VIURE EN UN PARC NATURAL AMB VISTES INCREÏBLES A POCS QUILÒMETRES DE LA CIUTAT DE BARCELONA ÉS L’OPCIÓ DE VIDA ESCOLLIDA PER AQUESTA FAMÍLIA, QUE VA TROBAR UN TERRENY DE SOMNI A VALLVIDRERA.

Després de diversos anys vivint al centre de la ciutat, aquesta família havia decidit buscar un lloc on estar en contacte amb la natura, però no volien renunciar a la seva xarxa propera d’amics i familiars. Per aquest motiu, busquen un terreny a la serra de Collserola, un parc natural a pocs minuts amb cotxe i ben connectat amb el centre de la ciutat mitjançant transport públic.

IMPLANTACIÓ I ESTRATÈGIA BIOCLIMÀTICA DEL PROJECTE

El terreny es troba al cim d’una muntanya i disposa d’un pendent descendent cap al nord, d’esquena a la ciutat de Barcelona i amb vistes increïbles sobre la comarca del Vallès.

Tot i que accedir des de la part superior sempre és preferible en terrenys en pendent, ja que facilita la logística diària, en aquest cas es valora l’opció d’ubicar la casa a la zona central o inferior del terreny, ja que disposem d’un veí amb una construcció d’elevada alçada a l’orientació sud que bloqueja gran part de l’assolellament.

Tanmateix, prioritzar l’assolellament suposa renunciar a unes vistes increïbles i a una implantació més integrada i senzilla al terreny; així que, tot i partir d’un habitatge en què la incidència solar al sud quedarà parcialment bloquejada pel veí, decidim ubicar l’habitatge a la posició més coherent i buscar estratègies per guanyar sol més enllà de la façana.

Si el sol directe no es pot aconseguir via façana sud, aleshores el més coherent és buscar-lo a través d’obertures a la coberta. Per aquest motiu, es parteix d’un projecte amb dobles espais i atris captadors de llum i calor solar que compensen els guanys tèrmics reduïts a través de la façana i que també ens serviran per intensificar les ventilacions creuades de les diferents estances.

La decisió d’ubicar l’habitatge a la part superior del terreny també té l’avantatge d’alliberar una zona central d’esbarjo i diversió amb un excel·lent sol i vistes, on ubiquem el jardí i la piscina, i que aconseguim connectar directament amb les zones de dia mitjançant un espai polivalent que funciona com a sala de teletreball, per a trobades familiars o com a habitació de convidats.

PROGRAMA

Disposar d’un terreny en pendent amb accés des de la part superior és sempre una garantia d’accessibilitat, ja que permet situar els espais principals de vida al mateix nivell de l’entrada des del carrer.

Així, la zona de dia, amb un ampli espai d’estar, menjador i cuina, s’ubica a la cota d’accés, a pocs metres per sota del nivell del carrer, per assegurar la privacitat i millorar la implantació de la resta de nivells al pendent.

A partir d’aquí, disposem de connexió mitjançant una escala d’un únic tram a la planta superior, on s’ubiquen els espais més privats d’habitacions familiars, i a la planta inferior, on s’ubica el programa més públic i polivalent de teletreball i esbarjo.

La planta primera disposa de tres habitacions a les quals s’arriba a través d’un distribuïdor a doble alçada amb un atri que s’eleva per sobre de la coberta i que té l’objectiu de captar llum i calor solar.

La planta inferior disposa d’una sala polivalent amb un bany que s’utilitza com a zona de teletreball, estar i lectura, a més de poder-se utilitzar com a habitació de convidats, i que està directament connectada amb el jardí exterior i la piscina.

Aquesta sala es planteja com un espai que pot quedar completament obert a mode de porxo per facilitar la relació interior-exterior en cas de celebracions amb família o amics. A més, el fet de disposar d’un accés des del jardí amb una escala exterior annexa a la façana nord de l’habitatge facilita la privacitat de la resta d’estances de l’habitatge en cas de rebre visites, ja que aquestes poden accedir directament a la zona d’esbarjo des de l’exterior.

SISTEMA I ELEMENTS CONSTRUCTIUS

La casa està construïda mitjançant una estructura de murs de càrrega de maó ceràmic que queden protegits per un sistema SATE d’aïllament exterior, amb fibra de fusta i arrebossat.

Els forjats es duen a terme mitjançant revoltó ceràmic, que es trasdossa a la seva cara inferior per petició expressa dels clients.

L’aïllament és de fibra de fusta i està compost per residus de la indústria de la fusta, per la qual cosa es considera un material que ha passat per un procés d’“upcycling”, és a dir, que més enllà d’haver estat reciclat, s’ha convertit en un producte de més valor afegit que l’original. A partir de residus d’encenalls de fusta aconseguim un tauler aïllant amb un elevat rendiment tèrmic i acústic, natural, transpirable i amb una petjada ecològica reduïda.

Els exteriors es duen a terme mitjançant estratègies de filtratge natural, evitant la sobrepavimentació, cosa que ens permet esmorteir tèrmicament la temperatura exterior a través d’una trama de paviment completament permeable que absorbeix l’aigua de pluja. Aquesta estratègia, a més, evita la sobrecàrrega dels sistemes públics de sanejament.

Als paviments exteriors s’empra una peça anomenada ‘filtre’ que, com el seu nom indica, ajuda a filtrar els espais que disposen d’un substrat vegetal a la parcel·la, permetent que aquests regulin la humitat i la sensació tèrmica ambiental mitjançant l’evaporació de l’aigua en els dies càlids.

Les obertures de l’habitatge es dissenyen optimitzant la captació solar i reduint les pèrdues d’energia i, en aquest cas, en disposar d’una radiació solar al sud limitada, les lames de tancament no tenen la funció de protecció de l’assolellament, sinó la d’assegurar la privacitat amb l’exterior.

En no disposar de cap obertura al sud, no cal aconseguir protecció solar, ja que la incidència directa és mínima. Per aquest motiu, simplement es busca reduir l’exposició a les vistes dels veïns des de l’exterior i és per això que es dissenyen lames de fusta verticals no orientables que llisquen sobre les obertures o la part opaca de la façana, permetent el control de la relació amb l’exterior.

SISTEMA D’ENERGIA

En disposar d’un assolellament directe al sud limitat a l’hivern, que és quan el sol incideix amb una inclinació menor i queda parcialment bloquejat per l’habitatge veí, l’estudi de demanda energètica ens indica que cal generar una aportació activa d’energia.

Així, més enllà de resoldre un sistema per escalfar aigua per a banys i cuina, haurem de fer una aportació extra d’energia per a calefacció. En aquest cas, decidim unificar la font i el sistema de producció d’energia per donar solució a totes dues necessitats i optem per una caldera d’aerotèrmia alimentada per plaques solars fotovoltaiques.

La caldera d’aerotèrmia genera aigua calenta que distribueix en forma de calefacció a través d’un terra radiant.

A més, tenint en compte l’optimització del rendiment de la instal·lació, s’utilitza un dipòsit d’inèrcia que aprofita l’energia solar durant el dia per emmagatzemar aigua calenta que s’utilitzarà durant la nit.

Sens dubte, el funcionament bioclimàtic queda condicionat per la instal·lació del terra radiant, que anul·la la inèrcia tèrmica —capacitat d’acumulació de temperatura— dels forjats en incorporar una capa d’aïllament al voltant dels tubs que en redueix la densitat. Tanmateix, aquesta pèrdua es veu compensada per l’acumulació als murs ceràmics, que mantenen la temperatura gràcies a un elevat aïllament exterior, ja sigui calor a l’hivern o frescor a l’estiu.

Per millorar el funcionament bioclimàtic a l’estiu es disposen diferents atris amb obertures mòbils motoritzades que poden ser controlades pels usuaris o bé domotitzar-se, controlant l’aportació solar i de ventilació a les estances inferiors.

Gràcies a aquesta combinació d’estratègies passives i aportació activa renovable, aconseguim un habitatge que gaudeix d’un funcionament excel·lent pel que fa a eficiència energètica, benestar i confort interior, amb un consum energètic mínim.

GESTIÓ DE L’AIGUA

Pel que fa a la gestió de recursos hídrics, s’instal·la un sistema de reaprofitar l’aigua que consta d’un dipòsit d’aigües pluvials que recull les aigües de coberta per utilitzar-les en el sistema de reg i un dipòsit d’aigües grises procedents de dutxes i safareigs que es filtren per ser reaprof itades als inodors.