Eficiència energètica en edificis d’habitatges

Aquest mes obrim una nova sèrie de publicacions enfocades a la construcció, disseny i rehabilitació d’edificis plurifamiliars, mantenint com a condició bàsica el compliment dels criteris d’eficiència energètica en edificis d’habitatges.

I és que un habitatge Slow també pot formar part d’un edifici d’habitatges.

En l’actualitat i cada vegada més, tant els governs com la societat en general estan apostant per un futur més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Les noves intervencions i construccions han de complir uns criteris mínims d’eficiència energètica, però malgrat això, sembla que els promotors, constructors i altres agents del sector no acaben d’arrencar i se segueixen construint promocions sense tenir en compte l’eficiència energètica.

Pel que fa al parc d’habitatges construït, el problema rau en el fet que molts edificis, cases, equipaments, sistemes de transport, etc., són antics, per la qual cosa no compleixen amb la normativa actual i necessitarien una gran inversió per fer-ho. De tota manera, i tractarem el tema més endavant, existeixen tècniques de rehabilitació que permeten canvis significatius en l’eficiència energètica de les construccions intervingudes.

Pel que fa a l’eficiència energètica en edificis d’habitatges de nova planta, és un altre tema. En partir de zero amb el projecte, si aquest ja es desenvolupa pensant en la sostenibilitat i apostant per un consum mínim provinent de fonts renovables, el resultat sol ser un èxit.

Anem pas a pas.

En l’article d’avui començarem explicant què és i com es valora l’eficiència energètica en edificis d’habitatges.

Seguidament podrem tractar diferents criteris de disseny sota la perspectiva de l’eficiència energètica en edificis d’habitatges, així com certes estratègies per minimitzar-ne el consum.

Finalment i com a conclusions, valorarem la viabilitat i futur d’aquestes construccions.

Encara que sí que és cert que cada dia es promocionen i faciliten més els productes eficients, no tots ho són. Per distingir-los hem de consultar les etiquetes d’eficiència energètica la funció de les quals és assegurar la qualitat i eficiència del producte que triem.

Tant en general com en el món de la construcció, si optem per l’alternativa eficient, aquesta sol ser sempre una mica més cara, però la inversió s’amortitza ràpidament, ja que ens permetrà estalviar molt en consum d’energia.

Adoptar nous hàbits de consum sostenible i aprendre a gestionar l’energia per disminuir-ne el consum en els habitatges són estratègies que contribueixen activament a cuidar el nostre entorn i estalviar en molts sentits.

Metodologia per a la qualificació d’eficiència energètica en edificis d’habitatges

Com hem dit, considerem que un edifici d’habitatges és més eficient energèticament que un altre si, per aconseguir el mateix confort, consumeix menys energia no renovable.

Per aconseguir aquest grau d’eficiència energètica en edificis d’habitatges, ens haurem de basar principalment en quatre factors:

El certificat d’eficiència energètica per a edificis d’habitatges és un document oficial redactat per un tècnic competent que inclou informació objectiva sobre les característiques energètiques d’un immoble.

D’aquesta manera, l’habitatge es valora en funció del seu consum anual d’energia en condicions de funcionament i ocupació normals.

Aquest certificat té en compte la producció d’aigua calenta, calefacció, il·luminació, refrigeració i ventilació. Per això és molt important tenir en compte aquests aspectes ja des de les fases de disseny de l’edifici. Apostant per estratègies passives, fonts renovables i una bona organització dels recursos podrem aconseguir una bona qualificació energètica.

El certificat es conclou amb l’assignació d’una etiqueta energètica la lletra de la qual – A, B, C, D, E, F, G – ens informarà del nivell d’eficiència energètica del nostre edifici, sent A el més eficient i G el menys.

Criteris de disseny per a un edifici d’habitatges eficient

Els criteris d’eficiència energètica en edificis d’habitatges seran, a grans trets, els mateixos que si tractem un habitatge unifamiliar.

S’haurà d’assegurar el confort de tots els usuaris tant en estances privades com, en aquest cas, en els espais col·lectius.

L’estalvi d’energia és un segon criteri bàsic a seguir quan projectem un edifici d’habitatges eficient. Per això, per aconseguir el confort que esmentem, podem apostar per sistemes passius de captació i acumulació d’energia, així com l’aportació d’energia extra de fonts renovables.

Tot això per aconseguir un edifici habitable, segur, còmode i respectuós amb el planeta.

Disseny d’un habitatge eficient

Perquè un edifici d’habitatges sigui eficient, haurem d’optar per estratègies de l’arquitectura bioclimàtica per aconseguir el màxim estalvi energètic possible.

Haurem d’optimitzar al màxim els avantatges que ens aportin l’emplaçament, l’entorn, així com les característiques climàtiques de la zona.

Un segon objectiu seria el de dissenyar l’edifici mitjançant sistemes passius de climatització, aconseguint escalfar a l’hivern i refredar a l’estiu.

Emplaçament i orientació de l’edifici

La posició de l’edifici s’ha d’adequar al clima de la zona on s’ubica.

Segons la zona climàtica on ens trobem, tindrem una determinada exposició al sol i als vents locals. És important valorar tant la radiació solar com les temperatures, humitat relativa, vents habituals i precipitacions en les diferents estacions de l’any.

Un altre aspecte a tenir en compte és la morfologia del mateix terreny on ubiquem l’edifici. Tenir el màxim coneixement de la topografia i vegetació del solar és important per determinar el millor assentament de l’edifici al terreny.

Volumetria, compacitat i obertures per a un edifici eficient

El millor per evitar les pèrdues d’energia és disposar d’un edifici de disseny simple i forma compacta per reduir la superfície de l’envolvent (que és per on es produeixen les pèrdues tèrmiques).

Pel que fa a la distribució interior, és important situar les peces de menor ús (sobretot durant les hores de llum) al nord. A les nostres latituds (hemisferi nord), el sol es desplaça d’Est a Oest passant pel Sud, de manera que la façana nord, així com les estances que s’hi ubiquen, no reben directament la radiació solar, solen ser més fresques i disposar d’una llum indirecta, difusa però uniforme.

En tractar aquest tema, podem introduir també el tema de les obertures o buits en façana segons la seva orientació.

Es recomana, per aconseguir la millor eficiència energètica en edificis d’habitatges, que el 40-60% de les obertures de l’edifici se situïn a la façana sud, mentre que el restant es distribueixi entre est, oest i nord, sent aquest últim el menys perforat.

La façana: Inèrcia tèrmica, reducció de la demanda energètica, filtres i color

La façana és la pell exterior de l’edifici i, per tant, el seu abric principal. Rep directament la radiació solar, però també, si hi ha errors de disseny, pot ser la part per la qual més energia perdem.

Dotar-la de cert gruix o tractar-la amb materials la inèrcia tèrmica dels quals sigui elevada ens ajudarà a suavitzar la variació de temperatura entre ambients interior i exterior, aconseguint un adequat nivell de confort.

A nivell de disseny, l’equip d’arquitectes i constructors han de procurar reduir els ponts tèrmics al màxim.

També és interessant utilitzar sistemes constructius i materials que permetin reduir la demanda energètica del conjunt de l’edifici. És ideal reforçar l’aïllament tèrmic i la seva estanquitat a l’aire.

Existeixen sistemes o alternatives molt recomanables a tenir en compte per aconseguir una bona eficiència tèrmica en edificis d’habitatges. Apostar per cobertes ecològiques enjardinades, façanes vegetals, façanes ventilades i fins i tot façanes amb doble pell de vidre tractat són opcions de disseny que podem tenir en compte a l’hora de pensar en l’acabat de façana d’un edifici plurifamiliar més sostenible.

A més, per controlar l’escalfament excessiu de les façanes amb major incidència de radiació solar, existeixen elements com voladissos, balcons, marquesines, estructures amb elements mòbils de lamel·les orientables, persianes, tendals, etc.

Un altre aspecte important a tenir en compte quan dissenyem l’envolvent o façana d’un edifici d’habitatges eficient, és el seu color. El color és vital, ja que intervé o influeix directament en l’intercanvi energètic entre l’interior i l’exterior de l’habitatge.

En general, els colors clars faciliten la reflexió de la llum natural i, per tant, ajuden a repel·lir la calor. En canvi, els colors foscos faciliten la captació solar.

Es tracta d’una estratègia que, encara que pot semblar de poca importància, a la llarga ens ajudarà a millorar l’eficiència energètica de l’habitatge sense necessitat d’una gran inversió.

Ventilació i climatització

La ventilació d’un edifici energèticament eficient hauria d’utilitzar sistemes passius com les xemeneies solars o pous canadencs, ja que garanteixen la circulació de l’aire, la seva renovació i, en el segon cas, a més serveixen per mantenir l’ambient interior temperat tot l’any.

Existeixen també altres sistemes de calefacció passius com els hivernacles que ens permeten aprofitar l’energia solar que s’acumula al seu interior a causa de l’efecte hivernacle, o els murs trombe, formats per un tancament exterior de vidre més una cambra d’aire i un tancament de gran inèrcia tèrmica, com pot ser la pedra, el maó o el formigó, i que ens permet també acumular energia, escalfar l’aire i introduir-lo a l’interior de les estances mitjançant unes perforacions al mur.

Aprofitament de l’aigua

Un altre aspecte important per aconseguir una bona eficiència energètica en edificis d’habitatges és l’aprofitament i reutilització de l’aigua de pluja i aigües grises, així com els mecanismes d’estalvi d’aigua.

En primer lloc, la instal·lació d’un dipòsit d’emmagatzematge i un equip de bombament ens permet recollir i aprofitar l’aigua de la pluja per al reg i usos domèstics que no impliquin la potabilització de l’aigua.

Les aigües grises, és a dir, aquelles que provenen de rentadores, lavabo i dutxa, poden ser reutilitzades per a la cisterna del vàter instal·lant un sistema independent de recollida i canalització d’aigua cap al vàter.

Finalment, amb el simple fet d’instal·lar mecanismes d’estalvi o difusors d’aigua en aixetes, dutxes, vàters, etc., podem estalviar molt en el consum d’aigua en els habitatges.

Energies renovables

Optar per les energies renovables com a font principal d’energia d’un edifici d’habitatges és una opció que aconsegueix reduir molt el consum energètic i contribueix a disminuir les emissions de CO₂ a l’atmosfera.

En general, les energies renovables més emprades en edificació són: l’energia solar tèrmica, l’energia solar fotovoltaica i les calderes de biomassa per a calefacció i aigua calenta sanitària.

Viabilitat en edificis plurifamiliars

Tenint en compte tot el comentat en l’article d’avui, podem arribar a la conclusió que es pot aconseguir perfectament l’eficiència energètica en edificis d’habitatges plurifamiliars.

Tot passa per un bon disseny inicial. És necessari que l’equip d’arquitectes que s’encarrega del projecte tingui clares aquestes premisses d’estalvi energètic i sostenibilitat.

Evitant pèrdues energètiques a la façana, finestres i altres punts conflictius, així com dotant els habitatges de sistemes d’estalvi, aprofitament i fonts d’energia renovables, s’aconsegueixen bons resultats i tot això sense necessitat d’una inversió econòmica molt exagerada.