Arquitectura y Diseño entrevista Slow Studio sobre el futur de l’arquitectura sostenible

 

La revista Arquitectura y Diseño ha publicat el passat 16 de setembre una entrevista amb Slow Studio en la qual reflexionem sobre els principals reptes que afrontarà l’arquitectura durant els propers anys i sobre com la normativa europea està impulsant una transformació profunda del sector.

Al llarg de l’entrevista compartim la nostra visió sobre el paper que exerciran l’arquitectura passiva, els biomaterials i la reducció del carboni incorporat en els edificis, aspectes que, en la nostra opinió, deixaran de ser un valor afegit per convertir-se en la base de l’arquitectura del futur.

També expliquem per què creiem que la prioritat s’ha de situar en aquelles estratègies que romanen durant tota la vida útil de l’edifici: un bon aïllament, una elevada inèrcia tèrmica, una correcta hermeticitat, la protecció solar, la ventilació creuada i un disseny adaptat al clima. Aquestes solucions permeten reduir de forma permanent la demanda energètica i millorar el confort i la salut de qui habita l’habitatge.

Un altre dels temes abordats és la futura obligació europea de quantificar el carboni incorporat dels materials de construcció, prevista per a aquesta dècada. Aquest canvi suposarà un impuls decisiu a l’ús de materials locals, naturals, biobasats i recuperats, afavorint una arquitectura amb menor impacte ambiental i basada en criteris d’economia circular.

L’entrevista està il·lustrada amb diversos projectes de Slow Studio, que mostren com aquestes estratègies es tradueixen en habitatges capaços d’oferir confort tèrmic, benestar i una estreta relació amb l’entorn mitjançant solucions passives i materials de baix impacte ambiental.

Volem agrair a Arquitectura y Diseño l’interès pel nostre treball i l’oportunitat de compartir la nostra manera d’entendre l’arquitectura. Creiem que construir edificis saludables, eficients i amb una baixa empremta ambiental ja no és una opció de futur, sinó una necessitat del present.

Podeu llegir l’entrevista completa a Arquitectura y Diseño en el següent enllaç.

 

 

Quan parlem d’arquitectura sostenible avui, què ha deixat de ser una promesa per convertir-se ja en un estàndard en els vostres projectes?

Per a nosaltres, fa molts anys que va deixar de ser una promesa. El primer estàndard és aconseguir habitatges de consum energètic pràcticament nul, capaços de mantenir el confort durant tot l’any sense dependre de sistemes de calefacció o aire condicionat.

A això se suma un segon aspecte que avui és imprescindible: l’ús de biomaterials i materials de baix carboni incorporat. La gran assignatura pendent de l’arquitectura ja no és únicament reduir el consum energètic dels edificis, sinó també l’impacte ambiental dels propis materials de construcció. Els processos d’extracció, fabricació i transformació generen una part molt important de les emissions globals, i Europa exigirà a partir del 2030 computar el carboni incorporat dels materials. En el nostre cas, treballar amb materials de baix impacte ja forma part de la nostra manera de projectar.

El tercer estàndard és la salut de l’ambient interior. Dissenyem espais amb aire renovat de forma natural, materials saludables i estratègies que no només garanteixen el confort, sinó també el benestar i la salut de les persones.

 

Quins materials o sistemes constructius creieu que definiran l’habitatge de la propera dècada?

La propera dècada estarà marcada per les normatives europees de descarbonització. Igual que avui calculem el pressupost econòmic d’un edifici, cada vegada serà més important calcular també el seu pressupost de carboni. De fet, a partir del 2030 la normativa europea exigirà quantificar el carboni incorporat dels materials, i països com Dinamarca, França o Bèlgica ja estan avançant en aquesta direcció.

Aquest canvi suposarà una transformació profunda del sector. Tornaran a guanyar protagonisme els materials locals, biobasats i d’origen natural, com la fusta, la terra, la calç o la pedra, materials que han format part de la construcció durant segles i que avui recuperen tot el seu sentit pel seu baix impacte ambiental.

Alhora, els materials recuperats tindran un paper cada vegada més rellevant. Quan el carboni incorporat passa a formar part del projecte, reutilitzar elements procedents de rehabilitacions redueix de forma molt significativa el seu impacte ambiental i els aporta un gran valor. En definitiva, el futur passa per combinar biomaterials i materials recuperats dins d’un model d’economia circular aplicat a l’arquitectura.

 

En eficiència energètica, cap a on es dirigeix la casa que gairebé no consumeix: autoconsum, aerotèrmia, disseny passiu?

Creiem que la prioritat ha de ser invertir en allò que dura centenars d’anys. Els sistemes actius de producció d’energia, com l’aerotèrmia o les instal·lacions fotovoltaiques, evolucionen molt ràpidament, requereixen manteniment i, amb el temps, acaben quedant obsolets.

En canvi, les estratègies passives romanen durant tota la vida útil de l’edifici. Millorar l’aïllament, augmentar la inèrcia tèrmica mitjançant murs o paviments capaços d’emmagatzemar calor i fred, garantir una bona hermeticitat, evitar intercanvis tèrmics no controlats, optimitzar la protecció solar i afavorir la ventilació creuada són solucions permanents que continuen funcionant generació rere generació.

Per això entenem que el disseny passiu ha de ser la base de qualsevol habitatge eficient. Després, els sistemes actius poden complementar aquesta estratègia, però mai substituir-la.

 

Més enllà de la tècnica, com influeix la sostenibilitat en el benestar de qui habita la casa?

La sostenibilitat consisteix, en gran mesura, a aprendre a treballar amb els elements naturals de l’entorn: el sol, la ventilació, l’orientació o els materials naturals capaços d’emmagatzemar calor a l’hivern i mantenir la frescor a l’estiu.

Quan l’arquitectura aprofita aquests recursos, el resultat no només és un edifici més eficient, sinó també un habitatge més saludable. La qualitat de l’aire, l’estabilitat tèrmica, l’ús de materials saludables i la relació amb l’entorn natural influeixen directament en el benestar de les persones.

Al final, entenem que els éssers humans formem part del medi natural i que l’arquitectura ens ha d’ajudar a relacionar-nos-hi. Aquesta connexió és la que permet construir espais que afavoreixen tant el confort com la salut.

 

Si haguéssiu d’imaginar l’habitatge del 2040, què tindria de diferent respecte al que construïm ara?

Durant les últimes dècades, l’abundància d’energia procedent de combustibles fòssils va permetre dissenyar edificis prioritzant gairebé exclusivament criteris estètics, sense parar gaire atenció a aspectes com l’orientació o el comportament climàtic de l’habitatge. Si una casa s’escalfava massa, sempre podia resoldre’s mitjançant sistemes de climatització.

L’habitatge del 2040 serà molt més conscient de la importància de dissenyar des del clima. Serà una arquitectura capaç de protegir-se de la calor a l’estiu, aprofitar l’energia solar durant l’hivern i establir una relació molt més estreta amb l’entorn.

També serà un habitatge on la salut i el benestar tindran un paper protagonista. Els sistemes passius, els materials naturals i la reducció de l’impacte ambiental deixaran de ser un valor afegit per convertir-se en la base d’una arquitectura capaç de garantir confort, salut i sostenibilitat a llarg termini.