el nostre clima, l’orientació sud és la millor per aprofitar la radiació solar, sobretot a l’hivern. En canvi, a l’estiu, si la incisió és molt forta caldrà servir-se de proteccions a les finestres per limitar-ne l’entrada.
L’ajuda mitjançant elements vegetals caducifolis és recomanable perquè a més de permetre la captació a l’hivern i filtrar-la a l’estiu, afavoreixen la ventilació, renoven i refresquen l’ambient i, per què no, donen un confort visual molt agradable.
Aïllament tèrmic
L’aïllament tèrmic als murs és quelcom vital per evitar pèrdues d’energia de l’interior de l’habitatge, un cop captada.
El gruix d’aquesta capa d’aïllament ha de ser adequat a les condicions del lloc. Normalment el gruix que s’utilitza per a la construcció convencional és d’uns 5 i 10 cm però en el cas d’una casa de consum zero el gruix recomanat és de 15 a 25 cm o fins i tot 30 cm depenent de la demanda energètica de cada tipus de mur.
Cal triar aïllants que siguin transpirables per evitar condensacions per les possibles humitats en l’ambient interior.
En aquest punt, les finestres i obertures als murs juguen un paper important. Les fusteries triades han d’assegurar que no hi ha ponts tèrmics (és a dir, punts sense aïllant) a més d’intentar igualar el grau d’aïllant del mur i de la finestra per evitar diferències de temperatures que provocarien condensacions a les juntes.
És important fixar-se en el coeficient de la transmitància a l’hora de triar un vidre (la seva capacitat de cedir calor de l’interior a l’exterior o a la inversa). Aquesta ha de ser baixa i estar en correlació amb la transmitància de les parets.
Inèrcia tèrmica
Com s’ha dit anteriorment en parlar del mur, la calor que hem captat es pot conservar amb murs de materials d’elevada inèrcia tèrmica. El formigó o el maó són exemples de materials amb aquesta capacitat, permetent emmagatzemar calor que alliberen al cap d’unes hores.
És recomanable ubicar aquests materials en llocs que rebin els raigs de sol el màxim d’hores possibles.
Ventilació natural
No podem oblidar-nos que una casa ha de garantir també uns volums de ventilació natural.
A l’estiu per exemple, la instal·lació de porxos a l’aire lliure i coberts, patis i finestres practicables ajudaran a ventilar la casa. Ajudar-nos de fluxos d’aire ubicant obertures a extrems oposats de les estances facilitarà el moviment d’aire.
La renovació d’aire ha d’estar assegurada tot l’any ja sigui de forma natural com ajudant-nos de sistemes d’extracció mecànica.
D’altra banda la utilització d’energies renovables, malgrat implicar una inversió inicial considerable, s’amortitza en uns 5 – 10 anys i són capaces de cobrir el consum energètic d’una família perfectament, sempre que aquesta adapti la seva manera de viure i redueixi el consum desmesurat.
Aportació d’energia mitjançant fonts renovables
Panells solars
La instal·lació de panells solars pot servir tant per generar electricitat com per escalfar l’aigua de consum propi.
Avui dia disposem de 3 tipus de panells al mercat:
a. Panells solars fotovoltaics: Quan arriba la radiació als panells els electrons reben energia i es desplacen, creant així corrent elèctric. Actualment aquests tipus de panells estan sent substituïts per més eficients i econòmics.
b. Panells fotovoltaics tèrmics: aquests panells en comptes de generar electricitat directament, funcionen per l’escalfament dels tubs que el componen. Dins d’aquests elements hi ha un líquid portador de calor que s’escalfa per posteriorment circular per l’habitatge.
Aquests panells funcionen per superfície, per la qual cosa ocuparan més espai i es destinen a la producció d’aigua calenta per a banys o calefacció.
c. Panells solars termodinàmics: són els panells més utilitzats actualment ja sigui per la seva eficiència com per la seva mida més reduïda. A nivell econòmic són una mica més cars però aquesta inversió inicial es compensa gràcies a la seva eficiència. No depenen directament del sol per generar energia per la qual cosa poden arribar a produir-la en dies plujosos o ennuvolats.
Energia geotèrmica
L’energia geotèrmica és aquella que procedeix de la terra. Els sistemes geotèrmics aprofiten la temperatura elevada del subsòl per escalfar un fluid o aire que s’introdueix a l’habitatge a una temperatura constant d’al voltant dels 20 ºC.
És una elecció sostenible però a nivell particular a Slow Studio solem recomanar la instal·lació d’altres sistemes d’energia més eficients i econòmics. Podeu contactar-nos per demanar orientació en aquest sentit ja que cada cas és molt diferent i cal valorar diversos factors abans d’optar per un sistema o un altre.
Aprofitament i filtrat d’aigua
Per obtenir aigua es pot recórrer a dos sistemes diferents. Si tenim la sort de tenir aigua al nostre terreny, podrem excavar un pou subterrani; si no és així, podem recollir aigua de pluja.
Pel que fa a les aigües grises que es produeixen inevitablement a casa, ja sigui a la dutxa, lavabos o del rentaplats, es pot filtrar mitjançant plantes al propi jardí retornant l’aigua al terreny natural, per descomptat en aquest cas, haurem d’utilitzar sabons ecològics que no danyin el medi ambient.
L’aigua, ja lliure de partícules contaminants desemboca en una llacuna o un dipòsit. Depenent del seu ús posterior passarà per algun altre sistema de filtratge per acabar de depurar l’aigua. Es calcula que la superfície de l’aiguamoll hauria de ser uns 5 m² per persona.
Gestió de residus. Reduir, reutilitzar, reciclar
La gestió responsable de residus implica una conscienciació social global en la qual s’indueix principalment a minimitzar-ne la generació. No solen comportar augments en el cost de l’habitatge ni durant el procés de construcció ni en el seu estat d’ús. És una actitud.
Hem de conscienciar-nos a reduir tant en el consum com en les deixalles. Reutilitzar aquells elements que poden tenir una segona o tercera vida i finalment aprendre a reciclar la matèria orgànica fent compostatge per a les plantes.
Hi ha moltes opcions per les quals podem optar però en aquest aspecte el més important és ser original i creatiu, estar disposat a contribuir en primera persona per reduir a zero el consum propi i del nostre habitatge.