Seleccionats entre els 10 millors projectes de fusta 2021
El projecte de Slow Studio Casa a Monte el Pardo ha estat seleccionat com un dels Millors projectes d’arquitectura en fusta de l’any 2021 per l’Associació d’Investigació de les Indústries de la Fusta (AITIM).
El veredicte del jurat ha destacat la qualitat de la consciència sostenible del projecte més enllà de la presència de fusta:
«Habitatge de dues plantes amb accés independent en dos nivells per ser susceptible d’ús independent per raons de programa.
Valors arquitectònics: interessant tipologia contemporània que destaca sobre la seva convencionalitat la fusta, tant on es fa present com en els seus detalls intersticials.
Complexitat de la solució en fusta: estructura d’entramat lleuger clàssica però prefabricada.
Sostenibilitat: a més de l’ús de la fusta, l’habitatge està molt estudiat des del punt de vista bioclimàtic i de condicionament tèrmic amb energies renovables. L’estudi del compliment dels ODS és exhaustiu i la memòria de sostenibilitat francament interessant.»
El premi sol·licitava incorporar dues memòries específiques quant a la presència de fusta i els objectius de sostenibilitat.
Per llegir la publicació d’AITIM: Publicació premis fusta AITIM
Per veure el projecte al nostre web: Casa a Monte el Pardo
MEMÒRIA DE PRESÈNCIA DE FUSTA
En relació amb la presència de fusta, Slow Studio destaca el fet que l’habitatge quedi semienterrat optant per un sistema de murs portants de bloc de formigó que funcionen com a element de fonamentació i mur d’inèrcia.
Aquesta base a planta baixa suporta el pes d’una estructura semi-prefabricada d’entramat lleuger de fusta de pi avet a planta primera.
Així, sobre el mur de bloc de formigó es col·loca una biga perimetral que fa de tancat i un dormient que és on es recolzen les bigues de fusta de 14 cm d’ample per 28 cm de cantell, que hauran de salvar llums màximes de 5,6 m.
A partir d’aquí es recolzen els forjats d’entramat lleuger que es completen a la cara superior amb una capa de 2 cm de sorra que millora el funcionament acústic i la inèrcia tèrmica del conjunt.
L’acabat de paviment a planta primera és un enreixat i entatxonat de fusta. Amb tot, es resol el forjat amb un gruix total de 10 cm.
Les façanes de planta primera es construeixen amb la mateixa estructura d’entramat lleuger -sistema ‘Balloon-Frame’- que arriba prefabricada a l’obra per l’empresa nacional Arquima i es col·loca mitjançant un camió grua en tan sols 2 dies.
L’estructura de façana està composta per un entramat de llistons de fusta de pi laminada de 14 centímetres de gruix, protegit a la seva cara exterior per panells d’OSB cargolats i a la seva cara interior per panells de fibra de guix.
L’aïllament es realitza des de l’exterior a partir del panell d’encenalls OSB mitjançant un sistema SATE de fibra de fusta estratificada de pi amb una baixa conductivitat tèrmica i permeable al vapor, reduint el risc de condensacions i humitats.
Aquests paraments pre-conformats arriben a obra amb una estructura ja prevista de premarcs on es col·locaran les diferents portes i finestres del projecte. Tota la fusteria de finestres es duu a terme en fusta natural, provinent d’una empresa també nacional Carinbisa per minimitzar la petjada de carboni derivada del transport.
Les portes són de pi avet, les interiors estabilitzades per un nucli interior de laminat perquè no es deformin i les exteriors tant la de l’entrada com la corredera són de pi avet massís amb taulells de tres centímetres encadellats per absorbir les dilatacions.
A la planta primera, l’estructura de coberta queda subjecta per bigues de les mateixes dimensions que el forjat inferior (14 cm x 28 cm). Es tracta d’una estructura que queda vista i sense tractar evidenciant la seva ordenació unidireccional i l’heterogeneïtat dels seus nusos, reculant-se a la trobada amb la façana per marcar l’impacte de la dimensió del cantell i l’aposta per aquest exigent material estructural.
La coberta es resol amb un forjat d’un gruix de 23 cm també amb panells OSB i un aïllament de panells de llana mineral. Aquests panells de conglomerat d’OSB es desenvolupen en fàbrica totalment d’acord amb la demanda de materials orgànics ecològics, emprant resina com a aglutinant per fixar les fibres.
La llana mineral està al seu torn fabricada amb matèries primeres reciclades i naturals, aglutinades amb un lligant d’origen vegetal novament lliure de formaldehids, fenols i acrílics.
A més, la presència de fusta en el projecte va més enllà, arribant a emprar-se en els acabats, sempre amb la intenció que quedi vista per afegir calidesa a l’ambient interior. L’encimera de cuina es resol amb una combinació de peça de terracota manual a excepció de la zona de preparació d’aliments, que està acabada amb una peça de fusta de roure natural tractada amb cera. Els banys es fan a mida amb murs d’obra revestits d’argila i superfícies de roure natural.
MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
En relació amb la memòria de sostenibilitat, Slow Studio va destacar el disseny bioclimàtic del projecte i va justificar el compliment dels Objectius del Desenvolupament Sostenible 3, 7, 11, 12, 13:
DISSENY BIOCLIMÀTIC
En tractar-se d’una casa compacta distribuïda en dues plantes, hem de buscar la forma de garantir una bona il·luminació, assolellament i ventilació en totes les estances que s’ubiquen sempre a l’orientació sud i en les quals es potencia la ventilació encreuada gràcies a dos patis, un al costat nord i un altre al costat sud de l’habitatge.
El pati sud de l’habitatge és clau per assegurar una bona ventilació natural sense incórrer en pèrdues energètiques. Es tracta d’un pati de doble alçada amb una façana sud i una coberta envidrada que es pot obrir o tancar en funció de l’estació de l’any.
A l’hivern, l’envidrat queda tancat aconseguint un efecte hivernacle que precalfa l’aire natural de l’exterior. Com es tracta d’un pati de doble alçada, tenim en compte que l’estratificació de l’aire calent el desplaçarà cap a la part superior des d’on l’introduïm a l’habitatge mitjançant uns sensors de CO2 que activen uns ventiladors ubicats als banys. Aquests absorbeixen l’aire i el renoven sempre que l’habitatge està ocupat.
A l’estiu, l’envidrat s’obre per complet i la ventilació passa a realitzar-se a través d’un pou canadenc, que és un tub d’uns 30 metres de longitud que discorre per sota de la casa a un metre i mig de profunditat i que aconsegueix introduir aire a l’habitatge a una temperatura d’entre 15 i 20 graus durant els mesos més càlids de l’any.
A més, a l’estiu, és possible humitejar el terra del pati hivernacle sud que es realitza mitjançant paviment porós i que contribueix a millorar la sensació tèrmica de frescor.
Com disposem d’una excel·lent captació solar amb una clara orientació sud de la façana principal, aquesta es planteja amb grans finestrals envidrats que ens permeten captar radiació o protegir-nos del sol segons l’estació de l’any. A més, el fet que es tracti d’un habitatge de forma longitudinal ens permet aprofitar la façana nord per generar ventilacions encreuades en totes les estances de la planta superior. A la planta inferior, que queda semienterrada, la ventilació es garanteix gràcies al pati a façana nord.
D’aquesta manera, garantim una temperatura de confort la major part de l’any amb estratègies passives i reduint el consum energètic, sense necessitat de recórrer a sistemes complexos de ventilació mecànica forçada mitjançant recuperador de calor que alteren la qualitat natural de l’aire a l’entorn natural en el qual ens trobem.
Tot i així, l’estudi de demanda energètica ens indica que a causa d’estar ubicats en una zona de clima fred i a certa altitud, disposem d’una elevada demanda de calor a l’hivern i en certes setmanes de l’any podria ser necessari un sistema de calefacció, així que es deixa preparada una instal·lació de calefacció mitjançant radiadors d’aigua que poden aportar fàcilment la demanda energètica restant durant els dies més freds de l’any. A més, s’instal·la una estufa de llenya que compren els propis clients de segona mà, perfecta per als pics de demanda gràcies a la seva potència i el seu funcionament mitjançant una font d’energia renovable com és la biomassa.
COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE L’ONU
A menys de deu anys de la data límit pautada 2030, es fa evident la necessitat d’una resposta molt més profunda, ràpida i ambiciosa per complir els denominats Objectius de Desenvolupament Sostenible, que generin una transformació social i econòmica posant aquesta vegada al centre les persones i el planeta. El sector de la construcció té un fort impacte en les emissions de carboni a nivell mundial, però a més l’arquitectura té el poder de condicionar els costums i formes de viure de les diferents comunitats.
OBJECTIU NÚMERO 3: Salut i benestar
Després de la pandèmia de COVID-19 s’ha fet patent la necessitat d’una major consciència i regulació en matèria d’ambient interior saludable, ja que les dades afirmen que passem de mitjana el 90 % de temps en espais interiors.
A la casa de la Serra de Madrid, la qualitat d’aire interior es garanteix gràcies a una renovació contínua d’aire, que a l’estiu es duu a terme a través d’un sistema de pou canadenc que transcorre sota els fonaments de la casa que esmorteeix la temperatura de l’aire i l’introdueix fresc a l’interior i a l’hivern, a través d’un pati hivernacle que precalfa l’aire de forma natural, en tots dos casos sense variar les seves condicions d’humitat i salubritat.
Resulta important que l’aire circuli en condicions normals, és a dir sense necessitat de fer-lo passar per màquines complexes o filtres, que no només alterin la qualitat d’ionització del mateix sinó que puguin afegir agents nocius si les conduccions no tenen un manteniment adequat o es duen a terme amb plàstics termosensibles.
A més, el projecte no només té en compte la renovació d’aire sinó la pròpia qualitat de l’ambient interior evitant tot tipus de productes d’acabat que continguin tòxics que s’emeten a l’aire interior en forma de components orgànics volàtils -COV’s- que minven la qualitat del mateix i encara que sigui en petites quantitats en tractar-se d’una emissió contínua i a llarg termini genera un efecte de bioacumulació en els organismes de les persones i animals que habiten l’espai.
S’eviten tot tipus de vernissos, coles i pintures en tot l’habitatge. Les façanes de la planta primera estan protegides a la seva cara interior per panells de fibra de guix compostos a base de paper reciclat, guix i aigua, tots dos lliures de coles.
L’acabat interior unifica la planta baixa i la planta primera i està compost per una capa d’uns 3 mm d’argila en to grisenc. L’argila és un material natural amb múltiples propietats, entre les quals cal destacar la capacitat d’absorció d’olors i l’elevada higroscopicitat, una qualitat que li permet regular la humitat de forma natural, absorbint o cedint vapor d’aigua en funció de les condicions de l’ambient interior i mantenint la humitat relativa mitjana entre 40-60 % segons les recomanacions de referència de salubritat.
D’altra banda, no hi ha millor benestar que l’assegurar un bon envolvent que garanteixi el confort tèrmic. Per això, el fet d’aïllar tot l’habitatge des de l’exterior ens permet eliminar els ponts tèrmics en tota l’envolvent i millorar el confort gràcies al guany de temperatura natural a les façanes orientades a sud.
Un altre aspecte a considerar en relació amb la salut de l’ambient interior és la presència de camps elèctrics que puguin interferir en el benestar dels usuaris, especialment durant les hores de nit que és quan l’organisme aprofita per regenerar-se.
Així, la instal·lació elèctrica es duu a terme en forma d’estrella i amb cablejat lliure d’halògens. A més, es pren la precaució d’evitar el pas de cablejat en qualsevol zona de llarga estada com capçals de llit i s’instal·len dispositius bioswitch en cadascuna de les línies que condueixen electricitat a les habitacions de l’habitatge amb l’objectiu que s’interrompi el subministrament a les mateixes durant les hores de descans nocturn, eliminant qualsevol tipus de camp elèctric.
OBJECTIU NÚMERO 7. Energia assequible i no contaminant
Un cop reduïda al màxim la demanda energètica de l’habitatge, per a la baixa aportació energètica necessària es prioritza l’ús d’energies assequibles i no contaminants. S’aposta per dues fonts energètiques verdes. En primer lloc, es duu a terme una connexió elèctrica a subministrament de xarxa mitjançant un subministrament de producció i consum d’energies renovables.
A més, comptem amb una estufa de biomassa que s’emprarà en els dies més freds de l’any per escalfar les zones de dia. La biomassa, malgrat no estar lliure d’emissions de CO2 durant el seu procés de combustió, es considera una energia d’emissions nul·les a causa que l’arbre ha absorbit prèviament la mateixa quantitat de CO2 durant el seu procés de creixement.
OBJECTIU NÚMERO 11. Ciutats i comunitats sostenibles
L’impacte de l’arquitectura es fa més evident a les ciutats, que allotgen més de la meitat de la població mundial i es troben en creixement constant.
La casa a la Serra de Madrid s’ubica dins de l’Àrea Metropolitana de Madrid, una regió que, juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, impulsa el lideratge en polítiques de desenvolupament urbà i de mobilitat. Des del projecte de la zona d’accés restringit a vehicles denominada Madrid Central fins a plantejar la implementació d’una zona de baixes emissions (ZBE) prèviament aplicada a les Rondes BCN, l’AMM es dirigeix cap a una comunitat més sostenible i conseqüentment igualitària.
Es tracta de polítiques en pro de la generació d’una mobilitat sostenible que substitueixen el model dual de la ciutat com a centre-perifèria per passar a entendre’s com una ciutat de nuclis en els quals no és necessari desplaçar-se diàriament per tenir accés a múltiples serveis comercials, culturals o de treball i oci.
Es planteja una concepció integradora dels nuclis urbans amb els creixements suburbans fomentant el transport net i públic, alhora que promou polítiques d’implementació de serveis locals per a la creació de municipis més autosuficients i resilients dins d’una xarxa inevitablement interconnectada amb la urbs.
OBJECTIU NÚMERO 12. Producció i consums responsables
Es parla molt d’emissions de carboni i consum al llarg de la vida útil dels edificis, però solem negligir que pràcticament el mateix percentatge, i fins i tot un de molt superior en el cas de la generació de residus, s’originen al llarg de la cadena de producció dels materials de construcció.
És per això que hem de prestar especial atenció al cicle de vida d’aquests elements des de la perspectiva de l’economia circular, apostant no només per materials naturals i renovables com la fusta, sinó sistemes constructius que al seu torn facilitin el seu desmuntatge i reutilització. Així, deixarem de distingir entre renovables o no renovables entenent els materials com a permanents, un àmbit en el qual la prefabricació es converteix en el nostre major aliat.
En el cas de l’habitatge a la Sierra de Madrid, apostem per un sistema «Balloon Frame» prefabricat a base de fusta de pi avet amb certificat de gestió sostenible i cadena de custòdia PEFC. La seva pre-conformació en taller permet resoldre amb major precisió els detalls constructius, evitant així els ponts tèrmics i augmentant l’eficiència energètica de l’edifici. A més, atorga una major flexibilitat arquitectònica des de la fase de disseny del projecte fins a possibles canvis d’ús a causa de la seva concepció modular, la qual cosa facilita l’adaptació de l’edifici a noves realitats o canvis de programa, evitant que l’edifici quedi obsolet.
El sòcol de formigó sobre el qual es col·loca aquest sistema està fet a base de bloc de formigó, que té una petjada més reduïda que el formigó in situ i permet un reaprofitament posterior -després d’un procés de triturat- en farciment de terrenys o fonamentacions, evitant en gran mesura els residus de demolició. De manera similar, s’empren panells de fibra de fusta com a aïllament, un material natural i que té en compte també criteris de salut i qualitat de l’aire interior per contraposició a altres productes aïllants que s’empren de manera convencional.
Finalment, s’instal·la un dipòsit de recuperació d’aigües pluvials de 8.000 litres que emmagatzema l’aigua de pluja per al seu ús en neteja i inodors, amb l’objectiu de millorar la gestió dels recursos hídrics.
OBJECTIU NÚMERO 13. Acció pel clima
Aquest habitatge a Monte el Pardo fa evident el compromís per part d’un despatx d’arquitectura sostenible juntament amb client i promotor d’apostar per una casa passiva, denotant la consciència de tots els integrants del projecte per adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
El dur a terme una casa de consum energètic nul hauria d’estar donat per descomptat per a qualsevol projecte d’obra nova. Duem a terme un edifici NZEB (Nearly-Zero Energy Building) que redueix al mínim la demanda energètica mitjançant estratègies de l’arquitectura bioclimàtica com la captació i protecció solar, l’aprofitament de la inèrcia tèrmica, garantint l’estanquitat i incrementant aïllament. A partir d’aquí, cobrim la demanda restant mitjançant energies renovables i aconseguim una casa passiva de consum nul o gairebé nul.
No obstant això, el que encara no està tan assumit pel mercat ni contemplat en les normatives de construcció és el garantir que aquesta casa tingui una petjada ecològica nul·la i que l’ambient interior contribueixi a millorar el benestar i la salut de les persones. És a dir, perseguir els objectius dels edificis NZIB (Nearly-Zero Impact Building), que van un pas més enllà, posant especial atenció a l’impacte dels materials, el cicle de vida, l’entorn construït, la biodiversitat o la gestió d’aigua.
El preu dels materials i acabats naturals és sempre més elevat i com a projectistes és una lluita constant l’aconseguir el balanç entre la viabilitat del projecte i l’aplicació rigorosa de solucions que prioritzin ecologia i salut amb impacte nul.
Molt camí queda per recórrer i probablement una de les vies passa per la reclamació de normatives més conscients que tinguin en compte l’impacte sobre el medi ambient i les persones dels materials de construcció.
De moment, dur a terme aquest tipus de projectes que no només aconsegueixen un consum energètic nul sinó que a més redueixen les emissions de carboni en tot el cicle de vida del projecte i garanteixen la salut dels ocupants recau en la tasca conjunta de projectistes juntament amb promotors i constructors compromesos amb una arquitectura conscient que posa per sobre de tot la qualitat de vida i el respecte per l’entorn.»