Disseny d’habitatges per al teletreball

El teletreball està en auge, no només arran de la recent crisi de la Covid-19, sinó pel creixent percentatge de treballadors freelance que es calcula que a Europa arriba a representar ja fins al 40% de les ocupacions qualificades. A més, les empreses estan prenent cada vegada més consciència dels avantatges que suposa oferir flexibilitat i adaptabilitat als treballadors, i és que s’ha demostrat que aquells treballadors a qui se’ls permet organitzar la seva jornada de forma lliure milloren els índexs de satisfacció laboral, eficiència i compromís amb l’empresa.

A Espanya, un país tradicionalment poc acostumat al teletreball, s’ha hagut d’adaptar a marxes forçades a aquesta nova dinàmica arran del confinament.

Recentment l’INE ha publicat un estudi que demostra que el teletreball augmenta la productivitat entre el 5 i el 25%. Si bé durant el confinament les famílies amb nens petits han estat les més perjudicades en aquest sentit, sí que el canvi de mentalitat i la instauració en moltes empreses del teletreball ha arribat per quedar-se.

En aquest nou escenari, moltes famílies han hagut de reorganitzar els seus espais d’habitatge per adaptar-se a les noves exigències laborals: des de la distinció d’àrees de treball perquè cada membre de la família pugui tenir independència i privacitat per dur a terme reunions mitjançant videoconferència, fins a l’adaptació de mobiliari i equips informàtics que fins al moment no estaven pensats per suportar llargues jornades de treball.

El fet que el nostre habitatge s’hagi de convertir a més en el nostre lloc de treball presenta molts reptes que com a proyectistes estem començant a abordar amb cada nova família que arriba a l’estudi. El que abans era la demanda d’un petit espai amb una taula per portar les gestions de casa o perquè els nens fessin els deures, s’ha convertit en la necessitat d’una o diverses sales en les quals diversos membres d’una família puguin dur a terme tota una jornada laboral sencera sense interrupcions o interferències acústiques de la resta de la família, amb qualitat de llum i ambient interior saludable i en les quals el mobiliari i la distribució juguen un paper essencial.

En l’article d’avui analitzem el disseny d’habitatges per al teletreball, una tasca que hem incorporat ja a l’estudi com a essencial en qualsevol nou projecte i que abordem des de la perspectiva de confort i ambient interior saludable.

La nostra percepció de l’espai de treball està en mans del seu confort ambiental i ambient interior saludable, que depenen de diferents variables: la temperatura, la ventilació, la humitat, els materials naturals, el caràcter saludable, l’acústica, el mobiliari, el contacte amb la natura i la il·luminació.

Aquest confort està estretament vinculat al disseny bioclimàtic i és que el fet d’aconseguir confort sense necessitat d’engegar cap sistema actiu de calefacció o refrigeració (aire condicionat) incrementa notablement la qualitat de l’ambient interior generant espais sans.

Això s’aconsegueix mitjançant el disseny de sistemes passius. A l’hivern, finestres a sud que capten energia del sol i materials amb inèrcia tèrmica que emmagatzemen aquesta energia de forma natural protegits per un bon aïllament. A l’estiu, mitjançant proteccions solars que impedeixen que la radiació solar incideixi a l’interior i ventilacions creuades Nord-Sud que refresquen de forma natural l’ambient.

Aquesta qualitat ambiental és complexa i requereix un estudi intensiu de cadascun dels factors que generen confort en un habitatge; vegem pas a pas com aconseguir una qualitat d’ambient interior saludable.

Temperatura

En el disseny d’habitatges per al teletreball el primer que tenim en compte és la nova necessitat de disposar d’una temperatura constant al llarg de tot el dia i de la nit. Moltes famílies estan acostumades a sortir al matí deixant la casa sola durant tota la jornada laboral, i per tant la calefacció no s’encén fins a la tornada a casa a la tarda.

En el nou escenari, des de primera hora del matí hem de disposar d’una temperatura de confort; això suposarà un major cost energètic en forma de consum, per això és important prioritzar la captació natural de calor i mantenir una temperatura de confort controlada que ens permeti treballar de forma eficient. La recomanació és que la temperatura interior del nostre espai de treball ha de rondar els 24-25 ºC a l’estiu i els 20-21 ºC a l’hivern; d’aquesta manera garantim una temperatura de confort sense un excessiu consum energètic.

En tots els casos, ja sigui obra nova o reforma, la prioritat sempre és intentar aconseguir apropar-nos al màxim a aquesta temperatura de confort mitjançant sistemes passius, és a dir, sense haver d’activar cap sistema actiu de calefacció o aire condicionat.

Aconseguir confort mitjançant sistemes passius

Però, per què és millor arribar a una temperatura de confort utilitzant únicament sistemes passius?

En primer lloc, per reduir el nostre consum; si jo disposo de la possibilitat de captar sol mitjançant finestres, emmagatzemar la calor a l’interior i que no s’escapi perquè tinc un bon aïllament, al llarg del dia aconsegueixo escalfar la meva estança de forma natural sense consum d’energia, ja sigui renovable o no.

En segon lloc, per qüestions de salut; qualsevol modificació de l’ambient interior genera una alteració de les condicions de l’aire natural. Si utilitzem calefacció ressequem l’ambient, robant-li humitat; el mateix passa quan encenem l’aire condicionat. Els humans hem evolucionat per viure en un ambient amb una humitat relativa d’al voltant del 50%; per sota d’aquests nivells les nostres mucoses es ressequen, reduint les nostres defenses davant de virus i bacteris. Així, un ambient que s’escalfa de forma natural és molt més salubre.

La recent actualització del Codi Tècnic de l’Edificació

El Codi Tècnic de l’Edificació de cada país de la Unió Europea s’ha d’actualitzar segons la directiva europea cada 5 anys; a Espanya s’està actualitzant de mitjana cada 7 anys i l’última actualització va ser publicada el desembre de 2019 entrant en vigor —amb els retards arran de la COVID-19— el juny de 2020. En aquesta última actualització es recull l’obligatorietat de construir habitatges de consum nul.

Aquí tenim diversos escenaris, des d’arquitectes que treballen amb enginyeries buscant estratègies per complir els requeriments d’eficiència que se li exigeixen a un habitatge avui dia, passant per empreses o certificacions que segueixen un únic patró de treball com són la certificació Passivhaus i que són una espècie de “manual per construir un habitatge passiu” de forma una mica rígida i acadèmica però que aconsegueixen garantir al client un habitatge de consum nul amb independència de l’experiència o perícia de l’equip d’arquitectura.

I un últim grup d’empreses de construcció pack tot en un per catàleg que prometen prefabricats a baix cost i que aconsegueixen sistemes estancs d’habitatges en els quals insereixen maquinàries d’aerotèrmia que injecten aire calent i, com que l’habitatge és com un termo, efectivament compleixen els requeriments d’eficiència que exigeix la normativa però amb una qualitat d’ambient interior molt qüestionable, sobre tot pel que fa a la relació entre temperatura i humitat i la salubritat de l’espai.

És per aquest motiu que en el disseny d’habitatges per al teletreball és important col·laborar amb una enginyeria especialitzada en càlculs de demanda; analitzar les instal·lacions que necessitem des del punt de vista de la inversió-rendibilitat però també des del punt de vista de la salut és clau per aconseguir un ambient interior saludable en el qual poder passar tota la jornada laboral en condicions de confort.

Sistemes de generació i distribució d’energia

En aquest sentit, és important conèixer a fons els sistemes de generació i distribució d’energia, per comprendre que un model de calefacció per aire, que redueix la humitat relativa en un habitatge molt estanc, fàcilment convertirà aquest interior en un aire insalubre, una condició inacceptable en el cas del disseny d’habitatges per al teletreball, en el qual l’usuari passarà gran part del seu temps al llarg de la setmana.

El primer pas per poder prendre decisions en relació al sistema de producció d’energia i de distribució de calor és l’estudi de demanda energètica.

A continuació, realitzarem un petit resum de les opcions de sistemes d’energia activa per generar calor que tenim.

El més comú a Espanya és el gas fòssil, també conegut com a gas natural, que emet menys CO₂ i compostos de nitrogen perjudicials per a la salut que alternatives com el carbó durant la seva combustió, però que en canvi pot tenir fuites de metà, un gas d’efecte hivernacle 28 vegades més potent.

La biomassa, també coneguda com a pèl·lets o estelles, emet CO₂ durant la seva combustió, encara que s’assegura que el CO₂ emès ja ha estat absorbit per l’arbre durant el seu creixement. Es tracta d’una afirmació qüestionada sobre tot quan els boscos no són de gestió sostenible o quan els pèl·lets viatgen grans distàncies.

I finalment l’electricitat, que podem comprar a la xarxa o generar-la mitjançant plaques fotovoltaiques. Amb ella podem fer funcionar una bomba de calor geotèrmica (intercanvi amb temperatura terrestre) o aerotèrmica (intercanvi amb temperatura de l’aire exterior). Ambdós sistemes tenen un cost elevat i si el nostre edifici ja funciona de forma passiva pot ser difícil d’amortitzar.

La realitat és que cap font d’energia és la solució a tots els problemes i cal valorar cada cas mitjançant el càlcul de demanda energètica, l’ús de l’espai, el microclima de la ubicació, les condicions del terreny i, no menys important, la possibilitat d’amortitzar la inversió.

L’important és aconseguir reduir la demanda d’energia perquè l’aportació activa sigui mínima i poder utilitzar sistemes de baix impacte, baix cost i amortitzables. Es poden donar situacions en les quals la demanda serà tan baixa que la inversió en el sistema de generació d’energia no sigui amortitzable; en aquests casos és recomanable optar per sistemes puntuals que solucionin la demanda de les estances que no aconsegueixen temperatura de confort, com poden ser les que estan orientades a nord.

I és que en molts estudis de demanda energètica en els quals s’han solucionat correctament les estances mitjançant estratègies de l’arquitectura passiva (captació i emmagatzematge de la calor del sol a l’hivern i protecció i ventilació a l’estiu) s’obtenen resultats en els quals es demostra que algunes de les estances, sobre tot aquelles ben orientades a sud, estanques i ben aïllades, no necessiten cap aportació energètica perquè la temperatura mitjana anual ja és suficient per assegurar el confort climàtic.

Ventilació

La ventilació serveix per a dos propòsits: per refrigerar a l’estiu i com a sistema de renovació d’aire —ja que en qualsevol estança en la qual hi ha un ús s’acumulen diferents tipus d’agents nocius com CO₂ o components orgànics volàtils (COV) emanats per pintures, vernissos o retardants de flama presents en moltes superfícies tèxtils, per exemple.

Respecte a la refrigeració, existeixen diverses estratègies passives de la tradició vernacla, com seria la ventilació creuada, que consisteix a permetre el pas d’aire entre finestres en façanes oposades Nord-Sud, basada en el principi que el contrast tèrmic entre la cara freda i la calenta propicia els moviments de convecció.

A Espanya tenim exemples com les corrales sevillanes, en les quals l’obertura de patis facilita aquesta dinàmica, alhora que afegeixen la presència d’aigua mitjançant fonts, l’evaporació de la qual absorbeix energia de l’ambient rebaixant la temperatura.

No obstant això, quan parlem d’habitatges passius, que es caracteritzen per una elevada inèrcia i aïllament, en determinades situacions com quan la temperatura exterior sigui més elevada que la interior, pot resultar-nos més interessant evitar la ventilació, sempre que garantim la renovació d’aire mecànicament.

Amb l’objectiu d’assegurar la renovació de l’aire interior, la normativa espanyola d’edificació distingeix dos documents: el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i el Reglament de les Instal·lacions Tèrmiques de l’Edifici (RITE). Quan es tracta d’habitatge, treballem amb el CTE, però en el cas de l’oficina, és a dir d’edificis no destinats a ús residencial, la normativa a aplicar és el RITE.

Així, en el cas del disseny d’habitatges per al teletreball, a diferència dels espais de treball, aplicarem la normativa CTE que exigeix un cabal mínim constant en locals habitables que va dels 6 als 10 l/s en funció de l’ús dels espais interiors. El RITE resulta més exigent en el cas de les oficines, considerant-les aire de bona qualitat juntament amb usos com residències, sales de lectura, museus o aules d’ensenyament, entre d’altres, i exigint un flux de 12,5 l/s.

A més, per aconseguir tal renovació d’aire hem d’usar dos sistemes de ventilació: la natural i la mecànica. Des de juny de 2020, amb l’última actualització del CTE, s’exigeix que totes les construccions d’obra nova tinguin garantit un sistema de ventilació mecànica a causa de la creixent estanquitat dels habitatges.

Aquesta hermeticitat en augment pot derivar en altes concentracions de CO₂ o altres gasos o partícules contaminants en els espais interiors, per la qual qual cosa resulta important poder quantificar aquestes quantitats mitjançant mesuradors de CO₂.

Passa sovint que en edificacions antigues, en les quals la renovació d’aire depèn estrictament de l’obertura de les finestres, resulta difícil a l’hivern ventilar tant com a l’estiu, i més si no se sap quant de temps és necessari. Per això, un mesurador de CO₂ indica com de carregat està l’ambient, sent idoni situar-se entre els 420 ppm (que és la concentració exterior actual) i els 800-1000 ppm per garantir un ambient saludable.

D’altra banda, existeixen els anomenats mesuradors de pressió, en aquest cas connectats als sistemes de ventilació mecànica, que detecten automàticament els canvis de pressió quan s’obre una porta o una finestra i per tant hi ha gent a casa i activen el sistema de renovació d’aire. Gràcies a aquests elements s’aconsegueix un habitatge més eficient, consumint energia per a tal fi només quan sigui necessari.

En aquest sentit, la mitjana de renovacions per hora dependrà de si parlem d’una renovació que s’efectua les 24 h o si disposem de sensors de pressió o CO₂ que permeten que el sistema actuï només quan resulti imprescindible.

La nostra experiència ens ha portat a treballar amb dos valors diferenciats en funció de cada situació a partir dels estudis en habitatges unifamiliars. El valor de 0,25 renovacions/h resulta idoni quan els sistemes treballen les 24 h, mentre que en cas de disposar de sensors, es treballa amb el valor de 0,18 renovacions/h.

Alguns d’aquests sensors no només fan referència a la concentració de CO₂, i és que també poden ser capaços de mesurar la concentració de COV, una sèrie de contaminants de l’aire interior. En tot cas, les millors eines per evitar la presència de tòxics és apostar per materials i acabats naturals, com desenvoluparem més endavant.

Humitat

La humitat es troba estretament vinculada amb la percepció tèrmica alhora que amb la ventilació, que suposa un mecanisme de regulació de la humitat de manera natural. No obstant això, no cal subestimar la capacitat d’alguns materials de regular-la també naturalment, els anomenats materials higroscòpics. De fet, aquests materials solen ser d’origen natural i es consideren materials vius, ja que s’adapten i responen orgànicament a les condicions climàtiques dels espais.

Materials com l’argila o la fusta, usats ja sigui en la construcció dels espais o simplement en els acabats, poden regular de forma natural les condicions d’humitat d’un espai.

I és que els humans estem en condicions de confort i salut en humitats relatives que ronden el 50% amb un marge del 40 al 60%; per sota d’aquests valors les nostres mucoses es ressequen reduint les nostres defenses, per sobre d’aquests valors correm el risc de generar caldos de cultiu per a fongs i bacteris.

Com sempre, es tracta d’assolir un equilibri natural que moltes vegades no passa per una solució específica, sinó per aconseguir un equilibri utilitzant materials naturals i poc transformats que ens ajudin a regular de forma natural l’ambient interior.

Materials naturals i salut

Quan parlem de materials i salut en relació al confort ambiental del disseny d’habitatges per al teletreball, la solució sempre passa per apostar per materials i acabats naturals.

En primer lloc, influeix el contacte directe de l’usuari amb els materials, a través tant d’acabats com del mateix mobiliari. Els materials poden resultar més freds o càlids al tacte, i tal percepció depèn en realitat de si resulten més o menys conductors, ja que els primers el que estan fent en realitat és absorbir l’energia del nostre cos, d’aquí la sensació de fred.

Per tot això, els materials càlids resulten més confortables, i en gran mesura destaca un material natural imprescindible com és la fusta, sempre que sigui de gestió local i ecològica.

Altres materials naturals tradicionals com són materials petris i ceràmics funcionen bé ja que la seva elevada inèrcia tèrmica ens permet emmagatzemar calor de forma natural.

A més, els materials d’origen natural solen caracteritzar-se per gaudir d’un millor funcionament energètic, permetent en molts casos un gran emmagatzematge d’energia. També són reguladors naturals tant de la humitat com de l’acústica, gràcies a la seva elevada porositat que els permet absorbir alhora que transpirar, adaptant-se a les condicions de cada moment.

Des del punt de vista estètic, es tracta de materials que generen un millor impacte visual, i que quan es mostren vistos aporten veracitat constructiva, donant-nos a entendre de què estan fetes les coses en tot moment. Així mateix, ens permeten prendre consciència que ens trobem en un ambient amb una menor concentració de químics, sempre tan presents i alhora nocius per a la nostra salut.

Respectar la puresa i naturalesa dels materials ens permet també evitar distraccions, generant ambients neutres que no ens aclaparin i propiciïn la concentració.

A tot això hem d’afegir les nocions de salut i salubritat, que durant els últims anys hem arribat a confondre amb higienisme, preocupant-nos de desinfectar amb productes químics que eliminen bacteris nocius però també afecten directament el nostre organisme.

Abordar aquest tema des del punt de vista de les estratègies passives passa per posar el foc en la prevenció, i està estretament lligada no només als materials constructius, també als acabats o composició d’objectes quotidians, que al final és amb els quals tenim contacte directe.

Així, una casa construïda íntegrament en ceràmica, que aposta pels aïllaments naturals pot estar pintada amb una pintura plàstica que va expulsant COV tòxics a l’ambient, inhabilitant tot aquest esforç previ.

Derivat d’aquest fet, cada vegada apareixen més casos d’usuaris amb l’anomenada sensibilitat química múltiple, probablement fruit de la llarga exposició a gran quantitat de químics.

Alguns despatxos compromesos amb aquest tema estan duent a terme interessants estudis amb l’objectiu de donar veracitat i transparència als materials, com n’és un bon exemple la pàgina Transparency de Perkins & Will en la qual es van catalogant els materials de construcció i es proporciona informació sobre la seva toxicitat. Una altra font d’informació és la base de dades de substàncies tòxiques i perilloses desenvolupada pel govern espanyol anomenada risctox, en la qual es detallen totes les implicacions nocives tant per a les persones com per al planeta.

Un altre problema de salut lligat a la conductivitat dels materials i no als seus COV és el concepte d’edifici malalt, que deriva del disseny de grans edificis d’oficines sense finestres practicables a l’interior dels quals tots els acabats són de materials plàstics. A causa d’aquest fet, es carrega d’una forta electricitat estàtica arribant a afectar greument la salut dels seus treballadors. En el disseny d’habitatges de teletreball hem de tenir en compte el fet de disposar càrregues d’electroestàtica massa elevades que poden generar-se quan treballem amb mobiliari sintètic i molts elements electrònics o elèctrics que no descarreguen correctament a través d’una presa de terra.

Acústica

L’acústica resulta imprescindible per a determinats treballs que requereixen una elevada concentració o necessitat de comunicació. Hem de ser conscients de com des del disseny d’habitatges per al teletreball podem influir en factors com la capacitat de concentració, la disminució de les distraccions, la taxa d’error i l’estrès.

De la mateixa manera, també pot interessar-nos en determinades situacions facilitar la comunicació, com en el cas d’una reunió, que arran de l’expansió de les reunions en línia requereixen millor qualitat ambiental a nivell acústic i per a la qual cosa podem emprar un altre tipus d’estratègies arquitectòniques.

El primer factor a tenir en compte és el concepte de temps de reverberació, que és el període que triga el so a extingir-se, rebotant contra els objectes que troba al seu pas. Així, si els acabats tenen gran capacitat d’absorció, el temps de reverberació es limita.

Es tracta d’un efecte que experimentem sobre tot en entrar en un pis totalment buit, on ens adonem que en parlar les nostres paraules ressonen molt. La capacitat d’absorció ve donada per materials porosos, una característica que solen propiciar els materials naturals per sobre dels artificials i que, com comentàvem abans, es relacionen estretament amb les seves capacitats higroscòpiques. Un bon exemple d’acabat natural i altament absorbent és l’acabat de suro, molt emprat en espais docents.

Més enllà dels simples acabats, existeixen els anomenats panells acústics, que es col·loquen exempts als paraments per reforçar aquesta absorció acústica i poden arribar a col·locar-se penjats del sostre, entre taules de treball o fins i tot darrere dels llibres a les prestatgeries.

Tal estratègia, a més de disminuir el temps de reverberació, aconsegueix fer disminuir el soroll ambient, un nivell de sonoritat constant que mesurem mitjançant decibels. Per la seva banda, aquest soroll està estretament relacionat amb l’aïllament acústic que posseeixen murs i sostres i que ens aïllen de dos tipus de soroll: el so aeri i el so d’impacte.

El so aeri, aquell que es transmet per aire, el d’una persona parlant a l’altre costat del mur, es minimitza gràcies a les prestacions de l’aïllament acústic contingut al mur, o panells que puguem afegir per a tal funció.

Per la seva banda, el so d’impacte està relacionat amb els acabats, sobre tot en terres, ja que una moqueta o un entarimat de fusta minimitzaran el cop al pis superior i la transmissió de la seva vibració a través del nostre sostre.

Estudis que analitzen la relació entre la intensitat del soroll ambient i els efectes psicològics que pugui arribar a tenir en una persona sotmesa a ell durant llargs períodes de temps, conclouen que el soroll ambient constant ha de ser inferior a 50 dBA, considerat un baix nivell de sonoritat. A partir de 60 dBA pot arribar a augmentar la tensió arterial i disminueix la capacitat de reacció i concentració, mentre que els nivells superiors a 120 dBA arriben a presentar estretament del camp visual i disminució de la percepció de colors.

Mobiliari

El mobiliari en el disseny d’habitatges per al teletreball resulta imprescindible per dos factors: la seva capacitat ergonòmica, ja que passarem llarg temps subjectes a les seves formes, i els materials dels quals estan compostos i acabats. Aquests segons han d’impedir el contacte fred al tacte que mermi el nostre confort ambiental, així com la generació d’electricitat estàtica derivada de materials plàstics o el desprendiment de tòxics a l’ambient.

Normalment el material per excel·lència per a mobiliari és la fusta en la qual és important evitar vernissos o pintures per evitar emanacions tòxiques però també per garantir la seva correcta higroscopicitat.

Un altre factor important a nivell de salut, més enllà dels tòxics, té a veure amb l’ergonomia. Es tracta d’una branca de la fisiologia, és a dir l’adaptació dels edificis a les necessitats de l’ésser humà per afavorir la salut, que originalment s’enfocava en l’espai laboral.

L’ergonomia consisteix en l’adaptació del treball i del lloc de treball (moviment, procés laboral, aparells, màquines, espai, etc.) a la persona, pretenent que coincideixi amb les seves característiques anatòmiques i psicològiques. Un dels elements d’una oficina on s’ha de prestar més atenció és la cadira, responsable d’adoptar una bona postura i no tenir futurs dolors d’esquena. De fet, a Espanya, el 50% de les persones diuen haver patit dolor d’esquena almenys durant una etapa de la seva vida i cada vegada hi ha més deformacions de la columna vertebral en nens i joves.

L’empresa escandinava Varier ofereix models de cadira alternatius que s’inspiren en el moviment, analitzant que el major problema deriva de l’excessiva rigidització de l’esquena en tenir-la estàtica durant tantes hores en les cadires convencionals.

Per això convé alternar entre tensió i relaxació muscular mentre s’està assegut, és a dir, seure de forma dinàmica. Estudis recomanen treballar sobre les conegudes boles de ioga, que permeten moure el maluc i la columna facilitant el flux de l’anomenat líquid cefalorraquidi, que es troba en els discs intervertebrals i serveix per esmorteir i protegir-nos de les lesions d’esquena.

Varier, l’objectiu de la qual és el de desafiar el nostre estil de vida sedentari, es basa en aquest coneixement científic i genera dos models diferents que són reconeguts pels seus efectes positius sobre la salut: el model amb balancí i les conegudes cadires de genolls. En el cas de les de genolls, la idea resideix a contrarestar en particular el bolcat de la pelvis, que provoca sobre tot la deformació i contracció de la zona lumbar.

Encara que la cadira de genolls propicia la postura correcta de l’esquena, no ha prevalgut. S’ha vist que la majoria dels usuaris desplacen inconscientment una part excessiva del seu pes sobre els genolls i que els doblen massa. Si es roman massa temps en aquesta postura es poden produir lesions als genolls i problemes de circulació sanguínia.

Per la seva banda, el model balancí facilita un moviment que té un efecte positiu sobre el mecanisme de bombeig i absorció dels discs intervertebrals. Un balanceig suau tranquil·litza i augmenta la concentració, i estimula el cap, fent que la meitat esquerra i la dreta del cervell treballin juntes de forma més harmoniosa, és a dir que el pensament creatiu i lògic interactuïn millor.

Altres factors a tenir en compte són l’alçada de la cadira en relació amb la de la taula, que de mitjana s’hauran de diferenciar d’uns 27-30 cm, i que idòniament serà la que ens permeti recolzar els peus a terra formant un angle recte amb les nostres cames, així com recolzar els avantbraços seguint el mateix angle. L’alçada del seient s’ha de situar entre 42 i 56 cm segons la talla de la persona, la seva profunditat dels 38 als 44 cm i la seva amplada de 40 a 48 cm.

Per la seva banda, els equips informàtics s’han tornat un element imprescindible que fins al moment no estaven pensats per suportar llargues jornades de treball. La posició ideal de la pantalla es troba per sota de l’eix visual horitzontal, i ha d’estar almenys a un braç de distància. La raó és que si la pantalla està massa a prop o a una alçada incorrecta, la postura corporal tendeix a encarcarar-se.

Contacte amb la natura

Existeixen afirmacions en abstracte bastant innegables, com reconèixer que el verd ens fa bé. Es tracta d’una consciència que tots tenim, i sabem que és certa, però sobre la qual no s’han executat encara massa estudis rigorosos com per demostrar-ho.

No obstant això, la pandèmia ha revaloritzat aquest concepte, destacant les ‘sortides a l’exterior’ dels habitatges, els espais de transició o espais semiexteriors. Tot això respon al contacte amb el clima que defensàvem a l’inici de l’article i que ens dóna consciència de en quina època de l’any estem, quin moment del dia i permetent-nos així connectar amb la nostra pròpia natura i aquella que ens envolta.

A més, alguns d’aquests espais com els hivernacles responen a estratègies climàtiques que aconsegueixen escalfar l’aire per aprofitar-lo durant la nit, propiciant així climes alternatius al pur interior que s’adapten millor a l’usuari, oferint una major capacitat de concentració.

La presència de plantes, que al seu torn regulen la humitat, ens aporta serenitat i pau, així com la possibilitat d’establir una relació visual amb la natura de l’exterior.

Il·luminació

Una altra característica imprescindible en el disseny d’habitatges per al teletreball és la il·luminació dels espais. La il·luminació de l’àrea de treball ha de comptar amb certa qualitat perquè, com assenyalen els estudiosos del tema, el 80% de la informació que arriba al cervell és d’origen visual.

Els principis de l’arquitectura passiva ens parlen d’aprofitar els recursos al màxim, per la qual cosa en general l’objectiu serà el de minimitzar l’ús d’il·luminació artificial. El problema resideix en el fet que la llum diürna resulta més difícil de controlar, per la qual cosa haurem de ser molt conscients de quina llum i de quines eines disposem per tamisar-la i evitar la radiació directa.

Quan parlem d’il·luminació natural, no podem obviar l’orientació dels espais, sent la llum de Nord la millor per treballar, ja que no genera tant clarobscur ni ombres que ens tapin el treball que estem realitzant. A més, resulta molt més constant al llarg del dia i no implica radiació directa. En el cas de treballar amb un ordinador, és important que la pantalla estigui d’esquena a la incidència del sol, perquè així el contrast vagi al nostre favor i la llum no es reflecteixi a la pantalla.

De manera semblant a les condicions acústiques, unes males condicions visuals afecten la sensació de benestar dels treballadors, redueixen la seva productivitat i augmenten la incidència d’errors i accidents.

Així, davant la falta d’il·luminació natural, la il·luminació artificial ha de contrarestar la situació fins a un nivell mitjà de 500 lux. Es tracta d’una mitjana, no d’un mínim, pel fet que un excés d’il·luminació pot suposar una situació d’enlluernament.

Per això, és imprescindible la regularitat d’aquesta llum afegida, ja que diferents ulls poden demanar diferents lluminàncies en un mateix espai. Per exemple, es calcula que una persona gran pot requerir fins a un 60% més d’il·luminació que la mateixa persona en etapes primerenques de la seva vida, i al seu torn té major facilitat d’enlluernament.

Les lluminàries es caracteritzen, a més de per la seva quantitat de llum i capacitat de regulació, pel seu color aparent, és a dir la temperatura de color, que es classifica segons càlid, mitjà i fred. Els colors càlids solen resultar més acollidors. No obstant això, cal vigilar que no siguin tan càlids que disminueixin el rendiment del color, que és la capacitat d’aquesta llum per reproduir fidelment els colors dels objectes il·luminats, i es mesura conforme a l’índex de rendiment de color, l’IRC.

En l’actualitat, la que s’utilitza en major mesura per a il·luminació és la tecnologia LED que, malgrat resultar un poc freda, té un bon IRC i permet un alt estalvi econòmic en ser molt eficient energèticament i tenir una vida útil molt llarga.

Teletreball i treball en equip

Sens dubte, en el moment en què plantegem el disseny d’habitatges per al teletreball, hem d’abordar la qüestió de la socialització i el treball en equip.

En aquest sentit, Nicholas Bloom, professor d’Economia a Stanford, investiga el teletreball com a nova forma de producció i ens parla de les implicacions que té a nivell d’innovació i productivitat. Segons ell, si es generen les característiques necessàries per disposar d’un ambient acollidor, no haver de conciliar amb la cura familiar, tenir un wifi potent i un equip informàtic adequat, la productivitat està destinada a augmentar.

No obstant això, la innovació disminuirà a causa de la manca de trobades entre treballadors interdisciplinaris que estableixin una conversa informal que propiciï la creativitat i la disrupció creativa. D’aquesta reflexió ve la proliferació en els últims anys d’espais de coworking, ja que moltes persones s’han adonat de les sinergies que genera aquesta dimensió social del treball.

De fet, existeixen articles que aporten dades sobre com durant el període de confinament es van generar molts menys articles tècnics, en primer lloc perquè un gran nombre de científics es van veure desbordats per la càrrega que implica conciliar la cura dels infants amb el treball, i en segon lloc per aquesta manca d’innovació i coneixement a través de les relacions socials.

Per tot això, hem de tractar de minimitzar aquest impacte mitjançant el disseny d’habitatges per al teletreball a través de la personalització de l’espai, convertint la nostra impersonal oficina en un ambient humà i acollidor. A més, en determinades ocasions pot resultar difícil independitzar un espai de treball per a nosaltres sols, per la qual cosa hem d’intentar traslladar la reflexió de Bloom a aquests espais domèstics de treball compartits i obtenir avantatges de treballar en companyia.