Entrevista a la Revista CIC Arquitectura
Al seu número 596 de setembre de 2024, la revista CIC Arquitectura i Sostenibilitat ha publicat una entrevista a Jade Serra i Laia Montserrat de Slow Studio titulada Cap a un habitatge saludable.
Com aconseguim una casa saludable des de fora, però especialment des de dins
La llar té un impacte directe en el nostre benestar. Les persones van evolucionar en entorns amb llum natural, aire net i condicions climàtiques adequades, però ara passem el 90% del temps en interiors.
Un espai saludable se centra en 10 factors clau: temperatura, humitat, ventilació, qualitat de l’aire i l’aigua, soroll, il·luminació, camps electromagnètics, entorn natural i comunitat, assegurant el benestar físic, mental i social.
Aconseguir una casa saludable implica factors externs i interns. Des de fora, s’ha d’aprofitar el disseny bioclimàtic per utilitzar les condicions climàtiques naturals i reduir el consum energètic, emprar materials de construcció naturals i de baix impacte ecològic, i integrar la casa amb la naturalesa, incorporant vegetació i respectant la biodiversitat de l’entorn. Mantenir una connexió amb la naturalesa incorporant elements naturals dins de la llar i fomentar la interacció social i la creació de comunitats per donar suport al benestar mental i social completen l’enfocament per a una llar saludable.
Des de dins, resulta essencial mantenir una temperatura confortable entre 17 i 27 graus, adaptada a cada espai i activitat, i una humitat relativa al voltant del 50% per evitar sequedat excessiva o creixement de floridura. Assegurar una bona ventilació natural o mecànica per renovar l’aire i mantenir nivells baixos de CO2, evitar contaminants interns com COV, floridura i productes de neteja tòxics, i controlar la qualitat de l’aigua per evitar contaminants biològics i químics són igualment importants. Reduir els nivells de soroll extern i intern per evitar alteracions en el descans i el benestar, disposar de bona il·luminació natural i artificial que afavoreixi el benestar físic i mental, i minimitzar l’exposició a camps electromagnètics generats per dispositius electrònics són també factors clau.
Implementant aquests factors promovem un benestar i salut integral en els nostres espais habitats.
Què és necessari per aconseguir confort. Té relació amb la qualitat de l’aire?
El confort humà està determinat per la consecució d’un equilibri adequat entre la temperatura, la humitat i la qualitat de l’aire. La relació entre aquests factors és crucial per al benestar dels habitants.
La temperatura de confort se situa entre 17 i 27 graus, variant segons l’activitat que es realitzi a l’espai. Mantenir una temperatura adequada és especialment important durant la nit per a un bon descans.
La humitat relativa òptima ha d’estar al voltant del 50%. Un ambient massa sec pot causar problemes respiratoris, oculars i cutanis, mentre que una humitat excessiva pot propiciar l’aparició de floridura i bacteris, afectant la salut respiratòria.
La qualitat de l’aire està directament relacionada amb el confort. És fonamental garantir una bona ventilació que renovi l’aire interior, evitant l’acumulació de CO2 i altres contaminants. Una renovació adequada, ja sigui natural o mecànica, assegura que l’aire estigui lliure de toxines i que es mantingui un ambient saludable.
Aquests factors estan interrelacionats i són fonamentals per al benestar físic, mental i emocional de les persones.
Quins materials són els recomanats
El sector de la construcció representa al voltant del 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. En aquest impacte distingim un 29% d’emissions derivades del consum d’energia dels edificis i un 11% atribuït al denominat carboni incorporat que són les emissions derivades del procés d’extracció i producció de materials, així com la seva posada en obra.
Els materials de reduïda petjada ecològica com són la fusta, els blocs de terra, els aïllaments a base de fibres o els productes derivats de la calç porten en el sector de la construcció diversos milers d’anys i casualment són aquests materials els que garanteixen ambients interiors saludables. Com diu el científic Fernando Valladares no és casual que el que senta bé al planeta, ens senti bé als humans, nosaltres també som naturalesa.
Aquests materials van començar a quedar en segon pla a mitjan segle passat a causa de l’auge dels materials fòssils, aquells que requereixen l’ús d’energia fòssil -petroli o carbó- en el seu procés de producció, com són el ciment portland, l’acer, l’alumini o els plàstics.
Treballar amb materials naturals garanteix no només un ambient saludable i lliure de tòxics, sinó que a més, els materials naturals transpiren i regulen la humitat de forma natural.
Sens dubte, la transició cap a un sector descarbonitzat passa per la posada en valor, recuperació i desenvolupament d’aquests materials que han de convertir-se en la nova construcció convencional per assegurar un futur sostenible.
Com podem millorar el benestar i la salut dels habitants
Per millorar el benestar i la salut dels habitants, l’arquitectura ha de considerar tres àrees essencials que defineix la salut segons l’OMS: l’àrea física, la mental i la social.
Físicament, s’aconsegueix mitjançant sistemes constructius que aïllin de temperatures extremes i sorolls, biomaterials que regulin la humitat, i ventilació constant per a aire net. És crucial evitar materials tòxics i reduir camps electromagnètics per contribuir a la salut física.
Emocionalment, els espais s’han de dissenyar per promoure emocions positives, utilitzant il·luminació adequada, integració de la naturalesa i materials que afavoreixin el confort sensorial.
Socialment, fomentar la interacció i la creació de comunitats cohesionades en entorns habitacionals són fonamentals per al benestar emocional i mental dels habitants.
Podeu llegir el reportatge complet al següent enllaç.