Biomaterials en construcció a la Revista HOLA!

 

La revista Hola! publica en la seva versió digital un article sobre BIOMATERIALS EN CONSTRUCCIÓ que ha comptat amb el nostre estudi com a expert en arquitectura sostenible, ecològica i sana. Aquesta publicació setmanal espanyola compta amb projecció internacional i està especialitzada en temes com moda, bellesa i disseny.

En l’article parlem sobre la necessitat urgent de tornar a emprar els ‘materials de sempre’, com la fusta, la terra o fibres vegetals com la palla, i els seus avantatges a l’hora de generar espais sostenibles i saludables, deixant de banda materials fòssils com l’acer, el formigó i el plàstic que emeten molt carboni.

Els biomaterials, com el seu nom indica, són materials amb una petita petjada de carboni però, a més, són biodegradables, naturals, saludables, recuperables, reutilitzables i són claus per a una arquitectura sostenible. Tot són avantatges i resulten claus per a la descarbonització del sector de la construcció.

 

 

Una definició senzilla dels biomaterials per a la construcció

Segurament aquests materials no necessiten definició, perquè són els materials amb els quals hem construït des de fa milers d’anys; al final, els materials que necessiten combustibles fòssils són els que haurien de tenir un adjectiu. La fusta, la terra, la palla són materials que estan disponibles a la Terra amb una petjada de carboni reduïda o nul·la.

Els biomaterials són capaços de reduir l’impacte de carboni a zero i fins i tot generar impactes positius sobre l’entorn i les persones.

Quins podem adjectivar com a ‘materials fòssils’? Els materials altament industrialitzats que es van incorporar al sector el segle passat com el formigó, l’acer, els plàstics, són materials que precisen energia procedent de combustibles fòssils per ser produïts o bé que procedeixen directament d’un combustible fòssil com el petroli en el cas dels plàstics.

 

Quines utilitats puc donar a la fusta?

Terres, paraments, marcs dels tancaments, façanes, cobertes i, sobretot, estructures. Es tracta d’un material excepcional per construir edificis de gran altura i que pot ser utilitzat per a múltiples usos. Juntament amb les fibres vegetals, és l’únic material de construcció renovable.

Encara cal lluitar contra el mite que una casa de fusta no és duradora i es crema amb facilitat. Avui dia les estructures de fusta estan molt ben protegides contra fallades de la instal·lació elèctrica, que és la principal causa d’incendis. En cas d’incendi, els estudis demostren que una estructura de fusta suporta la calor molt millor que una estructura d’acer, que col·lapsa abans.

 

Derivats de la fusta

També de la fusta existeixen derivats, com el suro, les fibres de fusta i la cel·lulosa, que són els que proporcionen els millors i més ecològics aïllaments. Ofereixen l’avantatge que són renovables, altament disponibles, naturals i molt més duradors que altres aïllaments plàstics.

El suro incorpora una garantia per a tota la vida, mentre que aïllaments plàstics industrialitzats com pot ser el poliespà tenen garanties de tan sols dos anys.

 

Material bàsic per excel·lència: el maó

El maó, que es realitza amb argila, és el material estrella en la construcció. Es tracta d’un altre biomaterial, que ha de procedir d’una fàbrica que no utilitzi combustibles fòssils; en tal cas, la seva petjada ecològica es redueix considerablement.

Una altra aplicació de l’argila és en cobertes, generalment inclinades, emprant teules ceràmiques. Mentre que molt menys emprat, però també un biomaterial a base d’argila és l’atovó: empra argila i sorra (fang) a més de palla o altres fibres naturals a manera d’aglutinant natural.

 

Compostos de fibres vegetals

Les fibres de cànem, de cotó o de llana s’utilitzen principalment com a aïllaments i tenen l’avantatge de ser d’origen natural, renovables i no contenir tòxics. En aquest cas és important tenir la precaució que: no es poden mullar. Passa igual que amb les fibres de fusta i la cel·lulosa.

 

Existeix un ciment ecològic?

El sector de producció de ciment està investigant per aconseguir-ho, però no sembla que això hagi de ser viable a curt termini. Per produir aquest material es necessita un forn a temperatures entre 1.200-1.500º C i per arribar a aquesta temperatura avui dia només es poden emprar combustibles fòssils, com el petroli o el gas.

En el cas del ciment, la meitat de la petjada de carboni correspon a la crema del combustible fòssil i, l’altra meitat, a les emissions de la pròpia calcinació de la pedra calcària. Així que, malgrat que la indústria té plans per a la descarbonització molt ambiciosos, de moment depenen de tecnologies de captura de carboni que encara no estan desenvolupades i que, si arriben a implementar-se, es preveu que doblaran el preu del ciment.

 

La pedra, un altre material a contemplar?

Marbre, granit, calcàries, gresos, pissarra… existeixen moltes varietats de pedra, un biomaterial, encara que no és renovable i, per tant, té un major impacte ecològic. En tot cas, si s’aplica, sempre és millor si procedeix d’una pedrera propera i compta amb un pla de recuperació del territori i amb un reduït consum d’aigua, perquè el tall de pedra té aquest gran problema, per sobre fins i tot que el seu transport, explica l’arquitecta.

D’altra banda, cal tenir en compte que, malgrat no tractar-se de material renovable, la pedra és respectuosa amb la salut de les persones i disposa d’una elevada durabilitat; d’aquesta manera, la seva reposició és mínima en comptar amb una llarga vida útil.

Així mateix, heu de prendre en consideració quina capa de protecció s’aplica a aquest material porós, perquè són perjudicials els que incorporen tòxics volàtils (els COVs, per les sigles de Compostos Orgànics Volàtils).

Els materials de nova generació, com la pedra sinteritzada, són alternatives que redueixen l’impacte mediambiental en el territori, però tampoc lliures d’emissions de carboni en els seus processos de fabricació.

 

El moment és ara!

És una qüestió de supervivència humana, ens hi va la vida. Els científics adverteixen que, si no actuem de forma urgent, el planeta es convertirà en un lloc no habitable. Cal reduir el carboni a zero el 2050 i l’acer, el formigó i el plàstic emeten moltíssim carboni.

Cal treballar sector per sector, i el de la construcció, que es calcula representa el 40% de les emissions a nivell mundial, és sens dubte un sector clau en el qual necessitem canvis radicals a gran escala per complir els objectius de l’Acord de París.

Per assegurar un futur sostenible cal tornar als biomaterials, que en definitiva són materials que en el sector de la construcció porten diversos milers d’anys, però que havien quedat en segon pla a causa de l’auge dels materials industrialitzats.

 

 

Podeu llegir l’article complet Fusta, terra, palla… Tornar als biomaterials en la construcció és urgent! en el següent enllaç.