reformar per al benestar i la salut a Idealista News
Idealista News publica el passat 26 d’octubre l’article Reformar el més sostenible possible: aquests són els consells professionals imprescindibles, que ha comptat amb Slow Studio com a expert en neuroarquitectura i reformes sostenibles.
En l’article responem a una sèrie de preguntes sobre com abordar una reforma sostenible, saludable i eficient, que contribueixi al benestar de les persones i a la reducció de l’impacte ambiental de l’habitatge.
Per què la neuroarquitectura i les reformes sostenibles es demanen cada vegada més?
Cada vegada hi ha més coneixement i consciència en tots els àmbits. Igual que augmenta la demanda de productes ecològics o l’interès per la salut, el benestar o l’educació, també creix la consciència que el lloc on vivim influeix directament en el nostre benestar i en la nostra salut. A més, entenem millor que les nostres decisions tenen un impacte sobre el planeta. Per això, cada vegada més persones estan disposades a prendre decisions que prioritzin el seu benestar, la seva salut i la cura mediambiental. De vegades, aquestes decisions poden implicar un increment de costos que molts estan disposats a assumir. En altres ocasions, simplement es tracta de triar solucions conscients que no necessàriament encareixen el projecte i que, en molts casos, poden integrar-se dins de la inversió global que ja suposa una reforma o la construcció d’un habitatge.
Des de pintures ecològiques sense compostos volàtils fins a aïllaments naturals com el suro o la fusta certificada FSC: quina és la principal avantatge d’utilitzar materials i acabats sostenibles i saludables en una reforma?
El principal avantatge és que respecten la salut de les persones i del planeta. A l’estudi sempre diem que, quan s’utilitza un producte amb un impacte negatiu en la salut o en el medi ambient, normalment es fa per un estalvi de costos o de temps. Però aquest estalvi, en realitat, s’està externalitzant cap a les generacions futures o cap a altres persones que patiran els efectes del canvi climàtic i de la crisi ambiental. Per tant, hi ha dos conceptes clau: primer, que es fa per les persones i pel planeta; i segon, que no s’externalitzin aquests costos. Perquè no parlem d’un impacte zero, sinó de traslladar les conseqüències a altres.
Quines dues o tres actuacions us semblen més efectives per reforçar l’aïllament i l’eficiència energètica d’un habitatge?
La prioritat sempre hauria de ser orientar l’habitatge cap a un funcionament passiu, és a dir, cap a la reducció de la demanda energètica. No es tracta de pensar en sistemes, sinó en intervencions bioclimàtiques. Millorar els tancaments, garantir una major estanquitat i augmentar l’aïllament exterior són mesures fonamentals perquè la casa funcioni reduint al màxim la necessitat d’energia. Només després tindria sentit incorporar sistemes actius de generació renovable. La clau està en estalviar abans de produir. Que l’habitatge pugui funcionar amb el clima exterior, tant a l’hivern com a l’estiu, sense necessitat de recórrer constantment a la climatització activa, ha de ser sempre la prioritat. Ens basem en els principis de l’arquitectura bioclimàtica: aprofitament i protecció solar, aïllament, hermeticitat, inèrcia tèrmica i ventilació encreuada.