Cases saludables a la revista Hola!

 

La revista Hola! publica a la seva versió digital un article sobre SALUT I BENESTAR A CASA que ha comptat amb el nostre estudi com a expert en arquitectura sostenible, ecològica i saludable. Aquesta publicació setmanal espanyola té projecció internacional i està especialitzada en temes com moda, bellesa i disseny.

A l’article responem una sèrie de preguntes sobre aspectes a tenir en compte per garantir la salut i el benestar als espais que habitem:

 

 

Quins són els passos o aspectes imprescindibles perquè una casa asseguri el nostre benestar?

El confort d’un espai ve definit per la humitat, la temperatura i la velocitat del corrent d’aire.

Així, assegurar el nostre benestar és sinònim d’assegurar el confort higrotèrmic mitjançant sistemes passius com la ventilació creuada, la captació solar, els patis bioclimàtics, les cobertes vegetals o l’ús de materials transpirables i higrotèrmics.

 

I la nostra salut? Hi ha res en què difereixi respecte de la pregunta anterior relacionada amb el benestar?

La salut d’un ambient interior està molt relacionada amb la qualitat de l’aire, que depèn directament de la seva renovació per limitar la presència de CO₂ i també la presència d’altres substàncies contaminants, com els tòxics presents en materials de construcció, pintures, mobiliari o productes de neteja.

Avui dia, però, cal tenir en compte que el concepte de salut s’ha de contemplar de manera integral; per tant, no només hem de tenir en compte la salut física, sinó també la salut emocional i la salut social, segons la definició més recent de l’Organització Mundial de la Salut.

Per això, no només viure en un entorn lliure de contaminants tant a l’exterior com a l’interior de la nostra llar, sinó també disposar d’accés a espais verds i naturals on poder relacionar-nos amb una comunitat estable de persones és la primera premissa per assegurar la nostra salut des d’una perspectiva holística. Hem de contemplar totes les escales: des de l’escala urbana, a nivell de planejament de ciutat i zones verdes; l’escala de barri, on es generen espais de relació veïnal; i l’escala de la llar, on podem incidir en major mesura.

 

Tothom pot tenir una casa que asseguri el benestar i la salut?

La qualitat d’una llar, la seva salut i el seu benestar ve definida per les condicions mediambientals de l’exterior, les condicions de salubritat de l’interior i la disposició i el sistema constructiu de l’edifici.

En general, si vivim en un entorn saludable, poc contaminat i amb presència de vegetació, la nostra casa té un bon assolellament i possibilitat de ventilació natural amb aire fresc i sa, ja tenim bona part de l’equació guanyada.

Per contra, si vivim en un entorn urbà amb nivells elevats de contaminació, sense presència de vegetació o en un habitatge sense assolellament directe, aleshores poc podrem incidir en la nostra qualitat de vida per més que prenguem petites accions per evitar tòxics o contaminants a la llar. Si el nostre refugi no està ubicat en un lloc adequat, saludable, amb presència de sol, vegetació i possibilitat de relació amb la comunitat, la nostra qualitat de vida estarà condicionada per factors que escapen del nostre control.

En situacions en què disposem de radiació solar i d’un entorn natural sense contaminació, amb accés a espai públic de relació que ens permeti gaudir d’una vida en comunitat, és possible fer petits passos per millorar el benestar i la salut a casa sense que això suposi una gran inversió: aprofitant l’aire exterior per a la renovació mitjançant la ventilació, reduint la presència de tòxics i contaminants a l’interior de la llar, millorant l’eficiència amb sistemes passius, afavorint la presència de vegetació o impulsant les relacions amb la comunitat.

 

Per on començar perquè la seva casa ho asseguri quan ja està construïda i s’hi viu?

L’OMS calcula que passem el 90% del nostre temps en espais interiors i que aquests solen estar de 4 a 5 vegades més contaminats que l’ambient exterior. Aquesta situació és causada per alguns dels factors següents:

• La manca de renovació d’aire, que comporta l’acumulació de CO₂ i altres contaminants; per això, la primera premissa és sempre assegurar una bona ventilació. Si vivim en un entorn urbà contaminat, aleshores haurem de valorar instal·lar un sistema de renovació d’aire mecanitzat amb filtre.
• Evitar l’ús excessiu de calefacció i aire condicionat, ja que tots dos són sistemes que ressequen massa l’ambient. Un ambient amb una humitat relativa per sota del 50% produeix sequedat a les mucoses, redueix les defenses i exposa l’organisme a l’entrada de virus i bacteris.
• Cal tenir en compte que la presència de tòxics a l’ambient interior es deu a la presència de compostos orgànics volàtils emanats de diversos materials i productes. És possible reduir-los mitjançant l’ús de productes de neteja naturals que no continguin tòxics agressius per a la salut, com els biocides i fungicides; evitar mobles amb coles o mobiliari a base de taulers aglomerats i contraxapats de fusta; no instal·lar paviments com moquetes, PVC o goma; prioritzar l’ús d’aïllaments naturals en detriment de la llana de roca o de vidre; prescindir de productes de recobriment com pintures plàstiques, vernissos, vinils i plaques de guix; i apostar per tèxtils com catifes i cortines de fibres naturals, que no emeten formaldehid.

 

Quan caldria canviar de casa perquè ens perjudica? Com se n’adona o quan s’ho planteja? És possible, en lloc de canviar, reformar-la per aconseguir la millora?

Per entendre si el lloc on vivim és adequat i millora la nostra salut i benestar, cal fer una valoració holística des de tots els nivells.

I és que la salut és un estat de benestar físic, mental i emocional.

La primera escala és l’escala de ciutat.

En aquest sentit, el primer que hem de fer és entendre si l’entorn urbà en què vivim és adequat i ens permet viure amb felicitat. Això depèn de factors com el nivell de contaminació de l’entorn on s’ubica el nostre habitatge —per exemple, si hi ha indústries contaminants a prop o si vivim en un carrer d’alta densitat de trànsit—, la disponibilitat d’una xarxa i una comunitat amb qui relacionar-se, l’accés a serveis, la presència de vegetació i entorn natural, etc.

La segona escala és l’escala de l’habitatge.

Al nostre habitatge hi ha un factor primordial que defineix la salut: la incidència de la calor i la llum solar. No tenir accés a assolellament directe també suposa una situació difícilment millorable, ja que ens impedeix implementar les estratègies passives més importants, com la captació solar a través d’obertures o galeries o patis hivernacle. El sol és vida; és a dir, és llum, calor, energia i, en conseqüència, salut.

Aquestes dues premisses no depenen de nosaltres i, per això, són les primeres comprovacions i assumpcions que haurem de dur a terme en plantejar-nos reformes o canviar d’habitatge. Si l’entorn és adequat i el nostre habitatge té un bon assolellament, aleshores sí que és possible renovar i, en aquest cas, ho haurem de fer des de tres perspectives:

• Assegurant que els sistemes i materials que utilitzem millorin la salut de l’espai.
• Millorant, mitjançant estratègies passives, l’eficiència energètica i, per tant, aconseguint una reducció de la demanda d’energia activa.
• Tenint en compte que les intervencions que duem a terme no només ens afecten a nosaltres, sinó que tenen un impacte sobre el planeta en termes d’ús de recursos, sostenibilitat, circularitat o contaminació dels processos productius necessaris per dur-les a terme. En aquest sentit, dur a terme intervencions amb criteris de sostenibilitat suposa una mirada més àmplia de respecte i empatia cap al nostre entorn i les generacions futures.

 

Quines orientacions o ambients cal evitar?

Cal evitar les orientacions al nord o vessants de muntanya amb pendent cap al nord, en no tenir accés al sol. El sol és sinònim de vida: ens aporta llum, calor, energia i ens dona vida.

D’altra banda, és important evitar entorns urbans contaminats, sense presència de vegetació, sense una comunitat estable i sense serveis, que dificulten l’assoliment d’un estil de vida conscient i ple.

 

I quins materials són els que SÍ han d’estar i els que NO?

Cal valorar els materials des d’una perspectiva holística: el seu funcionament a nivell tèrmic, de sostenibilitat i de salut. Per això, cal apostar per materials naturals, saludables, de petjada ecològica reduïda i de procedència local.

D’altra banda, hem d’evitar tota mena de plàstics o derivats del petroli i materials amb una petjada ecològica elevada, com els materials derivats del ciment i l’acer, que, tot i ser reciclable, té un impacte elevat de CO₂ i una disponibilitat limitada.

 

 

Podeu llegir l’article complet Què ha de tenir una casa per assegurar la salut i el benestar dels seus habitants? al següent enllaç.