Avui compartim la nostra selecció de 10 lectures que ens han acompanyat i inspirat durant l’últim any. Llibres que, des de diferents enfocaments, ens ajuden a entendre millor el moment de crisi mediambiental i ecològica en què estem immersos i el paper que pot exercir l’arquitectura en aquest context.

Amb motiu de Sant Jordi, a Catalunya, i del Dia Internacional del Llibre, el 23 d’abril, reunim una sèrie de títols que van més enllà de la disciplina arquitectònica per abordar qüestions clau com els límits planetaris, la justícia social, el model econòmic o la relació entre les persones i el seu entorn.

Davant la crisi climàtica, cada vegada és més evident que no n’hi ha prou amb millorar com construïm: cal repensar com vivim, com ens organitzem i quins valors guien les nostres decisions. En aquest sentit, aquestes lectures són eines per ampliar la mirada i actuar amb més consciència.

Hem estructurat aquesta selecció en quatre blocs temàtics que ens permeten abordar la complexitat del moment actual des de diferents escales.

D’una banda, un primer bloc centrat a repensar la societat en què vivim, amb llibres que qüestionen el sistema econòmic, els ritmes i els valors que donem per vàlids. D’altra banda, un conjunt de lectures orientades a entendre la crisi climàtica i els límits del planeta, que ens ajuden a comprendre la base ecològica del context en què operem. També incloem un bloc dedicat a l’arquitectura com a agent de transformació, on s’explora com la disciplina pot respondre de manera activa als reptes ambientals i materials. Finalment, reunim una sèrie de lectures que posen el focus en la dimensió humana de l’arquitectura, situant el benestar, les cures i la vida quotidiana al centre del projecte.

Repensar la societat en què vivim

Abans d’intervenir des de l’arquitectura, cal qüestionar el marc en què operem. Els llibres següents ens ajuden a entendre les dinàmiques econòmiques i culturals que condicionen la nostra manera d’habitar, posant en dubte molts dels estàndards que donem per vàlids. A través d’una mirada crítica al sistema i al ritme de vida contemporani, plantegen la necessitat de repensar com ens organitzem com a societat, incorporant una relació més conscient i equilibrada tant amb les persones com amb l’entorn.

1. The Divide — Jason Hickel

Jason Hickel és antropòleg econòmic i un dels pensadors més influents en el debat contemporani sobre desenvolupament i decreixement. La seva feina qüestiona el model econòmic global des d’una perspectiva crítica, posant el focus en les desigualtats estructurals entre el nord i el sud globals.

En el seu últim llibre The Divide, Hickel ofereix una lectura crítica del sistema econòmic global, desmuntant algunes de les idees més esteses sobre el desenvolupament i el progrés. A través de dades històriques i econòmiques, l’autor mostra com les desigualtats entre el nord i el sud globals no són accidentals, sinó el resultat d’un sistema estructural basat en l’extracció de recursos i en relacions de dependència.

Lluny de plantejar una crítica abstracta, Hickel evidencia com els fluxos de riquesa, energia i materials segueixen una lògica profundament desigual, en què el creixement d’uns territoris depèn de l’empobriment d’altres. Aquesta anàlisi obliga a qüestionar el model de desenvolupament dominant i, amb ell, les formes en què produïm, consumim i construïm.

En l’àmbit de l’arquitectura, aquesta reflexió és especialment rellevant. Entendre d’on provenen els materials, quins impactes generen i en quines condicions es produeixen forma part d’una pràctica més conscient, que no es pot desvincular del sistema en què s’inscriu.

2. El mite de la normalitat — Gabor Maté

Gabor Maté és metge i autor reconegut internacionalment pel seu treball sobre trauma, salut mental i societat. A través dels seus llibres, analitza com les dinàmiques socials, econòmiques i culturals afecten directament el benestar físic i emocional de les persones, posant en evidència la relació entre entorn i salut.

A El mite de la normalitat, Maté qüestiona moltes de les bases sobre les quals se sosté la societat contemporània, des de l’organització del treball fins a la criança o les dinàmiques socials. El llibre planteja que allò que considerem “normal” no necessàriament és saludable, sinó que sovint respon a estructures dissenyades en funció d’interessos econòmics i productius, més que no pas del benestar col·lectiu.

A partir d’una combinació de casos clínics, recerca i reflexió crítica, l’autor mostra com aquestes dinàmiques generen desequilibris profunds en la salut física i mental, normalitzant situacions d’estrès, desconnexió i malestar. Aquesta mirada és especialment rellevant per entendre el context en què habitem i projectem, ja que posa al centre la necessitat de construir entorns —també arquitectònics— més alineats amb les necessitats reals de les persones.

3. Elogi de la lentitud — Carl Honoré

Aquest llibre introdueix una reflexió fonamental sobre el temps, una dimensió inseparable de l’habitar. Carl Honoré és periodista i un dels impulsors més destacats del moviment Slow a escala global, centrat a qüestionar la cultura de la velocitat i promoure una relació més equilibrada amb el temps en diferents àmbits de la vida. En aquest llibre, posa en qüestió l’acceleració constant que defineix les nostres societats i proposa una cultura de la lentitud com a alternativa necessària.

A través de múltiples àmbits —des de la feina fins a l’alimentació o l’educació— l’autor mostra com la velocitat s’ha convertit en un valor incontestat, sovint en detriment de la qualitat, l’atenció i el benestar. En aquest context, la lentitud no apareix com una renúncia, sinó com una forma de resistència davant dinàmiques que erosionen la vida quotidiana.

Aplicat a l’entorn construït, aquest enfocament convida a repensar els processos arquitectònics: des dels temps de disseny fins a la durabilitat dels materials o la manera com habitem els espais.

En aquest context, aquesta reflexió connecta directament amb la nostra manera d’entendre l’arquitectura. No és casualitat que ens diguem Slow Studio. Davant la lògica de la immediatesa, reivindiquem processos més pausats, més conscients i més atents a l’essencial: al lloc, als materials, a les persones i al temps.

Entendre la crisi climàtica i els límits del planeta

Aquest bloc reuneix lectures que permeten comprendre el funcionament del planeta i la base ecològica de la crisi climàtica en què estem immersos. Més enllà del diagnòstic, aquests llibres aborden com es relacionen els sistemes naturals amb la nostra manera de produir i construir, i obren la porta a solucions basades en la natura, la recuperació i la valorització dels recursos. Entendre aquests processos és clau per situar qualsevol intervenció arquitectònica dins d’un context ambiental més ampli.

4. Carbon: The Book of Life — Paul Hawken

Paul Hawken és un dels activistes mediambientals més influents a escala internacional, a més d’empresari i autor. La seva feina combina ecologia, economia i acció climàtica, amb un enfocament centrat en solucions sistèmiques i regeneratives.

En aquest llibre, Paul Hawken proposa un gir necessari en la narrativa climàtica contemporània. Davant d’una visió reduccionista del carboni com a sinònim de problema, l’autor el presenta com l’element fonamental de la vida, traçant una història que connecta la química, la biologia, la cultura i l’evolució del planeta.

A través d’una estructura coral i multidisciplinària, Carbon convida a comprendre els cicles naturals des d’una perspectiva integradora, allunyant-se de discursos simplificats per endinsar-se en la complexitat dels sistemes vius. Més que oferir solucions concretes, el llibre planteja un canvi de mirada: entendre que la crisi climàtica no és únicament un problema tècnic, sinó també una qüestió de relació amb el món natural.

5. Going for Zero — Carl Elefante

Carl Elefante és arquitecte i expresident de l’American Institute of Architects (AIA), reconegut per la seva defensa de la rehabilitació com a estratègia clau davant la crisi climàtica. La seva feina ha estat fonamental en la difusió del concepte que “l’arquitectura més sostenible és la que ja existeix”.

En el seu llibre Going for Zero, Elefante centra la seva reflexió en un dels grans punts cecs del sector de la construcció: la tendència a construir de nou com a resposta per defecte. Davant d’aquesta inèrcia, l’autor planteja una afirmació clara que ha marcat el debat contemporani sobre sostenibilitat en arquitectura: l’arquitectura més sostenible és la que ja existeix.

Al llarg del llibre, desenvolupa una argumentació sòlida a favor de la rehabilitació, la reutilització i la millora del parc edificat, no només com a estratègies tècniques, sinó com una manera de reconèixer el valor acumulat en els edificis existents. Energia incorporada, recursos materials, memòria i cultura formen part d’aquest capital que sovint es descarta.

Més que una qüestió tècnica, Going for Zero planteja un canvi de paradigma: deixar d’entendre l’arquitectura com un exercici de substitució constant per començar a veure-la des d’un prisma de circularitat, com un procés de transformació, continuïtat i cura.

6. Forest First — Kiel Moe

Si hi ha un autor que representa una aproximació contemporània a la relació entre arquitectura i medi ambient, aquest és Kiel Moe.

Moe és arquitecte, investigador i professor al MIT, especialitzat en la relació entre arquitectura, energia i materials. La seva feina proposa integrar els sistemes ecològics i productius en el disseny arquitectònic, explorant noves maneres de construir des de la lògica dels recursos.

A Forest First, explora el potencial dels biomaterials, especialment la fusta, com a alternativa als sistemes constructius intensius en carboni. Tanmateix, el llibre va més enllà d’una simple substitució material per plantejar una revisió profunda de la relació entre arquitectura, recursos i territori.

A través d’una aproximació que connecta arquitectura, silvicultura i gestió del paisatge, Moe proposa entendre els boscos no només com a reserves naturals, sinó com a infraestructures vives capaces de formar part activa del procés constructiu. En aquest sentit, construir deixa de ser una acció extractiva per convertir-se en una pràctica vinculada a cicles regeneratius, on creixement, captura de carboni i producció material estan interrelacionats.

Aquest enfocament situa els materials al centre del projecte, no només per les seves prestacions tècniques, sinó per la seva capacitat de formar part de sistemes ecològics més amplis. L’arquitectura deixa de treballar amb recursos abstractes per fer-ho amb matèria viva, amb temps de creixement, amb processos biològics i amb territoris concrets.

En un context en què la descarbonització del sector és urgent, Forest First planteja una direcció clara: dissenyar no només edificis, sinó també les cadenes materials que els fan possibles, entenent que cada decisió constructiva té un impacte directe sobre el paisatge.

L’arquitectura com a agent de transformació

En aquest punt, l’arquitectura es planteja com una eina capaç de respondre de manera activa a la crisi ambiental. Els llibres reunits en aquest bloc exploren com la disciplina pot evolucionar cap a enfocaments més regeneratius, treballant en relació amb el clima, els materials i el context. Més enllà de reduir impactes, es tracta d’entendre el projecte com una oportunitat per construir en harmonia amb les persones i el medi ambient, contribuint a una transformació més profunda de l’entorn construït.

7. Climatic Architecture — Philippe Rahm

Philippe Rahm és arquitecte suís i un dels principals referents en arquitectura climàtica. La seva recerca se centra en el disseny a partir de variables ambientals com la temperatura, la humitat o la radiació, redefinint el paper de l’arquitectura en el context de la crisi energètica i climàtica.

A Climatic Architecture, Rahm proposa un canvi de paradigma en la manera de concebre l’arquitectura, desplaçant el focus de la forma cap a les condicions ambientals. En lloc de dissenyar objectes, planteja dissenyar climes, treballant amb variables com la temperatura, la humitat o la radiació per generar confort i qualitat espacial. L’arquitectura deixa d’entendre’s com una cosa exclusivament visual per incorporar allò invisible —l’aire, la calor o la llum— com a autèntics materials de projecte.

Aquest enfocament qüestiona profundament la tradició arquitectònica basada en la composició formal, introduint una lògica en què l’energia i els fenòmens físics es converteixen en eines de disseny. L’arquitectura passa així de construir formes a construir atmosferes, establint una relació directa entre cos, espai i clima.

El llibre explora conceptes com la bioarquitectura, entesa com una manera de projectar que no només redueix l’impacte ambiental, sinó que integra els processos naturals com a part activa del disseny. En aquest sentit, l’arquitectura deixa de ser un objecte aïllat per convertir-se en un sistema capaç d’interactuar amb el seu entorn de manera dinàmica i regenerativa.

En un context d’emergència climàtica, aquesta aproximació no només obre noves possibilitats espacials, sinó que planteja una relació més precisa entre disseny, consum energètic i benestar, situant el clima com a punt de partida del projecte.