Entrevista a la revista Arquitectura Sostenible

 

La Revista Arquitectura Sostenible publica una entrevista a Laia Montserrat, arquitecta i responsable de comunicació de l’estudi, sobre la tasca de l’estudi en relació amb la conscienciació i implementació dels principis de l’arquitectura sostenible.

 

Com i quan neix l’estudi d’arquitectura?

Víctor Vergés i Jade Serra són els fundadors de Slow Studio. Comparteixen tres fills i la visió que l’arquitectura és compatible amb un estil de vida sostenible i familiar. Després d’aprendre d’alguns dels millors experts en bioconstrucció a Espanya i Alemanya, la parella va fundar la seva primera empresa arquitectònica: Slow Home (2012-2019). Inicialment dissenyada per assumir encàrrecs de mitjana i petita dimensió en l’àmbit dels habitatges unifamiliars saludables, Slow Home va veure créixer tant el seu equip com els seus encàrrecs, en nombre i escala, arribant a afrontar grans projectes residencials plurifamiliars.

Al llarg dels anys, han pogut consolidar la seva pràctica, col·laborar amb una gran varietat d’especialistes i implementar un equip de recerca intern. Aquesta enriquidora experiència de creixement va evolucionar fins a assolir el concepte i l’estructura actuals de Slow Studio.

 

Com és la vostra metodologia a l’hora d’afrontar els projectes?

La nostra metodologia es basa en un enfocament integral i personalitzat, començant amb una anàlisi detallada de l’entorn i les necessitats del client. Dissenyem projectes sostenibles basats en els principis de l’arquitectura bioclimàtica, per reduir la demanda energètica, i seleccionem materials de baix impacte ecològic, per crear ambients saludables. Paral·lelament, el nostre equip de recerca i desenvolupament treballa en la innovació contínua, millorant les nostres tècniques i compartint coneixement a través de la nostra plataforma Slow Research. Executem els projectes amb rigor, sempre enfocats en la sostenibilitat, la salut i la qualitat de vida.

 

Quins aspectes teniu en compte en la selecció de materials de construcció per garantir-ne la sostenibilitat?

Valorem especialment el seu impacte ambiental i la seva capacitat per contribuir al benestar de les persones. Prioritzem materials respectuosos amb el planeta, aquells amb una petjada ecològica reduïda, que no requereixen combustibles fòssils en la seva transformació i provenen de fonts renovables o abundants. Utilitzem materials naturals, com la terra, la pedra, la fusta, les fibres vegetals, el suro i l’argila. Aquests recursos posseeixen propietats, com la higroscopicitat i la transpirabilitat, que garanteixen espais lliures de tòxics, promovent així el confort i la salut dels seus ocupants.

Per contra, evitem materials altament industrialitzats, com el formigó, l’acer i els plàstics, que no només tenen un elevat impacte mediambiental i altes emissions de carboni, sinó que també són menys amables amb les persones, ja que no són transpirables i poden contenir processos químics nocius per a la salut.

 

 

Existeix algun material sostenible pel qual sentiu predilecció? Per què?

La fusta, ja que és un recurs renovable, extremadament versàtil i durador. Pot tenir múltiples aplicacions, des de paviments, paraments, marcs de tancaments i façanes, fins a cobertes i, especialment, estructures d’edificis. És un dels pocs materials de construcció que, juntament amb les fibres vegetals, és completament renovable.

Una innovació destacada en aquest camp és l’ús de fusta industrialitzada estructural, com el CLT (Cross-Laminated Timber), que permet resoldre l’estructura dels edificis de manera eficient i sostenible. De la mà de la prefabricació, aquest mètode redueix significativament els temps de construcció, millora l’eficiència energètica i optimitza el consum de materials, fent que els processos constructius siguin més sostenibles.

A més, la fusta té la capacitat de suportar millor la calor que altres materials, com l’acer, cosa que desmenteix el mite que les construccions de fusta no són resistents. Gràcies als avenços en protecció contra incendis, avui dia les estructures de fusta són segures i duradores.

També valorem els derivats de la fusta, com el suro, les fibres de fusta i la cel·lulosa, que ofereixen excel·lents propietats d’aïllament ecològic. Aquests materials són renovables, naturals i molt més duradors que els aïllaments plàstics, cosa que els converteix en opcions ideals per construir de manera sostenible i saludable.

 

La filosofia del vostre estudi és «dissenyar espais per a una vida». És possible millorar la qualitat de vida de les persones a través de l’arquitectura sostenible?

És absolutament possible. Dissenyar espais per a una vida significa crear entorns que no només siguin sostenibles, sinó que també promoguin el benestar físic, mental i social dels seus ocupants.

La llar té un impacte directe en el nostre benestar, atès que passem el 90% del nostre temps en interiors. Perquè un espai sigui veritablement saludable ha de considerar deu factors clau: temperatura, humitat, ventilació, qualitat de l’aire i de l’aigua, soroll, il·luminació, camps electromagnètics, entorn natural i comunitat. Aquests factors són essencials per assegurar un entorn que afavoreixi la salut integral.

Per tant, internament, és crucial mantenir una temperatura i humitat adequades, assegurar una bona ventilació i evitar contaminants en l’aire i en l’aigua. També controlem els nivells de soroll, optimitzem la il·luminació natural i artificial, i minimitzem l’exposició a camps electromagnètics. Aquests aspectes no només milloren l’eficiència energètica i redueixen l’impacte ambiental dels edificis, sinó que també contribueixen directament al confort i la salut de qui habita els espais que dissenyem.

Des d’una perspectiva externa, aprofitem les condicions climàtiques naturals a través del disseny bioclimàtic. A més, emprem materials de construcció naturals i de baix impacte ecològic, i integrem l’habitatge amb la natura, respectant la biodiversitat i creant espais que mantinguin una connexió amb l’entorn natural.

 

Heu desenvolupat projectes en entorns urbans i rurals, quines dificultats implica la integració dels principis de l’arquitectura sostenible en cadascun d’ells?

En els entorns urbans, tot i que cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat de renaturalitzar les ciutats i incloure espais verds i biofílics, encara queda molt per fer. La majoria de les ciutats estan dissenyades per al trànsit rodat i canviar aquestes dinàmiques requereix, més que dècades, anys. Alguns problemes, com les illes de calor, l’escassetat d’aigua i la gestió de residus, es produeixen a gran escala i és urgent abordar-los.

No obstant això, la densificació derivada d’edificis plurifamiliars en àrees urbanes pot ser un avantatge, ja que permet una major eficiència en l’ús de recursos i energia. En generar espais comuns, les estructures compactes faciliten l’eficiència energètica i permeten gestionar millor l’espai. A més, la rehabilitació del parc construït resulta crucial, ja que permet optimitzar l’ús de materials ja existents i evita la demolició i el rebuig d’estructures, reduint significativament la petjada de carboni.

En els entorns rurals, la major disponibilitat de terreny i espai exterior ofereix oportunitats per integrar elements bioclimàtics, com patis o pèrgoles; sistemes de gestió dels recursos hídrics, com la captació d’aigües pluvials i els paviments drenants; així com vegetació, que reguli la humitat i la temperatura, i horts, que garanteixin una major resiliència i autosuficiència. La menor densificació facilita la implementació d’aquestes solucions, alhora que afavoreix la connexió amb la natura.

En tots dos contextos, adaptar les solucions sostenibles a les característiques específiques de l’entorn és crucial per superar aquestes barreres i promoure un desenvolupament equilibrat i respectuós amb el medi ambient.

 

 

Quin projecte o projectes destacaríeu especialment? Per què?

A Slow Studio hem realitzat projectes, com l’habitatge a Serra d’Ordal, que representen un paradigma de disseny de consum nul, centrat en la integració de principis sostenibles, bioclimàtics i d’eficiència energètica. Ubicat en un entorn rural a prop de Barcelona, l’habitatge s’organitza al voltant d’un pati central, que maximitza la captació solar i promou la ventilació creuada.

Construïda amb materials naturals, com terra compactada, suro i fusta CLT, la casa a Serra d’Ordal utilitza estratègies bioclimàtiques per mantenir el confort tèrmic sense sistemes actius de climatització. La gestió de l’aigua inclou la recollida d’aigües grises i pluvials per a reg i neteja, complementant així un disseny orientat cap a l’autosuficiència i la reducció de l’impacte ambiental.

 

Existeix un coneixement real i estès entre els professionals del sector sobre la importància de la sostenibilitat en la construcció?

Tot i que hi ha un creixent interès i alguns exemples destacats, a Espanya encara falta una conscienciació i implementació real dels principis de l’arquitectura sostenible. Avui dia, és comú que molts materials s’etiquetin com a «ecològics» o «verds» simplement perquè una part del procés productiu s’ha millorat, però en el context de l’emergència climàtica actual, és crucial ser rigorosos i responsables en les nostres accions.

La construcció continua dominada per decisions econòmiques, on prima el benefici personal abans que el bé comú. La petjada ecològica de materials com el formigó, l’acer i els plàstics és enorme, contribuint a augmentar les emissions de CO2 del sector, que representen el 40% del total mundial.

A nivell europeu, s’estan començant a implementar regulacions, com la nova Directiva d’eficiència, que a partir del 2028 limitarà les emissions en la construcció. No obstant això, fins que aquestes regulacions siguin més estrictes i generalitzades, és difícil esperar que promotors i constructors decideixin per si mateixos reduir els seus beneficis econòmics en favor de construir amb materials sostenibles i naturals.

Per això, nosaltres no només desenvolupem projectes de mínim impacte, sinó que també ens comprometem amb la recerca i divulgació per promoure un canvi de mentalitat en el sector. A través de la nostra plataforma Slow Research busquem connectar i educar col·legues i professionals, amb l’objectiu d’avançar junts cap a una construcció més sostenible i responsable.

 

Podeu llegir l’article complet en el següent enllaç.