Comunitats d’habitatges autosuficients

Sovint tractem al nostre blog temes relacionats amb les cases o habitatges autosuficients, sobretot en termes d’habitatges unifamiliars ja que normalment solen ser els particulars els que prenen la iniciativa de dur a terme un habitatge en harmonia amb l’entorn però, què passa amb les comunitats d’habitatges autosuficients?

Existeixen promotors avui dia disposats a dur a terme la promoció d’un conjunt d’habitatges autosuficient?

Hi ha iniciatives públiques que promoguin edificis o conjunts d’habitatges subvencionats o mitjançant protecció social que siguin autosuficients?

Avui canviem d’escala per abordar un camp innovador; el de les comunitats d’habitatges autosuficients.

Aconseguir comunitats d’habitatges autosuficients, capaces d’autoabastir-se i funcionar amb normalitat seguint pautes de consum sostenibles, estratègies passives de producció d’energia i sobretot promovent un estil de vida basat en el respecte amb el medi ambient i els seus recursos serà el repte de les pròximes dècades, ja que no podem esperar complir els mateixos estàndards de consum d’energia que hi ha avui dia via energies renovables i la solució passa per reduir el consum i en aquest àmbit les cases de consum nul i per extensió les comunitats d’habitatges de consum nul tenen un paper clau.

Què és un habitatge autosuficient?

Comencem pel principi, descrivint què és un habitatge autosuficient per posteriorment entendre millor què són les comunitats d’habitatges autosuficients.

Una casa autosuficient és, com ja introdueix el mateix terme, una casa que és capaç d’autoabastir-se. Aquests habitatges també es coneixen com a cases passives o cases desconnectades de la xarxa.

Parlem d’habitatges el consum dels quals és nul o gairebé nul que no necessiten estar connectats a cap font d’energia o recurs extern per satisfer les necessitats vitals dels seus habitants.

Així mateix, no hem de confondre els habitatges autosuficients amb els ecològics ja que en el primer cas, una casa autosuficient o passiva es podria construir amb materials no naturals o no ecològics com per exemple aïllaments derivats del petroli i en canvi la segona tipologia només admet materials naturals o ecològics.

Requisits d’un habitatge autosuficient

Un habitatge autosuficient ha de complir uns requisits per ser considerat com a tal.

En primer lloc haurà d’assegurar el confort i abastiment total de la unitat familiar que habiti la casa.

Si s’opta per viure en una casa d’aquest tipus, haurem d’assumir un canvi d’estil de vida que redueixi per part de les persones el consum energètic i de recursos bàsics, ajudant-nos també d’estratègies de control, reutilització, reciclatge i captació passiva.

En general, aquestes estratègies estan especialment pensades per funcionar en climes temperats com el mediterrani o d’altres de similars, però malgrat això aquestes estratègies poden acabar aplicant-se en qualsevol lloc del planeta si apliquem la lògica i donem més o menys importància a algunes d’elles en funció del clima local.

Són viables les comunitats d’habitatges autosuficients?

Entrem ja en matèria per parlar de les comunitats d’habitatges autosuficients i la seva viabilitat tant a curta com a llarga termini.

És possible que a priori puguem pensar que invertir o promocionar una comunitat d’habitatges autosuficients serà una cosa complicada i sense gaire sortida al mercat, però la realitat és que a poc a poc la societat està prenent consciència dels avantatges d’aquest tipus de cases la inversió inicial de les quals s’amortitza en menys de 10 anys gràcies a la desconnexió total de les, cada vegada més cares, xarxes de subministrament.

En la societat d’avui dia qualsevol persona entén que si el cost per m² és similar o bé és una mica superior però és possible amortitzar-se de forma relativament ràpida, és més coherent viure en comunitats en harmonia amb el planeta. Un barri o una comunitat d’habitatges permet a més establir relacions socials i contacte amb veïns que en el cas dels éssers humans genera una relació positiva que ens genera felicitat.

Aquest tipus de comunitats a més disposa d’espais per treballar per a professionals liberals així com accés a serveis bàsics com a comerços, centres mèdics o escoles.

De fet, existeixen ja exemples d’aquestes comunitats d’habitatges autosuficients a Europa.

L’arquitecte britànic Bill Dunster lidera des de 1999 una plataforma anomenada ZED Factory -Zero Fossil Energy Developements-, la fàbrica dels desenvolupaments d’habitatge amb consum de combustibles fòssils zero, que treballa amb diferents escales de projectes immobiliaris sempre fent èmfasi en l’emissió nul·la de carboni així com en una filosofia de vida sostenible basada en l’autoabastiment, consum i producció de residus nul·la.

ZedFactory

Com el seu mateix nom indica ZED – Zero Fossil Energy Developement, l’empresa busca desenvolupar una arquitectura o planejament arquitectònic el consum i emissió del qual siguin nuls tenint un mínim impacte tant ambiental com energètic al planeta.

Treballen per tot el món, sobretot al Regne Unit, la Xina i el Brasil.

El seu camp d’actuació va des de la construcció de petites cases unifamiliars, reformes o intervencions mínimes fins a ECO Barris i planejaments urbanístics a gran escala / masterplans.

S’aposta per fonts renovables d’energia com el sol, vent, terra… així com sistemes passius de captació; inèrcia, aïllament, materials captadors o acumuladors d’energia…

Gràcies als seus avenços i propostes sostenibles, ZEDFactory aposta per les comunitats d’habitatges autosuficients i duu a terme obres que demostren la viabilitat i futur d’aquest tipus de planejaments urbans i edificis.

Per considerar que un edifici és un edifici d’energia zero, s’ha de garantir que el seu consum d’energia neta és zero o proper a zero durant tot l’any.

Per això, ha de disposar de fonts pròpies d’energies renovables. Aquestes hauran de cobrir la demanda total de l’edifici per poder abastir tots els seus usuaris.

Les comunitats d’habitatges autosuficients com el cas BedZED, es formen a partir d’aquest tipus d’edificis, més en concret: BedZED és un conjunt de 92 habitatges de diverses tipologies. Incorpora negocis i serveis comunitaris conformant un conjunt residencial sostenible, en un entorn ecològic i d’alta eficiència energètica.

El més curiós és que el barri s’aixeca sobre una antiga planta de tractament d’escombraries. Així, es pot dir que el conjunt ha aconseguit reconvertir el lloc en un lloc de referència de l’habitatge sostenible i de les comunitats d’habitatges autosuficients al món sencer.

Un dels objectius principals del projecte BedZED va ser el de generar un barri el consum d’energies fòssils (carbó, gas i petroli) del qual fos zero. Per això es val d’estratègies solars passives, aprofita de forma intel·ligent del clima, utilitza materials reciclats, promou el reciclatge, el compostatge i l’ús responsable de l’aigua. En conclusió, una nova forma de vida totalment sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Dins de les estratègies solars passives s’inclouen a part de la instal·lació de plaques captadores, sistemes de ventilació creuada, xemeneies de ventilació, sostres vegetals, il·luminació natural, aïllament tèrmic adequat, optimització dels buits segons la seva orientació (petits a nord i de major superfície a sud) etc.

Aquestes solucions o estratègies permeten reduir moltíssim el consum energètic provinent de fonts no renovables com la calefacció, aires condicionats etc.

Aquest pensament també s’aplica a nivell urbanístic i de disseny urbà. Es combinen blocs residencials de tres plantes amb espais de serveis, locals comercials o zones de treball. Les zones de treball s’ubiquen a les zones inferiors de les façanes a sud, i disposen de cobertes enjardinades, la qual cosa aporta unes bones condicions lumíniques i espais enjardinats d’accés directe des dels habitatges. Es pretén així generar espais d’ús mixt per equilibrar el consum de forma igualitària a tot el barri.

Avantatges de viure en comunitats d’habitatges autosuficients – Estil de vida

Un cop vist aquest clar exemple de sistema social per viure en comunitats d’habitatges autosuficients, som una mica més conscients que és una aposta factible a nivell econòmic, empresarial i també social.

Viure en comunitat és un plus per a moltes persones que, malgrat que puguin necessitar allunyar-se de l’enrenou i estil de vida frenètic i poc sa de les ciutats, busquen seguir compartint el seu dia a dia amb altres persones en un ambient més relaxat.

Oferir doncs aquesta alternativa seguint a més les bases de la sostenibilitat mitjançant comunitats d’habitatges autosuficients, és una cosa 100% avantatjosa.

Viure en comunitat sempre és millor. Se sap que després que el devastador huracà Sandy arrasés poblacions senceres a Nova York, molta gent va ser capaç de sobreviure gràcies a l’ajuda que es van prestar entre els mateixos veïns, que es van organitzar per compartir els recursos de què disposaven així com per ajudar els que no podien fer-ho per ells sols (gent gran, nens, malalts etc.).

És un fet intrínsec de l’ésser humà, si ens organitzem i repartim tasques podem assumir majors reptes i evolucionar, és com ha transcorregut la història de la humanitat, una cosa que en els últims anys ha canviat a causa de les noves tecnologies i l’aparent baix cost de la vida gràcies als combustibles fòssils, però la realitat és que funcionem millor quan ens ajudem.

Quan una mare té un fill es parla de la depressió post-part i és que el que sol passar és que la mare es queda 4 o 5 mesos sola a casa sense ajuda en un moment transcendental a la seva vida, els éssers humans som una espècie social i necessitem una xarxa familiar i d’amistats sòlida per ser feliços.

Si aquesta xarxa a més s’aprofita per crear una comunitat autosuficient i que s’autoabasteix sembla que hem trobat el camí cap a la sostenibilitat global.